APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

aldeaglobal.net
from aldeaglobal.net More from this publisher
22.04.2013 Views

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 6.3.1.5. LA IDEOLOGIA Podríem definir Ideologia com el conjunt de creences que configuren la consciència social, formant part de l'entramat propi de la Superestructura. Fins Lenin, el concepte Ideologia era considerat negatiu dins la teoria marxista, però a partir de Lenin es considerarà de forma positiva, convertint-se el Marxisme en una Ideologia. Quan l'ésser humà vivia sotmès a les forces naturals, abans de la divisió del treball, no hi havia Ideologia, ja que la relació que tenia amb la natura eren gairebé animals. Amb la divisió del treball, i l'aparició de classes ocioses, es possibilita la creació, per part dels privilegiats, de teories inventades, la majoria de vegades amb la intenció de continuar amb els seus privilegis, que arriben a ser considerades certes. La Ideologia que predomina en una societat és la Ideologia de la classe dominant, la qual és utilitzada per justificar els seus interessos. Distingim dos tipus d'Ideologies: . Ideologia Política. Després del triomf del Liberalisme es considera que el poble és sobirà, ja que tots els éssers humans són iguals. Però aquesta igualtat és purament formal, ja que no arriba a l'ésser humà concret. L'Estat, teòricament, ha de ser l'àrbitre de les diferències dels ciutadans, en canvi, en realitat, l'Estat és l'instrument d'opressió en mans de la classe dominant. . Ideologia religiosa. Crea els seus propis objectes que no tenen consistència real jugant un doble paper: D'una part és la justificació de l'explotació del poble en mans de la classe dominant, i de l'altra és l'expressió de la misèria del poble que adorna amb flors les cadenes que l'esclavitzen: La religió és l'opi del poble (resignació). Karl Marx, al seu llibre El Capital, afirma que les Ideologies desapareixeran quan acabi la subordinació dels éssers humans a les forces socials. És a dir, les Ideologies no desapareixeran fins que no s'instauri la societat sense classes: La societat comunista. La Ideologia Religiosa desapareixerà de la societat comunista: els burgesos ja no la utilitzen ja que han trobat d'altres que són més útils pels seus propòsits de dominació. El proletariat tampoc la utilitzarà, ja que Marx veu la Religió com un vestigi de la ignorància que va desapareixent. Els proletaris confien en la lluita de classes que farà desaparèixer el Capitalisme substituint-lo pel Socialisme. 6.3.1.6. L'HUMAISME MARXISTA Entenem per Humanisme aquella doctrina que afirma que el valor suprem és l'ésser humà, per això, cal analitzar quina és la visió que té Marx sobre l'ésser humà. Així considera que l'ésser humà és un ésser inacabat, dinàmic que està en constant evolució i desenvolupament. És un ésser totalment material, però l'aspecte més important de l'ésser humà és la seva activitat: La Història, entesa sempre des d'un punt de vista econòmic. 79

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia L'ésser humà és el protagonista de la Història, ja que es tracta d'un ésser pràctic, cridat a transformar la societat: El filòsof no ha de limitar-se a descriure la societat que coneix; ha de transformar-la. Aquesta serà la clau de la importància del fet revolucionari. La Revolució mostra el nivell pràctic del pensament marxista. No hi ha lloc per Déu en aquesta societat, ja que l'ésser humà ha de ser lliure, i si Déu és l'amo, l'ésser humà no pot ser, sinó l'esclau. L'ésser humà ha de poder refiar-se de la seva pròpia força. 6.3.1.7. EL COMUISME La Història de les societats és la història de la lluita de classes. Aquesta existeix degut a una situació de classes socials jerarquitzades. La Burgesia, l'actual dominadora del poder polític i económic, no ha acabat amb les contradiccions de classe. Només s'han substituït les velles classes i els vells conflictes per noves classes socials, nous conflictes i noves formes de lluitar. El Feudalisme ha estat substituït pel Capitalisme quan la Burgesia s'ha fet amb el poder. Les classes socials s'han simplificat moltíssim avui en dia, i és per això que podem parlar d'una tendència clara cap a l'existència d'únicament dues classes socials antagòniques: La Burgesia (formada pels propietaris dels medis de producció), i el Proletariat (classe social formada pel treballadors assalariats moderns que al no tenir els medis de producció venen la seva força de treball per poder subsistir). 6.3.1.7.1. L'EFROTAMET BURGESIA - PROLETARIAT Allà on la Burgesia s'ha fet amb el poder no ha deixat cap altre vincle entre els éssers humans que el vincle econòmic, substituint totes les llibertats per la llibertat de comerç, l'única que entén la classe burgesa. Tot allò que existeix com a vincles socials només té interès en quant a possibilitat d'intercanvi econòmic. Això només és possible revolucionant els instruments de producció (Revolució Industrial). Això obliga a totes les nacions a prendre com a sistema de producció el sistema burgès, ja que si no ho fan, acabaran anclades al passat, i d'altres es faran amb el poder econòmic i polític. El camp ha estat abandonat i les ciutats recullen la població rural que fuig per trobar noves expectatives al món urbà, apilant-se a milers en els barris proletaris. El mateix està succeint amb els països eminentment rurals respecte als industrialitzats. Així la Burgesia aconsegueix concentrar la propietat en mans d'una minoria privilegiada que explota els sectors més humils de la societat: El proletariat. Aquesta classe social neix gràcies a la Burgesia i al sistema econòmic burgès. Doncs bé, serà el proletariat l'encarregat de fer girar el nou sistema de producció contra la pròpia burgesia. El proletariat, degut a la industrialització es converteix en un simple apèndix de la màquina, per això només rep, a canvi del seu treball, el mínim per poder subsistir, no sent, en realitat, pagat pel seu treball. 80

