1€ Trobada Intergeneracional de Torrefeta i Florejacs “FEM MUNICIPI”

Any XXVI
Tardor 2012
Núm. 111
Preu: 1€
Trobada Intergeneracional de Torrefeta i Florejacs “FEM MUNICIPI”

E
Edita: Torrefeta i Florejacs Cultural NIF G25255993
Dipòsit legal: L377 1985
la.veu@hotmail.com
Directora Núria Magrans i Anglès
Cap de redacció Joan-Plàcid Sala i Montalà
Consell de redacció Narcís Cisquella i Ribalta,
Raquel Escolà i Miró, Jordi Oliva i Llorens,
Flavià Puig i Boleda, Ester Rius i Solé,
Pere Clavé Puig i Mayoral, Vicenç Prat i Baqué
Disseny I maquetació Marina Jové i Cunyat
Imprimeix Imprenta Barnola, Guissona
LA VEU DE TORREFETA I FLOREJACS és una publicació
trimestral a tots els membres de la comunitat de Torrefeta
i Florejacs. Hi poden participar tots els que ho desitgin,
dins de les normes establertes.Les col·laboracions es
poden fer arribar per correu a “LA VEU DE TORREFETA I
FLOREJACS”, 25211 Torrefeta, o bé a l'Ajuntament. Del
contingut dels articles signats, n'és únicament
responsable el seu autor ja que exposa la seva opinió
sense que hagi de compartir-la, necessàriament, la
revista. LA VEU DE TORREFETA I FLOREJACS es reserva el
dret de resumir o bé ometre escrits que puguin generar
desagradables polèmiques, o que perjudiquin el normal
desenvolupament de la revista.
col·laboren
pàgina 2
editorial
Estem molt contents! Sembla que no pugui ser però enguany, totes les festes
majors municipals han tingut més participació que mai, especialment de veïns i
veïnes del municipi que s’il·lusionen amb les propostes dels pobles del voltant.
En part, aquesta feina s’està fent des de les entitats municipals que, animades
pel fet de sumar esforços, s’engresquen i comparteixen: és així de fàcil! La
cirereta del pastís ha estat la jornada anomenada FEM MUNICIPI del primer
de setembre que va començar amb l’exposició de dibuixos dels nostres infants
promoguda pels diferents representants de l’alcalde, els jocs a la font de
Torrefeta coordinats per la gent del Llor i el sopar de municipi a la plaça
coordinat per la gent de Torrefeta i de Sedó. Gràcies a totes i cada una de les
persones que s’impliquen en el municipi perquè la suma de forces és l’èxit de
tots. Actituds com aquesta, la de compartir, el sentiment de pertànyer
amb força a algun lloc, son les que, en el fons, van permetre que el passat
11 de setembre, un milió i mig de persones es reunissin a Barcelona per
reclamar la independència de Catalunya. I aquest és un valor que no hem
de perdre.
P
de ple a ple
El dimecres 8 d’agost es va celebrar sessió
ordinària del Ple de l’Ajuntament on, a part
d’aprovar l’acta de la sessió anterior, es va
aprovar el compte general del pressupost de
l’exercici 2011.
Per l’Alcaldia es va informar que s’ha procedit a
la devolució del crèdit sol·licitat per pagament
a proveïdors acordat el passat mes de maig,
perquè la Generalitat ens ha abonat l’import
de les subvencions que teníem pendent de
cobrament.
També es va aprovar la modifi cació de
Arnau
Martina
l’ordenança fi scal reguladora de l’impost sobre
construccions, instal·lacions i obres, amb un
tipus de gravamen del 2’2 % i un mínim de 30€
per obra, donat que el cost tècnic ha patit un
increment de les seves tarifes.
El plenari va acordar llogar un local-magatzem a
Gra per guardar equipament municipal.
Finalment, s’aprovà el Pla Local de Joventut
2012-2015.
G
gent nostra
Naixements
- Arnau Palou Colom, 19 d’agost de 2012. Fill de
Josep Maria i de Sonia, de Riber.
- Martina Domenjó Garcia, 13 de setembre de
2012. Filla de Pere i de Mireia, de Florejacs.
Ester Rius, companya de redacció de La Veu de
TiF, ha esdevingut mare d’una nena, la Mireia.
Enhorabona!
Matrimonis
- Juan Jose Coloma Muñoz, del Llor, Consuelo
de la Vega Cabas, d’El Llor, el dia 18 d’agost de
2012. Celebrat a Torrefeta.
- Josep Llordés Farré, de Selvanera, Maria Pilar
Font Rius, de Guissona, el dia 22 de setembre
de 2012. Celebrat a Estaràs.
- Fernando Prieto Velasco, de Palou, Mercedes
Diez Pouso, de Palou, el dia 21 de setembre de
2012. Celebrat a Torrefeta.
Defuncions
- José Padullés Passada, de Palou, va morir el 29
de setembre a l’edat de 89 anys.

H
coses de l’hort
ernest núñez gómez de león (sedó)
Lluna nova: 15 d’octubre, 13 de novembre i 13
de desembre
Lluna vella: 29 d’octubre, 27 de novembre i 28
de desembre.
Comença la tardor. Les terres estan llestes per
sembrar, els bolets intentaran sortir encara que
amb difi cultat en els boscos, i els aranyons ens
esperen per fer un bon licor. Amb els tomàquets
verds, abans que es gelin, a conservar-los
trossejats amb vi i vinagre, una mica de fonoll,
pebre, algun clau d’olor i... en fi , cada casa té
la seva fórmula.
És temps de codonys, caquis, nous, raïms,
fi gues, ametlles, olives, glans, moniatos,
pomes, els últims préssecs embossats,
comencen les taronges, magranes. Ja sabeu
que antigament es deia que els moniatos
afavorien la fertilitat masculina (alguna cosa
realment important en aquesta època de
manca de naixements), castanyes, etc. Una
època adequada per aprofi tar les restes de
fruita i fer conserves i melmelades a casa.
Aquest any de sequera extrema, utilitzarem
del llibre: Ciències i paciències de Fra Noy les
senyals de pluja, podeu ben dir que tindrem
aigua quan vegeu que la lluna és d’un groc
esllanguit i porta un vímet extens i tot boirós,
quan a l’esquerra del Sol hi distingiu un nuvolet
fosc, quan els ànecs entren i surten sovint
de l’aigua i s’hi rabegen, quan les vespes no
surten dels vespers, quan els bous mengen
més de lo regular i quan les granotes salten a
l’aigua sense fer vent. Totes aquestes senyals
podrien servir molt bé per als pagesos.
Octubre (Vendimiari en el calendari republicà):
Sembrarem cebes, enciams, bledes, escaroles,
raves, pèsols, julivert (per sembrar-lo caldrà
buscar un lloc sec i exposat al sol), faves,
espinacs. Trasplantarem bròquils de primavera.
Recol·lectarem apis, cebes, cols de Brussel·les,
safrà, carbasses, bròquils, safanòries, tomates,
bitxos.
Per assegurar la recol·lecció dels darrers
tomàquets, abans no siguin castigats pel fred,
talleu les mates i pengeu-les en un lloc protegit
i sec, on acabin de madurar.
S’obre la veda i comença la caça. Sembla que
tindrem una temporada de bolets dolenta. La
sequera passa factura als boscos. A veure si hi
ha sort i ens plou una mica.
Del monestir de Nossa Senhora dos Anjos de
Chaves (Portugal), fundat cap a l’any 1685,
treiem aquesta deliciosa recepta: Olives dolces:
posem a bullir 500 grams de sucre, amb ¼
de litre d’aigua vigilant de no passar de 120º,
per fer un almívar. Amb aquesta temperatura li
incorporem 250 grams d’olives triturades i una
pela de llimona, deixant que s’infusionin fi ns
que siguin cuites.
pàgina 3
Dites populars: De l’aigua d’octubre i del sol de maig,
en neix el blat. L’octubre mullat, assolellat i fred fa
sortir el bolet. Octubre fi nit, la fruita ha podrit. Octubre
tronat. hivern nevat. Per l’octubre és bo el podar;
però, l’alzina, no l’has de tocar.
Novembre (Brumari en el calendari republicà):
Començarem el mes menjant panellets,
moniatos, castanyes, torradetes de Santa
Teresa, cabell d’àngel i llesques de pa sucat
amb vi i sucre. És temps de mandarines, caquis,
codonys, carbasses, etc. Recol·lecció de porros,
cols, escaroles, enciam, remolatxa, fesols… Es
trasplanten les endívies. Cal protegir les plantes
de l’hort de les gelades. Es recullen els aranyons
per a fer ratafi a. Es recullen els fruits de la tardor
i les cireretes d’arboç per a fer confi tura. Cal
preparar els hivernacles. Cal netejar els horts de
les fulles que cauen.
Sembrar: espinacs, safanòries, raves, bledes
i faves amb lluna creixent; i els alls amb lluna
minvant. És el moment de plantar fruiters de fulla
caduca perquè s’escau el temps en que queden
despullats de fulla, preparats ja per a la parada
hivernal. En acabar el mes, es poden plantar alls
amb Lluna Nova. Perquè els fredolics us quedin
ben sencers, escaldeu-los abans de coure’ls.
Plantar: cebes “babosa”, alls, raves (sembrar),
pèsols...
Dites populars: Per Tots Sants, capes i mocadors
grans. Per Tots Sants, plega el vano i treu els guants.
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes. Per
Sant Martí, aixeca la bóta i tasta el vi. Per Sant Martí,
guarda el porc i enceta el vi. Per Sant Andreu, pluja,
neu o fred molt greu.
Desembre (Frimari en el calendari republicà):
Preparem el cava, ajagudes i en un lloc fresc i
sense llum per què no agafi n aquell gust estrany
que es diu mal de llum. La matafaluga, amb el
seu gust anisat, s’avé molt bé amb tota mena de
coques i pans de pessic.
Sembrarem: julivert i pèsols. Sembrarem i
plantarem bledes, escaroles, enciams… Collirem
els primers bròquils, plantarem octubreres al
costat de l’hivernacle per a eradicar la mosca
blanca. És temps per a netejar i mantenir
l’hivernacle. Prepararem les terres per a les
sembres de primavera.
És temps de plantar tota mena d’arbres. Per
no plorar pelant cebes, posar-les deu minuts al
congelador, peleu-les sota un raig d’aigua freda,
o poseu-les una bona estona en aigua tèbia i un
rajolí de vinagre.
Els arbres i arbustos que a l’hivern perden la
fulla, s’han de plantar dins el creixent de la lluna.
Els altres, a partir de lluna plena. És convenient
ensofrar els rosers de bon matí per evitar paràsits.
Dites populars: desembre nevat, bon any assegurat.
Per santa Llúcia, el dia avança d’un pas de puça, per
Nadal, d’un pas de pardal. Per Nadal, cada ovella al
seu corral. Per l’advent, pluja o vent o fred coent .
Si l’advent és mullat, poca anyada de blat. Boires pel
desembre, ni pluges ni neus són de témer.

