APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Text 6.
"Puc dir que crec que fou per mi, una gran sort el fet d'haver-me ficat des de jove per certs
camins que m'han portat a certes consideracions i màximes amb les que he format un mètode,
en el qual em sembla que tinc un mitjà per augmentar gradualment el meu coneixement i
elevar-lo poc a poc fins al punt més alt al que la mediocritat del meu ingeni i la brevetat de la
vida poden permetre'm d'arribar. Doncs uns quants fruits he recollit ja d'aquest mètode que no
deixa de produir en mi una extremada satisfacció."
René Descartes. Discurs del Métode. (El Mètode Cartesià)
Text 7.
"Així doncs, suposaré que hi ha, no un verdader Déu -que és font suprema de veritat-, sinó un
geni maligne, no menys hàbil i enganyador que poderós, el qual ha usat de tota la seva indústria
per enganyar-me, amb tot el que he entés fins ara com clar i distint, que pot ser fals, degut a
aquest ésser que m'enganya."
René Descartes. Meditacions Metafísiques. (La Hipòtesi del Geni Maligne)
Text 8.
"Per Déu entenc una substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, que m'ha
creat a mi i a totes les altres coses (si es que existeix alguna). Doncs bé, això que entenc per Déu
és tan gran i eminent que, quan més atentament ho considero, menys convençut estic que una
idea així pugui néixer de mi. I per això, haig de concloure necessàriament, segons el que he dit
abans, que Déu existeix."
René Descartes. Meditacions Metafísiques (Importància de l'existència de Dèu per a Descartes)
Text 9.
“Perquè jo em figuro que es reconeixerà que seria impertinent suposar que són innates les
idees de color, tractant-se d'una criatura a qui Déu va dotar de la vista i del poder de rebre
sensacions, per mitjà dels ulls, a partir dels objectes externs. I no menys absurd seria atribuir
algunes veritats a certes impressions de la natura i a certs caràcters innats, quan podem
observar en nosaltres mateixos facultats adequades per assolir tan fàcil i segurament un
coneixement d'aquelles veritats com si originàriament haguessin estat impreses a la ment.“
John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà. (La visió de les idees innates de Locke)
Text 10.
“Per entendre el poder polític correctament, i per deduir del que va ser el seu origen, hem de
considerar quin va ser l'estat en què els homes es troben per naturalesa. I és aquest un estat de
perfecta llibertat perquè cadascú ordeni les seves accions i disposi de possessions i persones
com jutgi oportú, dins dels límits de la llei de la naturalesa. És també un estat d'igualtat, en el
qual tot poder i jurisdicció són recíprocs, i on ningú els gaudeix millor que els altres.”
John Locke. Segon tractat sobre el govern civil. (L’estat de natura per a Locke)
97