Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. - Aldea Global

Narrativa
Unitat 2. Les unitats narratives i la trama.
A la present unitat reconeixerem els principals elements del que s'anomena
seqüència narrativa, és a dir la unitat mínima del relat i també com s’enllacen dins
un relat. Llegirem inicis i finals de novel⋅les i ens fixarem en els principals predicats
verbals és a dir les accions que fan avançar el relat, que apareixen en alguns
textos, així mateix distingirem entre diferents classes de trames o intrigues i entre
l’estructura lineal i la no lineal, a la darrera sessió aplicarem a la narració pròpia tot el
que s'haja treballat. Hi ha també un tipus de seqüència anomenada no-narrativa
perquè no avança la narració però sí que hi ha descripció o diàleg.

Sessió 4: Les seqüències narratives.
SEQÜÈNCIA NARRATIVA
Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessió 4)
És realitzada per un personatge i consta de projecte, allò que vol realitzar, d'execució,
que és tot allò que fa, les principals accions per a poder portar a terme el projecte i finalment de
resultat de la seqüència que pot ser èxit si ha arribat a efectuar-se o fracàs si no s'ha
acomplert allò que volia el personatge. També hi ha un motiu o raó per la qual es fa la
seqüència i que contestaria a la pregunta: per què vol fer aquell projecte?
Exemple:
PERSONATGE: Jaume Hortolà.
MOTIU: Per poder menjar, no té treball ni cobra l'atur.
PROJECTE: Jaume vol robar diners d'un banc.
EXECUCIÓ: Ajudat per uns amics i per la nit en un barri de la ciutat, al carrer Sorolla,
va entrar al Banc de València, va saltar l'alarma i van fugir sense robar res.
RESULTAT: Negatiu perquè no va aconseguir realitzar el projecte.
ENLLAÇOS DE SEQÜÈNCIES
Les seqüències s'enllacen de tres maneres: contínues quan una segona seqüència
segueix a una primera, és a dir que el resultat d'una primera dóna pas a una segona;
inserides quan hi ha una segona seqüència dins d'una primera; punt de vista diferent o
contràries quan una primera seqüència és totalment contrària a una segona.
Exemples:
Seqüències contínues: seqüència 1 el protagonista roba el banc i seguidament
seqüència 2 la policia investiga qui ha estat l'autor del robatori. La seqüència 2 és
conseqüència o a continuació de la s.1
Seqüències inserides: seqüència 1 el protagonista roba un banc i seqüència 2 hi ha
un amic que l'ajuda a robar-lo. La s2 forma part de la s1.
Seqüències contràries: seqüència 1 el protagonista roba un banc i seqüència 2 hi ha
un guàrdia jurat que té el projecte, l'execució i el resultat contraris als que té el protagonista, si
el protagonista vol robar com a projecte, el guàrdia jurat vol que no es robe, el protagonista fa
totes les accions per a robar, el guàrdia jurat executarà diverses fetes per a que no roben i
finalment si el protagonista aconsegueix robar serà èxit però per al guàrdia jurat serà un
resultat de fracàs.

Narrativa
ACTIVITATS
1- Lectura del text 2a (podem dir que és una història completa dins la novel⋅la.)
2- Activitat en grup reduït: Fixeu-vos en les diferents formes gràfiques de
començar cada paràgraf: sense res, amb guionet, i amb cometes. Numereu els
paràgrafs (n'hi ha 20) i digueu qui és l'emissor (o narrador) de cadascun.
3- Activitat en grup reduït: Tot deduint-ho de l'activitat anterior escriviu qui és el
narrador, l'escoltador i el protagonista de la història.
4- Grup reduït: Quina acció va passar primer que cap altra des del punt de vista
temporal? Ordeneu-les totes les principals accions per ordre cronològic.
5- Individual: Al fragment que heu llegit podeu distingir diverses seqüències,
però no estan ordenades cronològicament. Com que en l'activitat anterior ja les heu
ordenades, ara analitzeu-les segons el personatge, el projecte, l'execució, el resultat i
el motiu.
Personatge Projecte Execució Resultat Motiu
Cento
Cosins de
Cento
David
Guàrdia Civil
6- Individualment digueu com s'enllacen les quatre principals seqüències que
heu assenyalat en l'activitat anterior.
7- Individualment inventeu-vos dues seqüències que siguen contràries.
8- En grup reduït escriviu les frases següents de manera diferent, però que
tinguen el mateix significat.
David va escombrar-se la gola.
Com un gat cerval em vaig enfilar amunt.
Després d'ataüllar el mort, vaig tornar a poc a poc a casa i guaitava de tots els
costats i no vaig veure ningú.
El remordiment els féu perdre el cap.