L
pàgina 4
llegenda àuria
beat giliet de voràgine (florejacs)
SANT DONAT, BISBE I MÀRTIR, PATRÓ DE
SEDÓ
Diuen els documents més
antics que ja al segle XI
l’església de Sedó estava
dedicada a Sancti Donati.
No deixa de ser paradoxal
constatar com, en una comarca
de gent estalviadora –o, com
diria Vallverdú, “parsimoniosa
en el desprendre”-, sovintegi
el fervor a l’advocació
Donat: també és venerat en
una maltractada capelleta
medieval de Granyanella, avui
poc més que un magatzem
annex al cementiri, i, dins
l’antiga parròquia de Fontanet,
en un oratori vuitcentista que
encimbella un tossal que en
rep el nom i on es celebrava la “missa de la
pedra” per foragitar pedregades i marfugues.
Tot i que pocs infants reben ja aquest patronímic,
la història de l’Església està ben carregada de
Donats –bisbes, preveres, eremites, monjos,
màrtirs i, fi ns i tot, cismàtics–, cosa que no fa
gaire fàcil identifi car aquell que recull les novenes
dels seus devots segarretes. Si atenem la lletra
dels goigs respectius de Granyanella i Torà, a
pesar d’algunes errades geogràfi ques, arribem
a la conclusió que el Sant Donat venerat és el
bisbe d’Arezzo (“En Arezzo vos nasquereu / de
pares nobles i sants, / que dels heretges arrians
/ martiritzats els veiereu”). Però, el Donat
exhortat amb els resos de l’església parroquial
de Sedó no és tan senzill d’identifi car...
Els atributs de l’escultura que presideix el
retaule sedonenc ens representa un bisbe
(bàcul i mitra) i màrtir (palma), cosa que ens
permet descartar una bona colla
de candidats, entre ells el pietós
Donato de Trujillo, preceptor de
Santa Eulàlia de Mèrida, perquè, tot
i que va ser ofegat per ordre d’un
malvat pretor romà, no va ascendir
en la jerarquia eclesial més enllà de
la condició de prevere.
Llegint els únics goigs de Sedó dels
que disposo constato que com a lloc
d’origen dels pares del Sant parlen
de “Litínia gran ciutat”. Substituint
la ‘L’ per una ‘B’, hi diria “Bitínia”,
nom del primitiu regne –dins la
Turquia actual– la capital del qual
fou Nicomèdia, ciutat que sabem natal de Donat
bisbe d’Arezzo. No obstant, més endavant
canten “De Theodosi Emperador / la fi lla eixí
atormentada / Del dimoni ab gran rigor / y per
Vos fou deslliurada”, cosa que ens portaria a
identifi car a Donat bisbe d’Evorea, martiritzat
l’any 387, durant l’imperi de Teodosi (379 –
395), i no pas al d’Arezzo, mort vint-i-cinc anys
abans, sota l’imperi de Julià (361-363).
Per tant, ens trobem confosos en una bifurcació
entre dos bisbes donats als martiri que, a més,
van néixer al segle IV a l’orient mediterrani
(el primer a Nicomèdia, Turquia, i el segon a
Butrint, Albània) i amb les relíquies dipositades
a Itàlia (el primer a Arezzo i el segon a Calàbria).
A més, en llurs hagiografi es hi coincideixen
batalles victorioses sobre dracs, purifi cacions
d’aigües enverinades i resurreccions de morts.
No obstant, fugirem d’estudi i polèmiques vanes
i, ja que el d’Evorea no té gaire prèdica al nostre
país, mentre que el d’Arezzo –com hem dit- en
té de ben properes, enfocarem a aquest les
pregàries elevades al cel de Sedó.
A la llegenda àuria del nostre campió hi destaca
que va salvar d’un càstig a un orfe innocent
acusat de robar els diners de l’Emperador fent
recobrar la vida a la seva mare que els havia
amagat, a banda victòries contra les criatures
del mal (“un dia anareu allí / a fer pública
oració / un horrendo drac eixí / lo matareu sens
bastó”) o la recomposició portentosa d’un calze
destruït per la turba idòlatra (meravellats pel
miracle “sense temor / molts se varen batejar”).
Juntament amb les seves aptituds per a trobar
tresors, lluitar contra criatures del mal i adobar
estropells, també Sant Donat és cèlebre per la
gràcia amb el líquid element, extrem que el fa
més mereixedor de la devoció local: canten els
goigs que tornà potable una font que havia estat
enverinada pels nefands pagans i que, en una
altra ocasió, després de tres anys de sequera
inclement, les seves oracions al Senyor varen
portar aigua abundant. Havent escomès tants
prodigis, va voler la Providència que
l’any 362, durant les persecucions
contra els cristians de l’emperador
apòstata, el bisbe Donat fos detingut
i, després de burlar els turments
rebuts, “el tirà manà en seguida /
degollar-vos crudelment”.
Per tant, ja sigui albanès o turc,
grec o italià, reverenciem a Sant
Donat com s’escau. Amb segura
confi ança, “tots amb el cap inclinat
/ demanem salut i pau” i que per
la seva intercessió no ens falti mai
l’aigua, vingui del canal, el pantà o la
depuradora, ens arribi sense fuites
ni malbarataments, neta de nitrats, pesticides i
d’altres terboleses i sia donada a un preu just.

laura benaiges i massa (sedó)
CADA CASA TÉ EL SEU NOM
Encara recordo com si fos ara quan vaig arribar
a Sedó, amb el bagatge urbà après de tants
anys i amb la ignorància del camp pròpia dels
urbanites. Escoltava les meves veïnes amb els
ulls ben oberts, trobant paraules noves a cada
conversa, recordant que el català és molt més
que el que jo havia après, que el català tenia
un munt d’expressions i frases fetes que jo
ignorava.
Han passat deu anys com qui passa deu dies
però han donat el seu fruit. De cop i volta utilitzo
un “atansa’m” això o parlo de “fato” per quan
vull dir un munt gran de cosa i em pregunto
quina paraula utilitzaria jo abans.
Però hi havia una cosa pel damunt de totes
que em cridava l’atenció: els noms de les cases
i la capacitat d’anomenar aquesta o aquella
persona, tant pel cognom com per la casa. I jo,
vinga perdrem i perdrem en converses aclarides
per la Maria Carme o per la Ramona amb una
paciència infi nita: Noooo Lauraaa, el Benet de
Cal Ventura no és el Ventura, i també hi ha el
Ventura de la Costa ( i jo però quina costa....si
Sedó no té costa), i anar descobrint que a Ca
la Rosita hi havia la botiga tot i que a l’entrada
posava Ca la Cisqueta i que la Ramona i el Manel
eren els Sagimon i que hi havia un Magí, però
no era de Cal Magí ni Ca la Magina i que la Maria
Carme era Ca l’Agustí, i que també estava Ca
l’Escassany o Cal Bepo… i encara prou que a Cal
Badia es deien Badia. Mira, per aquest nom ja
no havia de patir que aquest era fàcil, tot i que
Badia també se’n deia el Manel i Badia n’hi ha a
Cal Sorribes i, ben mirat, Badia em sembla que
n’hi ha molts per la comarca.
La Redolta us proposa pels mesos d’octubre, novembre i desembre...
Tofat de verdures de l’hort, Arròs amb bolets, els colors de la tardor, Arrop de
la Segarra, tardor, La castanyada, Codonyat, Concurs de carabasses de
Sedó, Ametlles garapinyades, Fira del torró d’Agramunt, Allioli de codony,
Nadal i St. Esteve, Carquinyolis, Els innocents, Fi d’any, els 12 raïms
pàgina 5
I jo, com li havia de dir a una casa que feia
tants anys se’n deia així? Doncs Cal Regadal.
Ben bé sense saber-ne el perquè, ni d’on podia
venir-li el nom, ni si hi ha cognoms Regadal
pel món ni res de res… però a mi m’agradava,
mira. M’agradava el fet de conservar-ne el nom,
com conservar-hi les pedres, com trobar-li des
del primer dia l’encant que havia tingut i que
havia lluitat en conservar. Sí, en aquests deu
anys tan la casa com el seu entorn, la seva gent,
la comarca, la pròpia terra, m’han ensenyat
paraules noves, riquesa de vocabulari, fi ns i tot
el gust d’un enciam o un tomàquet acabats de
collir i que tots els esforços i els treballs han
valgut la pena.
M’ha tornat, i, amb escreix, el que jo li he pogut
donar.
per què? xq
-Per què les persones som tan egoïstes?
-Per què som incapaços d’estimar els altres com
a nosaltres mateixos?
-Per què no es dóna res a canvi de res?
-Per què és bo tenir una idea, però és perillós
tenir-ne només una?
-Per què la bona sort te la fabriques tu, i la mala
sort l’aguantes?
-Per què quan busques una mà que t’ajudi, la
trobaràs al fi nal del teu braç?
-Per què si deixo de pedalar, caic?
-Per què paguem a preu de pernil el plàstic que
posen al mig?
-Per què els “mojitos” estan tan bons?
-Per què el bisbe de Solsona ens vol evangelitzar
a tots?

