APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Text 1.
8. COMETARIS DE TEXT.
"Ara bé, segons jo veig les coses, es poden, en primer lloc establir les següents divisions: Quin
és l'ésser etern que no neix mai, i quin és aquest que neix sempre i no existeix mai? El primer és
après per la intel·ligència i la raó, doncs és constantment idèntic a ell mateix. El segon és
objecte de l'opinió de la sensació irracional, ja que neix i morirà, però no existeix mai realment."
Plató. Timeu. (La doble realitat per a Plató)
Text 2.
"Convindràs amb mi, llavors, que no tot el coneixement té la mateixa estructura, i que fins i tot,
d'allò que podem arribar a captar del Món de la Sensibilitat, no ho podem qualificar de
coneixement, ja que la seva estructura material ho fa impossible; mentre que sí és possible el
coneixement d'allò que és real."
Plató. República (Els àmbits del coneixement per a Plató)
Text 3.
"Però si el que la natura ha destinat a ser menestral o pagès, cregut amb les seves riqueses, el seu
crèdit, la força, o qualsevol cosa similar, s’inicia en l'ofici del guerrer, o el guerrer en les
funcions del magistrat, sense capacitat per fer-ho; si fessin un canvi amb els instruments propis
del seu ofici, o si un mateix ésser humà volgués tenir a la vegada aquests oficis diferents,
llavors, crec jo, i tu, indubtablement pensaràs amb mi, que aquest canvi i confusió serà la ruina
de la societat."
Plató. República (Les classes socials a la ciutat perfecta, segons Plató)
Text 4.
"L'ésser s'entén de moltes maneres... Ésser significa en efecte, l'essència i la forma determinada
de cada cosa, i també la qualitat, la quantitat i cadascun de la resta d'atributs que es prediquen
d'aquesta manera. Però a l'admetre tan múltiples sentits, és evident que hi ha entre ells un sentit
primigeni, i és aquest: que l'ésser és la forma distintiva de les coses, la substància."
Aristòtil. Metafísica VII. (Les diferents formes de ser per a Aristòtil)
Text 5.
"Per tant quan diem que el plaer constitueix un fi, no ens referim als plaers dels corruptes ni als
que es troben en la dissipació, com creuen alguns que ignoren o discrepen capciosament del que
diem, sinó al fet que no hagi dolors al cos, ni pertorbació a l’esperit. Perquè el que porta a una
vida feliç no són els banquets i saraus continus, ni les delícies de noiets i dones, ni la dels peixos
i totes les altres coses refinades que ofereix una taula refinada, sinó el raonament sobri, que
analitza les causes de cada tria i de cada refús."
Epicur.Carta a Meneceu (El bé entés com a plaer i fugida del dolor per a Epicur)
96