APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Un altre aspecte important a l'hora de tenir present la crítica que fa Nietzsche seria analitzar la
seva visió sobre el concepte de veritat. Aquest és un dels valors transformats, ja que la realitat
és canvi, avenir i no una realitat constant. És el platonisme el principal responsable d'aquesta
transformació de la forma d'entendre la realitat.
La Crítica a la Religió és una conseqüència directa de la crítica anterior. Tota religió neix de
la por, les angoixes i les necessitats. Així, cap religió no ha tingut mai cap veritat. El
Cristianisme ha acabat invertint els valors propis de la Religió Clàssica de Grècia i Roma,
inventant-se un món ideal que porta la desvalorització del món terrenal. Suposa la pèrdua més
forta dels instints. Fomenta els valors decadents de l'obediència, el sacrifici... que són
sentiment propis del ramat. El concepte de pecat atempta contra la vida, ja que limita l'acció
instintiva de l'ésser humà. Un aspecte fonamental de la crítica a la Religió seria la crítica que
realitza a la figura del sacerdot, i la seva visiò ascètica de la vida, el qual té com a
característica més important el ressentiment que el porta a proposar una moral antinatural que
atempta contra la vida.
La Crítica a la Ciència. Nietzsche rebutjarà la ciència pròpia d'Occident al considerar que no
tot pot ser considerat matèria i moviment mecànic. Existeixen altres forces (el vitalisme
dionisíac), ja que l'Univers no és sotmés a lleis deterministes. No es pot reduir tot a quantitats
com intenten fer els científics al matematitzar el coneixement de la realitat, la qual ens és
totalment desconeguda en essència. Caldria, però, tenir present que Nietzsche no ataca la
ciència, sinó una metodologia determinada: el mecanicisme i el positivisme.
La culminació d'aquesta crítica seria la Mort de Déu, ja que aquesta mort significa la crítica
radical a la religió, la moral i la metafísica. És l'alliberament d'un pes enorme que abruma
l'home. És precisament la idea de Déu la que no deixa que l'home arribi a assolir la seva
natura, és l'impediment que no deixa que l'home arribi a ser el Superhome: L'única forma
possible que l'home pugui viure és fent desaparèixer la figura de Déu.
Naturalment, la mort de Déu no significa que Déu existeixi i que hagi de morir, el que ha de
desaparèixer és la figura de Déu, ja que aquesta és inexistent a la realitat. Amb aquesta mort
s'enfonsen els pilars de la cultura occidental, una cultura recolzada en la figura de Déu. No hi
ha lloc per Déu en la societat moderna, Déu és mort, nosaltres som els seus assassins.
Aquesta mort significa l'alliberament definitiu, comença una nova història, la vertadera
història. L'ésser humà s'ha alliberat de tota superstició religiosa, i es pot convertir en creador
del seu propi destí.
6.3.2.3. LA OVA JERARQUIA DE VALORS
La Cultura Europea ha arribat a la seva pròpia destrucció, a la decadència total. Per això cal
destruir-la, però no per caure en el nihilisme, és a dir, l'absència de valors, sinó per canviar els
valors anteriors substituint-los pel Superhome. El nihilisme és per a Nietzsche, no un punt
d'arribada, sinó l'instant que permet començar l'autèntica història. Al matar a Déu, s'ha perdut
el sentit de l'orientació de la nostra existència, de la nostra vida, estem perduts.
85