APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

More documents

Recommendations

Info

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.3.2. IMMAUEL KAT: LA MAJORIA D'EDAT DE LA RAÓ Immanuel Kant (1724-1804) és un dels autor més importants de tots els temps, de fet, alguns historiadors el consideren com el filòsof més gran de la Història del pensament. 5.3.2.1. ITRODUCCIÓ Immanuel Kant El que pretén fer Kant, és donar un nou tipus de resposta a les preguntes més importants del pensament. Per això es formularà les quatre preguntes clau de la Filosofia: . Què puc conèixer? Es tracta del problema del coneixement per establir quins són els límits del coneixement. La resposta la trobarem a la Crítica de la Raó Pura i als Prolegòmens. . Què he de fer? Es tracta del problema de l'ètica i el comportament humà. La resposta la trobarem a la Crítica de la Raó Pràctica i a la Fonamentació de la Metafísica dels Costums. . Què puc esperar? Es tracta del problema de la Religió i la Història. La resposta la trobarem a La Religió dins dels límits de la raó i Idees de la Història Universal. . Què és l'Home? És la pregunta fonamental ja que és l'encarregada de relacionar les preguntes anteriors. La resposta la trobarem a Antropologia. Aquí estudiarem les respostes donades per Kant a les dues primeres preguntes, és a dir, estudiarem els temes de la Teoria del Coneixement i l'Ètica. El pensament d’Immanuel Kant és d’una banda la culminació de tota la Filosofia Moderna iniciada per Descartes, i d’altra banda, el cim del pensament il·lustrat. Kant és qui supera de forma definitiva la polèmica surgida a partir del pensament cartesià entre els Racionalistes i els Empiristes sobre l’existència o no de les idees innates. Kant considera que no existeix un coneixement definitiu, com considera Descartes, però tampoc és cert que no tinguem cap coneixement. Així Kant afirma que tenim un coneixement fiable. Però sempre hem de deixar la porta oberta a considerar que el que sempre hem considerat com a cert, pugui ser fals. Aquesta és la clau del Criticisme proposat per Kant com alternativa al Racionalisme i a l'Empirisme. 59
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia La Revoluciò Copernicana en el terreny del coneixement acaba amb aquesta polèmica, fent el mateix paper que juga Aristòtil, en el pensament grec. D’altra banda, especialment en el terreny de l’ètica, Kant és la culminació també del pensament il·lustrat. Aquesta necessitat de sotmetre la raó a judici, i d’establir quins són els principis de l’ètica, trobant-la com un element purament racional i universal, és, com deiem, el destí de tot el pensament il·lustrat que confia en la capacitat de la raó, i que necessita establir els elements necessaris per la creació d’una autèntica societat democràtica. 5.3.2.2. TEORIA DEL COEIXEMET Kant afirmarà que serà Hume qui el despertarà del somni dogmàtic de la raó, és a dir, gràcies a Hume, Kant es replantejarà tot el pensament en el terreny del coneixement. Aquesta és la raó que el pensament kantià tingui una estructura crítica, és a dir, revisant tot el que s'ha dit anteriorment, per després analitzar els encerts i els errors d'aquests plantejaments filosòfics. Així, sobre el mètode de coneixement ha hagut tres respostes al llarg de la Història del pensament: . El Racionalisme. Afirmen que la raó sola, al marge de l'experiència pot arribar a assolir el coneixement. . L'Empirisme. Redueixen tot el coneixement a l'experiència, afirmant que no és possible sense ella. . L'Irracionalisme. Admeten com a única font possible de coneixement els sentiments. Tots aquests moviments filosòfics afirmen que el centre del procés de coneixement és l'objecte, al voltant del qual gira el subjecte. Així en el procés de coneixement la clau és: com és l'objecte, i no la forma que té el subjecte de conèixer l'objecte. Kant invertirà els termes de l'anàlisi del coneixement, centrant l'atenció no en l'objecte sinó en el subjecte. El subjecte és l'element actiu del procés de coneixement. L'objecte només és conegut quan aquest és integrat dins del sistema cognitiu del subjecte. A aquest procés d'invertir el centre d'atenció del procés cognitiu Kant l'anomena Revolució Copernicana en el terreny del coneixement. El que pretén Kant és sotmetre la raó a judici crític. Això és absolutament necessari ja que hi ha molta gent que no viu de forma il·lustrada, és a dir, sense fer cas de l'autèntica raó. Per això considera que cal fer aquesta visió crítica, per arribar a assolir la majoria d'edat. La Humanitat, segons Kant, viurà en una minoria d'edat fins que no sigui capaç de treballar amb la raó. Cal fer fora els prejudicis i supersticions, i l'única forma de fer-ho és a través d'analitzar la raó per reconèixer els seus límits i les seves possibilitats. Això permetrà que els éssers humans arribin a l'autèntica llibertat. Per això la Il·lustració és tan important ja que ella representa l'arribada a la majoria d'edat que permetrà que l'ésser humà sigui autènticament lliure a través de la crítica. 60
Page 1 and 2:
APUNTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFI
Page 3 and 4:
José Vicente Mestre Chust: Apunts
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10: José Vicente Mestre Chust: Apunts
Page 59: José Vicente Mestre Chust: Apunts
show all

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?