apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Sovint aquests receptors són enzims anomenats cinases. La seva unió amb el missatger provoca la<br />
fosforilació <strong>de</strong> la proteïna receptora i d’altres proteïnes cel.lulars, i modifiquen transitòriament la seva<br />
funció.<br />
Receptors acoblats a proteïnes G<br />
En aquests tipus <strong>de</strong> receptors hi participen tres proteïnes<br />
diferents:<br />
- El receptor, que en aquest cas és una proteïna<br />
“serpentina” que travessa la membrana set<br />
vega<strong>de</strong>s.<br />
- Les proteïnes G, proteïnes transductores situa<strong>de</strong>s<br />
a la cara interna <strong>de</strong> la membrana plasmàtica.<br />
- Una altra proteïna efectora o amplificadora.<br />
La proteïna G serveix d’enllaç entre les proteïnes<br />
receptores <strong>de</strong> membrana i la proteïna efectora. Quan<br />
arriba un senyal, el receptor s’uneix al missatger, fet que<br />
provoca un canvi <strong>de</strong> forma en el lloc d’unió <strong>de</strong> la proteïna<br />
G, que permet que aquesta proteïna s’acobli amb el<br />
receptor.<br />
Els segons missatgers<br />
Alguns receptors enzimàtics i la majoria <strong>de</strong>ls receptors acoblats a proteïna G, necessiten fer servir<br />
certes molècules per transmetre el missatge a l’interior cel·lular. Es tracta <strong>de</strong> petites molècules<br />
anomena<strong>de</strong>s segons missatgers i que tenen com a missió modificar la funció <strong>de</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
proteïnes a les quals s’uneixen i en les quals provoquen un canvi <strong>de</strong> configuració. Els segons<br />
missatgers més freqüents són l’AMPc (monofosfat d’a<strong>de</strong>nosina cíclic) i l’ió calci.<br />
Els segons missatgers, ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins la cèl·lula modifiquen l’activitat, la localització o les interaccions<br />
entre proteïnes cel·lulars (i d’aquesta manera controlen, per exemple, el metabolisme o la funció <strong>de</strong>l<br />
citoesquelet). També regulen l’expressió gènica, es a dir, viatgen fins al nucli cèl·lular i or<strong>de</strong>nen que<br />
gens <strong>de</strong>terminats s’expressin o <strong>de</strong>ixin d’expressar-se, amb la qual cosa promouen una respost<br />
cel·lular específica i integrada.<br />
Alguns exemples <strong>de</strong> respostes<br />
provoca<strong>de</strong>s per segons missatgers són:<br />
- La secreció <strong>de</strong> substàncies.<br />
- La contracció. Amb la regulació <strong>de</strong><br />
miofibrilles d’actina i miosina, es<br />
promou la contracció <strong>de</strong> la<br />
musculatura.<br />
- La migració cel.lular d’organismes<br />
unicel.lulars<br />
- La proliferació i diferenciació<br />
cel.lular.<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 13
Change language