APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
6.2.2. L’UTILITARISME: LA RECERCA DE LA FELICITAT
PER A JOH STUART MILL
L’Utilitarisme afirma que el criteri moral fonamental és el principi d’utilitat: una acció és
correcta quan proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones, per
això, els utilitaristes han de calcular la quantitat de bé o mal generada per una acció i, en
funció d’aquest fet, decidir. Allò que té valor és el valor del benestar en la vida dels individus,
els interessos de tots els ciutadans tenen exactament el mateix pes, i per axò, la Felicitat
s’aconsegueix millor quan la societat deixa lliures els ciutadans per perseguir allò que ells
pretenen com a Felicitat. La Felicitat és l’única finalitat suprema per l’ésser humà, i ho
justifica considerant que l’única evidència per afirmar que una cosa és desitjable es que la
gent la desitja. La gent desitja ser feliç i persegueix la Felicitat com autèntic objectiu de la
seva vida. Tot allò que desitgem ho fem sobre la consideració de que ens proporciona plaer
(fet que, de vegades, no aconseguim)
Cal distingir entre allò que desitgem, ja que ens fa feliços, d’allò que desitgem per poder
arribar a ser feliços. Les virtuts han de ser considerades com a part del que anomenem
Felicitat, són el camí cap a la Felicitat, ja que podem arribar a un major nivell de la
comprensió de la Felicitat a travès del coneixement i l’experiència.
Així, John Stuart Mill considera que només el plaer és desitjable en ell mateix, i que les
accions seran considerades correctes o incorrectes en funció de si proporcionen la Felicitat
dels interessats o no. Cal assenyalar que seguim amb la idea, ja assenyalada per Epicur, que
considera la Felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.
La Felicitat és l’única cosa desitjable com a finalitat, mentre que la resta que és desitjable, ho
és com un medi per arribar a la Felicitat. Com ho podem probar? Tenim força problemes per
fer-ho degut a l’evidència del fet. Tothom desitja la seva Felicitat, però això no té per qué
significar que la Felicitat sigui bona, tot i que existeix una clara relació entre allò que que és
bo i allò que és desitjable.
No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors, i plaers inferiors, i les
nostres accions han de donar preferència als plaers superiors. Aquí veiem una clara influència
del pensament d’Epicur i d’Aristòtil. Els plaers superiors són els que porten al
desenvolupament moral propi de l’ésser humà: el coneixement, i el treball intel·lectual. Per
això afirmarà: “És millor ser una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, i és millor
ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet.”
Aquí seria bo tenir present que dins del conjunt de teories ètiques hi ha dos grans grups: les
ètiques deontològiques que basen el seu valor en la pròpia acciò en sí, mentre que les ètiques
teleològiques, com l’utilitarisme, basen el valor d’una acció en les conseqüències que aquesta
acció té. Però a diferència de l’epicureisme o de l’eudemonisme, supera l’àmbit individual
entenent per Felicitat el màxim profit pel major nombre de persones. El bé és, per tant un bé
comú que avui anomenem benestar.
73