APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
5.2.4.3. ÈTICA I POLÍTICA
En el terreny ètic Hume analitza quin és el fonament de l'ètica. La majoria de pensadors
anteriors han considerat que el fonament bàsic de l'ètica ha estat sempre la Raó. En canvi,
Hume no compartirà aquesta opinió, ja que considerarà que la Raó no pot ser l'únic fonament
bàsic per a les qüestions de tipus ètic. Els judicis morals determinen el nostre comportament
al dictar-nos allò que hem de fer i el que no. En canvi la raó no pot determinar el nostre
comportament. El coneixement intel·lectual no pot determinar o evitar un comportament, ja
que el coneixement només pot ser de relacions entre idees (i les matemàtiques o la lògica
estan fora de l'ambient pràctic i no ens impulsen a realitzar-les) o coneixement de fets, i els
fets són fets, no judicis morals.
L'autèntic fonament bàsic del judici moral el trobem als sentiments. Són els sentiments els
que ens poden mostrar la bondat o maldat de les accions humanes. Això té com a
conseqüència més important la no existència d'una moral general basada en la raó, sinó que la
moral estarà basada en els sentiments, en un gust similar al gust estètic i, per tant, la pretensió
de crear normes morals racionals no té sentit, no se sap, racionalment, que una acció és
moralment reprobable, se sent, per això la seva proposta política serà l'utilitarisme. Aquesta
serà la primera proposta de caràcter democràtic basat en la regla de la majoria, a l'igual que
els sistemes democràtics actuals; serà la utilitat dels éssers humans el plantejament propi del
fet ètic i polític.
Cal tenir igualment present que Hume no nega que la raó intervingui a l'hora de crear el judici
moral, el que nega és que sigui l'única que intervé, i, fins i tot, nega que sigui l'element més
important, però sense arribar a negar que la raó estigui fora de l'elaboració del judici moral. A
més a més afirma que les veritats religioses no poden demostrar-se per la raó, i ja que com
hem vist a la teoria del coneixement, no accepta res del que no tinguem experiència.
5.2.4.4. IMPORTÀCIA DE HUME AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Kant afirma que va ser Hume qui el despertà del somni dogmàtic de la raó, i en realitat
aquesta és l'autèntica missió de Hume. Mostra de forma gairebé definitiva que la Metafísica
no té cap sentit, i per això el que fa es mostrar totes i cadascuna de les seves debilitats. Hume
és el gran destructor dels prejudicis filosòfics, eina necessària per poder facilitar la tasca
constructora de Kant. Sense Hume, l'obra de Kant no seria possible. Això ja el converteix en
un dels autors més destacats de la Història al mostrar-nos que el camí de l'Empirisme ens
porta cap a un carreró sense sortida. Un altre aspecte a destacar ve des del terreny polític,
Hume és un dels primers autors teòrics de la Democràcia, a través de l'utilitarisme, sent
considerat com el primer intent de conciliar dues tradicions diferents com la Democràcia i el
Liberalisme.
55