TEXT 2a: Temps de batuda d'Enric Valor.
Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessió 4)
David va escombrar-se la gola discretament:
-Una vegada es va fer una mort. Era un afer de família, d'herències. Jo era llavors ben
jove, i ja pujava ací a veure el moviment del personal, com ara. ¿Veu allà avall, els Crestalls
del Bou que diem? Allò és un seguit d'agulles com a campanars, de tallats, d'espenyadors.
-Sí, ja es veu -vaig comentar mentre que els mirava amb els binocles.
-N'hi ha alguns que formen com unes xemeneies. Si hi cau algú, és quasi impossible de
traure'l. Doncs bé, jo un diumenge vaig venir ací i vaig veure que damunt d'un espenyador
revolaven gralles, moltes gralles, més nombroses que mai en aquell paratge de gralles i corbs.
Jo no parava de mirar-les, baixar, despenjar-se del cel, espuntades, com si fossen negres
falcons que es llançaven damunt la presa. 'Un gos mort', em vaig dir.
"L'endemà vaig tornar al meu observatori, sense dir res a casa. I les gralles seguien
escandalitzant amb el seu rogall, que pareix una corda de rellotge que es trenca, i pujaven i
davallaven i desapareixien dins la xemeneia.
"En aquestes coses no s'ha de tenir cap pressa, i cal pensar-s'ho molt bé. Vaig deixar
passar tres dies. I les gralles continuaven el seu desori -sobretot gralles, puix que hi havia
també alguns corbs, que es distingeixen bé per la seua pesantor i perquè són més grossos-.
'Un gos no dóna per a tant', vaig veure clarament.
-Ací no hi ha voltors -vaig interrompre.
-Jo ni els conec... quasi. A Castella, en la sega, me'ls van mostrar. I és que aqueixos
viuen de les cavalleries mortes; els castellans tenen per costum de tirar-les als barrancs. Ací,
les soterrem com si fossen persones... Doncs veurà -tornà David al verídic conte-: vaig davallar
a poc a poc per barranc dels Ginebres, aquell que baixa devers migdia, i recorde que vaig
beure en una fonteta amagada, que diem la del Ginebrar, sols coneguda de caçadors i pastors.
Els xiscles de la gralla i la veu de nas dels corbs es sentien més prop segons davallava. Vaig
fer mitja hora de camí penós, puix el barranc és fosc de tanta garriga i tanta punxa i tant de
pinatell ramut fins terra. I va-te'm ja vora el principi dels Crestalls. Com un gat cerval em vaig
enfilar amunt, cap a on les gralles feien en el cel com una mola de barbs dins un toll, com els
he vist jo en el pantà de Tivarri.
"Mirava jo a esquerra, des de dalt dels cingles, cap a les xemeneies de roca que baixen
fins a les entranyes de la muntanya. Veu aquell queixal més alt, que al capdamunt té tres pins?
Vaig dirigir allà els prismàtics.
-Sí, el veig.
-La xemeneia on entraven les gralles n'és a l'esquerra mateixa. Jo duia la fona, i vaig
començar a soltar-los fonades i a pegar-los crits. "Males pells!", els deia jo. I algunes
s'escarotaven i fugien. Vaig arribar a l'espenyador en xemeneia, i em vaig abocar sostenint-me
fortament en la roca punxeguda i nua. I tot era guaitar cap avall, cap a dins. No em va ser molt
difícil. Al fons d'aquella xemeneia hi havia un pilot de gralles que negrejava com negregen les
formigues damunt d'un brumerol mort. Els vaig llançar un parell de còdols que redolaren fent
un soroll fortíssim. Dotzenes d'ocellots revolantigaren escarotats. I aleshores vaig albirar una
taca fosca, grossa. "És un home!". I li dic la veritat: se m'eriçonaren els cabells. "Potser ha
caigut; potser l'han fet caure", comence a barrinar.
David va prendre alè.
-Feia dies -prosseguí- havien passat per les fites de la valleta de l'Almussai tres o
quatre caçadors: no ho sabia de cert. Passaren de nit encara i jo ho vaig comprovar l'endemà
de matí a la punta d'uns guarets, anant per aigua al fontinyol, ja l'ha vist vostè, vora el gran
bosc de l'Ajuntament de Tivarri. Trobí uns brots de romaní enmig la senda, com deixats caure
descuidadament, un ací, l'altre a cinquanta passes, amb la punta mossegada. També, vaig
escodrinyar les pedretes remogudes, girades. "No fa gaire que han passat per ací". ¿I la
direcció de les passes? Em va costar molt esbrinar-ho. Calia mirar un bon tros de senda. Hi ha
un lloc on la travessen les aigües de tronada i hi restava un poc de ramblís. Allà podria veure-

