APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
2.1.1. FILOSOFIA MOISTA
Com ja hem assenyalat anteriorment, consideren que l'Arkhé és una substància única, la qual
és l'origen cronològic de l'univers, i a la qual anirà a parar tot l'univers després d'un procés de
corrupció.
2.1.1.1. TALES DE MILET
Tales de Milet (639-545 a C) és el primer autor del qual es coneix el seu nom i el seu
pensament, tot i que no va arribar a escriure cap obra. Serà l'iniciador d'una escola filosòfica a
Milet on destacaran Anaximandre i Anaxímenes. És igualment el creador del concepte
d'Arkhé com a substància origen de l'univers i proposarà com Arkhé l'aigua. Podem trobar
diverses raons que justifiquin el fet que Tales hagi escollit com a Arkhé l'aigua. La primera
seria que l'aigua és gairebé sinònim de vida. Allà on hi ha aigua hi ha vida, i la vida sense
aquesta és del tot impossible. Tales va viure una temporada a Egipte on va poder adonar-se
de la importància de l'aigua per a la vida. Una altra raó seria geopolítica ja que la Grècia
Clàssica té com a centre el Mar Egeu, d'aquí la importància de l'aigua.
2.1.1.2. AAXIMADRE
Anaximandre (610-547 a C), deixeble de Tales, considera que no és possible que l'Arkhé
formi part d'aquest univers i per això considera que l'Arkhé hauria de ser una substància no
existent en aquesta realitat. Per això l'anomenarà Apeiron (allò que és indeterminat). S'adona
que el temps té una successió cíclica degut a la lluita de contraris: fred-calor llum-foscor...,i
afirma que l'Arkhé seria una realitat fora d'aquest univers on aquests contraris conviurien.
En un moment determinat, un dels contraris triomfa sobre l'altre creant-se una situació
injusta, intervenint la Justícia Còsmica. La Justícia Còsmica farà triomfar el contrari derrotat
anteriorment, iniciant-se així el procés cíclic de canvi que caracteritza aquesta realitat. Aquest
pensament influirà notablement sobre Heràclit (un dels Presocràtics més importants).
2.1.1.3. AAXÍMEES
Anaxímenes (588-524 a C), deixeble d'Anaximandre considerarà que l'Arkhé és l'aire el qual
per condensació crea la resta de la matèria. Aquests tres autors formen una unitat ja que tots
tres són originaris de la ciutat de Milet (origen de la Filosofia).
2.1.1.4. PITÀGORES
Pitàgores (580-524 a C), més que no pas un filòsof es tracta d'un líder d'un grup religiós (els
Pitagòrics) els quals tenien com a precepte més important la creença en la transmigració de
les ànimes. Així consideren que l'ànima és una part immaterial, unida al cos, sent l'ànima la
part més important de l'ésser humà, la qual és capaç de viure fora del cos, immortal, sent
l'ànima presonera del cos. Així Pitàgores té una visió dual de l'ésser humà, dividint-lo en cos
(matèria) i ànima (immaterial).
5