N
pàgina 6
noticiari breu
Un campió del municipi amb la selecció de Lleida
La pedrera lleidatana va demostrar el seu potencial en les Trobades Territorials de Futbol 7, que
el 14 de juliol van esdevenir a Perelada, aconseguint el campionat de Catalunya amb la selecció
de Lleida. En aquest equip hi va participar molt activament en Quim Garrabou Puig de Sedó a qui,
segurament, veurem en més ocasions aixecar trofeus perquè el seu potencial és infi nit i gran la
seva qualitat humana, malgrat la seva curta edat. Des d’aquí volem felicitar-lo i encoratjar-lo per a
que continuï treballant i gaudint del futbol amb la mateixa intensitat i qualitat que ho ha fet fi ns ara.
37 participants en el IV Torneig d’Escacs de Sedó
La piscina de Sedó fou el bell escenari del IV Torneig d’Escacs de Sedó, que se celebrà la vesprada
del divendres 6 de juliol amb la presència de 37 jugadors de totes les edats vinguts majoritàriament
de tota la província de Lleida. El més hàbil en el particular ritme de joc escollit per a l’ocasió (3
minuts de joc fi xos més 2 segons per a cada jugada feta) fou en Lluís Tresents, de Guissona, que
guanyà el torneig per davant d’en Lluís Maria Castany (Guissona) i d’en Marc Balcells (Tàrrega).
El Llor se’n va al rocòdrom
Divendres 23 de juliol, els veïns del Llor decidírem anar al rocòdrom. Així, sense fer-nos pregar
gaire, vàrem emprendre el camí cap a Tàrrega amb molts ànims i ganes d’escalar parets. Allà,
assessorats per en Juanjo, gran escalador, vàrem posar mans a...la paret!
La mainada pujava com a micos, a totdrap, i els no tan joves, com podien. Al fi nal, però, tots
vàrem poder gaudir d’una tarda divertida i d’aventura. Així és que animem a tots els qui ho desitgin
perquè s’hi apuntin la propera vegada. Cal destacar que la responsabilitat i la professionalitat d’en
Juanjo van ser insuperables.
Cinema a la fresca a Sedó
Els passats 14 de juliol i 18 d’agost, una vuitantena de persones
armades amb les corresponents bosses de crispetes assistiren a
unes refrescants sessions de cinema a la piscina de Sedó.
El primer dia es projectà la pel·lícula Intocable, mentre que a
l’agost hi va haver una doble sessió: la primera, amb la pel·lícula
La petita Miss Sunshine; la segona, amb L’exòtic Hotel Marigold,
que en una càlida nit va retenir els espectadors fi ns a les dues
de la matinada. El Centre Social de Sedó i Riber, que organitza
aquestes vetllades, vol agrair la participació dels veïns del poble
i del municipi, que amb llur assistència han convertit aquest
acte en un punt de trobada i de relació entre pobles.
Sopar popular a Torrefeta
El dissabte 18 d’agost va esdevenir el sopar popular de Torrefeta,
que se celebra cada any uns dies després la Festa Major. Aquest
any va comptar amb l’actuació del showman d’Hostafrancs, en
Bartolo Porta, que durant una bona estona va fer riure de valent
a tots els assistents.
També hi va haver una audició de havaneres amb el corresponent
rom cremat per a tots.

Maraques de colors per iniciar els Berenars de Conte
Aquest estiu, el restaurant La Redolta, en col·laboració amb la contacontes Patrícia McGill, ha
ofert el cicle “13 són 13”, que s’ha realitzat tots els dimarts i dijous de juliol i agost a Florejacs.
La programació ha proposat 13 activitats per a 13 infants, els quals han escoltat contes de
l’experimentada narradora Patrícia McGill i han tastat els exquisits dolços preparats per la cuinera
del restaurant, Isabel Carboneras.
Una seixantena de petits han passat pels contes-taller durant tot l’estiu i han pogut escoltar contes
tan coneguts com Els músics de Bremen, Jaboti i la fruita, El cèrvol i la granota, Els tres dons de la
ventura, El mig pollet o En Joanàs de la Lletera. Els tallers i el berenar sempre han estat relacionats
amb el conte del dia.
Aquesta activitat ha tingut molt bona acollida i es preveu que durant l’any se’n vagin preparant
d’altres de similars.
Les llegendes de la Segarra clouen el casal d’estiu de Sedó
Una trentena d’infants de la comarca van participar en les activitats del casal d’estiu de Sedó, on
–entre moltes altres activitats– van poder treballar un hort, fer de pirates, van realitzar tallers de
cuina (van cuinar galetes, pa de pessic, xocolata desfeta...), van acampar una nit a l’aire lliure o
van visitar el castell de Concabella. A més a més, van anar a una granja de cavalls i al mercat de
Guissona amb el microbus de l’Alícia.
El casal va posar fi a la temporada el divendres 3 d’agost amb una xerrada oferta per Jaume Moya,
que va introduir els nens i les nenes als monuments, el paisatge i la història de la Segarra a través
del ric patrimoni de llegendes comarcals. L’interès demostrat pels infants, acompanyats per molts
familiars, va ésser notable, i tots van poder passar una estona ben entretinguda. Al fi nal, el Centre
Social de Sedó i Riber, l’entitat que organitza cada any el casal d’estiu, va oferir a tots els assistents
un aperitiu i va donar les gràcies a pares, mares i nens de Florejacs, les Pallargues, Hostafrancs,
Bellveí, Tarroja, el Llor, Riber i Sedó per fer possible aquest casal d’estiu.
Baixada d’andròmines a Sedó
La II baixada d’andròmines de Sedó va tenir 8 participants. La prova consistia en baixar pels
carrers de Sedó en el menor temps possible per tal de guanyar la cursa. El més important va ser
l’esperit competitiu i el bon humor que va acompanyar els participants, els quals, animats pel
públic assistent, començaren a pensar en les andròmines que presentaran en la propera edició.
L’espectacle va acabar amb un vermut popular. Aquest acte posà fi a la festa major de Sedó, que
es va allargar durant tres caps de setmana d’agost.
pàgina 7
Concurs de carbasses gegants i mostra de la terra a Sedó el 6
d’octubre de 2012
Un any més, i ja en són cinc edicions, que el Centre Social de Sedó
i Riber organitza el seu concurs de carbasses gegants i mostra de la
terra. El projecte Gustum vol col·laborar i donar-los suport convidant
als productors i elaboradors de diversos productes agroalimentaris a
que assisteixin i gaudeixin d’aquesta mostra a la Segarra. Segurament
molts ja en teniu constància i fi ns i tot, un any més hi participareu.
Gustum vol participar també en l’excel·lent iniciativa del poble de
Sedó amb la projecció de l’audiovisual «Aliments, persones i territori»
per difondre la feina dels nostres productors, atansant-nos encara
més, al reconeixement del seu producte.