Narrativa
ho clar. Vaig anar-hi. Cinc o sis comprovacions amb paciència. Vaig fer mides d'espart o amb
tiges de segadissa, no ho recorde bé. Em quedava un dubte, perquè dos d'aquells
desconeguts devien calçar igual; per tant podien ser tres, podien ser quatre els caçadors.
Perquè eren caçadors: hi havia les potades d'un gos coniller. I venien tots de l'adreça de Tivarri
i anaven drets a saltar la carena del Fondal del Frare. En canvi, no hi havia traces de la
tornada.
"Bé, després d'ataüllar el mort, vaig tornar a poc a poc a casa i guaitava de tots costats
i no vaig veure ningú. Quan arribí a Mascabrer m'hi vaig trobar un carnisser de Tivarri que
havia pujat a comprar-me un peüll de cabrits. Xarra d'ací, xarra d'allà, el carnisser em va contar
que havia desaparegut un home d'aquella vila, un tal Cento del Planet Roig. 'Sé qui és', li vaig
dir jo. 'Les dones del carrer s'escaroten de poc, so David', fa el carnisser. 'Ell, ja ho sap vostè,
és fadrí i sovint fa viatges a Alacant d'amagatotis, a ca les martes que diuen. Ningú no se
n'estranyava. Però ara... és que fa massa dies! Ell no sol estar-se massa a Alacant. Però, bah,
és un perdut. ¡Déu sap si no és que se n'ha anat per aqueixos mons amb alguna bagassa!, va
acabar el carnisser. Jo, tot calmós, li faig: 'Me'n baixava a Tivarri... Ara queda tot clar. Davallaré
amb tu i els cabrits'. 'I això?', em fa. 'Vull parlar amb la guàrdia civil. Jo crec que sé per on para
el del Planet Roig. El carnisser va obrir uns ulls tots redons. 'Com?'. 'Vols perdre un parell
d'hores?'. 'Tenia pressa i estic una mica cansat, que de Tivarri a ací hi ha un bon tret'. 'Tu
encara estàs de bon maneig, i un dia és un dia. Dines ací, i en acabant pujarem a l'alt dels
Eriçons, que això són quatre passes'", li propose.
"Dinàrem i pujàrem ací a l'alt i, d'ací estant, li vaig mostrar les gralles i els corbs damunt
dels Crestalls del Bou, sense dir-li cap més paraula. 'Pot ser un gos', féu el carnisser. 'Els he
vists quatre o cinc dies. No té tanta carn un gos'".
"Tornàrem a casa, férem la tria, i ell, els cabrits i jo, tots a Tivarri. El carnisser, a
l'entrada del poble, tot aporegat, va dir que ell no volia saber-ne res i que se n'anava a la
carnisseria. Jo, en canvi, tot serè, vaig anar a contar-ho al comandant del post de la guàrdia
civil. El sergent, que em coneixia, em va escoltar tot seriós. 'Així que jo pense', vaig acabar,
'que allà en els Crestalls del Bou, qui hi ha deu ser el cadàver de Cento del Planet Roig'.
'Potser és veritat', admeté el sergent; 'coincideixen els senyals amb la seua desaparició. Però
¿com no ho han notat els del Fondal?'. 'La gent no sol fixar-se en res; prefereixen venir a
preguntar-me les coses a mi', li vaig respondre. Em digué llavors que immediatament anirien a
fer l'alçament del cadàver. Com qui diu a so de bombo i platerets, pensí jo. Així, que vaig fer:
'No sóc qui per a donar-los lliçons'. 'Què vol dir-me, David?'. Em vaig atrevir a aconsellar: 'Jo,
de vostès, abans esperaria allà que s'hi presentàs el rabosot, si és que n'hi ha'. El sergent va
restar un moment pensarós; després va fer: 'Si no és que aquell home ha caigut, qui l'ha fet
caure no pot deixar-lo allà molt de temps destapat'. '¡Ja ho ha estat massa!'", vaig acabar jo.
"Una parella, de nit, van pujar als Crestalls del Bou i es van apostar prop de la
xemeneia de roca, ben amagats entre la garriga. Ni fumaven ni parlaven. Abans de fer-se de
dia, es recolliren en un mas. En la nit següent, una altra volta la parella al lloc, van sentir fressa
i veren aparèixer dos negralls -dos homes-. Sentiren colps apagats d'aixada en un planet, prop
de la boca de l'espenyador. Als guàrdies els semblà que removien terres i pedra. Ells van
permetre que l'operació, començada a la mitja nit, duràs sobre mitja hora. Un dels qui
manipulaven com a fantasmes es veu que feia viatges amb un cabàs que abocava dins el trau,
mentre que l'altre collia pedres i terra del planet. I en un de tants viatges, van sentir passes i es
veren enllumenats per una llanterna alhora que sonava el pany d'un fusell. La sorpresa els
deixà paralitzats. 'Alto! La guàrdia civil!'".
"Colze amb colze i seguits de la parella, com dos moltons, dos cosins germans del mort
feien tres hores més tard l'entrada a Tivarri. D'allà foren duts al jutge, i, del jutjat a la presó. No
van poder negar res.
"Criminals i babaus, eh, don Frederic? Cento també se n'havia passat, de llest i de poc
escrupolós. D'amagat, havia acomboiat l'oncle, ja vell de setanta-vuit anys, ben riquet, i se
l'havia endut a Alacant a girar el testament que repartia l'herència entre tots els nebots, a parts

Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessió 4)
iguals. Quan es va obrir el nou testament, els cosins de Cento es veren desheretats, i la seua
ràbia devia fer temor, però tot en secret s'ho degueren dur. Dic jo... Davant de tothom es
mostraren ben contents. 'El cosí Cento és fadrí i no té ningú que mire per ell. És el qui més ho
necessita. Nosaltres, rai: tenim les nostres terretes i les nostres dones i fills que miren per
nosaltres, i no escassegem de res', anaren dient pel poble. Dins, és clar, els quedava una altra,
malvats! I van tenir paciència; van deixar passar un any. Però no pogueren més. Li la tenien
jurada. 'Vols venir a caçar amb nosaltres?', en secret li degueren proposar. Se l'endugueren i,
al que es veu, no els va veure ningú eixir del poble... Ah, però allò que no tingueren en compte,
ni hi pensaren, eren les gralles. Algú d'ells degué ronsejar per ací i les va veure i s'esglaià.
'L'hem de colgar de terra. Allà dins no pot davallar ningú'", es veu que decidiren. Degueren
creure que això era més segur per a ells que deixar que algú el descobrís. Podia haver caigut
ell sol caçant! En fi, el remordiment els féu perdre el cap.
(Pàgines 332-336, del llibre Temps de batuda d'Enric Valor. Tàndem Edicions. València 1991.

