apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Modalitat <strong>de</strong> comunicació<br />
Contactes cèl.lula cèl.lula<br />
Algunes molècules missatgeres romanen uni<strong>de</strong>s a l’exterior <strong>de</strong> la<br />
membrana <strong>de</strong> la cèl·lula que les produeix i, per taant, només<br />
po<strong>de</strong>n influir en cèl·lules que conectin directament amb aquesta<br />
cèl·lula i que tenguin els receptors apropiats. Aquest tipus <strong>de</strong><br />
comunicació apareix per exemple per a la coordinació <strong>de</strong>ls teixits<br />
i òrgans durant el <strong>de</strong>senvolupament fetal o quan un glòbul blanc<br />
reconeix la cèl·lula infectada i la fagocita.<br />
Les cèl·lules contigues també es po<strong>de</strong>n comunicar mitjançant<br />
petits canals <strong>de</strong> comunicació, els gaps junctions, o unions <strong>de</strong><br />
fenedura que permeten l’intercanvi <strong>de</strong> petites substàncies.<br />
Comunicació mitjançant missatgers<br />
Destriam diferents modalitats<br />
Senyalització paracrina. Moltes cèl·lules secreten missatgers al fluid extracel.lular i aquests<br />
missatgers duen a terme la seva acció en cèl·lules properes.<br />
Senyalització autocrina. A vega<strong>de</strong>s la cèl·lula té receptors per als propis missatgers, com per<br />
exemple les cèl·lules canceroses que promoven la seva pròpia proliferació.<br />
Comunicació endòcrina. Mitjançant hormones que es transmeten d’unes cèl.lules a altres a través<br />
<strong>de</strong> la sang.<br />
Comunicació sinàptica <strong>de</strong> les neurones, en la qual intervenen neurotransmissors.<br />
Missatgers <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins<br />
Són senyals que sorgeixen a l’interior <strong>de</strong> les cèl·lules, com per exemple en situacions <strong>de</strong> perill: ADN<br />
malmès, falta d’oxigen... que <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nen respostes que en molts casos interactuen amb sistemes<br />
<strong>de</strong> senyalització cap a l’exterior <strong>de</strong> la cèl·lula.<br />
4.2 TIPUS DE RECEPTORS DE MEMBRANA<br />
Es distingeixen tres grans classes <strong>de</strong> receptors segons l’estratègia<br />
<strong>de</strong> transducció <strong>de</strong> senyal<br />
Receptors acoblats a canals iònics.<br />
Són proteïnes <strong>de</strong> membrana que <strong>de</strong>ixen passar ions només si el<br />
missatger està present a la part extracel.lular. Actuen com a<br />
comportes que s’obrin transitòriament <strong>de</strong>ixant passar calci, sodi o<br />
clorur (segons el receptor) a favor <strong>de</strong> gradient.<br />
Receptors amb activitat enzimàtica pròpia.<br />
Són proetïnes transmembranoses que presenten un lloc d’unió <strong>de</strong>l<br />
missatger situat a l’exterior <strong>de</strong> la cèl·lula i una zona amb activitat<br />
enzimàtica (centre catalític) a l’interior. La unió <strong>de</strong>l missatger<br />
provoca canvis en el receptor que es tradueixen en l’estimulació <strong>de</strong><br />
la seva activitat catalítica.<br />
12<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau