COMENTARI DE TEXT 2n Batxiller
COMENTARI DE TEXT 2n Batxiller
COMENTARI DE TEXT 2n Batxiller
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
2 n <strong>Batxiller</strong>
Índex<br />
Índice de contenido<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Índex.....................................................................................................................................................2<br />
Manual del bon colpista........................................................................................................................3<br />
<strong>COMENTARI</strong>..................................................................................................................................3<br />
La guerra d'Iraq, una guerra colonial pel petroli..................................................................................7<br />
<strong>COMENTARI</strong>..................................................................................................................................8<br />
Tecnologia...........................................................................................................................................11<br />
<strong>COMENTARI</strong>................................................................................................................................12<br />
Pena de mort a Enrique Iglesias ........................................................................................................17<br />
<strong>COMENTARI</strong>................................................................................................................................18<br />
'Fitnam', entre la por i la llibertat d'opinió..........................................................................................23<br />
Solució...........................................................................................................................................25<br />
El valencià i la globalització...............................................................................................................27<br />
<strong>COMENTARI</strong> ...............................................................................................................................29<br />
Val més dedicar les hores de català a l’estudi de l’anglès .................................................................33<br />
<strong>COMENTARI</strong> ...............................................................................................................................33<br />
Contra la música.................................................................................................................................37<br />
<strong>COMENTARI</strong>................................................................................................................................37<br />
Página 2 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
Manual del bon colpista<br />
Iu Forn<br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Patim una pandèmia de militars d'una molt alta graduació (possiblement absenta) als que no els<br />
agrada l'Estatut. O sigui que com que estan enfadadets es dediquen a amenaçar-nos de treure els<br />
tancs al carrer. Bé, doncs, o els treuen d'una vegada o callen (també d'una vegada). I si al final<br />
creuen que han de fer el que històricament han fet en aquests casos, permetin-me uns consells<br />
d'amic:<br />
Si entren a BCN per la Diagonal, deixin els tancs i agafin el tramvia, que estem parlant d'una ciutat<br />
sostenible.<br />
Un cop a la Diagonal veuran que a mà dreta hi ha la seu de La Caixa, ja saben, aquests de l'opa que<br />
vol matar de gana Ej-paña. És evident que mereix ser assaltada. Però molt de compte!!! Si en un<br />
despatx es troben una noia alta i rossa, deixin-la estar. Podria ser una filla del rei que treballa a<br />
l'empresa.<br />
Si en ple saqueig de la ciutat decideixen tornar a endur-se papers, millor que esperin que retornin els<br />
que ara estan venint de Salamanca. Si se'ls emporten junts, aprofitaran el transport i estalviaran uns<br />
calerons, que sempre van bé.<br />
Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins<br />
supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares.<br />
Avís important: ¿saben el Financial Times, aquest diari que dimarts afirmava que l'article 8 de la<br />
Constitució té "imperfeccions", que demanar ser una nació és un anhel democràtic i que l'actitud del<br />
PP en el cas Mena "pot representar una amenaça més gran a la unitat d'Ej-paña que les ambicions<br />
autonomistes de Catalunya"? Doncs aquest diari no és català. Per bombardejar-lo haurien de trucar<br />
a informació de la Gran Bretanya i demanar-los l'adreça a ells.<br />
Ah, i una cosa molt important que em deixava: sobretot facin cas del senyor Tribunal Suprem i<br />
només arribar apuntin-se a ballar sevillanes, no fos cas que acabessin aprenent català.<br />
Página 3 de 37<br />
Diari Avui
<strong>COMENTARI</strong><br />
El tema del text és: els militars i Catalunya.<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Aquest tema es resumeix en que després de les declaracions d'un militar d'alta graduació, l'autor<br />
dóna uns consells per si de cas els militars volen donar un colp d'Estat: que utilitzen el transport<br />
públic, que vagen amb compte amb la sede de La Caixa per si troben a la filla del rei, que esperen a<br />
que tornen els documents de Salamanca per a tornar a dur-se'ls, que vinguen sense les mares per tal<br />
d'evitar problemes de prostitució a carrer i que el Financial Times no és un periòdic català.<br />
Finalment aconsella no integrar-se.<br />
Quant a l'estructura, la vorem en tres nivells, del més articular al més general. Les idees principals<br />
són:<br />
Paràgraf 1:<br />
– Els militars amenacen amb un colp d'Estat, que ho facen o que callen<br />
Paràgraf 2:<br />
– Si entren per la Diagonal que agafen el tramvia<br />
Paràgraf 3:<br />
– La seu de La Caixa mereix ser atacada, però compte amb la filla del rei<br />
Paràgraf 4:<br />
– Si volen endur-se documentació, millor que esperen a que torne la de Salamanca, eixirà més<br />
econòmic<br />
Paràgraf 5:<br />
– Que vinguen sense les seues mares perquè la prostitució està prohibida<br />
Paràgraf 6:<br />
– El Financial Times defensa les peticions catalanes, si volen bombardejar-lo no està a Catalunya.<br />
Paràgraf 7:<br />
– No intenten integrar-se, no deprenguen català i apunteu-se a dependre sevillanes.<br />
Quant als constituients, trobem la presentació, que fa també de conclusió, ja que es presenta la tesi.<br />
Aquesta presentació comprén el primer paràgraf. El cos argumentatiu el trobem des de el segon<br />
paràgraf fins al final del text, i és ací on s'analitza la tesi.<br />
Per lo tant l'estructura textual és analitzant, pròpia del mètode deductiu, ja que al principi del text<br />
l'autor exposa la tesi (“si al final creuen que han de fer el que històricament han fet en aquests<br />
casos, permetin-me uns consells d'amic”) i després es dedica a analitzar-la.<br />
Página 4 de 37
2. Caracterització.<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
En el pla de la cohesió textual, trobem molts elements díctics, tant personals (amenaçar-nos,<br />
permetin-me, em deixava...) fent que l'autor estiga molt present al text com temporals (ara,<br />
dimarts...) fent que el text siga molt dependent del seu context i inclús socials (entren -vostés-,<br />
veuran -vostés-) ja que tot el text està redactat utilitzant el tractament de vostés, augmentant així la<br />
distància entre l'emissor i el receptor, malgrat haver-lo anomenat amic al final del primer paràgraf.<br />
També donant cohesió al text trobem els elements fòrics, tant anafòrics (militars d'una molt alta<br />
graduació... als que no els agrada, Financial Times aquest diari) com catafòrics (Avís important:<br />
després ho explica; una cosa molt important que em deixava: explicació de la cosa), així es veu<br />
reforçada la unitat del text.<br />
Quant als connectors oracionals, podem apreciar la simplicitat dels mateixos, reduïts pràcticament<br />
als causals doncs i per tant, els relatius i també els condicionals si com correspon a un text que<br />
desenvolupa una hipòtesi, això fa que el text siga un text sintàcticament senzill de comprendre,<br />
sense una sintaxi molt complicada, i amb predominança de les subordinades de relatiu.<br />
La coherència del text ve donada per l'ús de vocabulari relatiu al camp semàntic de l'exèrcit<br />
(bombardejar, saquejar, tancs, assaltada...). És aquest camp semàntic el que predomina el text.<br />
Trobem al text recurrències lèxiques, encara que que el text és prou curt (amenaça, traure els tancs,<br />
Barcelona, la ciutat), i quant a les relacions semàntiques trobem relacions de hiponímia<br />
(bombardejar) i hiperonímia (assaltar) entre d'altres. Aquestes recurrències i relacions semàntiques<br />
contibueixen a cohesionar el text.<br />
A l'apartat de figures retòriques cal destacar l'ús de la ironia, ja que tot el text està escrit en to irònic.<br />
La clau d'això està, clarament, quan defineix als colpistes com “amics” (permetin-me uns consells<br />
d'amic) però d'altra banda, se refereix a ells de “vostés”. La ironia, junt a algunes hipèrboles (vol<br />
matar de gana a Ej-paña...) comprendeixen el cor del text, que no pot ser entès sense tindre clar el<br />
seu caràcter irònic. Encara que és la més important, no és l'única figura retòrica al text, també<br />
podem vore, per exemple, una personificació (senyor Tribunal Suprem).<br />
La intenció de l'autor és informar de lo ridícul que seria portar les tesis del General Mena a la<br />
pràctica, aleshores, la seua intenció és informativa. Per lo tant, la funció lingüística predominant és<br />
referencial. Secundàriament però podem observar una segona inenció de convéncer al lector del<br />
error del general Mena, utilitzant per a això la funció connativa.<br />
La modalitat oracional predominant, és, com és habitual en aquests tipus de textos, la enunciativa, i<br />
la oració interrogativa que troben al penúltim paràgraf té com a funció ridiculitzar als presumptes<br />
destinataris del missatge (els colpistes) ficant de relleu la seua ignorància.<br />
Página 5 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
El text està fortament modalitzat, en tots els aspectes, des del fonètic (Ej-paña) per a ridiculitzar al<br />
cap de l'exèrcit, morfològic (ús de diminutiu en “enfadadets”), semàntic (el joc de paraules entre la<br />
graduació militar i la alcohólica), sintàctic (la simplicitat sintàctica suggereix una falta de capacitat<br />
del receptor per a entendre estructures més complexes) fins al text sencer, la construcció del qual té<br />
com a finalitat ridiculitzar i inclús insultar. Contribueix a modalitzar el text l'ús d'adjectius (és<br />
evident..., democràtic, important...), i sobre tot, el connector Per tant del paràgraf 5, del qual<br />
s'infereix què l'aparició de les mares dels militars aniria en contra de l'ordenança de civisme de<br />
Barcelona, concretament el apartat de la prostitució (està qualificant als militars de fills de puta, per<br />
lo tant).<br />
L'àmbit d'ús és evidentment periodístic, ja que estem davant un article destinat a la seua publicació<br />
en un diari. El registre lingüístic utilitzat és un registre culte, ja que no troben cap característica del<br />
llenguatge col·loquial o vulgar, i el vocabulari està ben triat, etc. La varietat utilitzada és l' estàndard<br />
del català oriental, per lo tant trobem el·lements de variació diatòpica (deixin, agafin, noia...). La<br />
varietat diafàsica correspon al moment comunicatiu, ja que no troben cap “eixida de tó”, fins i tot<br />
per a insultar als militars no se utilitza el habitual però vulgar “fill de puta” o “puta” sino que se<br />
expressa d'una altra manera (al text no es diu puta sino prostitució). Quant a la variació diastràtica<br />
tenim a un autor culte que utilitza el llenguatge i els seus recursos amb correcció i eficàcia.<br />
El tipus de text és instructiu, ja que pretén ensenyar als colpistes com han de fer el colp d'estat, i el<br />
mateix títol recolza aquesta idea.<br />
El text és un article d'opinió, concretament una columna, ja que ve signada i la seua extensió és la<br />
pròpia d'aquest tipus de textos. A més tracta un tema d'actualitat.<br />
3. Conclusió i valoració crítica.<br />
Estem davant un text a l'autor del qual, evidentment, se li ha “anat la ma”, és un exercici extrem de<br />
llibertat d'expressió, però com tot extrem té els seus inconvenients, i es que ha abusat de la seua<br />
posició d'accedir a un mitjà de comunicació com el diari Avui per a insultar obertament els militars.<br />
Pense que és important que cada persona puga expressar les seues opinions, i que és molt important<br />
no imposar cap tipus de censura, ni tan sols la tan anomenada últimament “auto-censura”, que no és<br />
més que una manera de pressionar al personal per a que no tinga valor de dir el que pensa. D'altra<br />
banda, som els lectors els que hem de fer-nos una idea de la catadura moral de l'individu en qüestió<br />
i actuar en conseqüència. Iu Forn s'ha passat, ara pense que la sol·lució ideal no és ficar-li un juí<br />
com ha passat, sinó fer-li vore que realment s'ha passat, que siga capaç d'assumir la seua errada i<br />
demane perdó públicament, i si no ho fa, aleshores actuar en conseqüència i per exemple, no<br />
comprar el diari mentre escriga aquest periodista. Pense que allò que és important és que no se torne<br />
a donar aquesta situació, no que Iu Forn o el diari paguen una multa.<br />
