APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Quan la raó fa de les Idees objectes reals, és a dir, si aplica les categories a les Idees (que
formen part del Noümen) cau en la il·lusió transcendental. Per això la Metafísica com a
ciència és impossible, perquè les categories només poden usar-se legítimament en l'aplicació
als Fenòmens. Les substàncies metafísiques (Déu, Món com a unitat, Ànima) estan més enllà
de l'experiència i, per tant, no hi podem aplicar les categories. Per això, els judicis sintètics a
priori són impossibles a la Metafísica. Així criticarà les pretensions de fer ciència sobre les
substàncies metafísiques:
. Ànima. Estudiant l'Ànima s'arriba constantment a Paralogismes, és a dir, a
arguments que semblen lògics, però que no ho són. L'error de la Metafísica consisteix
en voler aplicar la categoria substància al Jo penso, quan mai no hem tingut
experiència del Jo.
. Món com a unitat. Estudiant el món arribem a les Antinomies, és a dir, arguments
contradictoris que semblen ambdós totalment vàlids. (El Món és finit-El Món és
infinit). L’error de la Metafísica consisteix en voler aplicar la categoria substància al
temps i l’espai, quan són formes a priori, i no Fenòmens.
. Déu. Kant criticarà les demostracions de l’existència de Déu:
. Argument Ontològic: Del concepte de Déu no es pot extreure la seva
existència.
. Argument Cosmològic (Contingència): De l’experiència de l’ésser contingent
no s’extreu l’existència imprescindible de l’ésser necessari.
. Argument Teleològic, que planteja la necessitat de l'existència d'un ordenador
del Món. És l'argument que més respecta, però només demostra la necessitat
d'un ordenador i no d'un creador.
L'àmbit de les entitats metafísiques no serà el de la Raó Pura, sinó el de la Raó Pràctica
(L'Ètica). Per això, cal deixar totalment clar que Kant no nega en cap moment l'existència de
les entitats metafísiques (Déu, Món com a unitat, Ànima) Kant, el que fa, és negar la
possibilitat del seu coneixement, ja que no es poden aplicar les categories fora de l'àmbit de
l'estricta experiència.
5.3.2.3. ÈTICA
Kant, a l'igual que ha fet al terreny del coneixement, dins l'àmbit de l'ètica també analitzarà
les diferents visions ètiques que ha hagut al llarg de la Història, adonant-se que tots els
plantejaments ètics anteriors eren ètiques materials, és a dir, ètiques en les que la conducta
humana és considerada bona o dolenta depenent d'alguna cosa que és considerada el Bé
Suprem de l'ésser humà. (Plató, Aristòtil, Epicur...). Aquest Bé Suprem pot ser el plaer, la
felicitat, Déu... Segons aquesta visió ètica també hi ha uns medis per aconseguir aquest fi de
la conducta, i unes normes de comportament.
66