apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

Molts altres processos cel·lulars utilitzen un altre tipus de proteïnes G, anomenades monomèriques,
com ara la família de les proteïnes Ras o Rho, per controlar un gran nombre d’aspectes de
proliferació, diferenciació, morfologia del citoesquelet o trànsit vesicular.
Fosforilació i desfosforilació
Una altra estratègia fonamental és la
utilització de processos de fosforilació i
desfosforilació de proteïnes, que poden
midificar de manera reversible l’activitat
de moltes proteïnes cel.lulars.
Les reaccions de fosforilació o activació
les realitzen uns enzims anomenats
cinases, mentre que les de
desfosforilació les porten a terme enzims
fosfatases. La utilització conjunta de
cinases i fosfatases també permet
disposar d’un altre tipus d’interruptors
moleculars, que encenen o apaguen
funcions cel·lulars.
La introducció d’un grup fosfat per la cinasa, o la seva desaparició per una fosfatasa, en una serina,
una treonina o una tirosina que formi part d’una proteïna, pot modificar la conformació, l’activitat o la
localització d’aquesta proteïna. La fosforilació i desfosforilació provocada per la proteïna-cinasa i per
la proteÏna-fosfatasa pot modificar la funció d’una proteïna de diverses formes; per exemple,
augmentant o disminuint la seva activitat biològica, facilitant o inhibint el seu trànsit entre
compartiments subcel.lulars o incidint o trencant interaccions proteïna-proteïna.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 15