pàgina 8
Oopinió mercè esteve (sant martí de la morana)
QUÈ VOL AQUESTA TROPA? UN NOU ESTAT
D’EUROPA. QUÈ VOL AQUESTA GENT?
CATALUNYA INDEPENDENT
Si us he de dir la veritat, encara no he despertat
de l’encanteri.
Volten pel meu cap totes aquestes sensacions
que si no fos perquè La Veu ha de sortir ja,
voldria assentar-les una mica més.
De com va anar la manifestació no ho explicaré,
doncs a través de la ràdio o la televisió
segurament ho heu vist millor que jo, que jo
veure, veure... Altra cosa és sentir-ho, i per
això, s’hi havia d’estar.
Va ser un dia de festa, quan amb banderes,
entrepans, motxilles i ampolles d’aigua,
arribàrem a Barcelona. Metro i Plaça Catalunya,
l’aspecte era impactant. Algun que altre conegut,
però tothom amb senyeres, pancartes i uns
quants “estris especials”, amb que el jovent
acompanyava la festa. Situats en una cantonada
i pujats en una illeta de semàfor, vam passar
les tres hores que faltaven per començar. He de
marta ticó (el llor)
DOS SEGARRENCS I UN ANDALÚS
Basat en fets reals
Aquest agost, tot aprofi tant la pluja d’estels
de Sant Llorenç, dos intrèpids segarrencs i un
andalús que estava de passada per la nostra
comarca, van decidir visitar l’ermita de Sant
Miquel de Tudela. El silenci i la foscor extrema
només es trencava per les rialles nervioses i el
lot frontal d’un d’ells. Ningú volia ser l’últim i, en
pujar camp a través, els caminants s’avançaven
com qui remena un joc de cartes. De què tenien
por? Només era un indret de llegenda, res
més... es convencien. Però les ombres que es
projectaven en enforcar l’ermita, les tombes i
els arbres, semblaven cobrar vida dansant una
coreografi a perfectament sincronitzada. No van
aguantar més de mitja hora a les fosques, sense
poder concentrar-se en l’observació dels estels,
ja que la tènue brisa movia les bardisses de
manera que feia despertar la imaginació dels allí
presents.
Quan van decidir tornar al tot terreny, de baixada
del turó, un dels segarrencs va ensopegar amb
la cama de l’altre i aquest entrebanc el va salvar
d’aixafar una “tifa” dipositada en mig del sender.
El lot la va enfocar de ple i l’andalús, amb el
mòbil Iphone en mà, va començar a gravar la
troballa. La discussió per si era un excrement
de gos, de gat, de guineu o de porc senglar,
va esvair per uns moments l’angúnia dels
exploradors, però el què estava clar és que
ni la serp blanca ni la princesa havien passat
confessar que jo em vaig endur la cadira plegable
(que em va regalar el Centre Excursionista). Ja
em teniu allà asseguda.
Va ser el més divertit de tot, rodejats de gent
amable i il·lusionada com nosaltres, saltant
el “boti boti”, que com és natural saltaves
per la part que et tocava, cantant, demanant
la independència, fent castells, escridassant
l’helicòpter de la policia cada cop que ens
sobrevolava; vam passar les tres hores en un
moment.
Quan la capçalera va arribar a aquell indret, tot
es va col·lapsar, no ens podíem moure, igual
vam estar una hora i mitja per avançar 20
metres. Fins que la megafonia ens indicà que
sortíssim pels carrers laterals i arribéssim per
d’altres bandes, cosa que així vam fer.
Vaig arribar a Sant Martí feliç, convençuda de
mi i del meu entorn. No sé si jo ho veuré, però
arribarà la independència.
No hi ha res fàcil, però tot és possible.
per allí. En entrar al vehicle, nerviosos per la
possibilitat que l’antic tot terreny no li donés la
gana d’engegar, van tornar cap al poble amb
una sensació estranya que els feia reüllar cap al
darrere del “Land Rover”. Un cop van arribar a
la plaça, el campanar acabava de tocar la mitja
nit i van decidir reunir-se a casa d’un d’ells per
passar a l’ordinador el vídeo gravat. Quina va
ser la seva sorpresa quan es van sentir les seves
pròpies veus de fons i en primer pla acústic
una respiració metàl·lica i un símil de veu que
parlava. Es podia desxifrar clarament:
- Vull venir amb vosaaaaaaaaltres!!!!!
- Treieeeeeeeume d’aquííííííííííííííííí!!!!!!
- “Co-co-co-jones”!!! -va dir l’andalús.
- Verge, la Mare de Déu Santíssima!!!! -va dir un
dels segarrencs, més per esfumar el mal auguri
que no pas per devoció.
- “Ost”....”ostra punyetera”!!!! -va dir el tercer,
mentre la seva dona no parava de riure,
incrèdula.
Play..., Play... i Play..., fi ns a deu vegades
van passar la pel·lícula, mentre confi rmaven
taxativament, no haver sentit cap més veu que
les seves a l’encantada.
Espantats, tots tres es van quedar adormits al
sofà, perquè no trobaven el moment d’anar-se’n
cap a les respectives cases. L’endemà, quan
ells encara no havien sortit de casa, un veí molt
matiner es va sorprendre en veure per tot el
poble una mena de “cagarades” indesxifrables.
Seran de gos, seran de gat, de guineu o
de porc senglar. El misteri encara està per
resoldre. Potser la “presència” de l’encantada
ha començat a donar un tomb per la Segarra...
Aneu en compte.

joan-plàcid sala montalà (torrefeta)
LA PORTADA D’AIGUA A GRA
El dia 7 d’ agost de 1949, a la Casa Consistorial
de l’aleshores municipi de Florejacs, es reuniren
la Corporació Municipal, presidida per l’ alcalde
Pere Condal Bonet, els regidors Joan Farràs,
Francesc Llanes, Martí Sarri, Salvador Bosch,
Baptista Isant i Joan Gou, juntament amb el
Secretari Bonaventura Ribera.
El regidor i a la vegada alcalde pedani de Gra,
Salvador Bosch Companys, va manifestar que
comptava amb el capital sufi cient per a dur
a terme l’ obra de portada d’aigua al poble.
Els recursos provenien, d’una banda, de les
aportacions de les cases del poble, i de l’altra, de
l’acord amb el ramader local Salvador Gabernet
Sala per a l’arrendament de pastura del terme
per un període de tres anys.
Una vegada rebut el vist-i-plau de l’Ajuntament,
es va nomenar una junta local que s’encarregaria
dels afers referents a l’obra i que es va posar
a treballar de
seguit i amb molt
d’entusiasme.
Primer, va signar
un contracte per
a l’instal·lació d’un
motor bomba, per
a pujar l’aigua
des d’un pou que
es construiria en
un terreny de la fi nca anomenada L’Hort que
el propietari, Salvador Gabernet Sala, cedí
gratuïtament. A continuació s’obriren unes
rases per a les canonades de conducció cap al
poble i unes altres als carrers per a la distribució
a les cases. Per a la força motriu es signà un
altre contracte amb l’empresa Riegos y Fuerzas
del Ebro S. A. i un altre amb la casa Uralita de
Barcelona per a l’adquisició de 511 metres de
canonada de 50 mm. Posteriorment es construí
un dipòsit de 42.000 litres de capacitat.
Això no obstant, la quantitat de diners que
s’havia previst fou insufi cient, per la qual cosa al
maig de 1950 el Sr. Salvador Bosch va proposar a
l’ Ajuntament la venda d’uns terrenys comunals
del poble de Gra anomenats El Pati o Forn i El
Prat de les Basses.
El 9 de maig de 1950, els veïns de Gra donaren
el seu vistiplau per a subhastar-los i signaren
la corresponent acta a l’Ajuntament. La junta:
Salvador Bosch, Cándido Figuerola, José Brichs,
Sabino Orobitg y José Ferran. Els veïns: José
Tomás, Mariano Serra, Fernando Ribera, José
Mallol, Jaime Gabernet, Tomás Pont, Ramon
Castellà, Miguel Vives, Melitón Gabernet,
José Garganté, José Gabernet, Miguel Farran,
Jaime Serra, José Brichs Porta, María Mora,
Mercedes Jovell, Pilar Clavé, Rosario Roca,
J. Savartés, José Vives, José Gabernet, José
Vives, José Bosch, Concepción Baró, Salvador
pàgina 9
Bosch, Josefa Bondia, José Bosch, Maria Joval,
Rosario Castellà, Rosa Gabarró, José Orobitg,
María Aldomá, Rosa Santamaria, Dolores Nadal,
Josefa Gabernet, Juan Farran, Ramona Regi,
José Gabernet, Ramona Farran. Els qui no sabien
escriure signaren amb el dit: Angela Ventura,
Antonia Camats, Angel Castellà, Magdalena
Santamaria, Enric Clavé, Soledad Farran, Maria
Verdés, Agustí Tomás.
La subhasta va tenir lloc el dia 6 d’agost de 1950
a les 12 del mgidia. Els terrenys subhastats
foren :
- Un pati sobrant de la via pública conegut com
el Forn, de 48 metres quadrats, adjudicat a
l’únic postor, Melitón Gabernet Creus, per 2.000
pessetes.
- Un altre pati sobrant de la via pública, tocant
a l’anterior, de 48 metres quadrats, adjudicat
a l’únic postor, José Tomás Verdés, per 2.000
pessetes.
- Una peça de terra anomenada Prat de les
Basses, a la partida del Torrent o Riu Passarell,
de forma triangular, i de 25 àrees i 45 centiàrees,
que fou adjudicada al millor postor, Sabino
Orobitg Brichs, per 9.050 pessetes.
La quantitat recaptada fou de 13.050 pessetes,
que en el transcurs d’aquest acte l’alcalde del
municipi, Pere Condal Bonet, entregà al pedani
del poble de Gra, Salvador Bosch Companys, i
que va servir per a acabar de pagar la construcció
del dipòsit.
Aquell mateix any 1950 fou inaugurada la
portada d’aigua a Gra.