Narrativa
Sessió 5: Els inicis dels relats.
Els textos de la sessió són començaments de novel⋅les, la majoria d'autors i
autores coincideixen en afirmar que és fonamental saber com començar i com acabar.
Ara bé també molts/es escriptors/res opinen que els finals poden ser oberts, així que
ens fixarem més en els començaments i discernirem les diferents formes d'iniciar un
relat. Els textos de la sessió mostren un ventall variat de maneres d'iniciar una història
narrada.
De vegades els fets que passen són escassos o sense importància (perquè
pertanyen a la categoria dels personatges, a l'espai o al temps) aleshores podem dir
que és una seqüència no-narrativa. Normalment seran descripcions o diàlegs,
pensaments, records, etc. Mentre que la seqüència narrativa serà aquella on passen
coses o esdevenen fets externs que avancen l'acció.
Heus ací un exemple de seqüència no-narrativa, el començament de la novel⋅la
Mor una vida es trenca un amor:
El baladre creixia a garberes a tot el llarg del barranc que passava per davant de ma casa.
M'abellia veure'l sempre tan verd i ell agraïa els glops de sol que queien com un cant de
cadernera, i treia pels caps de les seues branques unes flors roses que mai no he tastat perquè
diuen que són força verinoses.
Es refereix a l'espai i al personatge i no avança l'acció.
ACTIVITATS
1- Lectura dels textos dels textos-inicis de les respectives novel·les.
2- Després de la lectura, escriu un resum curt de cadascun.
3- En grup reduït comenteu oralment quins inicis són predominantment narratius
(on es narren fets o accions) quins altres textos són no narratius (descripcions,
pensaments, sensacions, diàlegs, monòlegs, etc.).

Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessió 5)
4- Confecciona individualment un quadre-graella i col⋅loca a dalt quin tipus de
seqüència (narrativa o no-narrativa), a la part esquerra els títols de les novel⋅les, els
inicis dels quals hem llegit, i a les interseccions quin tipus de narració (accions dels
personatges, juga, balla, lluita, etc.) o no-narració (descripció de personatge, de
paisatge, d'ambient, de sensacions, diàlegs, monòlegs, pensaments, somnis, opinions,
etc.)
5- Una vegada confeccionat el quadre anterior escriu un comentari sobre els
diversos inicis dels sis exemples que hem llegit en la sessió.
TEXT 2b: Inici de Ducat d'ombres de Joan M. Monjo.
UNES PARAULES D'INTRODUCCIÓ
Des que el senyor doctor va diagnosticar-me aquesta obscura malaltia tan
estesa i de tan mal sanar com la que ara em rosega amb nit el cos i l'ànima, de
seguida que va manar-me paisatge de camp, de muntanya, quantitats ingents de pau,
tranquil⋅litat, vaig pensar en aquesta antiga alqueria, propietat, des d'algunes
generacions enrere, de la meua família paterna.
Aviat farà mig any que vaig instal⋅lar-m'hi, deixant endarrere tota l'existència
moguda de València, les seues cultes tertúlies al Café del Progreso, els seus carrers
atrafegats de gent pulcrament vestida, les seues vies infestades d'animals que
arrosseguen delicats carruatges -alguns d'ells talment papallones- i de tota sort de
comerços, basars, botigues, les quals ofereixen al vianant els més diversos productes
extrets i manufacturats, tant al nostre país com als dominis d'ultramar.
(pàg.11 de Ducat d'ombres de Joan M. Monjo. Edicions 3 i 4. 1982).
TEXT 2c: Inici de Curial e Güelfa d'autor anònim.
1
¡Oh quant és gran lo perill, quantes són les sol⋅licituds e les congoixes a aquells
qui es treballen en amor! Car, posat que alguns amants de la fortuna, aprés d'infinits
infortunis, sien arribats al port per ells desitjat, tants emperò són aquells qui
raonablement se'n dolen, que anvides 1 puc creure que entre mil desaventurats se'n
trobe un que haja menada la seua causa a gloriosa fi. I si amb dret juí serà esguardat
lo cas següent, jatsia 2 que seran molts aquells qui diran que ells voldrien que així els
prengués de les seues amors, emperò, sabent la certenitat de les penes de les quals
aquella dolçor amarga és tota plena, e no havent certenitat de la fi si serà pròspera o
adversa, es deurien molt guardar de metre's en aquest amorós ans dolorós camí. E
per ço us vull recitar quant costà a un gentil cavaller e a una noble dona l'amar-se l'un
a l'altre, e com amb gran treball e pena, e seguits de molts infortunis, aprés llong temps
aconseguiren lo guardó de llurs treballs.
1 A penes.
2 Antiga conjunció adversativa: encara que; no obstant.

