APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Aquesta idea influirà notablement sobre el pensament de Plató. Però el pensament dels
Pitagòrics va molt més enllà de la seva teoria de l'ànima. Consideren que el número 1 és
l'origen de l'univers, que al respirar, crea les tres dimensions i l'extensió de la matèria.
Consideren que el Nº 10 és la perfecció, però davant del problema de trobar-se que només hi
havia 9 cossos celestials, i no 10 com hauria de ser, s'inventen un 10è Planeta (L'Antiterra)
per poder continuar la coherència de l'argument anterior. Per poder entendre encara més
aquesta metodologia anticientífica cal dir que els pitagòrics van amagar a la resta de filòsofs
l'existència dels números irracionals els quals podien contradir la seva visió de l'univers de
forma matemàtica i racional. És a dir, quan alguna cosa de les que descobrien contradia el seu
pensament, en lloc de replantejar el seu pensament (seguint el mètode científic) intenten, de
totes totes, amagar aquesta descoberta.
En definitiva, el pensament Pitagòric és important no pas pel seu pensament en sí, sinó per la
importància històrica que tindrà a l'influir sobre el pensament de Plató i sobre la Nova
Ciència a partir del segle XVI.
2.1.1.5. HERÀCLIT
Heràclit (540-470 a C), considerarà que l'univers està regit per l'enfrontament de contraris, fet
que determina que aquest món sigui un món totalment dinàmic. Tan dinàmic és aquest món,
que el seu futur és totalment imprevisible, ja que els éssers canvien constantment, deixant de
ser allò que eren, sense seguir cap tipus d'ordre establert. Aquest pensament és expressat en la
famosa sentència: Mai no et podràs banyar dos cops al mateix riu. Aquest dinamisme extrem
té com a conseqüència important la impossibilitat del coneixement per dues raons:
1. Tot procés de coneixement necessita un període de temps, i durant aquest temps l'objecte
canvia, deixant de ser allò que era.
2. Durant aquest període de temps, també el subjecte canvia passant a ser un altre ésser.
Dins d'aquest dinamisme expressat en la lluita de contraris podem trobar la influència del
pensament d'Anaximandre; i com aquest, també necessita l'existència d'un element que sigui
l'encarregat de possibilitar aquesta lluita de contraris, així afirma l'existència del Logos,
similar a la Justícia Còsmica de la que ens parlava Anaximandre. Afirma l'existència d'un
Arkhé, el qual ha de ser, naturalment, un element dinàmic i el troba al Foc, així doncs, per a
Heràclit, la substància material la qual és l'origen de l'univers dinàmic és el foc. Heràclit serà
un dels autors Presocràtics més importants ja que influirà notablement sobre Plató, i serà un
dels elements clau d'una polèmica sobre el moviment o el canvi, juntament amb Parmènides,
polèmica que centrarà el pensament filosòfic prop de 150 anys, i que no serà solucionada
definitivament fins l'obra d'Aristòtil.
2.1.1.6. PARMÈIDES
Parmènides (540-450 a C) inicia el pensament afirmant L'Ésser és i el o-ésser no és.
Aquesta afirmació l'hem d'agafar des del punt de vista següent: l'Ésser existeix i el No-ésser
no existeix. Però, com veiem, Parmènides afirma l'existència d'un únic ésser el qual és
esfèric, etern, indiferenciat, immutable i perfecte.
6