Página 6 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
La guerra d'Iraq, una guerra colonial pel<br />
petroli<br />
Fa dotze anys va haverhi la primera guerra d' Iraq. La dictadura iraquiana havia envaït Kuwait, un<br />
estat que pertany a les Nacions Unides. Com altres estats del Golf, Kuwait no era el producte d'una<br />
història nacional pròpia que donés naixement normal a un Estat postcolonial, sinó el resultat de les<br />
maniobres geopolítiques i petrolieres angleses. Però era un estat de l'ONU. La guerra contra l' Iraq<br />
va tenir fa dotze anys una justificació aparent que podia ser prou convincent per a alguns, és a dir, el<br />
càstig a un Estat de l'ONU que n'ha envaït un altre. És clar, però, que les potències occidentals no<br />
sempre apliquen la mateixa regla, per exemple, no havien pas castigat la dictadura d'Indonèsia quan<br />
es va apoderar del territori de Timor, amb un balanç de moltíssims morts, després de la<br />
descolonització portuguesa el 1974 75. Ningú no va anar a alliberar Timor fins que 20 anys després<br />
va caure la dictadura capitalista militar d'Indonèsia.<br />
Que Iraq fos una dictadura no podia ser tampoc motiu suficient de guerra, perquè els Estats Units<br />
molt sovint han donat suport a dictadures, com les d'Indonèsia, Filipines, Brasil, Nicaragua, Xile i<br />
moltes altres, com la del general Franco, des de 1953 fins a la seva mort el 1975. Quan el president<br />
Aznar defensa el paper històric dels Estats Units al general Franco en l'època que Fraga (fundador i<br />
president del PP) era ministre de Franco. Els que som més grans, recordem l'abraçada d'Eisenhower<br />
a Franco en l'aeroport de Madrid el 1959, Franco li arribava al pit, tot plegat era una mica ridícul,<br />
però el suport dels Estats Units li va prolongar la vida política al general 15 o 20 anys. Això no va<br />
ser cap broma... Que Estats Units defensa les democràcies és, doncs, mentida.<br />
Ara bé, si Iraq va envair Kuwait, la veritable raó no foren els drets històrics sobre aquest territori,<br />
sinó el petroli, i la veritable raó de la guerra per alliberar Kuwait no fou la defensa d'un Estat de<br />
l'ONU ni la lluita contra la dictadura d'Iraq, sinó el petroli. Ara, la segona guerra contra Iraq serà<br />
també pel petroli, aquest cop no pas el petroli de Kuwait, sinó el petroli d'Iraq.<br />
Página 7 de 37<br />
Juan Martinez Alier. Catedràtic de la UAB<br />
Diari de la pau. Segona època número 1<br />
Setmana del 31 de gener al 6 de febrer de 2003
QÜESTIONS:<br />
1. Fes el comentri crític del text.<br />
2. Contesta a dues de les següents qüestions:<br />
A) Segmenta morfológicament:<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
– geopolítiques - postcolonial - arribava<br />
B) Analitza sintàcticament:<br />
– Que Iraq fos una dictadura no podia ser tampoc motiu suficient de guerra, perquè els<br />
Estats Units molt sovint han donat suport a dictadures.<br />
C) Dóna sinònims per a les seguentes paraules:<br />
- cop - descolonització - petroli<br />
D) Quina figura retòrica trobem al fragment següent? "La dictadura iraquiana havia envaït Kuwait"<br />
Explica-la<br />
<strong>COMENTARI</strong><br />
A. Tema, resum, estuctura.<br />
Estem davant un text que ens parla de la doble moral de les potències occidentals, concretant-lo en<br />
la guerra d'Iraq.<br />
L'estructura del text és la següent: tenim la introducció a les quatre primeres línies del text on es<br />
comenta la guerra d'Iraq i l'estatus de Kuwait; després tenim el cos argumentatiu, que va des de la<br />
línia quatre fins a l'últim paràgraf i finalment, les conclusions que estan a l'últim paràgraf.<br />
A la introducció trobem la presentació del tema (la guerra d'Iraq) i la presentació del estat de<br />
Kuwait.<br />
Quant al cos argumentatiu, trobem que el primer argument és el que se va donar per a declarar la<br />
guerra a Iraq: el càstic a un estat que havia envaït un altre. Després es desacredita aquest argument<br />
explicant que les potències occidentals no sempre apliquen la mateixa regla, i dóna l'exemple de<br />
Timor. Al següent paràgraf tenim un altre argument desacreditat: la invasió d'Iraq no va ser per què<br />
era una dictadura, ja que en altres casos Estats Units recolzen dictadures, i dóna exemples com el de<br />
Espanya baix la dictadura de Franco.<br />
Página 8 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Finalment estàn les conclusions, què son dos i una predicció. La primera conclusió és que si Iraq va<br />
envair Kuwait va ser pel petroli. La segona que la veritable raó de la guerra per alliberar Kuwait<br />
també va ser el petroli. I la predicció és que la segona guerra d'Iraq serà pel petroli, però no el de<br />
Kuwait sinó el d'Iraq.<br />
Com a resum podem dir que les potències occidentals fan un gran exercici d'hipocresia, ja que<br />
donen unes raons humanitàries per a les seues guerres, però en realitat es mouen per interessos<br />
econòmics, com va passar a Iraq, on se va envair un país pel seu petroli donant raons de defensa de<br />
la població i de la democràcia, mentre que es recolzaven dictadures i es toleren altres invasions.<br />
B. Caracterització.<br />
Estem davant un text de tipus expositiu-argumentatiu, ja que exposa una idea i utilitza l'exposició<br />
per a presentar-la i també l'argumenta per a que el lector reflexione sobre les verdaderes causes de la<br />
invasió d'Iraq. En aquest text, predomina la funció referencial, ja que l'autor pretén sobre tot<br />
informar de quina és i ha sigut l'actuació en Iraq, però secundàriament podem trobar una funció<br />
connativa, ja que l'autor també pretén convèncer al lector de la seua visió del conflicte.<br />
L'àmbit d'ús és evidentment, periodístic, ja que és un article destinat a una publicació periòdica<br />
adreçada al públic en general. I per això ens trobem un text sense massa complicació ni sintàctica ni<br />
semàntica ni morfològica, així com un tema d'actualitat. Quant al gènere discursiu, és una columna,<br />
ja que ve signat per l'autor, el qual reflecteix la seua opinió personal i la seua extensió és la pròpia<br />
d'aquest tipus de texts.<br />
La modalitat oracional predominant és l'enunciativa, de fet no en tenim d'altres modalitats al text.<br />
Aquesta modalitat enunciativa dóna apariència d'objectivitat al text.<br />
Malgrat aquesta apariència d'objectivitat ens trobem amb un text fortament modalitzat com ho<br />
demostra l'ús que l'autor fa dels adjectius qualificatius, que marquen positivament o negativa els<br />
substantius que l'interessen (ridícul, convincent...), el mateix que amb substantius positius o<br />
negatius (mentida, broma...) i verbs (ha envaït, alliberar...). D'altra banda, també trobem<br />
construccions que reflecteixen el grau de convicció de l'autor (prou convincent, no podia ser...).<br />
Quant al registre utilitzat, és l'habitual estàndard dels mitjans de comunicació massiva, cosa lògica<br />
si pensem que és un text adreçat a qualsevol tipus de lector.<br />
Diatòpicament podem comprovar la procedència oriental de l'autor en variacions com l'ús de la<br />
doble negació amb pas (no havien pas l. 7, aquest cop no pas l. 22) pròpia no només de la varietat<br />
oriental sinó a més de la zona nord, també del possessiu amb v (seva l. 13) o expressions com tot<br />
plegat (l. 16) o una mica (l. 16), pròpies de la varietat oriental.<br />
Página 9 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Diastràticament podem vore com estem davant un autor culte, com podem comprovar per el<br />
vocabulari específic utilitzat (postcolonial, descolonització, geopolítiques...), l'us de períodes<br />
oracionals llargs amb multitud de connectors (des de la línia 6 fins la 10 només tenim una frase), o<br />
també els sinònims i les figures retòriques utilitzades (que ja veurem més endavant). Aquests<br />
elements ens demostren el nivell sociocultural mig-alt de l'autor.<br />
Diafàsicament tenim un text que respon perfectament a les característiques d'un text escrit, on la<br />
comunicació és diferida i unidireccional, i el text ha passat amb un procés de planificació i revisió<br />
que ha eliminat qualsevol dubte, incorrecció, etc.<br />
Com a conclusió podem vore que és un text perfectament adequat al seu àmbit d'ús, gènere<br />
discursiu i intenció comunicativa.<br />
També trobem al text elements díctics, els quals donen cohesió al text. Tenim díctics personals (els<br />
que som més grans, ...), i temporal (Fa dotze anys, 15 o 20 anys...). Aquests elements cohesionen el<br />
text, ja que el relacionen amb un espai i un temps determinat.<br />
Podem observar també elements fòrics com per exemple l'anàfora: Kuwait no era ... Però era un<br />
estat de l'ONU (línies 2-4); o Eissenhower ... Franco li arribava... (línies 15-16), i també catàfores<br />
com: una justificació aparent... el càstig a un estat de l'ONU... (línies 5-6) o: li va prolongar la<br />
vida política al general (línia 16). Aquests elements contribueixen clarament a cohesionar el text.<br />
Quant als connectors trobem de diferents classes, abunden però els causals (perquè), cosa gens<br />
estranya, ja que estem davant un text argumentatiu que analitza les causes d'una guerra. També els<br />
explicatius és a dir (5) i els exemplificatius per exemple (7) apareixen al text. Els connectors que<br />
més abunden però són els adversatius però (4, 6, 17) i sinó (20, 22), també lògic si pensen que dóna<br />
arguments que després contrasta amb altres exemples.<br />
Marcadors oracionals també trobem, ja que podem observar com el tampoc del començament del<br />
segon paràgraf serveix per a relacionar allò dit anteriorment amb lo que dirà al paràgraf. El mateix<br />
que el Ara bé del tercer paràgraf que serveix per a introduir les conclusions.<br />
Tant els marcadors discursius com els connectors serveixen clarament per a crear un text<br />
perfectament cohesionat.<br />
Semànticament estem davant un text perfectament coherent, i això ve donat per l'ús de termes<br />
relacionats amb el militarisme (guerra, envair, càstig, apoderar, territori, alliberar, militar, lluita...) i<br />
la política (dictadura, estat, ONU, capitalista, potències, president, PP, política, democràcies...). És<br />
en torn a aquests dos camps semàntic què tot el text se articula.<br />
Entre aquests termes s'estableixen relacions semàntiques com la de sinonímia (envair, apoderar...),<br />
antonímia (apoderar, alliberar), i també hiperonímia i hiponímia (militar - general). Aquestes<br />
relacions reforcen la cohesió textual. A més les recurrències lèxiques contribueixen a reforçar<br />
aquesta cohesió (guerra, dictadura...)<br />
Página 10 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Finalment, podem comprovar con l'autor utilitza també les figures retòriques, a més de amb intenció<br />
poètica, també com a element cohesionador. Trobem al text una metonímia a la primera línia on diu:<br />
“la dictadura iraquiana havia envaït Kuwait” on d'una banda es personifica la dictadura, per tal de<br />
donar-li més responsabilitat, i d'altra la metonímia que substitueix al dictador per l'exèrcit, que és<br />
qui efectivament ha realitzat la invasió. A la línia 10 trobem una metàfora, on se compara un mètode<br />
de govern com és la dictadura amb un objecte que pot caure o alçar-se. Aquesta metàfora és<br />
possible gràcies al paral·lelisme entre la piràmide de poder, on el que més mana està més alt i el<br />
món físic on les coses que estan altes poden caure. També la línia 11, on comenta que Estats Units<br />
ha donat suport a les dictadures. De nou una forma de govern no necessita cap suport físic, com els<br />
objectes que sí que ho necessiten per no caure. Aquestes metàfores tenen com a objectiu donar una<br />
visió de les dictadures con si foren uns objectes en equilibri inestable, imatge allunyada que la que<br />
ells mateix els interessa: la de grans entitats inamovibles.<br />
3. Valoració crítica i opinió personal.<br />
El text és un text amb un tema d'interès, ja que comenta un fet el qual ha causat millers de morts, a<br />
més l'autor ha sabut destapar les mentires amb les quals ens desinformen els mitjans de<br />
comunicació controlats pels invasors. L'argumentació és abundant i inqüestionable, ja que es basa<br />
en fets contrastables: les coses que comenta han passat i ningú ho pot negar.<br />
El text destapa les mentires i les hipocresies que caracteritzen l'actuació dels EUA des de ja fa molts<br />
anys, potser des de sempre, apuntem només uns quants exemples:<br />
– Afganistan no va ser envaït a causa de l'atentat de les torres bessones, ja que la majoria<br />
dels terroristes eren saudís i no afgans, però sí que van aconseguir construir un oleoducte<br />
que creuava el país i que el règim talibà no autoritzava.<br />
– La veritable causa de la Guerra de Secesió americana (1860-1864) no va ser millorar les<br />
condicions dels esclaus, ja que no van millorar (eren lliures, però igual de pobres i<br />
havien de treballar en les mateixes condicions), a més la família de Lincoln es va fer rica<br />
traficant amb esclaus africans. Peró la pujada dels imposts a les importacions sí que va<br />
ser la causa de la rebel·lió dels estats del Sud, ja que perjudicava seriosament la seua<br />
economia rural.<br />
Són només un parell d'exemples que reflecteixen la hipocresia dels governs dels EUA quant a la<br />
seua actuació, la imatge que volen donar i les veritables raons de les seues actuacions. Com sempre<br />
s'ha dit la història l'escriuen el vencedors. Ara potser no està clar, però segur que l'escriu qui te més<br />
mitjans.<br />