L’
pàgina 10
entrevista
raquel escolà i miró (palou)
Si hi ha algú que trepitgi Torrefeta i Florejacs de
manera constant, aquest és en Joan Plàcid Sala.
No és únicament el membre de la brigada del
municipi sinó que durant anys ha estat l’ànima
de la revista que teniu entre mans, membre
actiu del Club de Bitlles Palou i el fotògraf del
municipi, per anomenar algunes de les activitats
en les que hi participa.
Tot i que et coneix pràcticament tothom
al municipi, encara hi ha gent que no sap
perquè et diem Plàcid quan en realitat et
dius Joan... Ens ho podries explicar?
A la família hi havia diverses generacions de
Joan, i jo havia de continuar dient-me així, però
a l’hora de batejar-me el meu padrí em va voler
posar el seu nom, Plàcid. Abans prevalia el que
es deia a l’església, i em dic Plàcid. Ofi cialment,
quan he de signar papers he de posar Joan.
Quants anys fa que treballes per
l’Ajuntament de Torrefeta i Florejacs?
Aviat en farà nou.
En tot aquest temps has anat fent moltes i
diferents tasques, de quina o quines estàs
més satisfet? Per què?
Totes les he fet a gust, però una de les que
més m’ha agradat ha estat portar el control de
les aigües dels pobles del municipi. M’agrada, i
com que la vaig fent de mica en mica, m’hi vaig
apassionant, a través del telecontrol que hi ha a
l’ajuntament hi he anat agafant interès.
I, per contra, el que t’agrada menys?
Algunes vegades he hagut de fer tasques menys
agradables, però entenc que algú o altre les ha
de fer, s’hi ha d’ estar per “lo bo i lo dolent”.
Tots t’hem vist molts cops amb la càmera
fotogràfi ca en mà. D’on et ve l’afi ció per la
fotografi a?
Em ve de molt petitet. És el hobby més gran
que tinc i amb el temps tinc bastants milers de
fotografi es, fi ns i tot d’antigues, que les he anat
recollit i n’he fet còpies. Darrerament en recullo
moltes en digital.
construccions
RAMON RIUS
SANAÜJA (Lleida)
tel/fax 973 47 62 03
mòbil 610 98 64 54
Has exposat en alguna ocasió les teves
fotos?
No, mai. És una cosa que no m’ha agradat.
De totes maneres sempre que algú me n’ha
demanat les he deixat i les deixaré a qui les
vulgui.
Has pensat fer-ho?
No es pot dir mai que no. Però si l’ocasió ho
requerís, ho faria.
Si haguessis de triar un grup de les teves
fotos, quin triaries?
Les fotografi es dels indrets dels pobles del
nostre municipi: esglésies, places, castells...
Durant molts anys has estat l’ànima de la
revista pràcticament en solitari...
Des de l’any 1985 hi ha hagut tres persones que
hem col·laborat en gairebé tots els números: en
Flavià Puig, en Jordi Oliva i jo mateix.
Quines tasques feies?
Gairebé totes, menys la feina que feien els
col·laboradors, cosa que vull remarcar i agrair,
ja que sense ells la continuïtat de La Veu
hauria estat impossible. L’he muntat, he fet la
fotocomposició, he demanat subvencions, he
portat la comptabilitat, etc.
Què és el que més costava?
Trobar el moment per fer-ho. En moltes ocasions
m’havia de quedar fi ns a altes hores de la nit i
molts cops gairebé em quedava adormit.
Ha canviat molt la forma de treballar durant
tots aquests anys?
Vàrem començar amb màquina d’escriure, les
fotos les havíem de portar a revelar i anar-les a
buscar al cap d’uns dies. Els articles els anàvem
a buscar nosaltres mateixos o ens els donaven
en mà, encara no existia el correu electrònic. Ha
canviat moltíssim!
Explica alguna experiència que has viscut.
En una ocasió vaig incloure a la revista un article
d’opinió sobre les vagues. El va escriure el pare
del Mn. Jordi Miquel (mossèn que va estar aquí
ja fa uns anys). Després de la seva publicació
vaig rebre una carta anònima dient-me de tot,
perquè vaig acceptar l’article.

Quin és el secret per haver dut una gestió
tan acurada de la revista durant tots
aquests anys?
Posar-hi molta voluntat i sobretot que t’agradi
la feina.
Què t’agradaria recordar d’aquesta etapa
(des de l’inici de la revista fi ns ara)?
Des del principi, hi havia moltes ganes i una gran
eufòria, moltes ganes de tirar-la endavant. És un
orgull veure que al 2012 encara continuï, crec
que val la pena tot l’esforç que vaig esmerçar
durant els anys que vaig estar bastant sol.
En els teus articles a La Veu de TiF hi
ha moltes referències a documentació
relacionada amb la història. Ens podries
explicar com l’has aconseguit i durant
quant temps?
La història local és una cosa que m’apassiona,
durant temps he seguit molts arxius, documents
antics, llibres, i estic obert a estudiar tot el que
surti.
Des de quan et ve aquesta passió?
Ve dels temps de l’alcalde Condal, qui em va
encarregar de fer una recerca sobre la història
dels pobles del municipi (havia anat, entre altres
llocs, als bisbats de la Seu d’Urgell, de Solsona,
a Cervera, a l’IEI de Lleida; molts documents de
particulars que m’hi van deixar accedir i, com no,
de l’arxiu de l’Ajuntament). És molt interessant,
ja que de vegades trobes coses sorprenents,
encara que la lectura d’aquests documents sigui
complicada.
Cada cop hi ha més gent que coneix la
teva inquietud històrica. Altres persones
s’han interessat per aquest treball i t’han
demanat informació?
Sí, i he trobat informació a l’arxiu de l’Ajuntament
sobre l’arbre genealògic d’aquestes persones
que s’hi han interessat.
Com et sents essent objecte de l’entrevista
del trimestre?
Crec que no he fet res d’especial perquè m’hagin
de fer aquesta entrevista, però us ho agraeixo
molt.
Ja fa un temps que formes part del Club
de Bitlles de Palou. Com et vas afi cionar a
aquest esport?
Vaig jugar nou anys a futbol. Després en Vicenç
Escolà, a qui li estaré sempre agraït, va ser qui
em va portar a jugar a l’ equip de bitlles de Palou,
on estic molt content, hi ha molt bon ambient.
Com preveus la pròxima temporada?
Aquest any hem quedat campions; si som els
mateixos i tenim sort, pot ser que això intentem
repetir-ho.
Com defi niries en una sola paraula o frase
tots aquests anys?
Crec que val la pena intentar ser sempre feliç.
Molts homes del municipi, als quals els
estralls de l’edat han fet deixar enrere llurs
pàgina 11
tofes jovenívoles, envegen secretament
la teva cabellera, llarga, daurada i
enclenxinada. Podries donar-los els teus
secrets per mantenir els cabells a lloc,
abundants i endreçats?
Des de molt jove he portat sempre el cabell llarg,
he estat infl uenciat pels Beatles, van ser els
meus ídols des de la infància. Encara m’agrada
molt la seva música. M’agrada cuidar-me el
cabell, però de secrets, malauradament, no en
tinc cap. Darrerament, a pesar dels “esforços”
de tot tipus, n’ he perdut bastant.
Com és que mai t’has casat?
Mai ha estat una de les meves prioritats; malgrat
tot, si hagués tingut l’ocasió, ho hagués fet.
Com explicaries el municipi a algú que ve
de fora? Què en destacaries?
Torrefeta i Florejacs –com tota la Segarra– per
a mi té un encant especial, té molta història,
monuments importants, paisatges preciosos,
indrets per emmarcar. Cal fer un esforç per
conservar-ho i protegir-ho... Gràcies a la bona
tasca del nostre Ajuntament, s’han fet moltes
obres i millores als pobles que, generalment,
els han deixat en molt bon estat. Gaudim de
pràcticament tots els serveis, i darrerament
s’ han incrementat molt els actes culturals
i recreatius, fi res, festes etc. cosa que fa que
el nostre municipi tingui un ressò constant a
la premsa. Per acabar, els diria que viure en
aquests poblets és tot un plaer.
La seva modèstia no ha evitat que els companys
de la revista li haguem fet aquest petit
reconeixement a la seva tasca. I que per molts
anys pugui seguir fent-la!
Ja sabeu que podeu enviar les vostres propostes
d’entrevista a la.veu@hotmail.com

