APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
2.1.2.2. AAXÀGORES
Anaxàgores (500-428 a C) considera que hi ha infinits principis que serien similars a àtoms
d'energia, als quals Aristòtil va anomenar Homeomeries. Aquests principis s'anirien unint per
formar els diferents cossos materials i separant-se per desfer els cossos. El nombre
d'Homeomeries que hi ha a l'univers és constant, és a dir, sempre hi són les mateixes; el
moviment de les Homeomeries no és a l'atzar sinó que existeix una entitat intel·ligent (ous)
que mou les Homeomeries per formar i desfer els diferents cossos materials.
Aquesta formulació de la Intel·ligència, o Nous, que intervé en el món és la primera
aproximació a la idea cristiana de Déu i la seva providència. Afirma que el coneixement és
possible per diferenciació, i que l'única font vàlida de coneixement és el coneixement
sensible. Aquest no és perfecte, però és l'únic que tenim, i per tant, ja ens està bé.
2.1.2.3. DEMÒCRIT
Demòcrit (460-370 a C) afirma que la matèria no pot ser dividida fins l'infinit, i per això,
aquesta matèria ha de tenir uns principis bàsics indivisibles, i per això els va anomenar àtoms
(indivisible). Afirma que només existeix la matèria, i per això l'Ésser és la matèria formada
per àtoms, i el No-ésser és l'espai buit que permet el moviment dels àtoms per formar els
diferents cossos. No existeix l'atzar, sinó que l'univers té una sèrie de lleis físiques, les quals
poden ser conegudes per nosaltres. El coneixement és possible i basat en la sensibilitat.
Com podem veure el pensament dels Pluralistes, especialment Demòcrit, és un pensament
força modern per l'època en el que va ser plantejat. Tot i això el seu pensament no serà el
triomfant, ja que vencerà l'altre sector ideològic encapçalat per Pitàgores i Parmènides, que
culminarà en el pensament de Plató. Demòcrit tindrà continuadors del seu pensament
materialista radical: Epicur i posteriorment Lucreci a Roma, però el seu pensament serà
perseguit al ser considerat excessivament perillós.
2.1.3. ELS SOFISTES
No són en realitat una escola filosòfica, sinó el fruit d'una necessitat política. La democràcia
directa d'Atenes feia del tot necessari saber parlar bé en públic, i per això es necessitaran savis
que es dediquin a ensenyar Retòrica i d'altres qüestions filosòfiques. Aquesta serà la tasca
dels Sofistes, ensenyar Filosofia i Retòrica. Entre els Sofistes destacaran Protàgores (480-
410 a C) el qual tindrà un pensament totalment relativista, així afirmarà: L'Home és la mesura
de totes les coses.
L'altre gran Sofista serà Gòrgies (483-380 a C) el qual mostrarà la seva gran habilitat retòrica
intentant demostrar les següents afirmacions paradòxiques:
1. Res no existeix. Si alguna cosa existeix, o bé no ha nascut mai (absurd) o ha passat del Noésser
a l'Ésser (impossible) Per tant, res no existeix.
2. Si alguna cosa existeix no la puc conèixer. Els meus sentits són completament limitats i
no em permeten conèixer la realitat.
8