Narrativa
2
Fonc ja ha llong temps, segons io he llegit, en Catalunya, un gentil hom,...
apellat, lo qual fonc dotat més de seny e de gràcia de les gents que no d'aquells béns
que als hòmens a ús comú la fortuna comana, car solament era senyor d'una casa
baixa. E havent una molt bellíssima dona per muller, apellada Honorada,
desenvolupats dels tràfecs mundanals, pobrement e honesta vivien; tots temps
emperò treballaven en aquistar 3 la gràcia del piadós Redemptor, de la qual cosa més
que d'alguna altra havien cura contínua. E jatsia en lo seu jovent no haguessen haüts
fills, nostre senyor Déu los en volgué consolar en la sua vellesa, e sí els donà un fill, lo
qual apellaren Curial, creatura segons la sua massa tendra edat pus bella que altre; e
amb ell lo pare e la mare vivien tan contents, així com aquells qui molt l'havien desitjat,
que de cosa altra en lo món pus contents no porien ésser. Lo qual minyó, aprés pocs
anys de la sua naixença, morint lo pare, romàs orfe.
(pàgina 23 de Curial e Güelfa d'autor anònim Edicions 62 'La Caixa' 1979)
TEXT 2d: Inici de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
I. (UNA JOIA DE VALOR).
En Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe. "Sí, senyor, com vostè
mani". Després pujà la senyora Teresa. Sempre ho feien així, primer ell, després ella,
perquè a l'hora de baixar havien d'aguantar-lo entre tots dos. Era una maniobra difícil i
el senyor Nicolau necessitava molts miraments. Tiraren pel carrer de Fontanella i, al
Portal de l'Àngel, tombaren a la dreta. Els cavalls anaven al trot i les rodes, negres i
vermelles, acabades d'envernissar, giravoltaven, lleugeres, passeig de Gràcia amunt.
El senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicenç valia molt, que si no el tingués es
vendria la berlina perquè no es fiaria de cap més cotxer. I com que el senyor Nicolau
era generós, en Vicenç en treia molt de profit. Feia un dia rúfol; de tant en tant, entre
dos núvols sortia un raig de sol esblaimat que no durava gaire. Tothom sabia, és a dir,
el servei i uns quants amics, que el senyor Nicolau volia fer un obsequi a la senyora
Teresa perquè quan celebraren el mig any de casats li havia regalat un armari japonès
de laca negra amb incrustacions de nacre i or, preciós, però que no l'havia
entusiasmada. Ell tingué una decepció: "Ja ho veig, no ho he ensopegat i costa un
dineral; però, com que a mi m'agrada me'l quedaré i a tu et regalaré una cosa que et
faci més il⋅lusió." Davant de la joieria Begú, en Vicenç aturà els cavalls, baixa del
pescant i, mentre deixava el copalta damunt del seient, veié que la senyora Teresa
obria la portella i saltava com una daina. Entre tots dos tragueren el senyor Nicolau del
cotxe -"del meu armari", com deia ell. Quiet al mig de la vorera, perquè quan baixava
del cotxe li costava de posar-se dret, mirà dues o tres vegades a banda i banda, sense
moure el cap, com si no sabés què havia de fer. A l'últim agafà el braç de la seua dona
i molt poc a poc entraren tots dos a la joieria.
(pàg.37 i 38 de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda. Edicions 62 i "la Caixa". 1983)
3 Verb transitiu antic: Obtenir pel propi esforç.

El projecte
TEXT 2e: Inici de Joc Brut de Manuel de Pedrolo
Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessió 5)
Si no hagués estat per les seues cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria
passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.
S'havia assegut al banc de davant la parada de l'autobús i, amb una cama sobre l'altra,
s'espolsava una sabata on devia haver-li entrat una mica de sorra de l'avinguda. Mai no havia
vist unes cames tan meravelloses. Ni uns genolls tan bonics.
Després, quan va aixecar-se, vaig comprovar que no m'havia equivocat. Duia una
faldilla curta, més aviat cenyida, i el cos era digne de les extremitats que mostrava tan
generosament. El ventre era llis, d'adolescent, i això posava més en relleu les anques
arrodonides que, després de perllongar unes cuixes que s'endevinaven llargues i nervioses,
morien en una cintura breu. Més amunt, les sines inflaven la brusa blanca que contrastava
amb el seu rostre bru, il⋅luminat per uns ulls immensos i maliciosos.
Devia quedar-me embadalit, però ella no em va somriure fins al moment que l'autobús
arribava. Vaig pujar-hi darrera seu, els ulls fits en una nuca aborrissolada sota els cabells
curosament despentinats, com s'estilava.
Vam quedar-nos l'un al costat de l'altre, drets, perquè el vehicle anava ple, i sense
aquella frenada brusca que la projecta contra meu, potser encara me n'hauria sortit sense
dany. Perquè la veritat és que no sabia com adreçar-li la paraula. M'impressionava.
El cos s'aplanà contra el meu pit i, mig girant-se digué:
-Perdone...
(Pàgina 5 de Joc Brut de Manuel de Pedrolo. Edicions 62. 1981.)
Matinada del dia de Reis de 1869
TEXT 2f: Inici de Misteri de reina d'Ofèlia Dracs.
Marquès de la Sénia
El rogle d'autoritats, metges i capellans parlaven mig adormits i en veu baixa de
la vetlada dels Reis i dels últims fets polítics de la ciutat han guardat silenci quan ha
eixit al pati de la presó amb el rostre ullerós i esblanqueït, les passes trontolladisses i la
còrpora vençuda, escortat pels guàrdies que el sostenien i l'empentaven. A la llum de
les torxes, pareixia una ombra d'aquell home fort i alegre que enfervoria la gent i a qui
les xiques oferien els seus favors, vençudes per la fama i la gràcia.
L'han assegut a la cadira i l'han lligat amb les corretges per dominar la tremolor
dels braços i de les cames. M'hi he acostat a contracor. He desfet el rotlle de pergamí
que duia al butxacó, he ordenat a un dels guàrdies que atansara una torxa i he llegit la
sentència que el justíssim tribunal que presideix don Àlvar d'Alcanyís i de la Penya
havia dictat la vigília de Nadal de l'any que tot just acabem de passar.
(Pàgina 15 de Misteri de Reina d'Ofèlia Dracs. Eliseu Climent Editor. 1994.)