pàgina 12
noticiari breu
N
La Marxa per la Independència canvia el color de la Segarra
Des de que el passat mes d’octubre, l’Assemblea Nacional de Catalunya constituís la seva territorial
a la nostra comarca, amb el nom de Segarra per la Independència, quelcom ha canviat. No és
només el fet que catorze dels nostres municipis s’hagin declarat independentistes, que s’hagin
realitzat una dotzena de presentacions de l’organització al llarg de la comarca, que cinc-centes
persones participessin en la marxa per la Independència a la Segarra del passat mes de juny, que
divuit pobles i viles hagin acollit la lectura del manifest de la Marxa en llurs festes majors d’estiu,
que més de 2500 veïns i veïnes l’hagin escoltat atentament, que un miler de senyeres s’hagin
adquirit en menys d’un mes per part de veïns i veïnes, que campanars, torres, muralles i edifi cis
consistorials hagin fet onejar les quatre barres i l’estel al seu punt més alt, que milers de façanes de
les llars segarrenques s’hagin guarnit amb la senyera estelada, que una dotzena d’autocars s’hagin
desplaçat des de diferents punts de la comarca per assistir a la gran manifestació independentista
de la Diada Nacional catalana ni que uns 1500 segarrencs i segarrenques s’hagin integrat dins la
gran marea humana que aquest 11 de setembre ha demanat que Catalunya sigui un nou Estat
d’Europa...
Allò que realment ha canviat és que la por ha quedat enrere. És ben possible que la campanya
informativa realitzada, exposant les avantatges culturals, socials i econòmiques que suposarà pel
nostre país la consecució de la seva independència hagi ajudat a molts a convèncer-se de la
bondat del projecte independentista, però és ben segur que molts, des del seu fur intern, ja tenien
aquesta percepció i aquest anhel de llibertat. La Marxa cap a la Independència ha derrotat la por
que després de més de setanta anys d’anorreament, repressió, escarni i espoli a la catalanitat ens
tenallava i ens impedia alçar la veu. Ara ja tothom ha pogut assolir la consciència que la voluntat
de sobirania per la nostra Nació és ja un sentiment àmpliament majoritari i ha perdut tota recança
de mostrar obertament la seva il·lusió de futur. Sabedors que la supervivència, la dignitat i l’avenç
de Catalunya passa inexorablement pel reconeixement de la seva condició d’Estat dins la Unió
europea, les segarrenques i els segarrencs hem decidit donar un pas endavant, valent, compromès
i sense aturador, i fer saber a tota la nació i a tot el món que també volem participar en aquest
trajecte cap a l’alliberament nacional.
Encara hi ha molta feina a fer, i la satisfacció i el cofoisme de l’èxit absolut de la manifestació de
l’11 de setembre de 2012 no ens farà caure en l’autocomplaença i la passivitat. El compromís ens
exigeix que seguim endavant amb una feina que, amb rigor, sacrifi ci i entusiasme, ens permetrà
arribar molt abans del què pensem a la fi ta de l’alliberament nacional.
Festa Major de Bellveí
Una trentena de participants, grans i petits, van prendre
part en una bicicletada popular, i una vintena, al torneig de
ping-pong.
La bicicletada popular va donar el tret de sortida a la Festa
Major de Bellveí, que es va celebrar el cap de setmana del
20 al 22 de juliol. Veïns del poble i dels contorns es van
reunir a Bellveí per a participar també a la missa major, el
concurs de dibuix infantil, el sopar de germanor i el ball del
darrer vespre. El bon ambient va permetre el retrobament de
familiars i amics del veïnatge i que tots junts s’impliquessin
en totes les activitats programades, considerades un èxit
pels organitzadors, l’Associació de Veïns de Bellveí.

pàgina 13
Festa major de Granollers i Riber
Novament, els sopars de germanor i els balls foren el punt de
trobada de veïns i amics.
Més d’un centenar de persones es va aplegar al voltant de l’ermita
de Sant Jaume de Granollers per a celebrar la festa major del
poble. Sopar de germanor, ball i concurs de dibuix van ser les altres
activitats que van omplir el vespre de dissabte.
A Riber, dissabte es van celebrar el sopar de germanor i el ball,
mentre que el concurs de dibuix, la missa i un vermut foren els
actes forts de la festa de diumenge.
Festa major de Torrefeta
Un any més, els veïns i veïnes de Torrefeta van gaudir amb la
festa major, la qual, com de costum, se celebrà el primer cap de
setmana d’agost. Una de les primeres activitats va ser el concurs
de dibuix, on els infants van donar una visió molt original del poble.
La font de Torrefeta fou l’escenari d’un berenar i d’activitats ja
tradicionals com la tirada de bitlles, el joc d’estirar la corda i la
rifa. I al vespre, per als més marxosos, es va organitzar una discomòbil
al Portalet. Diumenge, els infants van poder gaudir de jocs
i d’un castell infl able a la plaça Major. Tot seguit, després de la
missa, es va convidar a tots els assistents a un generós pica-pica. I
a la tarda-nit, Gran Ball a la plaça Major a càrrec del grup AL&MA,
que la pluja va interrompre. Tot i així, es van poder repartir els
habituals entrepans per a tothom (gràcies a la col·laboració de Cal
Batist) i s’aconseguí rifar un pernil i una ampolla de vi.
Festa major de Sedó
El segon cap de setmana d’agost, dins dels actes de la festa major,
va celebrar-se la 1a Mostra de Trial de Sedó, que reuní més de trescents
assistents, encapçalats pel corredor de casa, Francesc Recio,
vuit vegades campió d’Espanya de Trial en categoria Sènior C. Els
actes de la festa major van començar divendres 10 d’agost amb el
sopar del poble, que va reunir a 200 persones i va acabar amb el
concurs de postres i una representació de teatre, per seguir amb el
trial, el sopar per a 150 persones amb les havaneres de Barca de
Mitjana a la piscina i música fi ns a altes hores de la matinada. El
diumenge va començar amb activitats per als més petits, l’escala
Hi-Fi i el ball llarg. Malgrat la calor, tots els actes van comptar
amb una participació nombrosa, tant de gent del poble com de
poblacions veïnes.
Festa major de la Morana i Florejacs
Tots els actes previstos de la festa major de la Morana es van
desenvolupar segons el previst, els dies 11 a 13 d’agost i es va
poder gaudir del X campionat local de bitlles, dels jocs per als
infants, del ball amb el grup Cryistal, de la missa major i de les
havaneres amb Les Veus del Sió, en una festa que va acollir molta
més participació ciutadana del que és habitual.
D’altra banda, els dies 14 i 15, a Florejacs es va fer un taller de
disfresses per poder representar una versió de la llegenda de Sant
Jordi previ treball del vestuari dels actors, els mateixos infants.
Entre altres activitats es va dur a terme el concurs de dibuix infantil,
i el ball amb el duet Almadrava qui, encoratjat per la gentada que
ballava a la plaça, es va encarregar també de la discomòbil que
va tancar la festa a altes hores de la matinada. El dimecres va
esdevenir la missa major i el vermut, on cada casa portava algun
menjar per compartir. La festa va acabar amb l’habitual tirada de
bitlles i el futbolí humà.
Festa major del Llor
El Llor va celebrar la darrera festa major d’estiu del municipi. El
programa començà el divendres al vespre amb un mini-concert
a càrrec de les nenes del Llor. A continuació vingué el concurs
de dibuix, adreçat als més petits, que pogueren remullar-se en
un agradable bany d’escuma per a intentar superar la calor més
fàcilment. El sopar de germanor del vespre va tenir l’acompanyament
d’un discjòquei, qui va cloure el ball a altes hores de la matinada.
Diumenge, el bisbe Novell va celebrar la missa major a l’església
de Sant Julià abans del vermut popular. Diferents campionats de
futbolí i cartes es van celebrar durant els dos dies de la festa, que
el ball llarg va tancar.

pàgina 14
jordi oliva i llorens (sedó)
FUNDACIÓ JORDI CASES I LLEBOT: HEM FET 25 ANYS
En un article a La Veu de la Segarra, l’amic Jaume Moya tractava de fer balanç del 25è aniversari de
la nostra entitat, bo i recordant l’activisme a la universitat en els anys foscos del franquisme de qui
va donar nom a la Fundació, en Jordi Cases i Llebot, però sobretot es fi xava en allò que millor ha
defi nit la societat civil catalana la qual, en moments difícils de la nostra història, ha assumit tasques
de suplència cultural i lingüística. En aquest sentit, vull agrair a l’autor de l’article l’expressió “Fent
país” que atribueix a aquesta minúscula fundació d’Hostafrancs, com a expressió de la voluntat
intrínseca de promoure la llengua i la cultura catalanes arreu, des dels orígens en aquell reculat
1987 fi ns a l’actualitat. En aquest sentit, és oportú remarcar i agrair l’acord entre la benefactora,
n’Amanda Llebot i Colom, i els primers patrons, en Jordi Cuxart Bartolí, Jaume Terribas Alamego,
Joan Valls Farran i Jaume Torrent Gelonch.
L’activitat de la Fundació al llarg d’aquests vint-i-cinc anys,
però, ha estat condicionada sempre per la disponibilitat de
recursos propis i aliens. No obstant això, podem presentar
un bagatge ben remarcable. A tall d’exemple, ens
sembla signifi catiu haver pogut tenir cura de la Biblioteca
d’Hostafrancs; de continuar convocant els premis i beques
Amanda Llebot a la Franja de Ponent a favor del català i
la fabla, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis del Baix
Cinca, els Consells Locals de la Franja, l’Associació Cultural
del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans. La
publicació de la revista La Fundació també ens serví durant
els noranta per obrir un espai de refl exió i debat sobre la
comarca. De 1994 a 2003 vam convocar deu edicions de
la Beca Jordi Cases i Llebot, l’objectiu de la qual era premiar la millor idea de desenvolupament
comarcal, fos quina fos la seva vessant. En varen destacar els projectes Segarra pionera (1994),
Com promoure el turisme a la Segarra (1995), Les noves tecnologies aplicades al turisme (1997) i,
fi nalment, Experimentació i cultiu de plantes medicinals i aromàtiques a la Segarra (1999). Durant
els anys noranta també van ser oportunes i valorades les jornades de tardor amb l’objectiu debat
sobre anàlisi sectorial, possibilitats i propostes futures sobre la comarca.
Remarcar un projecte de la Fundació, però, passa per citar l’Inventari del patrimoni arqueològic,
arquitectònic i artístic de la Segarra, municipi per municipi, que fou iniciat el 1994. Actualment en
portem realitzats i publicats sis: Sanaüja, Torà, Ivorra, Estaràs, Massoteres i Torrefeta i Florejacs;
i es troben en fase d’elaboració els de Guissona, Cervera i Granyena de Segarra.
L’any 2008 la Fundació participa, conjuntament amb el Centre Municipal de Cultura de Cervera i
el Casal de Cervera, en la Comissió d’Homenatge pòstum a Josep Benet. També durant el mateix
any, s’inaugura amb el títol de Línia L-2. Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra una
ruta històrico-turística i patrimonial en la que la Fundació, amb l’assessorament científi c de la
Universitat de Lleida, hi tingué un paper destacat en la fase de recerca i disseny de l’itinerari.
L’any 2011 és l’any de la compra del Tetartemorion SIKARRA i l’inici d’una col·laboració positiva amb
l’Associació Cultural Fòrum l’Espitllera. Es tracta d’una peça cabdal, extraordinàriament singular, de
fi nal s. III aC-començament II aC, que esdevé la primera referència coneguda del topònim Segarra.
L’objectiu d’ambdues entitats, explicat abastament,
és poder oferir-la a la Segarra mitjançant un conveni
de comodat al Museu Comarcal de Cervera.
Per acabar, i centrats en el terreny de les publicacions,
no podem oblidar, a més a més dels inventaris ja
citats, la publicació de l’obra poètica de Jordi Cases i
Llebot sota el títol de Poesies de Jordi Cases i Llebot
(1988), Com promoure el turisme a la Segarra
(1996) i La Segarra i l’Urgell, tan a prop i tan lluny
(2000).
A tots els que ens heu fet costat i ens heu seguit
arrel de les nostres activitats i/o publicacions, moltes
gràcies.

