apunts 7 - IES Guillem Cifre de Colonya

4 COMUNICACIÓ CEL.LULAR
La informació que han d’integrar les cèl·lules prové tant de cèl·lules veïnes com del conjunt de
l’organisme, i es fa servir per posar en marxa nombrosos processos com ara la proliferació, la
diferenciació i la mort cel·lular, l’organització dels teixits, el metabolisme etc.
Els sistemes de comunicació són extraordinàriament complexos. S’assemblen a complicades xarxes
o circuits amb múltiples elements d’intersecció i control
4.1 MISSATGERS I RECEPTORS. MODALITATS DE COMUNICACIÓ
Missatgers
Els missatgers poden ser hormones, neurotransmissors o mediadors químics locals. Des del
punt de vista químic són molt variables i poden ser:
- Aminoàcids com ara l’adrenalina i la noradrenalina, que regulen la velocitat i la força del
batec del cor.
- Pèptids, com ara l’angiostensina, que controla la pressióa arterial i la insulina que regula el
metabolisme de la glucosa.
- Proteïnes, com ara les hormones gonadotròpiques, que regulen el cicle menstrual en les
dones i la funció de les gònades en els homes.
- Lípids, com ara els esteroides o les prostaglandines, que modules processos inflamatoris.
Receptors
Els receptors són proteïnes que actuen com a detectors i decodificadors del senyal que porta el
missatger i transforma aquest senyal en un senyal intracel.lular.
Els receptors han de dur a terme tasques de reconèixer els missatgers i de transformar aquest
reconeixement molecular en un canvi en la seva pròpia estructura o activitat per a modificar el
comportament cel·lular.
S’anomena transducció el conjunt d’etapes o processos concatenats pel qual una cèl.lula converteix
un senyal en una resposta específica.
Hi ha dos tipus de receptors, segons la naturalesa química del missatger
- Receptors intracel.lulars, per a
aquells missatgers prou petits i
hidrofòbics per poder travessar la
membrana.
- Receptors de membrana, que
detecten senyals extracel.lulars
hidrofílics o de gran mida que no
poden accedir a l’interior de la
cèl·lula. Acostumem a ser proteïnes
transmembrana, proteïnes que
travessen la membrana plasmàtica
amb una regió cap a l’exterior i una
altra cap a l’interior cel·lular.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 11