Página 11 de 37
Tecnologia<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Els amics del bon cinema a casa hem anat comprovant com, als comerços del ram, el flamant DVD<br />
s'imposa gradualment sobre el vídeo. Els avantatges d'aquest nou artefacte són incontestables: major<br />
durada i qualitat d'imatge i també molta més capacitat d'informació. De fet, en cada DVD que<br />
comprem hi cap molt més que una pel·lícula. Per exemple, doblatges i subtítols en diversos idiomes.<br />
Els càndids de costum, s'havien il·lusionat pensant que, gràcies a aquestes vastes possibilitats<br />
podrien sentir els seus films preferits també en català. Doncs no, De moment el català està exclòs de<br />
les opcions possibles, almenys en la majoria del DVD's comercialitzats a l'Estat espanyol. Sembla<br />
que és massa car. Però no solament el català es queda fora. Avui mateix he vist una edició d'El<br />
timbal de llauna, de Volker Schlöndorf, comercialitzada per Filmax, que ens ofereix només dues<br />
opcions lingüístiques: l'anglès i el castellà. Aquesta, pel que sembla, és l'alternativa de la<br />
modernitat. El timbal era una coproducció francoalemanya, basada en el text del Nobel Gunter<br />
Grass i interpretada per grans actors (és a dir, gent que sap pronunciar la ira, la tendresa i l'estupor).<br />
L'any 1980 es va estrenar entre nosaltres en versió original alemanya amb subtítols. Eren els bons<br />
temps de la cinefília. Ara, gràcies a les meravelles de la tecnologia, no podem escoltar una obra<br />
maestra ni en la seua llengua ni en la nostra. El futur ja és ací..<br />
<strong>COMENTARI</strong><br />
1. Tema, resum i estructura.<br />
Avui, 4 de febrer de 2002<br />
El tema del text és la evolució tecnològica al món del cinema. En ell ens conta l'autor com el<br />
tradicional vídeo ha donat pas al més avançat DVD gràcies als seus avantatges: major durada,<br />
possibilitat d'incloure més idiomes, subtítols, etc. Els avantatges però s'enfronten al mercat i la<br />
indústria, és per això que els possibles avantatges es veuen invalidats perquè el català no s'inclou<br />
per se massa car, i lo mateix passa amb llengües “minoritàries” al nostre pais, encara que siga la<br />
llengua original de l'obra. Així aquests possibles pros passen a ser contres perquè no ens permeten<br />
veure les pel·lícules en la nostra llengua (i de vegades tampoc en versió original).<br />
Les idees principals d'aquest text són:<br />
– El DVD s'imposa sobre el vídeo<br />
– El català i altres llengües estan excloses dels DVD's per ser massa cares.<br />
– Per culpa del DVD no podrem veure pel·lícules en català, i de vegades ni tan sols en la<br />
seua llengua original.<br />
Página 12 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Aquestes idees principals les recolza amb l'exemple de l'obra de Volker Schlöndorf El timbal de<br />
llauna. Obra enregistrada originalment en alemany i que en el DVD no es pot veure ni en versió<br />
original alemanya ni en català, i compara la situació actual amb l'estrena de l'obra en 1980 quan va<br />
ser estrenada en versió original subtitulada, i aleshores es va poder gaudir completament de la<br />
interpretació dels actors.<br />
Les primeres quatre línies fan d'introducció, ens situen el tema del text. A partir de la quarta línia<br />
fins a la línia 13 és el cos argumentatiu, on explica la situació amb el DVD i fica l'exemple que hem<br />
comentat abans, i les dos últimes línies suposen la conclusió del text expressada, com veurem més<br />
endavant, en un to irònic.<br />
Com hem comprovat, l'estructura del text és la clàssica dels texts expositiu-argumentatius<br />
introducció-cos argumentatiu-conclusió, amb la tesi al final (gràcies a les meravelles de la<br />
tecnologia, no podem escoltar una obra maestra ni en la seua llengua ni en la nostra), és aleshores,<br />
una estructura sintetitzant o inductiva. Passem ara a la caracterització del text.<br />
2. Caracterització.<br />
Con ja hem dit, el text és un text de tipus expositiu-argumentatiu, cosa cap estranya en un<br />
article d'opinió com els que ens ocupa. Aquest concretament pertany al gènere editorial, ja que no<br />
ve signat i l'extensió és la pròpia d'aquest gènere. El seu àmbit d'us és, evidentment periodístic, ja<br />
que va ser publicat al diari Avui al 2002.<br />
La intenció del text és informar sobre la situació del DVD en relació amb la política<br />
lingüística de la indústria cinematogràfica, aleshores la seua funció lingüística predominant seria la<br />
funció referencial. Trobem però que els articles d'opinió en general i els editorials especialment<br />
marquen la línia ideològica i editorial del diari, i aleshores trobem una intenció secundària que seria<br />
orientar l'opinió del lector, i paral·lelament una funció lingüística secundaria conativa. Com a més<br />
és un text molt modalitzat (ja ho veurem més endavant) on es pot endevinar el sentiment de l'autor<br />
al respecte, deixant veure, també secundàriament, una funció expressiva, relacionada amb la<br />
intenció de l'autor de mostrar la seua indignació davant la situació actual, cosa que es pot veure<br />
clarament en la utilització del la ironia com a recurs expressiu, però d'això ja en parlarem més<br />
endavant.<br />
La modalitat oracional predominant és la enunciativa, habitual en aquests tipus de texts, ja que la<br />
descripció de la realitat exigeix la major objectivitat possible, i encara que després es subjectivitze<br />
el text d'altra manera, la forma ha de ser lo més objectiva possible, ja que com ja hem dit la seua<br />
intenció predominant és informar.<br />
I malgrat la predominància de oracions enunciatives, el text no és del tot objectiu, ja que està<br />
fortament modalitzat, i els element modalitzadors abunden al text. Des de els adjectius qualificatius<br />
(bon cinema, bons temps de la cinefília, incontestables, vastes possibilitats, grans actors, els<br />
càndids de costum....) que valoren els substantius als quals hi acompanyen, fins les perífrasis<br />
Página 13 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
verbals (sembla que és massa car, aquesta, pel que sembla) que reflecteixen com el autor dubta de<br />
la veracitat de les afirmacions, passant per el quantificadors (molta més informació, molt més que<br />
una pel·lícula, només dues opcions...) que també valoren subjectivament els substantius als quals hi<br />
acompanyen (segurament si les dos opcions disponibles foren català i alemany no hi ficaria el<br />
només, i quant als positius molt ja veurem la seua interpretació irònica.). Inclús algun substantiu<br />
modalitza el text donada la seua interpretació irònica (les meravelles de la tecnologia)<br />
El registre lingüístic utilitzat és el habitual registre formal, ja que no trobem cap fórmula de registre<br />
més solemne ni vulgarismes, o frases fetes, o qualssevol altre signe de llenguatge col·loquial o<br />
vulgar.<br />
Quant a la variació diastràtica podem comprovar que ens trobem davant un autor culte, aficionat al<br />
cinema, i que utilitza un vocabulari precís i adequat al tipus de text que estem comentant.<br />
Diatòpicament, encara que l'extensió és breu, podem comprovar que l'autor parla una varietat<br />
occidental de català (utilitza seua en voltes de seva), ara bé, ha de ser de les comarques del nord,<br />
probablement Lleida o Tarragona, ja que utilitza avui en voltes del valencià hui, i a més utilitza el<br />
numeral femení dues en voltes del més comú al sud dos.. Diafàsicament podem veure que el<br />
llenguatge utilitzat és el habitual per a aquest tipus de text, un lèxic culte i específic, encara que<br />
també trobem el hiperònim (quasi universal) artefacte, el qual resta precisió al discurs. El context<br />
però soluciona perfectament el possible malentès. És un text destinat a ser llegit per tothom, i<br />
probablement per això no trobem frases llargues sinó oracions curtes separades per punts (tenim<br />
inclús una oració de cinc paraules). Els períodes oracionals són extremadament curts i els<br />
connectors, con ja veurem, molt senzills.<br />
Com hem pogut comprovar, és un text perfectament adequat. Lingüísticament podem veure com és<br />
un text formal i correcte, però sense cap artifici culte, sinó més aviat col·loquial (recordem l'ús de<br />
artefacte). Molt senzill de comprendre per a qualsevol, degut a la seua manca de complicació<br />
lèxica, sintàctica o inclús semàntica, encara que siga un autor culte. La seua intenció és l'habitual en<br />
aquests texts, i la funció lingüística també. I lo mateix podem dir de la modalitat oracional i de la<br />
modalització, habituals en aquest tipus de text i adequades al gènere textual i el seu àmbit d'us.<br />
Quant a la cohesió textual podem comprovar com la modalització del text està relacionada amb un<br />
ús intensiu d'elements díctics personals en primera persona, tant del singular com del plural<br />
(nosaltres, he vist, hem anat comprovant...) els quals situen el text en relació amb els seus referents<br />
personals. Altres díctics que podem trobar al text són els temporals. Com la majoria de texts<br />
periodístics tracta temes d'actualitat, i aquest temps d'actualitat ha de reflectir-se mitjançant díctics<br />
com el Avui de la línia 8 o ara en la línia 14. La relació de l'autor davant el receptor està<br />
condicionada per l'ús que fa de la primera persona del plural. Tot el text està redactat incloent el<br />
receptor en el mateix grup que l'emissor (el dels amants del bon cinema), els exemples són<br />
múltiples: ...hem anat comprovant com..., ens ofereix només dues..., no podem escoltar... Aquesta<br />
forma d'incloure el receptor en el mateix grup que l'autor del text és un recurs per a reflectir<br />
proximitat entre l'emissor i el receptor: la relació és de igualtat.<br />
Página 14 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Altre element cohesionador del text es l'ús de fórics que podem apreciar per exemple en la anàfora<br />
de la línia 2 (aquest nou artefacte), 5 (aquestes vastes possibilitats), o 10 (Aquesta, pel que<br />
sembla...). Aquests elements es refereixen a conceptes que ja han eixit al text donant-li cohesió.<br />
Quant als connectors són extremadament senzills. Com ja hem vist abans, els períodes oracionals<br />
són extremadament curts, predominant les oracions separades per punts. De totes maneres troben<br />
explicatius (és a dir), copulatius (i), un parell de relatius (que) i disjuntius (però, almenys). Com<br />
poder comprovar, la simplicitat sintàctica que ja hem comentat es reflecteix en la absència d'altre<br />
tipus de connectors com causals, etc.<br />
Donada la simplicitat sintàctica, es fa necessari per a aconseguir la cohesió textual l'ús de marcadors<br />
discursius com De fet (línia 3) o per exemple (línia 4).<br />
La coherència semàntica la podem valorar si ens fixem entre d'altres en la xarxa lèxico-semàntica<br />
utilitzada, on predomina clarament el vocabulari relacionat amb el cinema (DVD, subtítols,<br />
doblatges, cinefília, producció, interpretar...). Altre element de coherència és l'aparició de<br />
recurrències lèxiques com DVD, el qual apareix com a DVD i com a artefacte, pel·lícula i film,<br />
subtítols, etc.<br />
Poden veure diferents relacions semàntiques en el text com la sinonímia (pel·lícula i film, sentir i<br />
escoltar...), hiperonímia-hiponímia (artefacte-DVD), antonímia (versió original, doblatge...).<br />
Aquestes relacions que s'estableixen entre paraules del mateix text és altre dels elements que<br />
col·labora en la coherència textual.<br />
Finalment, trobem un element crucial per a donar coherència al text, i que a més és el que explica el<br />
vertader significat del text: la ironia. No és l'única figura retòrica que podem trobar al text, però sí<br />
és la més abundant i significativa. Podem trobar, per exemple, la metàfora de la primera línia (el<br />
flamant DVD) on compara la novetat i brillantesa del DVD amb flames. o la de la línia 8 (el català<br />
es queda fora), on compara el DVD amb un lloc físic al qual pots entrar o eixir. Com hem dit és la<br />
ironia el recurs més utilitzat a aquest text i la podem trobar des de la segona línia (els avantatges<br />
d'aquest nou artefacte són incontestables) pareix que ho diu seriosament, però la clau per a<br />
interpretar-lo la trobarem més endavant, a les línies 5 i 6 (gràcies a aquestes vastes possibilitats<br />
podrien sentir els seus films preferits també en català. Doncs no) on després d'una altra<br />
afirmació irònica (podrem sentir els film en català) ens desmunta la il·lusió (Doncs no), i són<br />
aquestes dues paraules les que ens donen la vertadera dimensió del text perquè ens indiquen que<br />
hem d'interpretar-lo en clau d'ironia. Després trobem més expressions iròniques com la de la línia<br />
10 (Aquesta, pel que sembla, és l'alternativa de la modernitat.) o les dues últimes línies<br />
senceres, les més importants del text, ja que suposen la tesi que no tindrien sentit si no les<br />
interpretarem irònicament, és per això que dèiem que la ironia és el recurs més important del text, ja<br />
que es el que li dona coherència semàntica.<br />
Podem concluir el apartat de coherència i cohesió afirmant que és un text prou cohesionat malgrat el<br />
poc ús dels connectors gràcies als altres elements comentats, i perfectament coherent gràcies sobre<br />
tot a l'ús de la ironia com a recurs que ens dona el vertader significat del text.<br />
Página 15 de 37
3. Conclusió i valoració personal.<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
L'autor reflectix la típica situació de diglòssia en la qual tenim una llengua dominant (el castellà o<br />