R
receptes casolanes
CONILL AMB FIGUES
Ingredients:
1 conill tallat en 6 trossos
1 ceba
oli d’oliva
1/2 l. d’aigua
50 gr. de fi gues seques
un rajolí de conyac
dos fulls de llorer
Galetes de mantega
Ingredients:
300 gr de farina
125 gr de mantega
150 gr de sucre
1 ou
mig sobre de llevat
3 cullerades soperes de llet
1 culleradeta de sucre vainillat
Feu un “volcà” amb la farina, els sucres, el llevat i
poseu al centre la mantega (ha d’estar tova), l’ou
i la llet. S’ha de barrejar tot fi ns que quedi una
massa, que deixarem reposar durant 30 minuts
a la nevera. Preescalfar el forn a 200 graus.
“Aplastar-ho” (és a dir, estirar la massa fi ns que
quedi relativament fi na) i amb motlles fer-ne
les formes. Posar-les en la safata i enfornar-les
fi ns que estiguin cuites, aproximadament uns 10
pàgina 15
Llet d’arròs amb la Thermomix
Ingredients:
1,5 l. d’aigua
30 gr. d’arròs basmati
60 gr. de sucre
Una cullerada de sucre vainillat o vainilla líquida
Un pessic de sal
Posar al vas l’arròs amb l’aigua (deixar-ho tota la nit).
Al matí, afegir la resta d’ingredients i programar: 10 min/ 90º/
velocitat: 6
Colar i ja es pot beure.
Cuinera Isabel Carboneras de Florejacs
una mica de farigola
una mica de romaní
una mica d’orenga
una branqueta de canyella
sal i pebre
per la picada:
2 alls
un grapat d’avellanes
Posar les fi gues en aigua perquè s’hidratin.
Salpebrar els talls de conill, i sofregir-los al foc
amb l’oli. Quan hagi agafat color, reservar.
En el mateix oli poseu la ceba tallada petita,
afegir les herbes i el conyac, deixar que s’evapori
i afegir el conill , l’aigua i les fi gues senceres o
tallades, deixar coure 30 minuts.
Fer la picada i deixatar amb una mica de l’aigua
de les fi gues, afegir-ho a la cassola , rectifi car
de sal i coure 10 minuts més.
Emplatar.
Cuinera Isabel Carboneras de Florejacs
minuts. Si voleu les podeu guarnir amb xocolata
de cobertura.
Cuiners nenes i nens del Casal d’estiu de
Sedó

pàgina 16
jaume moya (florejacs)
50 ANYS DEL VIATGE A LA SEGARRA D’ESPINÀS
Aquest mes d’agost ha fet cinquanta anys que Josep M. Espinàs
recorria la Segarra, quadern de notes al sarró, per recollir els
esbossos del paisatge i la gent que plasmaria en un llibre de
viatges. Deu anys més tard, apareixia “Viatge a la Segarra”,
reeditat l’any 1999 per Edicions La Campana amb el títol “A peu
per la Segarra”, possiblement el llibre sobre la Segarra més venut
de tots els temps.
A les seves pàgines, el nostre municipi hi té un fort protagonisme:
a Sedó hi fa un esmorzar el dia de Sant Donat, acompanyat d’un
sergent de la guàrdia civil ben pedant i un mossèn ric en fi nes ironies,
i prop la bassa d’abeurar de Selvanera hi dinarà pa i formatge tot
fl airant el perfum de farigola. També hi trobarem referències a la
llegenda de la dama del castell de Florejacs, dels gojos de Nostra
Senyora de la Soledat i d’un dels fets més prodigiosos de la nostra
història recent: la perforació petrolífera de Palou.
És sabut que els llogarrets de Torrefeta i Florejacs han estat
font d’inspiració de moltes plomes (el Baró de Maldà, en Josep
Pla, en Vidal Vidal, en Jordi Pàmias, en Manel Canals...), però
segurament Espinàs és qui millor se’n va saber amarar per dibuixar-ne un retrat més net, despullat
de paternalismes, ironies o idealismes que en d’altres pàgines ens desfi gura l’essència. “A peu
per la Segarra” és un llibre imprescindible per tots aquells que estimem la comarca i la seva
lectura farà recordar a uns i il·lustrarà a d’altres com era aquest territori quan encara no hi havia
arribat el turisme rural, les grans collitadores i les segones residències i no havien marxat el camps
d’ametllers, oliveres i vinyes, els cafès de poble al primer pis i els capellans amb sotana.
flavià puig i boleda (palou)
TAULES METEOROLÒGIQUES
Tercer trimestre 2012
PLUVIOMETRIA TEMPERATURES
JULIOL 38 litres (15)
JULIOL AGOST SETEMBRE
AGOST 24 litres (30) màxima 37º dies 18 i 27 màxima 39º dia 18 màxima: 32º dies 7, 16 i 23
SETEMBRE 57 litres (43) mínima 11º dies2 mínima 11º dia 31 mínima: 9º dia 2
Comparació mitjana de màx. 31º ((31,9º) mitjana de màx. 35,3º (31,6) mitjana de màximes: 27º (25,9º)
TOTAL 3r trimestre 2012 119 litres (88) mitjana de mín. 17º (17,8º) mitjana de mín. 24,3º (18º) mitjana de mínimes: 14,4º (13,9º)
TOTAL 3r trimestre 2011 35 litres MITJANA DEL MES 24º (24,9º) MITJANA DEL MES 29,8º (24,8º) MITJANA DEL MES: 20,7º (19,9º)
Entre parèntesi els valors climàtics normals a
Palou
VENT El cop màxim de vent del trimestre va ser el 12 de juliol amb 71 km/h, seré. El mateix trimestre de l'any passat
havia estat de 77 km/h.

S
els nostres esports
jaume cunyat i farreny (sedó)
glòria judal (florejacs)
PETITA CANÇÓ A LA LLUNA
Com minves, oh Lluna,
dalt de l’infi nit,
com vas dreturera
a perdre el vestit.
Apart que s’engruna
la teva blancor;
si et minva la vela,
te’n recullo un tros.
Et besa la galta
un poc la foscor,
ai, lluna argentada,
nit a nit te’m fons.
Que ets alta i ets bella
en les netes nits
quan el vent fa fresa,
i quan en l’estesa
grandària del cel
ets far i llanterna
i petita lluerna
i copa de mel.
Mussa de poetes
i font de cançons,
i silent testimoni
de les nits d’amor.
pàgina 17
TEMPORADA 2012-2013 CLUB FUTBOL SALA SEDÓ
El 20 d’octubre comença la temporada amb alguns canvis: l’estrena a primera divisió després del
tercer lloc a segona la temporada passada i el trasllat de l’equip a un altre terreny de joc, atès que
els partits ofi cials es disputaran al pavelló petit de Guissona els dissabtes a les 16:30 hores. Aquest
canvi es deu a l’obligació de jugar en un pavelló tancat. Tant els jugadors com la junta directiva del
club encaren aquesta nova etapa amb il·lusió i conviden tots els veïns del municipi de Torrefeta i
Florejacs a gaudir dels partits i a fer-se socis de l’equip.
ANADA PARTIT TORNADA
20/10/2012 SEDÓ - ALCOLETGE 02/03/2013
27/10/2012 CASTELLÓ FS - SEDÓ 03/03/2013
10/11/2012 SEDÓ - LA SENTIU 16/03/2013
17/11/2012 SANT RAMON PUJAL - SEDÓ 23/03/2013
24/11/2012 SEDÓ - MAIALS 06/04/2013
01/12/2012 BALAGUER - SEDÓ 13/09/2013
15/12/2012 SEDÓ - AUTO NAYOX GOLMÉS 20/04/2013
22/12/2012 BELLCAIRE - SEDÓ 27/04/2013
12/01/2013 SEDÓ - OVERPAD LA PERFUMERIA 04/05/2013
19/01/2013 MARISTES MONTSERRAT - SEDÓ 11/05/2013
26/01/2013 DESCANS CFS SEDÓ 18/05/2013 18/05/2013
16/02/2013 SEDÓ - AGRAMUNT 01/06/2013
23/02/2013 ALPICAT - SEDÓ 08/06/2013
Alzinera de Cal Riera (El Llor)
?
on es troba?

