APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
La Revoluciò Copernicana en el terreny del coneixement acaba amb aquesta polèmica, fent el
mateix paper que juga Aristòtil, en el pensament grec. D’altra banda, especialment en el
terreny de l’ètica, Kant és la culminació també del pensament il·lustrat. Aquesta necessitat de
sotmetre la raó a judici, i d’establir quins són els principis de l’ètica, trobant-la com un
element purament racional i universal, és, com deiem, el destí de tot el pensament il·lustrat
que confia en la capacitat de la raó, i que necessita establir els elements necessaris per la
creació d’una autèntica societat democràtica.
5.3.2.2. TEORIA DEL COEIXEMET
Kant afirmarà que serà Hume qui el despertarà del somni dogmàtic de la raó, és a dir, gràcies
a Hume, Kant es replantejarà tot el pensament en el terreny del coneixement. Aquesta és la
raó que el pensament kantià tingui una estructura crítica, és a dir, revisant tot el que s'ha dit
anteriorment, per després analitzar els encerts i els errors d'aquests plantejaments filosòfics.
Així, sobre el mètode de coneixement ha hagut tres respostes al llarg de la Història del
pensament:
. El Racionalisme. Afirmen que la raó sola, al marge de l'experiència pot arribar a
assolir el coneixement.
. L'Empirisme. Redueixen tot el coneixement a l'experiència, afirmant que no és
possible sense ella.
. L'Irracionalisme. Admeten com a única font possible de coneixement els
sentiments.
Tots aquests moviments filosòfics afirmen que el centre del procés de coneixement és
l'objecte, al voltant del qual gira el subjecte. Així en el procés de coneixement la clau és: com
és l'objecte, i no la forma que té el subjecte de conèixer l'objecte. Kant invertirà els termes de
l'anàlisi del coneixement, centrant l'atenció no en l'objecte sinó en el subjecte. El subjecte és
l'element actiu del procés de coneixement. L'objecte només és conegut quan aquest és integrat
dins del sistema cognitiu del subjecte. A aquest procés d'invertir el centre d'atenció del procés
cognitiu Kant l'anomena Revolució Copernicana en el terreny del coneixement.
El que pretén Kant és sotmetre la raó a judici crític. Això és absolutament necessari ja que hi
ha molta gent que no viu de forma il·lustrada, és a dir, sense fer cas de l'autèntica raó. Per
això considera que cal fer aquesta visió crítica, per arribar a assolir la majoria d'edat. La
Humanitat, segons Kant, viurà en una minoria d'edat fins que no sigui capaç de treballar amb
la raó. Cal fer fora els prejudicis i supersticions, i l'única forma de fer-ho és a través
d'analitzar la raó per reconèixer els seus límits i les seves possibilitats. Això permetrà que els
éssers humans arribin a l'autèntica llibertat. Per això la Il·lustració és tan important ja que ella
representa l'arribada a la majoria d'edat que permetrà que l'ésser humà sigui autènticament
lliure a través de la crítica.
60