Narrativa
TEXT 2g: Inici de La Salvatge d'Isabel Clara Simó.
Duia una faldilla llarga, fins als turmells, de tela basta i rebregada, plena de
taques, i una jaqueta de mariner esquifida, sense botons. La noia subjectava la jaqueta
amb les mans, com si estigués abraçant ella mateixa. Al cap, un mocador negre, o
quasi negre, nugat al clatell, tapant-l'hi fins a les celles. I als peus, unes bambes que
devien haver jugat molts partits o caminat moltes llegües.
La cara era pàl⋅lida i coberta de pigues. Bruta, també. Com la lluna reflectida en
un bassal de fang.
(Pàgina 9 de La Salvatge d'Isabel-Clara Simó. Edició Grans Èxits. 1994.)

Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessió 6)
Sessió 6: Els predicats de rendiment operatiu, classes i
estructura de la intriga, els finals dels relats.
Els predicats de rendiment operatiu són les accions més importants d'una
narració, Són aquells verbs que apareixen en la narració i que ens avancen l'acció del
relat, són els més importants de la narració i poden fer que l'acció vaja cap a un lloc o
cap a una altra direcció. Per exemple: matar, robar, conduir, fugir, embarcar, etc.
Depèn que es facen servir uns o altres perquè es parle d'una intriga o d'una
altra. Hi ha, pel contingut, intriga d'aventures (situacions externes als personatges) o
psicològica (situacions internes als personatges). La intriga mimètica vol reflectir la
realitat i la màgica reflecteix situacions imaginàries, caracteritzades per moments de
vegades fantàstics però a voltes només per aventures.
Els finals dels relats, ja ha quedat apuntat, tampoc han de ser obligatòriament
tancats, la vida pot continuar i el lector no quedar satisfet amb aquell final presentat per
l'autor. L'escriptor ha de triar un final, a voltes obligat per altres circumstàncies que no
són pròpiament literàries. Els finals oberts deixen al lector la possibilitat d’imaginarse’n
un, mentre que els finals tancats són aquells on queda clar l’acabament de la
història: mort, casament, embogiment, tancament a la presó, etc.
Estructura de la intriga.
Pot ser lineal quan la història és contada de manera contínua sense cap
retrocés en el temps passat, sense records.
Mentre que l'altre tipus de trama o intriga serà aquella que és discontínua, és a
dir que es donen retrocessos en el desenvolupament de la narració. Es torna per mig
de records a temps anteriors.
ACTIVITATS
1- Lectura dels textos-finals de les novel·les esmentades.
2- Després de llegir els textos de la sessió, escriviu els verbs d’acció que
apareixen en cada text després comenteu i escriviu d’entre tots quins seran predicats
de rendiment operatiu tot raonant la seua importància.
3- Comenteu en grup reduït la classe d’intriga que predomina als textos
corresponents i després escriviu les conclusions al quadre següent.

