apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Els lípids<br />
Els lípids constitueixen aproximadament un 50 %<strong>de</strong> la massa <strong>de</strong> la membrana i estan disposats en<br />
forma d’una doble capa contínua. Aquesta bicapa lipídica constitueix l’estructura bàsica <strong>de</strong> la<br />
membrana i actua <strong>de</strong> barrera relativament impermeable al pas <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> substàncies<br />
hidrosolubles.<br />
El lípids que formen la bicapa són: fosfolípids (els més abundants), colesterol i glicolípids<br />
Com que aquestes molècules són en un medi polar, com ara l’aigua, a causa <strong>de</strong>l seu caràcter<br />
amfipàtic orienten els radicals polars cap al medi aquós i els radicals lipòfils cap als radicals lipòfils<br />
<strong>de</strong> l’altra capa. Això origina la bicapa lipídica (autoacoblament).<br />
Els fosfolípids presenten un cap hidròfil i dues cues hidrocarbona<strong>de</strong>s hidrofòbiques. Normalment<br />
una d’elles presenta dobles enllaços i per tant la ca<strong>de</strong>na corbada. Això és important ja que la<br />
<strong>de</strong>sigual longitud <strong>de</strong> les ca<strong>de</strong>nes i el grau <strong>de</strong> saturació afecta la capacitat <strong>de</strong>ls fosfolípids<br />
d’empaquetar-se, i per tant afecta la fluï<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la membrana<br />
Els glicolípids sols apareixen a la hemimembrana externa. Els grups glucídic surten com a antenes<br />
sobre la superfície <strong>de</strong> la membrana. La seva funció és intervenir en la comunicació entre les cèl.lules<br />
El colesterol es fixa als altres components lipídics <strong>de</strong> manera que disminueix la fluï<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> la<br />
monocapa i manté l’estabilitat <strong>de</strong> la bicapa. També impe<strong>de</strong>ix que els lípids <strong>de</strong> la membrana s’uneixin<br />
entre si, fet que produiria la ruptura <strong>de</strong> la bicapa per cristal·lització.<br />
Les molècules <strong>de</strong> colesterol s’orienten en la bicapa amb els<br />
grups hidroxil pròxims als caps polars <strong>de</strong>ls fosfolípids. Els<br />
seus anells esteroi<strong>de</strong>s plans i rígids interactuen amb les<br />
regions <strong>de</strong> les cues pròximes al cap i les immobilitzen.<br />
D’aquesta manera el colesterol fa menys fluïda la<br />
membrana, però també impe<strong>de</strong>ix la rigi<strong>de</strong>sa ja que no <strong>de</strong>ixa<br />
que les cues se juntin i cristal·litzin, per tant conserva la<br />
flexibilitat <strong>de</strong> la membrana en un ampli rang <strong>de</strong> temperatures<br />
Moviment <strong>de</strong>ls fosfolípids <strong>de</strong> la bicapa<br />
La doble capa lipídica no és una estructura estàtica, sinó que actua com un fluïd. Així cada molècula<br />
<strong>de</strong> fosfolípiuds, a més <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r rotar sobre el seu eix major i flexionar-se, té possibilitat <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>splaçament.<br />
Difusió lateral dins la mateixa capa molecular. Gràcies a aquest moviment cada molècula lipídica<br />
pot intercanviar-se amb les veïnes. La difusió lateral és responsable <strong>de</strong> la fluï<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> la bicapa i està<br />
condicionada per:<br />
- El nombre <strong>de</strong> dobles enllaços en els àcids grassos <strong>de</strong> la<br />
cua. A més insaturacions, major fluï<strong>de</strong>sa. La viscositat ve, per<br />
tant, condicionada per la presència <strong>de</strong> pocs dobles enllaços.<br />
- Presència <strong>de</strong> colesterol, que redueix la fluï<strong>de</strong>sa i dona<br />
estabilitat a la membrana en interferir en la mobilitat <strong>de</strong> les<br />
ca<strong>de</strong>nes laterals <strong>de</strong>ls àcids grassos.<br />
- Una temperatura que es mou dins uns marges <strong>de</strong>terminats.<br />
A menor temperatura, menor fluï<strong>de</strong>sa. A això es <strong>de</strong>u el<br />
diferent comportament fisiològic <strong>de</strong>ls animals homeotermes i<br />
poiquilotermes en èpoques fre<strong>de</strong>s.<br />
Canvi <strong>de</strong> capa , <strong>de</strong> la monocapa superior a la inferior, o viceversa. Es coneix com a flip-flop. Aquest<br />
tipus <strong>de</strong> mobilitat està molt restringit i és poc freqüent. Aquest moviment està catalitzat pels enzims<br />
flipases.<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3