APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Els obrers s'han convertit no només en esclaus del burgès i de l'estat, sinó en esclaus de les
màquines amb un únic objectiu, produir beneficis per la burgesia. El proletariat, a més a més,
va augmentant els seus efectius ja que les classes mitges cauen també en el món del treball
assalariat.
La lluita contra aquesta situació creada per la Burgesia s'inicia per obrers aïllats, i,
posteriorment aquests obrers s'organitzen, de la mateixa forma que la Burgesia s'ha unit des
de ja fa força temps per poder arribar a assolir els seus objectius. El proletariat arriba a tenir
consciència de classe, i ja no podem parlar de lluita entre l'obrer individual i el burgès
individual sinó que ja hem de parlar de lluita de classes.
Els èxits o fracassos puntuals no són importants, allò que és realment important és la unió
cada cop més extesa dels obrers. El crit important és, per això Proletaris de tots els països,
uniu-vos. Només el proletariat és una classe veritablement revolucionària: els altres enemics
de la Burgesia com els petits comerciants, els camperols... no lluiten contra la Burgesia de
forma revolucionària, sinó, ben al contrari lluiten per poder conservar el seu status.
El lumpenproletariat (la classe social dels que estan fora del sistema que té com a
característica important que és ociosa) són utilitzats sovint com a esquirols per desfer les
vagues, i no estan organitzats. En canvi, el proletariat sí està capacitat per poder acabar, a
travès de la Revolució, amb aquesta situació d'explotació. Però potser, allò que fa aquest fet
interessant és que es tracta d'un fet inevitable. La Burgesia, augmentant la capacitat de la
producció, empitjorant la qualitat de vida del proletariat està acabant amb aquest sistema de
producció: l'enfonsament de la Burgesia i el triomf del proletariat són inevitables.
6.3.1.7.2. EL PROLETARIAT I ELS COMUISTES
Els comunistes formen un partit polític amb els interessos propis del proletariat, no a través
de les nacions o els estats, sinó que pretenen fer valer els interessos comuns a tots els
proletaris, independentment de la nacionalitat, enfront de la Burgesia. Els comunistes són així
l'avantguarda del moviment obrer per poder conquerir el poder, derrocant la dominació
burgesa. Una de les qüestions més destacada del Comunisme és l'eliminació de la propietat
burgesa. El proletariat no posseeix propietats, són els burgesos qui en tenen, per això a
l'eliminar la propietat burgesa s'elimina la propietat privada. El treball del proletari no crea
bens per a ell mateix, sinó capital, el qual està en mans de la burgesia. Però el capital hauria
de pertànyer a tots els membres de la societat, i no només a una minoria privilegiada. El
proletari, com ja hem indicat només rep a canvi del seu treball el mínim per sobreviure, per
continuar viu, el capital resta tot en mans del burgès. Això desapareixerà en la societat
comunista on el capital és de tots: el treball serveix, llavors, per millorar la qualitat de vida
dels obrers.
És important tenir present el caràcter internacionalista i universal del plantejament de Marx
respecte la lluita del proletariat. No hi ha nacionalitats que separin, hi ha classes socials
enfrontades. Tot això, però, no significa la negació de les nacions: Quan finalitzi l'explotació
dels éssers humans per part dels éssers humans, acabarà igualment l'explotació d'unes nacions
sobre d'altres: s'acabaran les guerres i les hostilitats.
81