apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
5.2 LA PARET CEL.LULAR (en cèl.lules vegetals)<br />
La paret cel·lular és una coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals. El component<br />
més abundant i característic és la cel·lulosa. La secreta la cèl·lula i es disposa formant capes<br />
successives. Constitueix un exosquelet que perdura <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong> la cèl·lula, i això serveix a<br />
moltes plantes com a teixit <strong>de</strong> sustentació, fet que els permet assolir una gran alçaria<br />
Estructura <strong>de</strong> la paret cel·lular<br />
La paret cel·lular està formada per una xarxa <strong>de</strong> fibres <strong>de</strong> cel·lulosa i una matriu, formada per<br />
aigua, sals minerals, hemicel.lulosa i pectina (substància amb una gran capacitat per retenir l’aigua).<br />
La matriu es pot impregnar <strong>de</strong> lignina, suberina, cutina, tanins i substàncies minerals, com el<br />
carbonat càlcic i la sílice.<br />
• La lignina confereix rigi<strong>de</strong>sa a la paret cel·lular És molt abundant en teixits esquelètics com el<br />
teixit conductor llenyós que genera el tronc <strong>de</strong>ls arbres.<br />
• La suberina i la cutina impermeabilitzen les parets <strong>de</strong> les cèl·lules que formen els teixits protectors.<br />
Així, la suberina es troba a l’escorça (súber) <strong>de</strong>ls arbres, i la cutina, a l’epi<strong>de</strong>rmis <strong>de</strong> les<br />
fulles i les tiges.<br />
• El carbonat càlcic i la sílice (mineralització) donen rigi<strong>de</strong>sa a l’epi<strong>de</strong>rmis <strong>de</strong> moltes fulles.<br />
Capes<br />
Làmina mitjana. És la primera capa que es forma i queda davant les parets primàries <strong>de</strong> les cèl.lules<br />
veïnes. Té consistència gelatinosa <strong>de</strong>gut a la pectina. Quan les cèl.lules <strong>de</strong>l xilema moren la làmina<br />
mitjana s’impregna <strong>de</strong> lignina.<br />
Paret primària. És la segona capa que es genera. Es prima, flexible i elàstica. Està formada pel<br />
reticle microfibliar <strong>de</strong> cel.lulosa fonamentat per polisacàrids i glicoproteïnes.<br />
Paret secundària. És la darrera que se forma. Perdura <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong> la cèl.lula. Serveix com<br />
a teixit <strong>de</strong> suport.Conté major <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> cel.lulosa i presència <strong>de</strong> lignina (xilema), ceres i cutina (feix<br />
<strong>de</strong> fulles) o suberina (suro)<br />
Plasmo<strong>de</strong>smes i porus.<br />
L’intercanvi <strong>de</strong> soluts i aigua entre les cèl.lules es du a terme a través <strong>de</strong>:<br />
Plasmo<strong>de</strong>smes: Orificis, semblants a cordons que formen comunicacions citoplasmàtiques entre<br />
cèl.lula i cel.lula filla quan es forma la làmina mitjana.<br />
Porus: Cavitats <strong>de</strong> la paret<br />
secundària entre cèl.lules veïnes.<br />
Funció <strong>de</strong> la paret cel.lular<br />
La paret cel·lular dóna forma i<br />
rigi<strong>de</strong>sa a la cèl·lula i n’impe<strong>de</strong>ix la<br />
ruptura. La cèl·lula vegetal conté dins<br />
el citoplasma una elevada<br />
concentració <strong>de</strong> soluts que, a causa<br />
<strong>de</strong> la pressió osmòtica, originen un<br />
corrent d’aigua cap a l’interior<br />
cel·lular. Si no fos per la paret<br />
cel·lular, la cèl·lula s’inflaria i al final<br />
es trencaria.<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 17
Change language