Narrativa
Text Aventures Psicològica Mimètica Màgica
2b i 2h: Ducat d'ombres
(pàgines 27 i 32)
2c i 2i: Curial e Güelfa
(pàgines 27 i 33)
2d i 2j: Mirall Trencat
(pàgines 28 i 33)
2e i 2k: Joc Brut
(pàgines 29 i 34)
2f i 2l: Misteri de Reina
(pàgines 29 i 35)
2g i 2m: La Salvatge
(pàgines 30 i 35)
4- Classifica els autors dels textos llegits fins ara per èpoques històriques, s’ha de
consultar una enciclopèdia o llibre d’història de la Literatura que, de segur, pots trobar a la
biblioteca, o bé l’índex biobiliogràfic del final del present llibre.
1-Els orígens (segles X-XII)
2-Els segles d’esplendor (XIII, XIV y XV)
3-La decadència (XVI, XVII y XVIII)
4-La renaixença (XIX)
5-El modernisme (1890-1910)
6-El noucentisme (1911-1921)
7-L’avantguardisme (1921-1931)
8-La postguerra (1940-1975)
9-L’epoca actual (1976-1996)
5- Fes un comentari de l’estructura de la intriga, tot relacionant els inicis i finals dels
textos.
TEXT 2h: Final de Ducat d'ombres de Joan M. Monjo.
Estimat lector que has arribat fins en aquest punt: no sé pas si tot el que he contat ha
esdevingut veritablement o si només ha estat realitat en la ment d'algun que altre autor. Jo,
Antoni Ballester, l'humil recreador d'aquests fulls, no puc dir-vos a ciència certa quina part de
realitat i quina part de somni hi ha en aqueix ducat i en aqueixa colla de roders. Però en
darrera instància, us afirme que cada vegada més, en aquest meu estat de malalta solitud i
angúnia d'amor, cada dia utilitze més els somnis i els llibres per tal de continuar vivint. Qui sap!
Perquè, sense aquesta mena de somnis, sense les màgiques contalles que em relaten els
propers camperols, i sense les històries i fabulacions de tants i tants llibres, tothora em
pregunte: "Déu meu, i què seria, sense això, de la meua vida? Què seria de mi sense aqueixa
crossa? Què seria de mi sense la pàtria del somni? Com podria viure sense literatura?"
(pàg.212-213 de Ducat d'ombres de Joan M. Monjo. Edicions 3 i 4. 1982)

TEXT 2i: Final de Curial e Güelfa d'autor anònim.
Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessió 6)
Lo rei, qui no dormia les nits éntegres, féu aparellar festa molt gran, e,
convidades infinides gents a les noces de Curial, en un jorn li féu festa de nuvi e de
princep. Los convits e les festes foren molt grans; les danses e les juntes, e, finalment,
cosa alguna que a tal festa pertangués, lo rei no lleixà per fer. No curaré de nomenar la
manera de les viandes, vins, juntes ne danses, que assats n'he parlat en aquests
llibres, e lleix-ho per gràcia de brevidad; ne parlaré del desig que los nuvis havien
d'anar al llit (aquells qui ho voldran saber, lligen maestre Guido de Columpnis allà on
tracta del dormir de Jàson e de Medea, si bé tota comparació és desigual, car allò venc
en un punt e açò fonc desitjat per molts anys; mas, perquè maestre Guido s'és treballat
molt en fer tals descripcions, a ell ho recoman).
Les festes passen, així com totes les altres coses; tothom finalment s'enuge de
llongues e grans despeses. E així tothom son poc a poc se n'anà. Per què lo príncep e
la princesa, lo marquès e sa muller, així com los altres feren, car obtenguda llicència
del rei e de la reina, e rebuts d'ells preciosos dons, benaventuradament en les sues
terres ab molta alegria tornaren.
E aquell Melchior, vell, cansat, qui viu lo príncep, abraça'l, plorant de goig, dient:
-Nunc dimitis seruum tuum, Domine, secundum verbum tuum, in pace.
Explicit Deo gracias. 4
(pàg.339 de Curial e Güelfa Anònim. Edicions 62 i "la Caixa". 1979)
TEXT 2j: Final de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
TERCERA PART. XIII (LA RATA)
La despertà un cop molt fort. S'arraulí en el seu jaç. Veié tres ombres altes que
es movien d'una banda a l'altra. Estigué quieta tot el matí i a migdia una de les ombres
s'acosta al seu jaç 5 i l'hi esbarrià 6 . Es quedà quieta, plena de curiositat. Tot d'una veié
una fusta que s'enlairava i amb el cor esverat 7 , amb el ulls sortits, amb la cua
clivellada 8 , s'aixecà dreta, desafiadora... fins que arrencà a córrer i es mig amagà sota
una pila de papers. S'anava fent fosc però a dintre de la casa hi havia llum; unes
flametes tremoloses que les ombres s'enduien i tornaven. Aprofitant un moment que
les ombres no es veien, sortí a poc a poc i, quan arribà a l'esplanada, amb el morret
enlaire, escoltà. A la banda del pou una bestiola grinyolava. Tot era igual, res no havia
canviat, però estava neguitosa. La voltava el perill i no gosava bellugar-se 9 . L'ombra de
4 Senyor, ara en època de tranquil·litat, ja no seré el teu serf segons el que vas dir. Done les gràcies a Déu.
5 Llit. Cau d'un animal.
6 Escampà. Llevà una cosa del seu lloc habitual.
7 Alarmat. Espantat.
8 Fissurada, oberta, figuradament una malesa o malura.
9 Moure's.

