APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Per això, la Història és el desenvolupament de la lluita de classes socials (Noblesa-Burgesia
abans del segle XIX, Burgesia-Proletariat, després de la Revolució Liberal). El destí d'aquesta
lluita de classes és la societat comunista, és a dir, la societat futura sense classes socials. El
concepte de la Història de Marx és força diferent del concepte hegelià, tot i tenir un origen
comú. El pensament de Marx neix a partir de la noció hegeliana d’evolució dialèctica de la
Història. Marx, peró, és un autor materialista i, per tant, la Història és el desenvolupament
dialèctic de les relacions materials. Aixó és força allunyat del desenvolupament dialèctic de la
Idea proposat per Hegel. La lluita de classes és el fonament autèntic de la Història Marxiana,
on l’ésser humà és l’autèntic protagonista. Marx té, per tant, una visió pràctica, allunyada de
l’abstracció idealista de Hegel.
6.3.1.3. EL MATERIALISME DIALÈCTIC
Primerament, caldria especificar que el Materialisme Dialèctic no és obra directa de Karl
Marx, sinò de Friedrich Engels, amb el qual Marx hi col·laborà sovint, i cal dir que Marx,
mai no va corregir el pensament d'Engels, i es pot suposar que l'accepta. El Materialisme
Dialèctic consisteix en la visió dialèctica de la realitat material. Així, la matèria inanimada
passa a ser matèria viva, posteriorment arriba a ser matèria sensitiva, i quan aquesta és prou
complexa, apareix l'ésser humà, i amb ell, la intel·ligència. L'únic que existeix és la matèria, i,
per tant, res que no sigui material existeix. Tota realitat és lluita, i és a través d'aquesta lluita
que es procedeix a l'evolució de la matèria. Cal recordar que l'evolucionisme, a partir de
l'obra de Darwin, es formula a l'igual que la teoria marxista, a mitjans del s. XIX.
6.3.1.4. L'ALIEACIÓ
L'ésser humà és el subjecte de la Història, l'ésser humà concret que intenta realitzar-se a
través del seu treball. L'ésser humà viu alienat, però no és exactament la mateixa alienació de
la què ens parlava Feuerbach, ja que l'alienació religiosa és una alienació secundària que
desapareixerà quan ho faci l'autèntica alienació: l'alienació econòmica.
L'ésser humà, al treballar, posa en cada producte una part del seu ésser (energia, imaginació,
esforç...), així, els productes s'humanitzen. Per això és possible estudiar la forma de vida
d'una determinada població antiga a través dels productes que han creat. Però, en la societat
capitalista, els productes que l'obrer crea no són seus, s'han quedat en mans d'uns pocs (els
propietaris dels medis de producció). El treballador ven la seva força de treball a un altre
ésser, qui utilitza la seva força per enriquir-se, per això s'ha de dir que el burgès manipula la
personalitat del treballador. Aquesta alienació no desapareixerà fins que no desaparegui el
sistema capitalista i s'instauri la societat comunista.
78