apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

Modalitat de comunicació
Contactes cèl.lula cèl.lula
Algunes molècules missatgeres romanen unides a l’exterior de la
membrana de la cèl·lula que les produeix i, per taant, només
poden influir en cèl·lules que conectin directament amb aquesta
cèl·lula i que tenguin els receptors apropiats. Aquest tipus de
comunicació apareix per exemple per a la coordinació dels teixits
i òrgans durant el desenvolupament fetal o quan un glòbul blanc
reconeix la cèl·lula infectada i la fagocita.
Les cèl·lules contigues també es poden comunicar mitjançant
petits canals de comunicació, els gaps junctions, o unions de
fenedura que permeten l’intercanvi de petites substàncies.
Comunicació mitjançant missatgers
Destriam diferents modalitats
Senyalització paracrina. Moltes cèl·lules secreten missatgers al fluid extracel.lular i aquests
missatgers duen a terme la seva acció en cèl·lules properes.
Senyalització autocrina. A vegades la cèl·lula té receptors per als propis missatgers, com per
exemple les cèl·lules canceroses que promoven la seva pròpia proliferació.
Comunicació endòcrina. Mitjançant hormones que es transmeten d’unes cèl.lules a altres a través
de la sang.
Comunicació sinàptica de les neurones, en la qual intervenen neurotransmissors.
Missatgers des de dins
Són senyals que sorgeixen a l’interior de les cèl·lules, com per exemple en situacions de perill: ADN
malmès, falta d’oxigen... que desencadenen respostes que en molts casos interactuen amb sistemes
de senyalització cap a l’exterior de la cèl·lula.
4.2 TIPUS DE RECEPTORS DE MEMBRANA
Es distingeixen tres grans classes de receptors segons l’estratègia
de transducció de senyal
Receptors acoblats a canals iònics.
Són proteïnes de membrana que deixen passar ions només si el
missatger està present a la part extracel.lular. Actuen com a
comportes que s’obrin transitòriament deixant passar calci, sodi o
clorur (segons el receptor) a favor de gradient.
Receptors amb activitat enzimàtica pròpia.
Són proetïnes transmembranoses que presenten un lloc d’unió del
missatger situat a l’exterior de la cèl·lula i una zona amb activitat
enzimàtica (centre catalític) a l’interior. La unió del missatger
provoca canvis en el receptor que es tradueixen en l’estimulació de
la seva activitat catalítica.
12
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau