APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

aldeaglobal.net
from aldeaglobal.net More from this publisher
22.04.2013 Views

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia Un altre aspecte important a l'hora de tenir present la crítica que fa Nietzsche seria analitzar la seva visió sobre el concepte de veritat. Aquest és un dels valors transformats, ja que la realitat és canvi, avenir i no una realitat constant. És el platonisme el principal responsable d'aquesta transformació de la forma d'entendre la realitat. La Crítica a la Religió és una conseqüència directa de la crítica anterior. Tota religió neix de la por, les angoixes i les necessitats. Així, cap religió no ha tingut mai cap veritat. El Cristianisme ha acabat invertint els valors propis de la Religió Clàssica de Grècia i Roma, inventant-se un món ideal que porta la desvalorització del món terrenal. Suposa la pèrdua més forta dels instints. Fomenta els valors decadents de l'obediència, el sacrifici... que són sentiment propis del ramat. El concepte de pecat atempta contra la vida, ja que limita l'acció instintiva de l'ésser humà. Un aspecte fonamental de la crítica a la Religió seria la crítica que realitza a la figura del sacerdot, i la seva visiò ascètica de la vida, el qual té com a característica més important el ressentiment que el porta a proposar una moral antinatural que atempta contra la vida. La Crítica a la Ciència. Nietzsche rebutjarà la ciència pròpia d'Occident al considerar que no tot pot ser considerat matèria i moviment mecànic. Existeixen altres forces (el vitalisme dionisíac), ja que l'Univers no és sotmés a lleis deterministes. No es pot reduir tot a quantitats com intenten fer els científics al matematitzar el coneixement de la realitat, la qual ens és totalment desconeguda en essència. Caldria, però, tenir present que Nietzsche no ataca la ciència, sinó una metodologia determinada: el mecanicisme i el positivisme. La culminació d'aquesta crítica seria la Mort de Déu, ja que aquesta mort significa la crítica radical a la religió, la moral i la metafísica. És l'alliberament d'un pes enorme que abruma l'home. És precisament la idea de Déu la que no deixa que l'home arribi a assolir la seva natura, és l'impediment que no deixa que l'home arribi a ser el Superhome: L'única forma possible que l'home pugui viure és fent desaparèixer la figura de Déu. Naturalment, la mort de Déu no significa que Déu existeixi i que hagi de morir, el que ha de desaparèixer és la figura de Déu, ja que aquesta és inexistent a la realitat. Amb aquesta mort s'enfonsen els pilars de la cultura occidental, una cultura recolzada en la figura de Déu. No hi ha lloc per Déu en la societat moderna, Déu és mort, nosaltres som els seus assassins. Aquesta mort significa l'alliberament definitiu, comença una nova història, la vertadera història. L'ésser humà s'ha alliberat de tota superstició religiosa, i es pot convertir en creador del seu propi destí. 6.3.2.3. LA OVA JERARQUIA DE VALORS La Cultura Europea ha arribat a la seva pròpia destrucció, a la decadència total. Per això cal destruir-la, però no per caure en el nihilisme, és a dir, l'absència de valors, sinó per canviar els valors anteriors substituint-los pel Superhome. El nihilisme és per a Nietzsche, no un punt d'arribada, sinó l'instant que permet començar l'autèntica història. Al matar a Déu, s'ha perdut el sentit de l'orientació de la nostra existència, de la nostra vida, estem perduts. 85

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia Aquesta part negativa necessita una part positiva, neguem per afirmar, aniquilem per produir, destruïm per crear; neixen els nous valors fonamentals: el Superhome i la voluntat de poder. Enfront de la decadència occidental, que predicava una moral antinatural, Nietzsche pretén oferir una nova moral basada en el procés natural de l'ésser humà: la vida. Així, contraposarà dos esperits: . Dionisos és el déu de la vida, del vi, de l'alegria de viure... . Apol·lo és el déu de l'aparença externa plena de bellesa. Sòcrates i el platonisme han fet fora de l'escena Dionisos, començant l'època de les formes, canviant la vida per la raó, la qual mata la vida. La nova moral està basada en el desig de viure, la vida té valor en sí mateixa, ja que és el valor absolut al que se subordinen la resta de valors. Cal no imposar res a la vida, sinó disfrutar d'ella. La nova moral serà basada en l'exaltació de les formes primàries de la vida, la moral dels senyors en lloc de la moral dels esclaus, ja que la vida ha d'estar basada en els instints. Això ve acompanyat d'una nova idea de l'ésser humà, el qual té les següents característiques: . L'ésser humà és un ésser miserable perquè rebutja la terra, el cos, l'instint. És un ésser a mig fer entre la bèstia i el Superhome. . L'ésser humà és un animal defectuós perquè és l'únic animal que no ha aconseguit consolidar-se. Corre un risc: o venç l'home convertint-se en el Superhome, o torna a la seva animalitat anterior. Per això l'ésser humà ha de superar la seva natura imperfecta i convertir-se en el Superhome a través de la superació de les seves debilitats. Si aquesta superació no es produeix, l'ésser humà tornarà a la seva animalitat. 6.3.2.4. EL SUPERHOME Aquest és el pensament central de Nietzsche. L'ésser humà ha de ser superat, ja que tots els éssers evolucionen i es transformen, i l'ésser humà no pot ser una excepció. L'ésser humà no és un ésser estàtic, sinó que està dotat d'una enorme força creadora. L'espècie humana està dotada de la força expansiva de la vida, la qual està en un procés evolutiu constant (no oblidem el pensament de Charles Darwin i l'Evolucionisme). Però per poder arribar a ser el Superhome cal superar la moral tradicional i decadent, i arribar a la nova moral. La transformació de l'home en Superhome passa per tres estadis diferents: . Camell: L'esperit de l'home és en primer lloc un camell amb una càrrega enorme. . Lleó: L'home, cansat per la càrrega anteriorment descrita, es rebel·la contra el seu amo i imposa la seva voluntat. . en: L'home es converteix en un nen ple de futur: el Superhome. 86

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />

Aquesta part negativa necessita una part positiva, neguem per afirmar, aniquilem per produir,<br />

destruïm per crear; neixen els nous valors fonamentals: el Superhome i la voluntat de poder.<br />

Enfront de la decadència occidental, que predicava una moral antinatural, Nietzsche pretén<br />

oferir una nova moral basada en el procés natural de l'ésser humà: la vida.<br />

Així, contraposarà dos esperits:<br />

. Dionisos és el déu de la vida, del vi, de l'alegria de viure...<br />

. Apol·lo és el déu de l'aparença externa plena de bellesa.<br />

Sòcrates i el platonisme han fet fora de l'escena Dionisos, començant l'època de les formes,<br />

canviant la vida per la raó, la qual mata la vida. La nova moral està basada en el desig de<br />

viure, la vida té valor en sí mateixa, ja que és el valor absolut al que se subordinen la resta de<br />

valors. Cal no imposar res a la vida, sinó disfrutar d'ella. La nova moral serà basada en<br />

l'exaltació de les formes primàries de la vida, la moral dels senyors en lloc de la moral dels<br />

esclaus, ja que la vida ha d'estar basada en els instints. Això ve acompanyat d'una nova idea<br />

de l'ésser humà, el qual té les següents característiques:<br />

. L'ésser humà és un ésser miserable perquè rebutja la terra, el cos, l'instint. És un<br />

ésser a mig fer entre la bèstia i el Superhome.<br />

. L'ésser humà és un animal defectuós perquè és l'únic animal que no ha aconseguit<br />

consolidar-se. Corre un risc: o venç l'home convertint-se en el Superhome, o torna a la<br />

seva animalitat anterior.<br />

Per això l'ésser humà ha de superar la seva natura imperfecta i convertir-se en el Superhome a<br />

través de la superació de les seves debilitats. Si aquesta superació no es produeix, l'ésser<br />

humà tornarà a la seva animalitat.<br />

6.3.2.4. EL SUPERHOME<br />

Aquest és el pensament central de Nietzsche. L'ésser humà ha de ser superat, ja que tots els<br />

éssers evolucionen i es transformen, i l'ésser humà no pot ser una excepció. L'ésser humà no<br />

és un ésser estàtic, sinó que està dotat d'una enorme força creadora.<br />

L'espècie humana està dotada de la força expansiva de la vida, la qual està en un procés<br />

evolutiu constant (no oblidem el pensament de Charles Darwin i l'Evolucionisme). Però per<br />

poder arribar a ser el Superhome cal superar la moral tradicional i decadent, i arribar a la nova<br />

moral. La transformació de l'home en Superhome passa per tres estadis diferents:<br />

. Camell: L'esperit de l'home és en primer lloc un camell amb una càrrega enorme.<br />

. Lleó: L'home, cansat per la càrrega anteriorment descrita, es rebel·la contra el seu<br />

amo i imposa la seva voluntat.<br />

. en: L'home es converteix en un nen ple de futur: el Superhome.<br />

86

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!