Narrativa
sempre, una ala de boira ondulant com una flama, li passà tan a prop i tan baixa que li
fregà les orelles. Féu un bot i arrencà a córrer fins que no pogué més. S'hagué d'aturar
amb el cor que li saltava a dins del pit. Al cap d'una estona aquelles ombres feien una
pila molt grossa amb tot el que havien tret de la casa. Hi calaren foc. Sentí espetecs 10 i
veié aixecar-se unes flames vermelles altes fins al cel. Les branques i les fulles dels
primers arbres del parc semblaven incendiades. El foc durà tota la nit. No sabia on
anar a dormir. Voltà per la casa; tot era insegur. No veia ni un trist manyoc 11 . Sense
esma, mig malalta, arribà al passeig dels castanyers i s'enfilà a una soca; trobà un
forat i s'hi entaforà 12 . Al cap d'uns quants dies vingueren més ombres a tallar arbres, a
tirar la casa a terra. De seguida veieren a la soca d'un castanyer de l'entrada,
cargolada en un esvoranc 13 , una rata fastigosa, amb el cap mig rosegat, voltada de
mosques verdes.
Començada a Ginebra l'any 1968,
acabada a Romanyà de la Selva el 1974.
(pàg.296-297 de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda. Edicions 62 i "la Caixa". 1983)
TEXT 2k: Final de Joc Brut de Manuel de Pedrolo.
Jo esguardava de l'un a l'altre, com si seguís les evolucions d'un partit de tenis,
fins que vaig explotar:
-Però de qui parleu?
-De la neboda que heu dit, la filla de la germana del senyor Virós.
La veu em va sortir prima, ridícula:
-I ella, doncs?
La Caterina, voleu dir? Era la seva dona.
-Caterina... -vaig mormolar.
-Caterina Freixa, sí.
M'havia enredat fins al final. Mai no havia dit una veritat... Vaig alçar les mans
emmanillades per reposar-hi el cap. L'altre, el baix, va picar-se les cuixes, divertit, i
esclafí:
-No ho sabia!
Per què ho vaig fer? No ho sé. Però d'una manera o altra m'havia de desfogar.
Per això vaig escopir-li:
-Malparit!
La mà, ràpida i dura, em pegà la cara i l'anell que duia em partí el llavi. La boca
se m'omplí de sang.
Encara la hi tinc.
9 gener 1965
(pàg.106-107 de Joc Brut de Manuel de Pedrolo. Edicions 62. 1979)
10 Soroll sec que fa una cosa en esclatar o trencar-se.
11 Tros o porció.
12 S'hi amagà.
13 Forat, buit.

Vesprada del dia de Reis de 1869
TEXT 2l: Final de Misteri de reina d'Ofèlia Dracs.
12. Marquès de la Sènia
Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessió 6)
No em puc llevar del cap el rogle d'autoritats que han guardat silenci quan el
jugador de pilota ha eixit al pati de la presó amb el rostre ullerós i esblanqueït, les
passes trontolladisses i la còrpora vençuda, escortat pels guàrdies que el sostenien i
l'empentaven. A la llum de les torxes pareixia una ombra d'aquell home fort i alegre
que enfervoria la gent al joc del trinquet i a qui les xiques oferien els seus favors,
vençudes per la fama i la gràcia en ferir la pilota.
(...)
Confesse haver burlat la justícia humana i haver ignorat la justícia divina.
* * *
Qui, però, pot absoldre'm d'estos crims? Quin home de Déu pot perdonar-me
els pecats i salvar la meua ànima? Qui és capaç de llegir esta confessió i no
denunciar-me a les autoritats més altes de Regne?
Tan sols hi ha un home capaç de fer-ho. Un home d'església que ha renunciat
al seu ministeri per l'amor d'una dona, un cor enamorat que entendrà les raons de
l'amor. Un home a qui l'amor ha convertit en bandejat i que sabrà guardar el secret. Un
condeixeble que m'ha demostrat més d'una volta la seua amistat i fidelitat.
(...)
(pàg.245, 249, 250 de Misteri de reina d'Ofèlia Dracs. Eliseu Climent Editor. 1994)
TEXT 2m: Final de La Salvatge d'Isabel-Clara Simó.
(Què faré ara sense tu?)
L’avió ja s’ha enlairat i les rodes s’amaguen a sota la panxa. Com una fletxa, com un
dit gegant que s’escapés al cel, fendint 14 els núvols cap amunt. La Dolores pensa: “Sí
que era car el preu que m’ha tocat pagar!”. Y diu, gairebé en veu alta:
-Apa, Dorothy! Caça la rata.
A sota, a terra, en Quim mira hipnotitzat l’avió, la boca un xic oberta, amb cara
de tortuga, estranyament serè.
L’avió travessa decidit la massa de núvols. Com l’agulla de la Dolores en el
brodat que feia, agulla amunt, fent un dibuix que ara ja mai serà acabat.
(pàg.217 de La Salvatge d'Isabel-Clara Simó. Grans Èxits S.L. 1994)
14 Travessant.

Narrativa
Sessió 7: Sobre el Relat Propi 2.
ACTIVITATS INDIVIDUALS.
a- Redacteu un inici d'un relat (primera pàgina), si es basa
en l'activitat RP1 millor, ja que podreu anar ampliant la vostra
història i al final del bloc narratiu tindreu ja quasibé enllestida la
narració.
b- Escriviu un final d’un relat, millor si es basa en l'activitat
RP1, perquè podreu anar perfilant la vostra història i al final del
bloc narratiu ja la tindreu gairebé enllestida.