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />

L'ésser humà és el protagonista de la Història, ja que es tracta d'un ésser pràctic, cridat a<br />

transformar la societat: El filòsof no ha de limitar-se a descriure la societat que coneix; ha de<br />

transformar-la. Aquesta serà la clau de la importància del fet revolucionari. La Revolució<br />

mostra el nivell pràctic del pensament marxista. No hi ha lloc per Déu en aquesta societat, ja<br />

que l'ésser humà ha de ser lliure, i si Déu és l'amo, l'ésser humà no pot ser, sinó l'esclau.<br />

L'ésser humà ha de poder refiar-se de la seva pròpia força.<br />

6.3.1.7. EL COMUISME<br />

La Història de les societats és la història de la lluita de classes. Aquesta existeix degut a una<br />

situació de classes socials jerarquitzades. La Burgesia, l'actual dominadora del poder polític i<br />

económic, no ha acabat amb les contradiccions de classe. Només s'han substituït les velles<br />

classes i els vells conflictes per noves classes socials, nous conflictes i noves formes de<br />

lluitar. El Feudalisme ha estat substituït pel Capitalisme quan la Burgesia s'ha fet amb el<br />

poder. Les classes socials s'han simplificat moltíssim avui en dia, i és per això que podem<br />

parlar d'una tendència clara cap a l'existència d'únicament dues classes socials antagòniques:<br />

La Burgesia (formada pels propietaris dels medis de producció), i el Proletariat (classe<br />

social formada pel treballadors assalariats moderns que al no tenir els medis de producció<br />

venen la seva força de treball per poder subsistir).<br />

6.3.1.7.1. L'EFROTAMET BURGESIA - PROLETARIAT<br />

Allà on la Burgesia s'ha fet amb el poder no ha deixat cap altre vincle entre els éssers humans<br />

que el vincle econòmic, substituint totes les llibertats per la llibertat de comerç, l'única que<br />

entén la classe burgesa. Tot allò que existeix com a vincles socials només té interès en quant<br />

a possibilitat d'intercanvi econòmic. Això només és possible revolucionant els instruments de<br />

producció (Revolució Industrial). Això obliga a totes les nacions a prendre com a sistema de<br />

producció el sistema burgès, ja que si no ho fan, acabaran anclades al passat, i d'altres es faran<br />

amb el poder econòmic i polític. El camp ha estat abandonat i les ciutats recullen la població<br />

rural que fuig per trobar noves expectatives al món urbà, apilant-se a milers en els barris<br />

proletaris. El mateix està succeint amb els països eminentment rurals respecte als<br />

industrialitzats. Així la Burgesia aconsegueix concentrar la propietat en mans d'una minoria<br />

privilegiada que explota els sectors més humils de la societat: El proletariat.<br />

Aquesta classe social neix gràcies a la Burgesia i al sistema econòmic burgès. Doncs bé, serà<br />

el proletariat l'encarregat de fer girar el nou sistema de producció contra la pròpia burgesia. El<br />

proletariat, degut a la industrialització es converteix en un simple apèndix de la màquina, per<br />

això només rep, a canvi del seu treball, el mínim per poder subsistir, no sent, en realitat, pagat<br />

pel seu treball.<br />

80

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!