APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Kant criticarà aquesta proposta ètica:
. És Empírica. Els preceptes d'aquesta ètica estan basats en l'experiència, però Kant
pretén una ètica que sigui universal, i, per tant, els preceptes de l'ètica no podran ser
empírics, sinó a priori.
. És Hipotètica. Ja que el comportament segons aquesta visió ètica, es basa en
aconseguir un premi o fugir d'un càstig.
. És Heterònoma. Rep els preceptes d'aquesta ètica des de fora de la raó.
Així Kant proposarà una ètica contrària a l'ètica material: Ètica Formal; que no sigui
empírica, sinó a priori, és a dir, universal i necessària per a tots els éssers humans. Que no
sigui hipotètica, sinó categòrica, és a dir, que no hi hagi cap condició que els obligui. Que no
sigui heterònoma, sinó autònoma, és a dir, que sigui el propi subjecte qui es determini a ell
mateix a obrar. Aquesta ètica formal ha d'estar basada en el deure, una ètica que no ens diu
Què hem de fer, sinó Com hem de comportar-nos. Kant troba tres tipus d'accions:
. Contràries al deure. Una acció incorrecta. Ex. Un comerciant que cobra preus
abusius.
. D'acord amb el deure. Una acció correcta però realitzada per un motiu específic.
Ex. Un comerciant que cobra el preu just per guanyar clients.
. El deure pel deure. Una acció correcta realitzada perquè és correcta. Ex. Un
comerciant que cobra el preu just perquè és el que ha de fer.
Només la darrera de les accions analitzades és moralment bona, ja que s'actua sense cap
finalitat: El deure pel deure. Kant aspira a crear una ètica així, racional i universal, que
s'imposi a tots els éssers humans a través de la raó. D'aquí ve la necessitat d'analitzar la raó
per poder establir la majoria d'edat de la Humanitat. Aquesta ètica té dues fonts principals:
La raó: la llei a priori. La llei moral i del bé no pot tenir com a origen l'experiència, i,
per tant, aquesta llei ha de ser a priori, independent de l'experiència, fonamentada en
la raó. A través de l'experiència coneixem allò que és, però l'ètica analitza allò que ha
de ser.
La voluntat: Els Imperatius. La voluntat es dona a ella mateixa les seves lleis,
anomenades imperatius. Però cal distingir dos tipus d'imperatius: Els Imperatius
Hipotètics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un càstig (Kant els rebutja), i
els Imperatius Categòrics (El deure pel deure, acceptats per Kant). Així trobem com a
màxima kantiana: Actua tal i com creus que hauria d’actuar tothom.
La voluntat és l'únic legislador moral que es pot admetre: l'autonomia de la voluntat
consisteix en que ella, per sí sola, no condicionada per res, és la llei.
Kant no ofereix regles de conducta que ens permetin viure honestament, sinó que ens dona
criteris racionals per determinar la validesa de totes les normes, arribant al principi
fonamental, a l'única orientació vàlida per tota la conducta humana: El deure pel deure.
67