anglés) i una minoritzada (el català, i secundàriament l'alemany). Les llengues minoritzades es<br />
veuen perjudicades especialment en un entorn de globalització com l'actual.<br />
Aquestes situacions diglòssiques sovint terminen amb la desaparició de la llengua minoritzada que<br />
va desprestigiant-se progressivament. Cal, per tal d'evitar-lo, una intervenció científica i política per<br />
tal de normativitzar la llengua d'una banda i de normalitzar-la per altra. Cal protegir les llengues<br />
minoritzades perquè són reflex d'una cultura, són patrimoni cultural, i el mateix que es restauren<br />
quadres del segle XVII, hem de protegir les llengües minoritzades, hem de sol·licitar a les<br />
administracions públiques el recolzament decidit a aquestes llengües, facilitant als científics la seua<br />
normativització i potenciant el seu ús en tots els àmbits per tal de nomalitzar-les.<br />
Podem concluir dient que el text és un text apropiat, que els recursos utilitzats per a orientar l'opinió<br />
del lector són adequats, però el text no suporta l'anàlisi profunda del missatge. L'autor es recolza en<br />
un únic exemple (el del Timbal de llauna) per a traure conclusions, i com tot científic sap, un corpus<br />
insuficient (i aquest podrien anomenar-lo no només insuficient sinó raquític) només pot portar a<br />
conclusions errònies. I ja que l'autor subjectiva utilitzant la primera persona, nosaltres anem a fer lo<br />
mateix: tinc con un parell de dotzenes de pel·lícules a casa, i només cinc d'elles no tenen el català<br />
com a opció lingüística, i a més en dues d'elles és comprensible perquè van ser adquirides als Estats<br />
Units, de fet una d'elles només es pot escoltar en anglès o holandès, sense subtítols. El cas és que,<br />
encara que no li falta raó a l'autor me pareix exagerat generalitzar de la manera que ho fa. Està clar<br />
que utilitzar llengües minoritàries no pareix el millor negoci possible, però realment en general sí<br />
que s'estan incloent. D'altra banda és lògic que l'autor lluite per allò que pensa que és just (i ho es),<br />
però de vegades el fet que els nostres interessos siguen ignorats ens pot fer especialment<br />
susceptibles, i pense que aquest és el cas.<br />
Página 16 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Pena de mort a Enrique Iglesias<br />
Aquesta setmana es posa a la venda el disc nou de Joaquín Sabina, I9 días y 500 noches. Amb<br />
aquest motiu, dilluns hi va haver una presentació que va permetre al cantant aprofitar la mil vegades<br />
refregida idea de Francisco Ayala «La pàtria de l'escriptor és la seva llengua» per fer una declaració<br />
de nacionalisme lingüístic: «Amb el pas dels anys he arribat a la conclusió, i també a la convicció,<br />
que la meva pàtria és el meu idioma.» I va rematar aquestes paraules amb rotunditat: «Encara que<br />
no m'agrada, em sembla que jo imposaria la pena de mort als artistes hispans que canten en<br />
anglès.».<br />
Déu n'hi do, que un dels paladins musicals del vell progressisme es declari de cop a favor de la pena<br />
de mort. I que no s'equivoquin els del lliri a la mà argumentant que només ho ha dit per provocar i<br />
aconseguir titulars que cridin l'atenció. ¿Per què Sabina no pot tenir dret a estar a favor de la pena<br />
de mort, igual que els Ynestrillas que corren pel món? De la mateixa manera que, amb el pas dels<br />
anys, molts dels antics partidaris de la pena de mort van acabar oposant-s'hi, també els de<br />
l'americana de pana tenen dret a canviar d'opinió.<br />
A més, el que Sabina denuncia clama a Déu. Tots aquests cantants hispans portoriquenys, cubans,<br />
espanyols que, per diners i projecció internacional, canten en la llengua del pirata Drake, no són<br />
més que uns traïdors que reneguen de la llet que van mamar del Cid. ¿Per això es van sacrificar<br />
Pizarro, Cortés i Álvar Núñez Cabeza de Vaca?<br />
Quan la pena de mort ja estigui convenientment restaurada al món hispànic, jo faria el judici durant<br />
la mitja part del Festival de l'Oti. Seria un judici anual. Fets presoners per un cos de legionaris d'elit,<br />
cabra inclosa, cada any els hispans que haguessin cantat en anglès tindrien dret a defensar-se davant<br />
d'un tribunal format a saber pel mateix Sabina, dos representants de l'Ateneo de Madrid, un del Café<br />
Gijón, Rociíto Carrasco, l'últim guanyador del premi Goya als Millors Efectes Especials,<br />
l'estudiantina en ple de la Facultat de Dret de la Complutense i José Antonio Camacho, aquest últim<br />
a perpetuïtat. Si se'ls declara culpables, per fugir dels mètodes d'execució anglosaxons sense caure<br />
en el garrot, últimament tan denigrat (no sé per què), jo promouria un mètode nou, que enllacés<br />
tradició i creativitat. Posem per cas que aquest any toqués jutjar Ricky Martin. Com que és<br />
evidentment culpable, se'l condemna a mort en un tres i no res i, sense més dilació que una pausa<br />
publicitària, se l'empala amb una pica de torero. Tot seguit se'l col·loca sobre una muntanya de<br />
llibres de Blanco White i George Santayana de traïdors n'hi ha hagut sempre mentre hi cala foc una<br />
hostessa mamelluda i amb minifaldilla.<br />
Una postil·la. ¿Imaginen per un instant que un cantant català hagués dit: «Imposaria la pena de mort<br />
als artistes catalans que canten en espanyol»? Ni l'excusa d'haver-ho dit només per provocar i<br />
aconseguir titulars l'hauria salvat de les denúncies dels paladins del bilingüisme i del<br />
multiculturalisme, que l'haurien acusat de tancat i de xenòfob. ¿S'imaginen les tertúlies<br />
radiofòniques? En canvi, això de Sabina no ha provocat ni el més mínim rebombori. De la qual cosa<br />
es desprèn, un cop més, que les virtuts del mestissatge només són inapel·lables si l'individu que s'ha<br />
de mestissar no té ni un paraigües per protegir-se de l'al·luvió.<br />
Quim Monzó El tema del tema, Barcelona: Quaderns Crema, 2003<br />
Página 17 de 37
<strong>COMENTARI</strong><br />
1. Tema, resum, estructura<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
El tema del text és el bilingüisme musical. Aquest tema es desenvolupa de la següent manera:<br />
primer ens explica la roda de premsa que Joaquín Sabina va fer i on va dir que “imposaria la pena<br />
de mort als artistes hispans que canten en anglès”. Després comenta, irònicament que, igual que els<br />
partidaris de la pena de mort que canvien d'opinió els progressistes també tenen dret a canviar-la.<br />
Després continua recolzant la postura de Sabina i descriu com hauria de ser el juí, el jurat, la<br />
execució i inclús les hostesses que ajudarien en el juí-especlacle, i ací termina la ironia al text.<br />
Després ens invita a que pensem per un només què hauria passat si haguera sigut un artista català el<br />
que haguera dit això, i conclueix dient que el mestissatge es admès sempre que el mestissat siga<br />
pobre.<br />
La estructura la veurem en tres nivells diferents: des del més particular al més general. Primer<br />
analitzarem les idees principals.<br />
Paràgraf 1:<br />
– El dilluns es va presentar el nou disc de Joaquin Sabina, i a la roda de premsa va dir que<br />
la seua pàtria és el seu idioma i també que imposaria la pena de mort als artistes hispans<br />
que canten en anglès.<br />
Paràgraf 2:<br />
– Reflecteix la sorpresa de l'autor per les declaracions d'un progressista declarat a favor de<br />
la pena de mort, però recolza la postura de Sabina dient que ell també té dret a canviar<br />
d'opinió, igual que els partidaris de la pena de mort.<br />
Paràgraf 3:<br />
– Sabina té raó, tots els hispans que canten en anglès reneguen de la seua llengua<br />
Paràgraf 4:<br />
– Descripció del juí i la execució.<br />
Paràgraf 5:<br />
– Si el mateix ho haguera dit un artista català l'haurien acusat de tancat i de xenòfob, però<br />
allò de Sabina no ha causat la més mínima reacció, per lo tant el mestissatge només és<br />
admès si el que ha de mestissar-se és pobre.<br />
Quant als constituents del text troben que n'hi ha una introducció formada pel primer paràgraf, és en<br />
eixe primer paràgraf on se presenta el tema. Després el cos argumentatiu abarca des del segon<br />
paràgraf fins la última oració del text, lloc en el qual se donen els arguments per a la conclusió que<br />
és l'última oració del text.<br />
Com podem comprovar, estem davant un text amb la tesi al final (“les virtuts del mestissatge només<br />
són inapel·lables si l'individu que s'ha de mestissar no té ni un paraigües per protegir-se de<br />
l'al·luvió”), per la qual cosa la estructura del text és sintetitzant.<br />
Página 18 de 37
2. Caracterització.<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Estem davant un text de tipus expositiu-argumentatiu, ja que exposa un tema i argumenta sobre ell.<br />
La seua intenció comunicativa predominant és la informativa, ja que el que l'autor pretén és<br />
informar-nos de les declaracions de Sabina i de què hauria passat si allò mateix ho haguera dit un<br />
cantant català. Junt a aquesta intenció principal podem apreciar una secundària: orientar la opinió<br />
del lector, ja que l'autor també ens vol convèncer de que les actituds xenòfobes només són<br />
denunciades quan venen de part dels poc poderosos. Paral·lelament amb la intenció informadora,<br />
trobem que la funció lingüística predominant és la referencial, utilitzada per a descriure el context; i<br />
secundàriament, i relacionada amb la intenció orientadora trobem una funció secundària conativa, ja<br />
que és la utilitzada per a influir en el receptor.<br />
L'àmbit d'ús és, evidentment periodístic, ja que el text va ser publicat en la publicació El tema del<br />
tema, i el gènere discursiu, com és habitual en els textos expositiu-argumentatius d'aquest àmbit<br />
d'ús és un article d'opinió, a més tracta un tema d'actualitat i està escrit amb un llenguatge accessible<br />
per a tot tipus de lector. Aquest text és, concretament una columna, ja que està signat per Quim<br />
Monzó i l'extensió és la pròpia d'aquests tipus de textos.<br />
La modalitat oracional predominant és la enunciativa, ja que les interrogatives que apareixen al text<br />
son puntuals, les primeres tenen una funció irònica i son retòriques, y les de l'últim paràgraf són per<br />
a que l'autor es planteje el tema. En el cas de la primera s'utilitza com a excusa per a que l'autor<br />
done la seua resposta i en el cas de la segona la contestació està insinuada en la resposta de<br />
l'anterior. Malgrat aquestes interrogatives, la modalitat oracional predominant és clarament<br />
enunciativa i això és per a donar apariència d'objectivitat al text.<br />
Malgrat aquesta objectivitat el text està fortament modalitzat i això ho podem observar en els<br />
adjectius qualificatius (tancat, xenòfob, denigrat, traïdors...), marcats negativament. També en<br />
alguns substantius, igualment negatius (excusa) o que ja impliquen algun tipus d'interpretació<br />
subjectiva (rotunditat). altre element modalitzador són els verbs que impliquen una valoració o<br />
interpretació subjectiva com per exemple rematar, equivocar... Finalment, els quantificadors (molts,<br />
ni el més mínim...), alguns adverbis (evidentment...) i algunes expressions (clama a Deu, Deu n'hi<br />
do...) també ens deixan vore la opinió de l'autor.<br />
El registre lingüístic utilitzat és el habitual formal, encara que troben algunes frases fetes, pròpies de<br />
la llengua col·loquial (clama a Deu, Deu n'hi do...) que són només puntuals al text i no el dominen.<br />
Quant a la variació diatòpica, podem afirmar que l'autor és un parlant de la varietat oriental del<br />
català, i això ho podem comprovar en l'ús que es fa dels possessius amb v (meva), els subjuntius<br />
dels verbs en -i (cridin, declari, equivoquin...) i la frase feta Deu n'hi do, utilitzada només en català<br />
oriental.<br />
Página 19 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Diastràticament podem afirmar que estem davant un autor culto, i no només per conèixer-lo com a<br />
autor de novel·les o per la cultura demostrada amb la cita de Francisco Ayala, sinó també pel domini<br />
lingüístic demostrat amb l'ús de vocabulari culte (postil·la, dilació, paladí ...), d'oracions<br />
relativament llargues (la segona oració ocupa pràcticament tot el primer paràgraf) amb ús abundant<br />
de connectors oracionals. També l'ús de figures retòriques (que vorem més endavant) indica un<br />
nivell de domini lingüístic prou elevat.<br />
Diafàsicament trobem elements que pertanyen a situacions comunicatives diferents del discurs<br />
periodístic: són les frases fetes (clama a Deu i Deu n'hi do, la llet que van mamar...), pròpies de<br />
contextos més col·loquials, que són utilitzades per a donar frescura al text i captar l'atenció del<br />
lector.<br />
Com a conclusió podem dir que estem davant un text perfectament adequat al seu context, àmbit<br />
d'ús i gènere discursiu, amb elements que poden parèixer impropis, però que tenen la seua funció. A<br />
més són merament anecdòtics.<br />
El text és un text perfectament cohesionat, i comentem a continuació alguns dels recursos que fan<br />
possible aquesta cohesió.<br />
Quant a la dixi del text, trobem marques de la presència de l’emissor a la línia 18 amb el pronom<br />
personal “jo” i el condicional “faria”, i a la línia 26 es torna a repetir el “jo” i aquesta vegada el<br />
condicional “promouria”. Pel que fa a la dixi social, veiem que l’autor ha establert certa distancia<br />
entre emissor i receptor incitant al receptor a participar però parlant-li amb cert grau de formalitat<br />
