APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
L'ésser té un procés d'evolució constant, seguint el mètode dialèctic, sent aquesta evolució la
Història de l'Absolut. La Filosofia és el darrer estadi de l'evolució. És la raó que es comprèn a
sí mateixa.
En ella troba l'autoconsciència, racionalitat i coneixement plens. Les diverses filosofies són
fases de la filosofia fins arribar al seu moment culminant: La Filosofia de Hegel. Desprès de
Hegel, la Filosofia perdrà la seva raó de ser i el Filòsof es convertirà en Historiador de la
Filosofia. Hegel és el darrer dels filòsofs sistemàtics, fent certa, en gran mesura la seva
darrera afirmació I després de mi... el caos. Van crear-se, a partir del seu pensament, dues
escoles diferenciades. La Dreta Hegeliana (poc important i gens innovadora) i l'Esquerra
Hegeliana, crítica amb l'obra de Hegel, però inspirada en ella, amb Feuerbach i Karl Marx
com a màxims exponents.
6.1.4. L'ESQUERRA HEGELIAA: LUDWIG FEUERBACH
Ludwig Feuerbach
Ludwig Feuerbach (1804-1872) veu en la Filosofia de Hegel una Teologia camuflada. La
teoria hegeliana que la realitat és posada per la Idea, l'Esperit Absolut.... només constitueix
una expressió de la doctrina teològica segons la qual la natura és creada per Déu. Feuerbach
afirmarà que la Teologia s'ha de reduir a Antropologia: Déu és un pensament de l'ésser humà.
L'essència de Déu és l'essència de l'ésser humà. L'ésser humà projecta fora de sí tot allò que és
i crea Déu. No és Déu qui ha creat l'ésser humà, sinó l'ésser humà qui ha creat Déu a la seva
imatge. Déu és un producte de l'ésser humà que venera i adora. Hi ha així una expropiació de
l'ésser humà (alienació). L'ésser humà és sotmès a alguna cosa que li és estranya. Aquest
concepte d'alienació tindrà una gran influència sobre el pensament de Karl Marx.
6.1.5. ARTHUR SCHOPEHAUER
Arthur Schopenhauer (1788-1860) és un dels autors fonamentals del segle XIX amb una gran
influència en autors com Henry Bergson, Sigmund Freud o Jean Paul Sartre. Influït per
Immanuel Kant i per la cultura oriental, intenta donar explicació a l’experiència del dolor
vital, i ho atribuiex a la voluntat de viure. Per aquest motiu considera que l'única forma de
mitigar el dolor és a partir de la vida ascètica, la renúncia i el sacrifici, plantejament que serà
molt criticat per Friedrich Nietzsche.
70