SH
pàgina 18
salut i higiene
jordi domènech santamaria (florejacs)
COPAGAMENT
El Reial Decret Llei 16/2012 del 20 d’abril modifi ca el sistema d’aportació dels usuaris de la
prestació farmacèutica ambulatòria. Això es fa en base a trams de nivell de renda; s’incorpora els
pensionistes, amb un límit mensual i amb unes excepcions.
Les aportacions dels usuaris i dels seus benefi ciaris està resumida en el quadre annex:
Actius Pensionistes
Rendes inferiors a 18.000 €/any 40% 10%, límit màxim 8 €/mes
Rendes entre 18.000 i 100.000 €/any 50% 10%, límit màxim 18 €/mes
Rendes superiors a 100.000 €/any 60% 60%, límit màxim 60 €/mes
Exempcions: Persones perceptores de rendes d’integració social; persones perceptores de pensions
no contributives, aturats sense percepció del subsidi d’atur i discapacitats > 33%.
La implantació efectiva s’ha dut a terme el dia 1 de juliol, i s’ha establert un procediment transitori
perquè l’usuari no hagi d’avançar imports addicionals, fet especialment rellevant per als pensionistes.
Aquesta situació és deguda al fet que el sistema d’informació disponible encara no té integrat el
requeriment per a calcular els llindars màxims d’aportació mensual dels pensionistes.
En aquest sentit, s’ha establert un procediment diferit d’abonament de l’aportació
per part de l’usuari a l’ofi cina de farmàcia per evitar que els usuaris
avancin diners en la dispensació dels medicaments.
Explicació del procediment transitori:
A partir de l’1 de juliol: aportació actius 40%;
pensionistes 0%. L’usuari rep el tiquet
informatiu del què queda pendent per pagar
i es difereix la seva liquidació efectiva en la
dispensació del mes següent o posteriors.
A partir de l’1 d’agost: aportació actius segon nivell
de renda 40, 50 o 60%. L’usuari rep el tiquet informatiu
d’allò què queda pendent per pagar, i es difereix la seva
liquidació efectiva en la dispensació del mes següent o posteriors.
A partir de l’1 d’octubre: l’aportació ja surt calculada en el mateix moment
de la dispensació en el sistema d’informació de les farmàcies.
pepe góngora (el llor)
COM HO TROBO A FALTAR!
Com trobo a faltar la comunicació des de la paraula... M’explico:
jo sempre he cregut que les persones, com millor es comuniquen
és mitjançant el diàleg, ja que al mateix temps pots percebre
l’estat d’ànim de l’altre. Saps com es troba, si trist, alegre, si
està en un bon o mal moment, etc… Però ja fa un temps que les
coses han canviat. La rapidesa, la falta de temps, ha generat
que apareguin noves tècniques de comunicació, com el telèfon,
el portàtil i el mòbil , entre altres invents infernals, que ens han
portat a ser totalment dependents d’aquests aparells. He de dir
que, encara que no m’agradin, avui per avui són imprescindibles
per a una comunicació ràpida i dinàmica. Recentment ha sortit
una nova forma de comunicar-nos, molt més freda i insensible, i que s’ha instal·lat en el nostre
entorn sense adornar-nos. Parlo del WHATSAPP, que fa fi ns i tot possible que dues persones que
estiguin juntes utilitzin aquest mitjà per parlar-se. No estic en contra de cap avenç de la humanitat,
però sí que aquests mitjans arribin a fer-nos esclaus, i molt menys que ens facin distanciar-nos els
uns dels altres. Crec que en els moments de trobada amb els amics, el millor és la paraula i mirarse
cara a cara.

A
núria magrans i anglès (florejacs)
Prop de 200 persones a la Trobada
Intergeneracional de Torrefeta i Florejacs
“FEM MUNICIPI”. Una seixantena d’infants
visiten l’exposició dels seus dibuixos de
patrimoni del municipi i participen en la
gimcana a la Font de Torrefeta.
Una seixantena d’infants han visitat l’exposició
dels dibuixos que han fet durant les festes majors
de Torrefeta i Florejacs amb l’objectiu d’ensenyar,
des del seu punt de vista, el patrimoni en el
proper calendari municipal.
Convocats per l’Ajuntament, el dissabte 1 de
setembre van poder veure reunits els 120
dibuixos que han realitzat. La mostra anava
acompanyada de jocs infantils i d’un berenar a la
Font de Torrefeta.
Tot seguit, els mateixos infants van dibuixar i
agenda
A partir d’octubre, i al local social del Llor, inici
del Taller d’elaboració d’un drac per incorporar-lo al
bestiari del municipi.
02 d’octubre, a les 09.30h, després d’una reunió,
els membre del Consell Consultiu de la Segarra
estan convidats a visitar la fàbrica del Pastoret de la
Segarra, on els obsequiaran amb una degustació.
04 d’octubre, a les 20.00h i a la sala de plens de
l’Ajuntament de Guissona, conferència inaugural
de l’Aula d’Extensió Cultural de la Segarra, titulada
“Versos i cançons, natura i humor”, a càrrec de la
Sra. Lloll Beltran, el Sr. Celdoni Fonoll i el Sr. Isaac
Fonoll, actors, cantants i rapsodes. Per assistir a les
conferències és obligatori ser major de 50 anys i
estar inscrit al curs (20€/persona a l’Ajuntament de
Guissona).
06 d’octubre, de 10.00 a 18.00h, i a la placeta de
Sedó, Concurs de Carbasses Gegants i Mostra de la
Terra.
06 d’octubre per la tarda, a Palou, Festa del Roser, a
les 18.30h missa i xocolatada popular.
20 d’octubre, a les 18.00h i al local social del
Llor, passi de l’audiovisual “Sempre surt el sol”, les
vivències del fet migratori de sis dones de la Segarra
i pica-pica.
21 d’octubre, i al pavelló petit de Guissona, inici de
la temporada de futbol del Club de Futbol Sala Sedó.
27 d’octubre, al local social del Llor, taller d’elaboració
de panellets.
31 d’octubre, a partir de les 21.00h i al local social de
Torrefeta, sopar de castanyada i taller de risoteràpia.
31 d’octubre, al vespre, sopar de castanyada al
Centre Social de Sedó i Riber, a Sedó.
Un dissabte del mes de novembre, a Palou es farà
una xerrada sobre sexualitat (pendent de tancar la
data amb la ponent).
03 de novembre, a les 20.00h i a Palou, botifarrada
per celebrar la castanyada.
08 de novembre, a les 20.00h i a la sala de plens
de l’Ajuntament de Guissona, dins la programació de
pàgina 19
acolorir l’escut municipal en front mateix de la
casa consistorial.
La jornada va acabar amb un sopar de
municipi dins el nucli de Torrefeta, on unes
dues-centes persones van poder gaudir de la
companyia de veïns de pràcticament tots els
pobles de Torrefeta i Florejacs. La música del
discjòquei David Campos va tancar la festa a
altes hores de la matinada.
Des del consistori es vol agrair a totes les
persones que han col·laborat en la realització
d’aquests actes la feina que han fet per poder
considerar aquesta trobada un èxit de tots.
l’Aula d’Extensió Cultural de La Segarra, conferència
“L’origen de la vida”, a càrrec del Sr. Delfí Sanuy,
biòleg. Per assistir a les conferències és obligatori ser
major de 50 anys i estar inscrit al curs (20€/persona
a l’Ajuntament de Guissona).
17 i 18 de novembre, Festa Major d’Hivern a Sedó:
dissabte, sopar i ball i diumenge, missa i vermut a
l’ermita de la Mare de Déu de Santesmasses.
13 de desembre, a les 20.00h i a la sala de plens
de l’Ajuntament de Guissona, dins la programació de
l’Aula d’Extensió Cultural de La Segarra, conferència
“Tàpies, més enllà d’un provocador”, a càrrec de la
Sra. Maria Teresa Salat, catedràtica d’Història de
l’Art. Per assistir a les conferències és obligatori ser
major de 50 anys i estar inscrit al curs (20€/persona
a l’Ajuntament de Guissona).
15 i 16 de desembre, al local social del Llor:
dissabte, xerrada pro-marató de TV3 i diumenge,
concert per recaptar diners per la marató de TV3.
22 de desembre, a les 18.00h, al Llor, farem cagar
el Tió als més petits. En acabar, torrades i botifarra.
23 de desembre, a partir de les 16.00h i a Sedó,
concurs de pessebres, turronada i contes de Nadal i
llegendes al Centre Social de Sedó i Riber.
29 de desembre, a Palou, sopar de Nadal i Caga Tió.
31 de desembre, celebració del cap d’any amb sopar
al Llor i a Sedó.
1 de gener, visita del patge reial al Centre Social de
Sedó i Riber.
05 de gener, a les 20.00h, arribada d’un dels reis
mags a Florejacs.
10 de gener, a les 20.00h i a la sala de plens de
l’Ajuntament de Guissona, dins la programació de
l’Aula d’Extensió Cultural de La Segarra, conferència
“El valor de tenir valors”, a càrrec del Sr. Francesc
Torralba, fi lòsof o teòleg. Per assistir a les conferències
és obligatori ser major de 50 anys i estar inscrit al
curs (20€/persona a l’Ajuntament de Guissona).
12 de gener, dinar de Sant Julià al Llor.

JO TAMBÉ HI VAIG SER!