apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

Els lípids
Els lípids constitueixen aproximadament un 50 %de la massa de la membrana i estan disposats en
forma d’una doble capa contínua. Aquesta bicapa lipídica constitueix l’estructura bàsica de la
membrana i actua de barrera relativament impermeable al pas de la majoria de substàncies
hidrosolubles.
El lípids que formen la bicapa són: fosfolípids (els més abundants), colesterol i glicolípids
Com que aquestes molècules són en un medi polar, com ara l’aigua, a causa del seu caràcter
amfipàtic orienten els radicals polars cap al medi aquós i els radicals lipòfils cap als radicals lipòfils
de l’altra capa. Això origina la bicapa lipídica (autoacoblament).
Els fosfolípids presenten un cap hidròfil i dues cues hidrocarbonades hidrofòbiques. Normalment
una d’elles presenta dobles enllaços i per tant la cadena corbada. Això és important ja que la
desigual longitud de les cadenes i el grau de saturació afecta la capacitat dels fosfolípids
d’empaquetar-se, i per tant afecta la fluïdes de la membrana
Els glicolípids sols apareixen a la hemimembrana externa. Els grups glucídic surten com a antenes
sobre la superfície de la membrana. La seva funció és intervenir en la comunicació entre les cèl.lules
El colesterol es fixa als altres components lipídics de manera que disminueix la fluïdesa de la
monocapa i manté l’estabilitat de la bicapa. També impedeix que els lípids de la membrana s’uneixin
entre si, fet que produiria la ruptura de la bicapa per cristal·lització.
Les molècules de colesterol s’orienten en la bicapa amb els
grups hidroxil pròxims als caps polars dels fosfolípids. Els
seus anells esteroides plans i rígids interactuen amb les
regions de les cues pròximes al cap i les immobilitzen.
D’aquesta manera el colesterol fa menys fluïda la
membrana, però també impedeix la rigidesa ja que no deixa
que les cues se juntin i cristal·litzin, per tant conserva la
flexibilitat de la membrana en un ampli rang de temperatures
Moviment dels fosfolípids de la bicapa
La doble capa lipídica no és una estructura estàtica, sinó que actua com un fluïd. Així cada molècula
de fosfolípiuds, a més de poder rotar sobre el seu eix major i flexionar-se, té possibilitat de
desplaçament.
Difusió lateral dins la mateixa capa molecular. Gràcies a aquest moviment cada molècula lipídica
pot intercanviar-se amb les veïnes. La difusió lateral és responsable de la fluïdesa de la bicapa i està
condicionada per:
- El nombre de dobles enllaços en els àcids grassos de la
cua. A més insaturacions, major fluïdesa. La viscositat ve, per
tant, condicionada per la presència de pocs dobles enllaços.
- Presència de colesterol, que redueix la fluïdesa i dona
estabilitat a la membrana en interferir en la mobilitat de les
cadenes laterals dels àcids grassos.
- Una temperatura que es mou dins uns marges determinats.
A menor temperatura, menor fluïdesa. A això es deu el
diferent comportament fisiològic dels animals homeotermes i
poiquilotermes en èpoques fredes.
Canvi de capa , de la monocapa superior a la inferior, o viceversa. Es coneix com a flip-flop. Aquest
tipus de mobilitat està molt restringit i és poc freqüent. Aquest moviment està catalitzat pels enzims
flipases.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3