APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
7. PAORAMA FILOSÒFIC ACTUAL
La Filosofia del segle XX ve marcada en primer lloc per la Filosofia de la Ciència amb autors
com Ludwig Wittgenstein (1889-1951) o Karl R. Popper (1902-1994) i per l'Existencialisme,
dels quals, les màximes figures seran Jean-Paul Sartre (1905-1980) i Martin Heidegger
(1889-1976). La base fonamental de la reflexió filosòfica de l'Existencialisme seria la figura
humana, i la seva existència i el sentit d'aquesta, si és que en té. Desprès del domini del
pensament marxista, el pensament polític i ètic estaria centrat en l'anàlisi de la Democràcia
Liberal com a sistema polític, i els diferents intents de justificació filosòfica. Així, dins del
terreny kantià trobaríem el pensament de John Rawls (1921-2002) , com també hi trobaríem
elements crítics amb la societat occidental com Noam Chomsky (1928- ), qui també destaca
com a lingüista de l’escola neokantiana, i més recentment el pensament de Jürgen Habermas
(1929- )
Jürgen Habermas
Però el pensament filosòfic més propi del nostre temps seria, entre d'altres el Post-
Modernisme: un corrent filosòfic que afirma la no existència de Valors Universals, proposant
una sèrie de posicions subjectives i relativistes, iniciant-se el que s'ha anomenat Pensament
Dèbil, sent Jean-François Lyotard (1929-1998) un dels seus màxims exponents. Així, un dels
problemes plantejats recentment seria el problema de l'universalisme o el particularisme:
¿Existeixen valors universals que poden ser acceptats per totes les cultures, o, pel contrari, hi
ha una sèrie de valors propis de cada cultura? Aquest dubte és, en definitiva, si podem
exportar els valors de la Democràcia Liberal a cultures que no són la nostra. En quant a
Filosofia de la Ciència, són Karl R. Popper, Imre Lakatos (1922-1974) i Thomas S. Kuhn
(1922-1996) els màxims exponents d'una ciència gens dogmàtica que afirma l'existència de
formes de veure la realitat molt particulars (Paradigmes, models...) que determinen totalment
la nostra forma d'entendre l'Univers Físic.
Finalment, hauríem de fer referència a una disciplina filosòfica no basada en la reflexió en sí,
sinó basada en les reflexions d'altres. Seria la Història del Pensament, totalment necessària
per poder reflexionar a consciència, tenint present els errors i els encerts de la filosofia del
passat.
95