(“¿Imaginen...?” línia 32), clar que també inclou al receptor a la línia 27(“posem”). A més, trobem<br />
marques de dixi temporal com són: “aquesta setmana” (línia 1), “dilluns” (línia 2), “amb el pas dels<br />
anys”(línies 4 i 12), “aquest any” (línia 27) i “en un tres i no res” (línia 28).<br />
Altre element cohesionador és l'ús de fórics, tant anàfores (“amb aquest motiu” l. 2) com catàfores<br />
(“per fer una declaració de nacionalisme lingüístic: «Amb el pas dels anys he arribat a la conclusió<br />
...” a la línia 4, on parla d'una declaració que després explica)<br />
Quim Monzó fa servir pocs connectors lògics a l’extensa columna, potser a causa de l’abús amb la<br />
copulativa . Hi predominen, de tota manera, els temporals (quan, mentre), els condicionals (si, l.<br />
24), causals (com que, l. 27), finals (per, l. 4 i 25) i d’altres de la sintaxi subordinada adverbial.<br />
Cenyint-nos als marcadors i connectors textuals lògics que hem detectat sense afany d’exhaustivitat,<br />
els classifiquem de la següent manera:<br />
-additius: i (n’hi ha desenes, per tot arreu), ni (l.33), tot seguit (l. 29), a més (l.14), i també (l. 5)<br />
-disjuntius d’exemplificació: posem per cas (l. 27)<br />
-contrastius: en canvi (l. 36)<br />
-consecutius: de la qual cosa (l. 37)<br />
Tots aquest connectors fan més entenedor el text perquè, d’una banda, situen l’ordre cronològic dels<br />
fets i de l’altra veiem progressar la informació establint relacions de suma, alternança, contraposició<br />
i conseqüència entre els seus elements.<br />
Página 20 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
El vocabulari utilitzat s'articula en torn al camp semàntic lingüística (llengua, anglés, català,<br />
castellà, espanyol...) i jurídic (juí, jutge, jurat, sentència, execució, pena...), l'ús d'aquest vocabulari<br />
dóna cohesió al text. Entre aquest vocabulari s'estableixen algunes relacions semàntiques com<br />
d’hiperonímia trobem “hispans” i els seus cohipònims serien “portoriquenys, cubans , espanyols”.<br />
Paraules sinònimes que trobem al text són “anglés” i “la llengua del pirata Drake” i com a antònims<br />
tenim “anglés” i “espanyol”. També trobem una repetició de l’expressió temporal “amb el pas dels<br />
anys”, també de la paraula “paladins” que la nomena dues vegades una al pricipi i altra cap a la fi<br />
del text, i “traïdors”.<br />
Per acabar l’apartat volem destacar dues figures retòriques: les metàfores, en forma de<br />
circumloquis: “els del lliri a la mà” (els pacifistes), “els de l’americana de pana” (socialistes i<br />
comunistes del franquisme i la transició), “la llengua del pirata Drake” (la llengua anglesa), paladins<br />
musicals (defensors). La ironia és un mecanisme omnipresent al text ja que l’autor simula assumir<br />
un paper de jutge i executor de la sentència que Sabina havia declarat contra els hispans que<br />
cantaren en anglés. Només al final s’allunya d’aquesta posició. Tot aquest repertori, i més casos que<br />
no dóna temps a tractar, mostren a la perfecció el punt de vista irònic i crític de Quim Monzó ja que<br />
ens fa creure que assumeix el llenguatge de la dreta i la tradició espanyola més castissa i, potser,<br />
menys tolerant amb les altres cultures i llengües de l’estat. La ironia és el recurs més important del<br />
text. Difícil de captar, l’autor no dóna massa pistes per a mostrar l’allunyament i rebuig de les tesis<br />
de Sabina sinó al final. Al llarg del text es mostra com un individu més que combrega amb les idees<br />
del nacionalisme lingüístic i les assumeix donant el dret als progressistes de tornar-se reaccionaris.<br />
De seguida munta un judici assumint fictíciament el rol del cantautor. Això ens despista. A l’últim<br />
paràgraf aclareix una mica, en comparar les afirmacions de Sabina amb les que podria haver dit un<br />
català, que tot allò dit és un muntatge on l’exageració és un recurs més per a provocar.<br />
Com podem comprovar, tenim un text perfectament cohesionat, gràcies al perfect ús que l'autor fa<br />
de tots els elements comentats.<br />
3. Valoració crítica i opinió personal.<br />
L'ús intensiu que l'autor fa de la ironia aconsegueix que aquest text puga ser fàcilment malentés. És<br />
clar que el text necessita un lector madur i progre per a ser plenament entés. Així és que tanta pluja<br />
d’exageracions, metàfores, ironies, pressuposicions, enumeracions i més recursos, tant d’excés, de<br />
recarregament, poden resultar inoperants o poc efectius per a orientar opinions de lectors si no és<br />
que es coneix molt l’autor i s’accepta el seu estil exuberant.<br />
Té raó quan afirma que els parlants de llengües no minoritzades solen fer declaracions impunes<br />
contra les minories, mentre que parlants de llengües com ara el valencià, si feren declaracions a<br />
l’estil de Sabina, serien ràpidament jutjats als mitjans de comunicació. Les tesis del nacionalisme<br />
lingüístic d’Ayala no són bones per a ningú, però és evident que hi ha llengües amb recursos i<br />
llengües sense, les quals necessiten el suport dels seus parlants i la planificació lingüística<br />
propagadora dels seus governs “autònoms”. És el cas de les llengües estatals de la perifèria<br />
espanyola, amb desigual fortuna i fidelitat per part dels ciutadans que les haurien d’emprar.<br />
Página 21 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
'Fitnam', entre la por i la llibertat d'opinió<br />
Dijous passat, després de molts intents de censura, es va estrenar a internet la provocadora pel.lícula Fitna.<br />
Emès per vegada primera gairebé clandestinament, el curtmetratge del diputat holandès Geert Wilders pretén<br />
demostrar que la relació entre l'Alcorà i la violència és inherent al propi text, sense l'existència de l'Islam<br />
moderat, i alerta mitjançant la projecció demogràfica, utilitzant la mateixa Holanda com a mostra sobre la<br />
possibilitat que en un futur proper els musulmans tinguin prou poder polític per afeblir les estructures<br />
sociològiques de l'Europa judeocristiana, creant canvis inquietants en la seva forma de vida.<br />
La pel.lícula, clarament polèmica i feta per a l'escàndol tant per la cruesa de les seves imatges com pel seu<br />
missatge pla i sense eufemismes, en part populista, pot veure's a YouTube i a centenars de blocs, després que<br />
Live-Leak, l'empresa britànica que va acceptar allotjar-la a la xarxa després de la negativa a televisar-la de<br />
totes les cadenes holandeses, va decidir suspendre la seva emissió després que alguns dels seus empleats<br />
fossin amenaçats de mort.<br />
No mereix major anàlisi el curt en si, on després de les pàgines d'un Alcorà es veuen escenes dels atemptats<br />
de Nova York, Madrid i Londres, d'una nena de tres anys que declara per a la televisió saudita que els jueus<br />
són porcs i micos, de la decapitació de Ken Bigley el 2004 i de clams a la guerra santa d'imams i del<br />
president de l'Iran. El que sí que exigeix un profund debat és fins a quin punt Occident decidirà, amb aquest<br />
precedent, limitar la llibertat d'expressió. No va sorprendre veure com la por als atemptats i la poca confiança<br />
en la força de les lleis i en l'eficàcia dels mecanismes de seguretat van fer amuntegar-se, tant en el si de la UE<br />
com als despatxos de l'ONU, a les seves primeres figures per demanar disculpes anticipades als musulmans,<br />
per si s'havien sentit ofesos, a manca d'hores per emetre el documental.<br />
I em pregunto des del meu laïcisme militant: ¿per ventura algú de les Nacions Unides va demanar perdó als<br />
catòlics per l'estrena de L'última temptació de Crist o de Je vous salue, Marie o per l'emissió a l'MTV<br />
alemanya de Popetown, el dibuix animat produït per la BBC protagonitzat per un Papa boig i un cardenal<br />
corrupte? ¿Per ventura algú del Consell d'Europa va demanar perdó als jueus per l'estrena de La passió, de<br />
Mel Gibson? No, ningú no es va disculpar i tampoc hagués correspost: la llibertat d'opinió no pot estar<br />
supeditada a qüestions religioses, quelcom que Occident semblava haver superat fa sis segles.<br />
Però rere els polítics molts ciutadans europeus mostren avui una paràlisi creixent apuntalada per un discurs,<br />
pretesament progressista i políticament correcte, que no només dóna als violents un rol d'interlocutors vàlids<br />
sinó que, fins i tot, considera que Occident ha de penedir-se i assumir-se culpable d'altres "suposades<br />
ofenses" que van des de les Croades fins a la guerra d'Iraq, arribant a l'extrem de responsabilitzar a qui són<br />
amenaçats de mort de provocar les seves pròpies amenaces, com ara a la diputada somaliholandesa Ayaan<br />
Hirsi Alí, a l'escriptor hindú Salman Rushdie o al dibuixant danès Kurt Westergaard, entre d'altres.<br />
L'argument és sempre el mateix: si alguna cosa molesta als islamistes arribarà la violència, una violència que<br />
fins i tot està justificada, com reacció al nostre etnocentrisme. Aquest efecte acaba filtrant-se cap a la base de<br />
la societat i així, en lloc de sortir al carrer i reaccionar, els veïns d'Hirsi Alí van pressionar perquè marxés de<br />
l'edifici on residia, així com l'amo de l'hotel on vivia un dels dibuixants de les caricatures del periòdic<br />
Jyllands-Posten.<br />
Escrivia Oriana Fallaci que qui en la guerra deia no tenir por era un imbècil o un cretí, i al dia d'avui el perill<br />
que Occident renunciï a les seves llibertats per por al terrorisme és real, un escenari que només agreujarà el<br />
xoc de civilitzacions que avui ja pocs poden negar.<br />
Página 22 de 37<br />
Blanco FERNANDO<br />
El Periòdic, 03-04-08
<strong>COMENTARI</strong><br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
El tema del text és el terrorisme i la llibertat d'expressió.<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
L'autor comença comentant l'estrena d'una pel·lícula provocadora i anti-islamista que ha sigut<br />
censurada i ha trobat problemes per a distribuir-se degut a amenaces per part dels islamistes. El<br />
líders de la UE i l'ONU han demanat disculpes als musulmans per la distribució del curtmetratge,<br />
però la llibertat d'expressió no pot estar supeditada a qüestions religioses. En Europa, a més dels<br />
polítics molts ciutadans consideren que Occident ha de penedir-se per les suposades ofenses a<br />
l'islam, ja que si alguna cosa molesta als islamistes arribarà la violència, provocada pel nostre<br />
etnocentrisme. El perill que occident renuncie a les seues llibertats és real, i això només agreujarà el<br />
xoc de civilitzacions que sofrim.<br />
L'estructura la vorem en tres nivells, començant amb les idees principals.<br />
Paràgraf 1:<br />
– Estrena d'una pel·lícula anti musulmana, després d'intents de censura<br />
Paràgraf 2:<br />
– Mitjançant amenaces de mort van aconseguir que algunes empreses es negaren a distribuir-la<br />
Paràgraf 3:<br />
– Després de l'estrena, dirigents de l'ONU y la UE es van demanar disculpes als musulmans<br />
Paràgraf 4:<br />
– La llibertat d'opinió no pot estar supeditada a qüestions religioses<br />
Paràgraf 5:<br />
– Hi ha una postura que manté que occident ha de penedir-se de qualsevol cosa que puga ofendre<br />
als musulmans<br />
Paràgraf 6:<br />
– Si alguna cosa molesta als musulmans arribarà la violència, com a reacció al nostre<br />
etnocentrisme<br />
Paràgraf 7:<br />
– El perill que occident renuncie a les seues llibertats és real, i això només pot agreujar el xoc de<br />
civilitzacions.<br />
Página 23 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
A continuació analitzarem els constituents textuals.<br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
La introducció, la trobem des del principi del text fins a la fi del segon paràgraf, ja que és ací on se<br />
descriu la situació vivida amb l'estrena de la pel·lícula amb les amenaces de mort.<br />
Desprès trobem el cos argumentatiu, que comprén el paràgrafs segon al sext, ambdós inclusive,<br />
amb diferents arguments que ens porten a la conclusió del text, que està al sèptim paràgraf.<br />
Entre els arguments trobem d'exemplificació (tot allò relatiu a l'estrena del curtmetratge és un<br />
exemple, així com les referències a les Croades, la guerra d'Iraq, Salman Rushdie, Ayaan Hirsi,<br />
etc.), de generalització (molts ciutadans, l'argument sempre és el mateix...), i d'autoritat (cita a<br />
Oriana Fallaci)<br />
Quant a l'estructura del text, aquesta és sintetitzant, ja que troben la tesi al final ( “el perill que<br />
Occident renunciï a les seves llibertats per por al terrorisme és real, un escenari que només<br />
agreujarà el xoc de civilitzacions”), com a conclusió dels arguments anteriors.<br />
//TERMINAR//<br />
Página 24 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
El valencià i la globalització<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Ara fa uns dies, amb motiu de la commemoració del 25 aniversari de la Llei d´Ús i Ensenyament del<br />
Valencià, l´Acadèmia Valenciana de la Llengua va organitzar un simposi sobre el plurilingüisme a Europa i<br />
va presentar també un nou volum del Llibre blanc de l´ús del valencià, coordinat per l´acadèmic Honorat<br />
Ros. Amb tot això, l´Acadèmia es mostra preocupada sobre el futur del valencià i vol donar una nova<br />
empenta a la utilització de la llengua en els distints àmbits de la vida social. El Llibre blanc inclou estudis<br />
sobre cada àmbit (des de l´ensenyament, a la religió o els mitjans de comunicació) i proposa mesures per a<br />
millorar la situació al respecte. Sens dubte, els darrers vint-i-cinc anys han vist canviar molt el context en què<br />
