APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
5.3.2.2.1. ESTÈTICA TRASCEDETAL
L'Estètica Transcendental estudia les condicions sensibles del coneixement (espai i temps), i
mostra les condicions que fan possible els judicis sintètics a priori a la Matemàtica. L'espai i
el temps són les condicions transcendentals que permeten l'experiència, però no pertanyen a
l'àmbit de l'objecte, sinó del subjecte.
Aquesta és la Revolució Copernicana en el terreny del coneixement. Ja no és el subjecte qui
s'adapta a l'objecte, sinó que l'objecte és adaptat a la forma que té el subjecte de conèixer. Per
això l'objecte en sí, resta desconegut. Només conec el què apareix, al que anomeno Fenomen.
Amb això, no està dient Kant que el temps i l'espai no existeixin, sinó que no tenen existència
objectiva, ja que el seu àmbit és el subjecte (posseeixen existència subjectiva).
Kant anomenarà al temps i l'espai, formes a priori de la sensibilitat. (formes, ja que no són
dades empíriques, sinó la forma que tinc de rebre les impressions ; a priori perquè són
anteriors a l'experiència, fent-la possible). També les anomenarà Intuïcions Pures. (intuïcions,
ja que no són conceptes extrets de l'experiència ; pures ja que són buides de contingut
empíric).
Un esquema clarificador del procés de coneixement dins l'àmbit de la sensibilitat, mostrant
l'abast de la Revolució Copernicana en el terreny del coneixement, seria el següent:
dada empírica + espai i temps = Fenomen
objecte subjecte
Hi ha dos elements que intervenen en el procés de la sensibilitat. D'una banda l'element
material (Les impressions sensibles procedents de l'exterior); d'altra banda l'element formal
(L'espai i el temps), que estructuren aquesta realitat fent possible l'experiència, i a través
d'aquesta, el coneixement. La sensibilitat és passiva, ja que rep les impressions de l'exterior,
però les estructura a través de les formes a priori (espai i temps). El resultat final és el
Fenomen (allò que apareix) que pot ser definit com la impressió sensible que es dona a través
del temps i l'espai.
Abans hem vist com els judicis sintètics a priori eren possibles a la Matemàtica (Geometria i
Aritmètica) sense mostrar les raons per les quals són possibles. La raó és ben senzilla:
. La Geometria estudia l'espai, i com l'espai és una forma a priori de la sensibilitat,
els judicis sobre l'espai, seran sempre a priori.
. L'Aritmètica té com a base fonamental d'estudi la successió temporal. La sèrie
numèrica 1, 2, 3... es basa en el pas del temps. Per això els judicis de l'Aritmètica
seran sempre a priori.
63