22.04.2013 Views

apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Els lípids<br />

Els lípids constitueixen aproximadament un 50 %<strong>de</strong> la massa <strong>de</strong> la membrana i estan disposats en<br />

forma d’una doble capa contínua. Aquesta bicapa lipídica constitueix l’estructura bàsica <strong>de</strong> la<br />

membrana i actua <strong>de</strong> barrera relativament impermeable al pas <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> substàncies<br />

hidrosolubles.<br />

El lípids que formen la bicapa són: fosfolípids (els més abundants), colesterol i glicolípids<br />

Com que aquestes molècules són en un medi polar, com ara l’aigua, a causa <strong>de</strong>l seu caràcter<br />

amfipàtic orienten els radicals polars cap al medi aquós i els radicals lipòfils cap als radicals lipòfils<br />

<strong>de</strong> l’altra capa. Això origina la bicapa lipídica (autoacoblament).<br />

Els fosfolípids presenten un cap hidròfil i dues cues hidrocarbona<strong>de</strong>s hidrofòbiques. Normalment<br />

una d’elles presenta dobles enllaços i per tant la ca<strong>de</strong>na corbada. Això és important ja que la<br />

<strong>de</strong>sigual longitud <strong>de</strong> les ca<strong>de</strong>nes i el grau <strong>de</strong> saturació afecta la capacitat <strong>de</strong>ls fosfolípids<br />

d’empaquetar-se, i per tant afecta la fluï<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la membrana<br />

Els glicolípids sols apareixen a la hemimembrana externa. Els grups glucídic surten com a antenes<br />

sobre la superfície <strong>de</strong> la membrana. La seva funció és intervenir en la comunicació entre les cèl.lules<br />

El colesterol es fixa als altres components lipídics <strong>de</strong> manera que disminueix la fluï<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> la<br />

monocapa i manté l’estabilitat <strong>de</strong> la bicapa. També impe<strong>de</strong>ix que els lípids <strong>de</strong> la membrana s’uneixin<br />

entre si, fet que produiria la ruptura <strong>de</strong> la bicapa per cristal·lització.<br />

Les molècules <strong>de</strong> colesterol s’orienten en la bicapa amb els<br />

grups hidroxil pròxims als caps polars <strong>de</strong>ls fosfolípids. Els<br />

seus anells esteroi<strong>de</strong>s plans i rígids interactuen amb les<br />

regions <strong>de</strong> les cues pròximes al cap i les immobilitzen.<br />

D’aquesta manera el colesterol fa menys fluïda la<br />

membrana, però també impe<strong>de</strong>ix la rigi<strong>de</strong>sa ja que no <strong>de</strong>ixa<br />

que les cues se juntin i cristal·litzin, per tant conserva la<br />

flexibilitat <strong>de</strong> la membrana en un ampli rang <strong>de</strong> temperatures<br />

Moviment <strong>de</strong>ls fosfolípids <strong>de</strong> la bicapa<br />

La doble capa lipídica no és una estructura estàtica, sinó que actua com un fluïd. Així cada molècula<br />

<strong>de</strong> fosfolípiuds, a més <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r rotar sobre el seu eix major i flexionar-se, té possibilitat <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>splaçament.<br />

Difusió lateral dins la mateixa capa molecular. Gràcies a aquest moviment cada molècula lipídica<br />

pot intercanviar-se amb les veïnes. La difusió lateral és responsable <strong>de</strong> la fluï<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> la bicapa i està<br />

condicionada per:<br />

- El nombre <strong>de</strong> dobles enllaços en els àcids grassos <strong>de</strong> la<br />

cua. A més insaturacions, major fluï<strong>de</strong>sa. La viscositat ve, per<br />

tant, condicionada per la presència <strong>de</strong> pocs dobles enllaços.<br />

- Presència <strong>de</strong> colesterol, que redueix la fluï<strong>de</strong>sa i dona<br />

estabilitat a la membrana en interferir en la mobilitat <strong>de</strong> les<br />

ca<strong>de</strong>nes laterals <strong>de</strong>ls àcids grassos.<br />

- Una temperatura que es mou dins uns marges <strong>de</strong>terminats.<br />

A menor temperatura, menor fluï<strong>de</strong>sa. A això es <strong>de</strong>u el<br />

diferent comportament fisiològic <strong>de</strong>ls animals homeotermes i<br />

poiquilotermes en èpoques fre<strong>de</strong>s.<br />

Canvi <strong>de</strong> capa , <strong>de</strong> la monocapa superior a la inferior, o viceversa. Es coneix com a flip-flop. Aquest<br />

tipus <strong>de</strong> mobilitat està molt restringit i és poc freqüent. Aquest moviment està catalitzat pels enzims<br />

flipases.<br />

<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!