es desenvolupa la vida dels valencians i l´ús de la nostra llengua. Em referiré ací només a un factor de gran<br />
influència en aquest sentit, com és la globalització econòmica i social.<br />
La integració d´Espanya en la Unió Europea, l´any 1986, va significar ja un important pas en l´obertura del<br />
nostre país. A més a més, a escala mundial hi havia en marxa un procés de globalització que s´accelerà a<br />
partir del 1989 amb la caiguda del mur de Berlín. Aquest procés s´ha vist impulsat també pels formidables<br />
avanços tecnològics en els camps del transport, la informació i les telecomunicacions. A hores d´ara, és clar<br />
que tot això ha condicionat notablement l´ús del valencià en cada esfera de la vida ciutadana. No és només la<br />
pèrdua de pes social que ha conegut el valencià (front al castellà) els darrers anys (tal com va revelar el<br />
primer volum del Llibre blanc), sinó també la formidable importància que ha adquirit alhora l´anglès en el<br />
món econòmic i cultural. Quin paper pot seguir jugant el valencià en el context actual de globalització?<br />
Hi ha qui pensa que el valencià està de sobra, que és una llengua a extingir que fins i tot molesta en les<br />
tasques formatives i de recerca de les nostres universitats. Qui així pensa no només estima poc la nostra<br />
llengua, sinó que ignora també el valor afegit que sempre aporta una llengua a l´univers cultural d´una<br />
societat i de la humanitat en conjunt. En aquest sentit, resulta interessant la lectura del llibre Vida amunt i<br />
nacions amunt, coordinat per Manuel Lanusse, Joan A. Martínez i August Monzon, publicat recentment per<br />
la Universitat de València; un llibre que tracta de reflexionar sobre la societat valenciana en aquest temps de<br />
globalització.<br />
És cert que les nostres són avui unes societats globals i interdependents, on les llengües d´un ús tan ampli<br />
com el castellà (que s´està convertint en una llengua de gran abast mundial) i l´anglès són uns instruments de<br />
comunicació formidables. Conèixer bé aquestes llengües i utilitzar-les adequadament és molt important, i cal<br />
que això tinga un suport per part de les autoritats públiques. Però el valencià hi pot jugar també el seu paper:<br />
no és sols una llengua d´ús familiar i localista, sinó també un instrument de creació i comunicació cultural. I<br />
com que és la més vulnerable de les nostres llengües, mereix un especial impuls per part de les autoritats<br />
públiques, tal com demana l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. «En aquest moment, no avançar és<br />
recular», ha dit Honorat Ros, i el nou Llibre blanc proposa 38 mesures urgents per tal de seguir avançant en l<br />
´ús del valencià. Convindrà fer cas a l´Acadèmia si volem un futur per al valencià. Un futur que és possible<br />
fins i tot en un context de globalització.<br />
Página 25 de 37<br />
JOSEP MARÍA JORDÁN GADULF<br />
Levante-emv 12-11-08
QÜESTIONS.<br />
1. Fes el comentari crític del text (7p.)<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
2. Contesta a dues de les quatre preguntes següents:<br />
1. Analitza morfològicament: “plurilingüisme”(l. 2), “referiré” (l. 8) i “globalització” (l. 38)<br />
2. Donat el context en el qual apareixen explica el significat o dóna sinònims per a:<br />
“tasques” (l. 22), “abast” (l. 30) i “localista” (l. 33), “commemoració” (l.1), “ empenta”, (l. 5)<br />
3. Analitza sintàcticament: “ És cert que les nostres són avui unes societats globals i interdependents, on<br />
les llengües d´un ús tan ampli com el castellà i l´anglès són uns instruments de comunicació formidables ”<br />
(l. 29-31)<br />
4. Explica la visió lingüística de l'autor des d'el punt de vista del fenómen de llengües en<br />
contacte. (llengua dominant, minoritzada, etc.)<br />
<strong>COMENTARI</strong><br />
Qüestions:<br />
1.<br />
2.<br />
3.<br />
a) pluri-lingu-isme-Ø (pref-lex-suf-mn)<br />
b) refer-i-ré- Ø (lex-vt-mta-pn)<br />
c) glob-al-itz-a-ció- Ø (lex- in-in-in-suf-mn)<br />
a) Tasques: feines<br />
b) abast: tot allò que pot abarcar<br />
c) localista: referit a un territori local<br />
d) conmemoració: celebració<br />
e) empenta: impuls<br />
4. L'autor reflecteix una situació de diglòssia en la qual tenim una llengua dominant (el castellà)<br />
utilitzada en qualsevol àmbit, i una llengua minoritzada (el valencià) considerada útil només en un<br />
àmbit familiar. Per tal de solucionar esta situació i aconseguir un prestigi per a la llengua<br />
minoritzada cal la intervenció a nivell polític, una intervenció destinada a aconseguir la<br />
normalització de la llengua minoritzada. De la normativització no parla el text (tema complicat en la<br />
Comunitat Valenciana), i açò que és el necesari pas previ a la normalització.<br />
Página 26 de 37
<strong>COMENTARI</strong><br />
1. Tema, resum i estructura.<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
L'autor d'aquest text ens diu que el valencià es mereix un tracte millor per part de les autoritats<br />
públiques perquè és la més vulnerable de les nostres llengües. La globalització ha donat pes social a<br />
les llengues majoritàries, i les ha reforçades en el seu paper dominant, enfeblint encara més les<br />
minoritzades. Però les llengües aporten valor cultural a una societat i a tota la humanitat, per això és<br />
important conéixer i utilitzar també les llengües minoritàries.<br />
El tema del text és aleshores la situació del valencià.<br />
L'estructura la veurem en tres nivells, des del més particular al més general. Començem per les<br />
idees principals:<br />
Paràgraf 1:<br />
– La situació lingüística ha canviat molt en els darrers 25 anys, entre d'altres a causa de la<br />
globalització.<br />
Paràgraf 2:<br />
– Degut a la integració espanyola en la UE i als avanços tecnològics, el valencià ha perdut<br />
pes social en favor del castellà i l'anglès.<br />
Paràgraf 3:<br />
– Hi ha qui pensa que el valencià està de sobra, però això és ignorar l'aportació d'una<br />
llengua a la cultura d'una societat.<br />
Paràgraf 4:<br />
– És important conèixer les llengües dominants, però el valencià també, i com és la<br />
llengua més vulnerable es mereix un tracte especial per part de les autoritats públiques.<br />
Quant als constituients, trobem una introducció al primer paràgraf, on es presenta el tema del text,<br />
un cos argumentatiu en el segon i tercer paràgraf on se donen els arguments per a la conclusió, la<br />
qual la trobem al quart paràgraf.<br />
L'autor utilitza per a recolzar la seua tesi un argument d'autoritat a la línia 32, quan cita al president<br />
de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.<br />
L'estructura textual és sintetitzant, pròpia del mètode inductiu, ja que trobem la tesi al final del text<br />
(“convindría fer cas... per al valencià”)<br />
Página 27 de 37
2. Caracterització<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
El tipus de text és expositiu-argumentatiu ja que exposa el tema de la situació del valencià i<br />
argumenta sobre ell per a arribar a la conclusió de que necessita ajuda de les institucions.. La<br />
intenció de l'autor és doncs doble: per una banda, lo més important és informar de la situació del<br />
valencià, utilitzant per a això la funció referencial de la llengua. Secundàriament, però l'autor ens<br />
intenta convèncer de que el valencià necessita ajuda, i utilitza per a això la funció connativa del<br />
llenguatge.<br />
L'àmbit d'ús és periodístic, per això el tema d'actualitt i el vocabulari accesible. El génere, com és<br />
habitual en els textos expositiu-argumentatius d'àmbit periodístic és article d'opinió, concretament<br />
una columna, ja que l'article està signat pel seu autor i l'extensió és la pròpia d'aquest tipus de text.<br />
El registre utilitzat és l'estàndard habitual dels mitjans de comunicació masiva. Diatòpicament<br />
podem comprovar la procedència occidental de l'autor, ja que trobem verbs en subjunctiu acabats en<br />
-a en voltes de -i (tinga l.29) i l'ús d'accelerà (l.12) en voltes de va accelerar. D'altra banda, trobem<br />
l'orientalisme avui (l. 26), probablement per influència d'altres lectures o mitjans de comunicació.<br />
Diastràticament estem davant un autor culte, com ho demostra l'ús d'un vocabulari variat i adequat,<br />
de frases llargues amb moltes subordinades (la primera frase ocupa quatre línies) i de figures<br />
retòriques i sinònims (que vorem més endavant).<br />
Diafàsicament és un text escrit amb les seues característiques típiques, i l'únic moment en el qual es<br />
fa referència a la llengua oral no trobem cap tret d'oralitat (vocatius, oracions incorrectes o<br />
inacabades...)<br />
La modalitat oracional predominant és enunciativa, per tal de donar objectivitat al text, encara que<br />
trobem una interrogativa al final del segon paràgraf, la funció de la qual és servir d'excusa a l'autor<br />
per a contestar-la ell mateix.<br />
Malgrat aquesta apariència d'objectivitat el text està fortament modalitzat, ja que podem apreciar la<br />
subjectivitat de l'autor tot arreu. Per exemple en l'ús d'adjectius qualificatius (formidables l. 28, gran<br />
l.9 ...), els quals els utilitza para referir-se a elements que ell valora positivament o negativa; també<br />
alguns substantius estan marcats positivament o negativa (importància l. 16, impuls l. 32...), verbs<br />
(estimar l. 20, reflexionar l. 24, avançar l. 33, recular l. 33...) i l'expresió és clar (l. 14) la qual<br />
reflecteix el grau de convicció de l'autor.<br />
Com a conclusió podem dir que, com hem vist, estem davant un text perfectament adequat al seu<br />
tipus, àmbit d'ús i gènere discursiu.<br />
Quant a la cohesió, ve donada per diversos factors, com la dixi, de la qual ne podem trobar temporal<br />
(ara fa uns dies l. 1, avui l. 26, els darrers anys l. 7...), personal (les nostres l. 26...), i socials, ja que<br />
l'autor utilitza la primera persona del plural per a incloure al lector, creant així una relació de<br />
proximitat.<br />
També els fórics contribueixen a la cohesió del text, i en ell podem trobar elements fórics com<br />
l'anàfora de la línia 12 (aquest procés), que fa referència al procés que ha comentat abans.<br />
Página 28 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Dels connectors, trobem de diferents tipus, pero abunden especialment els de contrast sinò utilitzats<br />
per a contradir tesis contràries a les de l'autor. També abunden els relatius.<br />
La xarxa léxico-semàntica dominant és la de la llengua (castellà, valencià, anglès, llengua,<br />
plurilingüe...) i la de la societat (globalització, econòmica, social...).<br />
Entre aquestes paraules s'estableixen unes relacions, i això també contribueix a la cohesió textual.<br />
Trobem, per exemple sinònims (gran,formidable), antònims (avançar, recular) i també hiperònims<br />
(llengua) i cohipónims (anglès, castellà...)<br />
També les recurrències lèxiques fan que el text estiga més cohesionat, i trobem moltes, per exemple<br />
castellà, valencià, anglés, formidable...).<br />
També podem trobar figures retòriques, com la metàfora de la línia 14 (esfera de la vida) o la de la<br />
10 (obertura del nostre pais). A la primera que hem comentat l'autor compara els àmbits de la vida<br />
amb esferes, pel seu caràcter limitat. A la segona, és evident que un país no es pot obrir, així que<br />
l'autor està comparant la capacitat de relació d'un país en el fet que una porta estiga oberta, si alguna<br />
cosa està oberta pot existir comunicació al través, però no si està tancada, per això la metàfora.<br />
3. Valoració crítica i opinió personal.<br />
L'autor no argumenta suficientment les seues afirmacions, perquè allò que l'autor intenta és donar<br />
arguments lògics i científics, i no sentimentals.<br />
És comprensible el desig de potenciació i promoció d'una llengua, però hem d'admetre-ho, no per<br />
raons lògiques o científiques, sinó per raons sentimentals.<br />
De fons està el concepte segons el qual la lògica i pragmàtica són raons de pes i la devaluació dels<br />
sentiments, probablement qüestió de moda, tal i com demostra l'evolució de la moda literària,<br />
sempre fluctuant entre la formalitat i raó (neoclasicisme) i el sentimentalisme (romanticisme).<br />
Actualment, i probablemen gràcies a la impressionant evolució tecnològica, els valors sentimentals<br />
estan devaluats, i per això quan intentem justificar actes promovits pels sentiments les justificacions<br />
es queden fluixes.<br />
Personalment, estic d'acord amb la intervenció política sobre la llengua per a normalitzar el seu ús,<br />
però caldria primer normativitzar-la coherentment, però això és altra història...<br />
Página 29 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Val més dedicar les hores de català a l’estudi<br />
de l’anglès<br />
Les hores de castellà també? I les de música, educació física, història i geografia? Fins i tot les de<br />
matemàtiques, ciències naturals i filosofia? Home –dirà algú–, no exagerem! I doncs, per què<br />
només i específicament les hores de català en benefici de l’anglès? Aquesta qüestió planteja dos<br />
problemes importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a l’escola i el del<br />
paper de la llengua com a matèria i com a vehicle de l’ensenyament. Començarem per aquesta<br />
segona qüestió, a veure si podem deixar les coses una mica clares, des de punts de vista diferents.<br />
Tot sovint, hi ha qui s’exclama contra la degradació del medi natural i, més en concret, parla del<br />
perill que suposa la reducció de la massa forestal del planeta. També s’aixequen constantment veus<br />
