apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

More documents

Recommendations

Info

2 1 LA MEMBRANA PLASMÀTICA Les cobertes cel·lulars, és a dir, les capes que separen el medi intern de exterior, són: - La membrana plasmàtica, que tenen totes les cèl·lules, tant eucariotes com procariotes, i - Les membranes de secreció, que poden faltar. Són membranes de secreció: - La paret cel·lular de les cèl·lules vegetals - La matriu extracel·lular en les cèl·lules animals - La paret bacteriana. (la veurem en estudiar els microorganismes) 1.1 COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA El model de mosaic fluid de Singer i Nicholson. La membrana plasmàtica és una làmina fina de 75 A (no visible al microscopi òptic) que envolta la cèl·lula i la separa del medi extern. L’estructura és gairebé la mateixa en totes les cèl·lules i en tots els orgànuls citoplasmàtics per la qual cosa també rep els noms de membrana unitària o membrana cel·lular. Segons el model proposat per Singer i Nicholson el 1972, la membrana plasmàtica està constituïda per una doble capa de lípids a la qual s’associen molècules proteiques, que es poden situar a les dues cares de la superfície d’aquesta doble capa o estar-hi englobades. D’aquesta manera es forma una estructura anomenada mosaic fluid, gràcies a la facilitat de totes les molècules per moure’s lateralment. IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau
Els lípids Els lípids constitueixen aproximadament un 50 %de la massa de la membrana i estan disposats en forma d’una doble capa contínua. Aquesta bicapa lipídica constitueix l’estructura bàsica de la membrana i actua de barrera relativament impermeable al pas de la majoria de substàncies hidrosolubles. El lípids que formen la bicapa són: fosfolípids (els més abundants), colesterol i glicolípids Com que aquestes molècules són en un medi polar, com ara l’aigua, a causa del seu caràcter amfipàtic orienten els radicals polars cap al medi aquós i els radicals lipòfils cap als radicals lipòfils de l’altra capa. Això origina la bicapa lipídica (autoacoblament). Els fosfolípids presenten un cap hidròfil i dues cues hidrocarbonades hidrofòbiques. Normalment una d’elles presenta dobles enllaços i per tant la cadena corbada. Això és important ja que la desigual longitud de les cadenes i el grau de saturació afecta la capacitat dels fosfolípids d’empaquetar-se, i per tant afecta la fluïdes de la membrana Els glicolípids sols apareixen a la hemimembrana externa. Els grups glucídic surten com a antenes sobre la superfície de la membrana. La seva funció és intervenir en la comunicació entre les cèl.lules El colesterol es fixa als altres components lipídics de manera que disminueix la fluïdesa de la monocapa i manté l’estabilitat de la bicapa. També impedeix que els lípids de la membrana s’uneixin entre si, fet que produiria la ruptura de la bicapa per cristal·lització. Les molècules de colesterol s’orienten en la bicapa amb els grups hidroxil pròxims als caps polars dels fosfolípids. Els seus anells esteroides plans i rígids interactuen amb les regions de les cues pròximes al cap i les immobilitzen. D’aquesta manera el colesterol fa menys fluïda la membrana, però també impedeix la rigidesa ja que no deixa que les cues se juntin i cristal·litzin, per tant conserva la flexibilitat de la membrana en un ampli rang de temperatures Moviment dels fosfolípids de la bicapa La doble capa lipídica no és una estructura estàtica, sinó que actua com un fluïd. Així cada molècula de fosfolípiuds, a més de poder rotar sobre el seu eix major i flexionar-se, té possibilitat de desplaçament. Difusió lateral dins la mateixa capa molecular. Gràcies a aquest moviment cada molècula lipídica pot intercanviar-se amb les veïnes. La difusió lateral és responsable de la fluïdesa de la bicapa i està condicionada per: - El nombre de dobles enllaços en els àcids grassos de la cua. A més insaturacions, major fluïdesa. La viscositat ve, per tant, condicionada per la presència de pocs dobles enllaços. - Presència de colesterol, que redueix la fluïdesa i dona estabilitat a la membrana en interferir en la mobilitat de les cadenes laterals dels àcids grassos. - Una temperatura que es mou dins uns marges determinats. A menor temperatura, menor fluïdesa. A això es deu el diferent comportament fisiològic dels animals homeotermes i poiquilotermes en èpoques fredes. Canvi de capa , de la monocapa superior a la inferior, o viceversa. Es coneix com a flip-flop. Aquest tipus de mobilitat està molt restringit i és poc freqüent. Aquest moviment està catalitzat pels enzims flipases. IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3
Page 1: 1. La membrana plasmàtica. 1.1 Com
Page 5 and 6: 1.2 FUNCIONS DE LA MEMBRANA PLASMÀ
Page 7 and 8: Difusió facilitada És la difusió
Page 9 and 10: 2.3 ENDOCITOSI I EXOCITOSI Endocito
Page 11 and 12: 4 COMUNICACIÓ CEL.LULAR La informa
Page 13 and 14: Sovint aquests receptors són enzim
Page 15 and 16: Molts altres processos cel·lulars
Page 17 and 18: 5.2 LA PARET CEL.LULAR (en cèl.lul
Page 19: TEST TEST 1 La membrana plasmàtica

apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?