APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

22.04.2013 Views
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.2.4.3. ÈTICA I POLÍTICA En el terreny ètic Hume analitza quin és el fonament de l'ètica. La majoria de pensadors anteriors han considerat que el fonament bàsic de l'ètica ha estat sempre la Raó. En canvi, Hume no compartirà aquesta opinió, ja que considerarà que la Raó no pot ser l'únic fonament bàsic per a les qüestions de tipus ètic. Els judicis morals determinen el nostre comportament al dictar-nos allò que hem de fer i el que no. En canvi la raó no pot determinar el nostre comportament. El coneixement intel·lectual no pot determinar o evitar un comportament, ja que el coneixement només pot ser de relacions entre idees (i les matemàtiques o la lògica estan fora de l'ambient pràctic i no ens impulsen a realitzar-les) o coneixement de fets, i els fets són fets, no judicis morals. L'autèntic fonament bàsic del judici moral el trobem als sentiments. Són els sentiments els que ens poden mostrar la bondat o maldat de les accions humanes. Això té com a conseqüència més important la no existència d'una moral general basada en la raó, sinó que la moral estarà basada en els sentiments, en un gust similar al gust estètic i, per tant, la pretensió de crear normes morals racionals no té sentit, no se sap, racionalment, que una acció és moralment reprobable, se sent, per això la seva proposta política serà l'utilitarisme. Aquesta serà la primera proposta de caràcter democràtic basat en la regla de la majoria, a l'igual que els sistemes democràtics actuals; serà la utilitat dels éssers humans el plantejament propi del fet ètic i polític. Cal tenir igualment present que Hume no nega que la raó intervingui a l'hora de crear el judici moral, el que nega és que sigui l'única que intervé, i, fins i tot, nega que sigui l'element més important, però sense arribar a negar que la raó estigui fora de l'elaboració del judici moral. A més a més afirma que les veritats religioses no poden demostrar-se per la raó, i ja que com hem vist a la teoria del coneixement, no accepta res del que no tinguem experiència. 5.2.4.4. IMPORTÀCIA DE HUME AL LLARG DE LA HISTÒRIA Kant afirma que va ser Hume qui el despertà del somni dogmàtic de la raó, i en realitat aquesta és l'autèntica missió de Hume. Mostra de forma gairebé definitiva que la Metafísica no té cap sentit, i per això el que fa es mostrar totes i cadascuna de les seves debilitats. Hume és el gran destructor dels prejudicis filosòfics, eina necessària per poder facilitar la tasca constructora de Kant. Sense Hume, l'obra de Kant no seria possible. Això ja el converteix en un dels autors més destacats de la Història al mostrar-nos que el camí de l'Empirisme ens porta cap a un carreró sense sortida. Un altre aspecte a destacar ve des del terreny polític, Hume és un dels primers autors teòrics de la Democràcia, a través de l'utilitarisme, sent considerat com el primer intent de conciliar dues tradicions diferents com la Democràcia i el Liberalisme. 55

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.3. LA IL·LUSTRACIÓ (IMMAUEL KAT) La Il·lustració és un període molt important de la Història del Pensament, ja que representarà una nova manera de reflexionar sobre les qüestions relacionades amb l'ésser humà, i tindrà com a conseqüència més important el naixement dels sistemes polítics liberals, com per exemple la Revolució Americana de 1776 i la Revolució Francesa de 1789. Podem trobar un precedent clar al pensament propi de la Il·lustració, dins el Pensament de l’Empirisme Britànic dels segles XVII i XVIII, per això hi haurà una vinculació clara entre els darrers empiristes britànics com Hume i els Il·lustrats Francesos. El pensament il·lustrat intentarà cercar la llibertat humana i el reconeixement dels drets individuals. Valgui com a exemple la frase de Voltaire: "No estic d'acord amb el que dius, però lluitaré fins a la mort per a que puguis dir-ho." La Il·lustració pròpiament dita és la Francesa al voltant de l'obra promoguda per Diderot L'Enciclopèdia, on intervindran la majoria d'autors anomenats Il·lustrats: Rousseau, D'Alambert, Montesquieu, Diderot, Voltaire.... tot i que tindrà la seva continuació amb la Il·lustració Alemanya i la importantíssima obra d'Immanuel Kant. Portada de l’Enciclopèdia 56

Page 1 and 2: APUNTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFI

Page 3 and 4: José Vicente Mestre Chust: Apunts


























Page 55: José Vicente Mestre Chust: Apunts























pensament

filosofia

coneixement

mestre

apunts

vicente

forma

idees

vida

realitat

aldea

global

aldeaglobal.net

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global ... View more APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

Delete template?

Save as template ?

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global