APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
L'ésser humà és el protagonista de la Història, ja que es tracta d'un ésser pràctic, cridat a
transformar la societat: El filòsof no ha de limitar-se a descriure la societat que coneix; ha de
transformar-la. Aquesta serà la clau de la importància del fet revolucionari. La Revolució
mostra el nivell pràctic del pensament marxista. No hi ha lloc per Déu en aquesta societat, ja
que l'ésser humà ha de ser lliure, i si Déu és l'amo, l'ésser humà no pot ser, sinó l'esclau.
L'ésser humà ha de poder refiar-se de la seva pròpia força.
6.3.1.7. EL COMUISME
La Història de les societats és la història de la lluita de classes. Aquesta existeix degut a una
situació de classes socials jerarquitzades. La Burgesia, l'actual dominadora del poder polític i
económic, no ha acabat amb les contradiccions de classe. Només s'han substituït les velles
classes i els vells conflictes per noves classes socials, nous conflictes i noves formes de
lluitar. El Feudalisme ha estat substituït pel Capitalisme quan la Burgesia s'ha fet amb el
poder. Les classes socials s'han simplificat moltíssim avui en dia, i és per això que podem
parlar d'una tendència clara cap a l'existència d'únicament dues classes socials antagòniques:
La Burgesia (formada pels propietaris dels medis de producció), i el Proletariat (classe
social formada pel treballadors assalariats moderns que al no tenir els medis de producció
venen la seva força de treball per poder subsistir).
6.3.1.7.1. L'EFROTAMET BURGESIA - PROLETARIAT
Allà on la Burgesia s'ha fet amb el poder no ha deixat cap altre vincle entre els éssers humans
que el vincle econòmic, substituint totes les llibertats per la llibertat de comerç, l'única que
entén la classe burgesa. Tot allò que existeix com a vincles socials només té interès en quant
a possibilitat d'intercanvi econòmic. Això només és possible revolucionant els instruments de
producció (Revolució Industrial). Això obliga a totes les nacions a prendre com a sistema de
producció el sistema burgès, ja que si no ho fan, acabaran anclades al passat, i d'altres es faran
amb el poder econòmic i polític. El camp ha estat abandonat i les ciutats recullen la població
rural que fuig per trobar noves expectatives al món urbà, apilant-se a milers en els barris
proletaris. El mateix està succeint amb els països eminentment rurals respecte als
industrialitzats. Així la Burgesia aconsegueix concentrar la propietat en mans d'una minoria
privilegiada que explota els sectors més humils de la societat: El proletariat.
Aquesta classe social neix gràcies a la Burgesia i al sistema econòmic burgès. Doncs bé, serà
el proletariat l'encarregat de fer girar el nou sistema de producció contra la pròpia burgesia. El
proletariat, degut a la industrialització es converteix en un simple apèndix de la màquina, per
això només rep, a canvi del seu treball, el mínim per poder subsistir, no sent, en realitat, pagat
pel seu treball.
80