APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />
Les accions són correctes en la mesura en que tendeixen a promoure la Felicitat, però a<br />
diferència d’autors anteriors, la Felicitat no és només de l’agent, sinò de tots els interessats en<br />
l’acció. Els éssers humans tenen impulsos socials naturals que els porten a considerar el bé de<br />
tots els interessats, i aquests impulsos poden ser reformats per l’aprenentatge i l’experiència.<br />
Hem de triar sempre aquella acció que sembli més probable que produeixi la major felicitat.<br />
Això ho podem fer tenint present el coneixement i l’experiència dels éssers humans dins la<br />
societat. El camí de la virtut ha de ser après, així cal mostrar que el bé ens proporciona plaer i<br />
el mal ens proporciona dolor, i associar les accions correctes a aquelles que proporcionen el<br />
major bé possible. Aquest serà el camí de la virtut, i la relació del concepte de plaer i fugida<br />
del dolor dins l’àmbit de la moral.<br />
6.2.3. <strong>LA</strong> LLIBERTAT<br />
John Stuart Mill és un dels teòrics més importants en l’àmbit de l’estudi de la Llibertat<br />
Humana, analitzant, sobre tot, com els poders públics posen en perill el concepte i la pràctica<br />
de la llibertat. Caldria matisar que John Stuart Mill ens parla de la llibertat política i no del<br />
lliure albir. No fa una reflexió metafísica sobre la llibertat, sinò que ens parla de la llibertat<br />
social o civil.<br />
Existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. A la vida<br />
pública els ciutadans viuen de cara als altres fent les tasques pròpies de la seva professió, per<br />
exemple. Els éssers humans, dins l’àmbit de la vida privada, trien aquells elements que<br />
consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren<br />
més adients, i tenen les opinions que volen, i l’Estat no ha d’intervenir en aquests afers de la<br />
vida privada.<br />
Ara bé, molts dels nostres actes afecten a d’altres persones, i, per tant no poden<br />
circumscriure’s dins l’àmbit de la vida privada de la persona. És, només en aquestes<br />
circumstàncies en les que l’Estat pot intervenir. Cal controlar els Poders de l’Estat, i situarlos,<br />
només en l’àmbit de la vida pública. John Stuart Mill valora com un bé preciós la llibertat<br />
dins l’àmbit privat: la llibertat de pensament, la llibertat d’expressió són elements de la<br />
màxima importància pel seu pensament.<br />
L’Estat pot intervenir, i pot castigar a algú que hagi comés una infracció que perjudiqui a<br />
d’altres persones, però sempre tenint present que l’Estat mai no podrà legislar o intervenir<br />
dins l’àmbit privat. Aquesta diferenciació entre l’àmbit públic i privat és un dels elements<br />
fonamentals de les societats que, com la nostra, han agafat el model de la Democràcia Liberal<br />
com a sistema polític. Intervenir, per part de l’Estat en aquest àmbit (opcions religioses,<br />
sexuals, d’opinió...), és la màxima agressió a la llibertat individual, sagrada per John Stuart<br />
Mill, i, per això, cal controlar el poder de l’Estat i del govern. Sense aquest control<br />
(parlamentari, de l’opinió pública, de la premsa...) l’Estat acaba sent autoritari i allunyat dels<br />
principis bàsics de la defensa de la llibertat.<br />
74