responsables que alerten sobre l’extinció possible de moltes espècies vegetals i animals (pobres<br />
coales i pobres linxs ibèrics!). Aquestes crides no són purament estètiques i proteccionistes de les<br />
espècies en perill d’extinció, les veus més responsables tenen molt present que cal defensar la<br />
diversitat perquè la Terra és com és gràcies a tot el que conté. I una pèrdua aparentment puntual<br />
podria provocar un daltabaix: una cadena imprevisible de canvis que poc o molt, alterarien el<br />
conjunt o, si més no, un ecosistema. [...]<br />
El que és ben curiós, però, és que l’esperit conservacionista no s’estengui també cap a les<br />
llengües, moltes en perill d’extinció imminent com ha enunciat amb arguments i xifres (algunes<br />
esfereïdores) la professora Carme Junyent a Vida i mort de les llengües. Hem dit més d’una vegada<br />
que al món encara hi ha unes sis mil llengües, i els experts creuen que, en el segle que comença, els<br />
humans veuran com el cabal lingüístic es redueix a la meitat, aproximadament. Malament, doncs, si<br />
en l’horitzó del futur comença a dibuixar-s’hi un planeta que camini cap a la simplificació total: una<br />
espècie animal (girafes), una de vegetal (pomeres) i una de lingüística (anglès). Que vols un animal<br />
de companyia? Girafa. I de postres, què? Poma. Do you speak English? Un malson, és clar. Un<br />
malson que implicaria també la uniformització de voluntats, estils i idees: la desaparició de la<br />
diversitat ens abocaria a una humanitat de clònics; mal alimentats, a més.<br />
<strong>COMENTARI</strong><br />
(FET PER UN ALUMNE)<br />
Jesús TUSÓN, Una imatge no val més que mil paraules. Contra els tòpics,<br />
Barcelona, Editorial Empúries, 20012, p. 63-64.<br />
El text que se’ns ha proposat és un fragment de l’obra Una imatge no val més que mil paraules, de<br />
l’escriptor Jesús Tusón. Iniciarem el comentari atenent a la coherència.<br />
En primer lloc, el títol del text és parcialment temàtic, ja que en part acull l’eix sobre el qual gira el<br />
document però no reflecteix exactament el tema concret. Pel que fa al tema, podem citar-lo de la<br />
Página 30 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
següent manera: denúncia sobre la pèrdua de llengües: l’anglés substituït pel català, l’inici d’un<br />
malson cap a la uniformització.<br />
Un resum del text pot ser aquest: cada vegada són més les hores que s’empren per a l’estudi de<br />
l’anglés enfront d’altres llengües com el català que veuen reduïdes les seues oportunitats. L’autor<br />
critica aquesta simplificació lingüística i exposa que igual com s’intenta no perdre la biodiversitat<br />
del planeta, perquè aquest és així per la varietat que conté, no s’han de perdre les llengües. Si no,<br />
arribarà el moment en què tanta simplificació conduirà el món a no tindre més que una sola llengua,<br />
un animal i un vegetal: regnarà la uniformitat i formarem una societat de clònics.<br />
Quant a l’estructura organitzativa que presenta el document, aquesta apareix dividida en tres<br />
paràgrafs de manera externa, i de forma interna constatem l’estructura tripartita següent:<br />
-Introducció (l. 1-6): ací l’autor planteja el problema que abordarà. Sembla que es vol utilitzar hores<br />
de l’estudi del català per a l’anglés. Tusón mostra amb preguntes retòriques la seua indignació<br />
davant aquest fet i passa a tractar-ho a continuació.<br />
-Desenrotllament (l. 7-21): aquest fragment s’inicia amb un exemple sobre l’extinció d’espècies<br />
animals i vegetals, que l’autor utilitza per a fer una comparació amb la pèrdua de llengües. Ens diu<br />
que hi ha organitzacions o “veus responsables” que s’oposen a aquesta pèrdua de varietat biològica<br />
i que són conscients de la necessitat de defensar la diversitat. A continuació planteja la mateixa<br />
qüestió però aplicant-ho a les llengües, moltes de les quals estan en perill de desaparéixer. L’autor<br />
comença i acaba el text amb preguntes retòriques en to irònic.<br />
-Conclusió (l. 21-23): ací l’autor planteja la conclusió a la qual ell arriba, i és que la desaparició de<br />
les llengües com podria ser el català, suposaria un malson i a més una pèrdua d’eixa important<br />
diversitat. Acabaríem tenint un planeta d’abundants clons.<br />
Pel que fa a l’estructura temàtica que presenta el text, considerem que és climàtica i inductiva. Jesús<br />
Tusón planteja en primer lloc el problema del desig –formulat per algú- d’utilitzar hores d’estudi del<br />
català en benefici d’altres llengües. Aquest és el fet que l’autor farà servir com a base per a<br />
desenvolupar el text i denunciar al final d’aquest la pèrdua de la diversitat lingüística i les<br />
conseqüències de la desaparició de les llengües.<br />
Respecte a la tipologia textual, es tracta d’un text expositiu-argumentatiu. Planteja un fet que s’ha<br />
donat a la nostra societat (desig de substituir hores lectives de català per l’anglés) i s’utilitza com a<br />
base per desenvolupar el tema i establir la denúncia de la pèrdua de llengües. Tot açò l’autor ho<br />
argumenta mitjançant exemples continguts en el segon paràgraf (extinció d’espècies biològiques) o<br />
utilitzant arguments d’autoritat, quan fa referència a Carme Junyent i a la creença dels experts.<br />
Respecte a la finalitat que busca l’autor, aquest pretén modificar l’opinió del lector. Vol fer-li vore<br />
què suposaria realment la pèrdua de llengües com el català, així com conscienciar-lo sobre la<br />
necessitat d’actuació per a evitar aquesta pèrdua de la diversitat.<br />
Pel que fa a l’àmbit d’ús, es tracta d’un text acadèmic ja que és un fragment extret d’una de les<br />
obres assagístiques de Jesús Tusón: Una imatge no val més que mil paraules. A pesar de ser<br />
acadèmic, l’autor s’implica en el text mostrant la seua opinió i buscant d’arribar als lectors i<br />
conscienciar-los. Es tracta, com a gènere textual, d’un fragment d’assaig sociolingüístic en el qual<br />
l’autor expressa la seua denúncia envers la desaparició de les llengües.<br />
Página 31 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Respecte a la variació lingüística, el text està escrit en la varietat oriental del català, com podem<br />
observar a les línies 14 o 19 amb l’ús de morfemes verbals del subjuntiu en “i” (“estengui, camini”).<br />
També es pot observar en la preferència lèxica d’alguns termes (“aixequen”, lín. 7). Quant a la<br />
varietat diastràtica, trobem al text un nivell d’ús estàndard, on pràcticament no apareix llenguatge<br />
dificultós o de caràcter tècnic, d’acord amb l’objectiu de l’autor d’arribar a un públic variat, no<br />
expert en la matèria, per mitjà d’un grau de formalitat mitjà. A més, fa ús d’exemples que faciliten<br />
la comprensió. El registre és formal, acord amb el nivell d’ús determinat.<br />
Es tracta d’un discurs directe i monologat, encara que l’autor introdueix algunes cites en estil<br />
indirecte com al segon paràgraf. (“veus responsables alerten sobre...”). L’autor model és una<br />
persona òbviament preocupada per les llengües, conscienciada sobre el que suposaria la pèrdua<br />
d’aquestes, i defensora, per tant, de la diversitat lingüística. A més, coneix el tema que tracta i sap<br />
com fer-lo arribar bé al lector i aconseguir fer-lo pensar.<br />
Les funcions lingüístiques presents al text són la referencial, l’expressiva i la conativa. La funció<br />
referencial es troba present en tota comunicació i amb aquesta l’autor planteja informació de<br />
manera objectiva (l. 3, 4 i 5). La funció expressiva apareix per tot el text ja que l’autor expressa la<br />
seua crítica i ens parla des del seu punt de vista.<br />
Finalment, amb la funció conativa Tusón busca aproximar-se al lector i conscienciar-lo sobre allò<br />
que la pèrdua de llengües suposaria.<br />
Finalitzarem l’apartat d’adequació atenent a la modalització. Com ja hem dit, l’autor mostra un to<br />
subjectiu i s’implica en el discurs. A més fa servir un to irònic per a plantejar la seua denúncia, que<br />
es pot apreciar sobretot al principi i al final del document. El text presenta en general oracions<br />
enunciatives, però apareixen les preguntes retòriques al primer i al darrer paràgraf, que defineixen<br />
aquest to irònic; o exclamacions a la línia 2 i la 10 (“Home, no exagerem!” i “pobres coales i pobres<br />
linxs ibèrics!”). Trobem lèxic valoratiu i expressions com “malament”(l. 18), “ben curiós” (l. 14),<br />
“esfereïdores” (l. 15), “mal alimentats” (l. 24) o “específicament” (l. 3), entre d'altres. Com que ja<br />
hem comentat les ironies presents, sols resta fer referència als signes de puntuació utilitzats. Podem<br />
trobar la cursiva a la línia 21 per a reproduir un fragment en una altra llengua o bé el títol d'una<br />
obra, a la línia 16. Apareixen els parèntesis a les línies 9, 15 i 20 per a mostrar-nos exemples o fer<br />
algun comentari o incís, així com els dos punts a les línies 4 i 19 per a introduir nova informació.<br />
Quant a la cohesió abordarem els mecanismes gramaticals i els lexicosemàntics. Pel que fa als<br />
mecanismes de cohesió gramatical, citarem aquells que corresponen a la referència situacional, és a<br />
dir, la dixi. S'utilitzen díctics de primera persona del plural, com s'observa en l'ús de morfemes<br />
verbals o pronoms coma ara “exagerem” (l. 2), “hem dit” (l. 16), o “ens” (l. 22). Amb aquesta<br />
utilització del plural inclusiu l'autor mostra formar part de la societat a la qual es dirigeix i, per tant,<br />
estableix una major proximitat amb el destinatari. En aquest apartat cal esmentar la presència de<br />
dixi textual per l'ús del demostratiu de proximitat (analitzable també com a proformes o mots<br />
generals que engloben semànticament una idea anterior). En trobem a la línia 3 (“aquesta qüestió”),<br />
amb la qual l'autor fa referència a la pregunta retòrica que acaba de presentar, o a la línia 10<br />
(“aquestes crides”) amb què es fa referència a les veus que s'aixequen en contra de la pèrdua de<br />
biodiversitat.<br />
Página 32 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Com a mecanismes de cohesió lexicosemàntica trobem la repetició de termes com ara “pèrdua”,<br />
“extinció”, “diversitat” o “llengua”, que són mots clau sobre els quals gira el tema del document.<br />
També podem citar la presència de substitucions referencials o sinonímiques com ara “Terra” per<br />
“planeta”, o “uniformització” per “pèrdua de diversitat”. Entre els hiperònims podem citar<br />
“ecosistema”, que inclou termes com “espècies vegetals i animals. Respecte als camps semàntics,<br />
relacionats amb el terme “biodiversitat” apareixen “ecosistema, medi natural, espècies animals i<br />
vegetals, massa forestal”..., o el relacionat amb la sociolingüística, com és evident tenint en compte<br />
el tema del document: “llengua, cabal lingüístic, desaparició o extinció, esperit conservacionista”...<br />
Per acabar aquest apartat abordem els connectors. Dins d'aquests podem trobar-ne d'oposició com<br />
ara “però” (l. 14) amb el qual l'autor expressa la seua incomprensió davant el fet que “l'esperit<br />
conservacionista” no s'estenga també a l'àmbit de les llengües; disjuntius restrictius com ara “si més<br />
no” (l. 13), que equivaldria a un “almenys”; connectors causals: “perquè” (l. 11), mitjançant elqual<br />
l'autor introdueix el motiu pel qual cal defensar la Terra; n'hi ha d'additius d'addició com ara “també<br />
(l. 14) o “i”, present per tot el text i amb el qual l'autor afegeix noves idees i informacions.<br />
Posaré punt final al comentari amb la meua valoració. Compartisc amb l'autor la situació que<br />
presenta al text: la pèrdua de llengües és un fet que afecta a les societats modernes i, com afirma<br />
Tusón, pot tenir greus conseqüències. Trobe que és un tema d'interés general i d'actualitat. Està<br />
plantejat de manera clara i per mitjà d'exemples per a aconseguir una més gran comprensió del<br />
lector. A més, amb l'ús del to irònic deixa vore clarament la seus posició crítica contra els diferents<br />
sedassos proteccionistes. Així doncs, l'autor aconsegueix l'objectiu d'informar-nos de les<br />
contradiccions socials tot presentant-nos un text coherent i ben cohesionat.<br />
El problema plantejat al text s'ha de considerar amb cura. L'extinció de les llengües és un fet greu<br />
que hem de tenir present ja que, com diu Tusón, pot abocar-nos a la uniformització de la societat.<br />
Les llengües són realitats vives, cadascuna recull una tradició, una cultura, la història d'un poble.<br />
Totes són sentides importants per a cada comunitat de parlants i per això s'ha d'intentar mantenir i<br />
promoure aquesta riquesa i diversitat tan valuoses.<br />
Jesús Tusón és, com hem subratllat adés, un escriptor preocupat per la defensa de la llengua i està<br />
disposat a lluitar amb arguments per la seua conservació. No sols ha escrit l'obra en la qual s'inclou<br />
el fragment proposat per a l'anàlisi, sinó que també té altres obres de sociolingüística com ara<br />
Històries de la paraula, on també reflecteix la seua preocupació per la pèrdua de les llengües (de la<br />
nostra), i en propugna la defensa.<br />
Página 33 de 37
Contra la música<br />
Joan Fuster<br />
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
¿No es produirà, qualsevol dia, una reacció a favor del silenci? Trobe que anem pel<br />
camí d’una saturació alarmant. Mai, la gent –les multituds- no havien tingut accés a<br />
la música sinó de tard en tard, i amb motius de festa religiosa o profana. Les classes<br />
altes, potser una mica més, però tampoc no gaire. Inventaren el gramòfon i els seus<br />
discos primitius, i això ja fou una mena de “democratització”. Amb els transistors i<br />
els altres trucs més o menys electrònics, la música ha esdevingut l’aliment sistemàtic<br />
de l’orella humana. En els bancs, en les botigues, en els cementeris civilitzats, en els<br />
bars, en els trens, a tot arreu, la música us acompanya, Pel carrer, veieu individus que<br />
caminen amb els auriculars posats, i els conductors de cotxes engeguen, amb el<br />
vehicle, la seua ràdio-cassette. I no cal ni parlar dels locals especialitzats: les<br />
discoteques, per exemple. Ara no importa quina música siga: Bach o els Rolling,<br />
Mantovani o Peret, una “cobla” o un “corrido” de Placido Domingo. Cadascú,<br />
probablement, s’ajusta a les seues preferències, i que Déu Nostre Senyor ens faça a<br />
tots sants. El cas és que, vulguem-ho o no, naveguem permanentment enmig d’un<br />
“discurs sonor” qualsevol. Com que és molt fàcil de fer-ho, podríem atribuir-ne la<br />
culpa a les “multinacionals” del ram. I no ens equivocaríem...¿Un retorn al silenci?<br />
Serà difícil. En les àrees urbanes, el silenci no existeix. I, de més a més, ¿per a què el<br />
silenci? Hem abandonat els usos de la conversa gratuïta, i tenim por de la soledat. Tot<br />
va lligat. El problema és que “sentim” música, i no l’ “escoltem”...<br />
Sagitari (1984)<br />
<strong>COMENTARI</strong><br />
(FET PER UN ALUMNE)<br />
L’anàlisi de l’adequació o pragmàtica textual s’inicia amb definició de l’àmbit d’ús, que segons la<br />
classificació d’Aracil pertanyeria a l’àmbit de l’oci, en concret, a l’àmbit literari ja que l’autor<br />
pretén arribar al lector de manera estètica, amb un joc lingüístic i estilístic. El seu gènere és l’assaig,<br />
doncs és una prosa d’idees amb una forta base argumentativa. És per això que la finalitat passa per<br />
intentar influir en l’opinió del lector persuadint-lo i provocant-lo a una reflexió.<br />
Página 34 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Les funcions del llenguatge que fan possible aquesta finalitat són, en primer lloc la funció<br />
referencial: S’hi poden trobar exemples en què s’usa la 3ª persona i es dóna informació d’un<br />
referent concret, com per exemple “No havien tingut accés”, “Inventaren”. També està present la<br />
funció apel·lativa mitjançant la qual l’emissor fa partícip el receptor del seu missatge i l’inclou en<br />
l’enunciat: “Us acompanya, ens faça, vulguem, naveguem...”. La funció estètica queda evidenciada<br />
amb les figures retòriques que Fuster fa ús, la metàfora, “l’aliment sistemàtic de l’orella humana”;<br />
les interrogacions retòriques, “¿Un retorn a silenci? (...) ¿per a què el silenci?”; la ironia, “Déu<br />
Nostre Senyor ens faça a tot uns sants”; l’antítesis, “Bach o el Rollings....”; l’enumeració “En els<br />
bancs, en les botigues...”<br />
La tipologia textual predominant és l’argumentativa, Fuster va raonant, va divagant, al voltant d’una<br />
idea o tesi i ho fa mitjançant uns arguments lògics per aconseguir la seua intenció o finalitat. També<br />
en fa ús per a argumentar, d’altres estructures textuals com ara l’expositiva “Mai la gent...” per<br />
donar informació, o la descriptiva “En el bancs (...) Pel carrer (...) ... les discoteques, per exemple”,<br />
i fins i tot es podria veure una estructura textual predictiva amb el futur “Serà difícil”.<br />
El canal a través del qual arriba l’enunciat al receptor és l’escrit: la font indica que es tracta d’un<br />
fragment de l’obra de Fuster Sagitari, per tant s’ha difós mitjançant la publicació d’un llibre. Estarà<br />
preparat ja que Fuster haurà elaborat la seua estratègia discursiva fent ús de la revisió i la correcció,<br />
així doncs no hi ha espontaneïtat ni tampoc simultaneïtat en el temps de composició i recepció, tot i<br />
que Fuster pretenga transmetre un llenguatge en situació més o menys espontani, és per això que<br />
s’hi pot observar algun exemple d’oralitat en les frases inacabades, “Ens equivocaríem...”; les<br />
rectificacions immediates que fa el discurs oral perquè no té possibilitat de correcció, “la gent -les<br />
multituds-“ , “Les classes altes.... però tampoc no gaire”. Aquest recurs d’estil fusterià es deu a què<br />
fa com una mena de confessió a un lector que sembla tenir al davant. Evidentment no comparteixen<br />
espai de comunicació els interlocutors i es tracta d’un discurs unidireccional perquè l’emissor en<br />
cap moment passa a ser el receptor, és un monòleg on no hi ha resposta del receptor.<br />
Respecte al tipus d’emissor i de receptor, l’emissor real és Joan Fuster i el receptor real és l’alumnat<br />
de <strong>2n</strong> de batxillerat que realitza el comentari de text. Pel que fa a l’emissor i al receptor model es<br />
pot fer una aproximació a partir dels coneixements enciclopèdics i marc que hi apareixen. Quant als<br />
primers s’hi pot destacar que n’hi ha pocs, solament quan cita “Bach o els Rollings, Mantovani o<br />
Peret, una cobla o un corrido de Plácido Domingo”, tot i que Peret es deuria classificar com<br />
coneixement marc ja que el conèixer aquest cantant es deuria al fet de compartir el mateix entorn<br />
social i cultural. Així doncs, cal arribar a la conclusió que el text no aporta molta informació<br />
específicament culta o especialitzada ni tampoc molt localitzada en un entorn molt definit, és a dir,<br />
que l’emissor s’adreça a un receptor per parlar-li d’un tema en termes molt genèrics, coneguts,<br />
sense massa pretensions comunicatives, compta amb un receptor d’uns coneixements generals i<br />
quotidians amb un llenguatge que no destaca per la complexitat sinó que més bé és de fàcil<br />
enteniment i d’un estil literari senzill i assequible.<br />
La relació entre l’emissor i el receptor li aporta al text un nivell de formalitat mitjà. L’àmbit d’ús i el<br />
tipus de gènere permet un cert apropament entre els interlocutors: en un principi Fuster marca una<br />
distància, “la música us acompanya”, “veieu individus” (l. 10), però posteriorment s’inclou també<br />
en la reflexió i utilitza un plural inclusiu “Vulguem, naveguem, podríem, hem...”<br />
Página 35 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
Quant a l’anàlisi de la variació lingüística, determinar la procedència dialectal de l’emissor queda<br />
evident ja a la segona línia amb la desinència verbal de primera persona del present d’indicatiu<br />
“Trobe”, o també a la línia 16 amb la desinència de tercera persona de present de subjuntiu “faça”, a<br />
més del possessiu no consonantitzat “seua” a la línia 12, propi del català occidental i més<br />
concretament característic del valencià, tot i que l’ús de la varietat estàndard li permet usar lèxic<br />
com: “mica, gaire o engeguem”.<br />
El comentari del text “Contra la música” de Joan Fuster, que pertany al llibre Sagitari, i que com<br />
indica la font va ser publicat el 1984, s’inicia amb l’anàlisi de la coherència o semàntica textual.<br />
En primer lloc el resum del contingut significatiu quedaria de la següent manera: Potser algun dia es<br />
torne al silenci per contrarestar la quantitat de música que s’escolta. Si temps enrere solament<br />
s’escoltava en festes o era propi de les classes altes, després amb el gramòfon, els transistors i altres<br />
aparells arriba a tot el món per llocs ben diferents i tot tipus de música. I és que sempre hi ha una<br />
convivència amb el soroll; el silenci no és ben bé possible. En realitat, s’ha deixat de practicar la<br />
conversa fàcil i s’ha trobat la música per no caure en la solitud, i en tot cas, malauradament, se sent<br />
però no s’escolta.<br />
El tema que transmet el text és la música, plantejat des d’una problemàtica de l’abús que d’ ella se’n<br />
fa. El que vol dir Fuster com a intenció comunicativa és que aquesta invasió de soroll que ve a<br />
representar tot tipus de música, a qualsevol indret, és el resultat de la falta de conversa i per evitar,<br />
que la gent s’hi trobe sola; però el que denuncia Fuster és que, amb tot, allò que s’aconsegueix és<br />
que tot i sentir música, no es fa amb sentit, amb contingut.<br />
L’enunciat arranca amb títol temàtic, que resulta paradoxal una vegada arribat al final i entesa la<br />
intenció comunicativa de l’autor. Si l’expressió “contra” s’entén literalment es diria que Fuster està<br />
en contra de la música però després de llegir i comprendre el text allò que s’entreveu és que en<br />
realitat no està en contra de la música ja que reclama que se l’escolte, sinó que evidencia com la<br />
música entra a la gent per l’oïda però no els arriba al cervell, no arriben a entendre-la, a<br />
comprendre-la, a gaudir-la de manera comprensiva.<br />
L’anàlisi de l’estructura del significat del text s’inicia amb una mena d’introducció a les dues<br />
primeres línies en què s’exposa un dilema on la primera idea manifesta la hipotètica conseqüència a<br />
la segona idea: “reacció” per “saturació”. Després d’aquest plantejament lògic comença la seua<br />
argumentació fent una referència a la tradició d’escoltar música. Apel·lant a la quantitat d’ocasions<br />
en què es tenia accés a la música, compara la gent en general, les masses, amb les classes altes; si<br />
les primeres solament ho feien a les festes, les segones, encara que hi accedien en més ocasions,<br />
tampoc no n’eren moltes. Segueix argumentant el contrast amb un nou mitjà de difusió popular de<br />
la música: el gramòfon i els discos; a més, argumenta amb la qualitat que és la democràcia. Per<br />
reforçar la importància que la música suposa per a l’ésser humà, fa una analogia metafòrica de la<br />
música com “aliment” de l’orella i, per aquesta necessitat nutritiva s’hi sent a tots els indrets per<br />
curiosos que siguen, com el “cementeris civilitzats”, que amb aquest adjectiu el que fa és apel·lar de<br />
forma irònica a la qualitat. A continuació exposa una comparació de tres situacions: escoltar música<br />
individualment mitjançant auriculars, o la música que envolta al cotxe, o als llocs especialitzats<br />
com són les discoteques. Continua remarcant la situació actual establint una simetria d’igualtat entre<br />
tot tipus de música per defensar la seua idea anterior d’ “aliment”, i ara com a “discurs sonor” per<br />
la necessitat de les persones d’envoltar-se de so. Busca un responsable i beneficiari que seria una<br />
Página 36 de 37
DOSSIER <strong>DE</strong> <strong>COMENTARI</strong> <strong>DE</strong> <strong>TEXT</strong><br />
ASIGNATURA: Valencià: llengua i literatura II<br />
FECHA: 30-04-09 CURSO: <strong>2n</strong> <strong>Batxiller</strong>at<br />
multinacional. I no presenta una solució després d’una pregunta retòrica, a la qual dóna<br />
immediatament una resposta escèptica “¿Un retorn al silenci? Serà difícil”. Però més escèptica<br />
resulta la següent “I, a més a més ¿per a què el silenci?”, ja que trenca les expectatives<br />
comunicatives de veure el silenci com una cosa desitjable però que ara, paradoxalment, qüestiona. I<br />
així s’arriba a la vertader intenció de Fuster, evidenciar que “s’han abandonat els usos de la<br />
conversa gratuïta, i tenim por de la soledat. Tot va lligat. El problema es que “sentim” música, i no<br />
l’ “escoltem”...” açò vindria a representar la seua tesi expressada de manera conclusiva.<br />
El text sembla que presenta una estructura analitzant, però al final es veu que fa una argumentació<br />
inductiva o sintetitzant que el porta a la seua idea principal o tesi, a les últimes línies. Aquest<br />
plantejament argumentatiu va com si analitzés el silenci i va formant la idea que hi ha molt de soroll<br />
per tot arreu, amb la música, que s’ha imposat a qualsevol lloc gràcies als aparells que fan possible<br />
la seua difusió. Amb tot això el receptor arriba al final de l’argumentació i es troba amb una nova<br />
reflexió: primer que tornar al silenci serà difícil, segon que a les zones urbanes els silenci és<br />
impossible i, per últim, i sorprenentment es pregunta que en realitat “¿per a què el silenci?” És a dir<br />
que després de pensar que és una conclusió pessimista, el lector s’hi troba amb un dilema, una<br />
incompatibilitat i una relativització del problema. Tot per acometre la vertadera intenció<br />
comunicativa, que és destacar, emfatitzar i, fins i tot, denunciar la por a la soledat perquè ja no es<br />
conversa amb fluïdesa, desinteressadament. Aleshores l’autèntica individualitat substitueix les<br />
relacions amb els altres perquè la gent no pot estar sola. I per últim, desplaça l’atenció i torna a<br />
donar un gir a les expectatives comunicatives: si s’entenia, fins i tot per títol, que l’autor està en<br />
contra de la música, ara s’hi observa que el que pretén destacar l’autor és que la música té un<br />
significat que cal escoltar per entendre’l.<br />
La progressió temàtica que permet avançar el contingut textual és la de temes derivats. Des del<br />
principi del text arranca partint d’un hipertema, escoltar música, i va desenvolupant temes derivats:<br />
el primer seria la saturació i la possibilitat d’una reacció; el segon referint-se al passat fa una<br />
comparació de les classes socials; el tercer, va fent referència a tot allò que ha fet possible la difusió<br />
de la música a qualsevol lloc i de qualsevol tipus; el quart busca un culpable de la situació; el<br />
cinqué torna a plantejar el silenci però ara com una impossibilitat; i finalment planteja un nou tema<br />
referit a la conversa, a la solitud i a la vertadera forma d’escoltar la música.<br />
S’hi podria observar una isotopia respecte a la idea d’escoltar música i també respecte a la idea del<br />
silenci.<br />
Página 37 de 37