APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Per tant, no podem afirmar en cap cas la relació de Causalitat Necessària entre dos fets,
encara que sempre els hàgim vist connectats en el passat. És el costum i l'hàbit de veure'ls
sempre connectats el que ens fa pensar que existeix una relació de causalitat necessària, però
aquesta certesa no ens ve del coneixement, sinó d'una necessitat psicològica que ens obliga a
considerar-los connectats. Del futur no puc tenir coneixement, només puc tenir una certa
creença.
Si jo no puc afirmar res del que jo no tingui Impressió què succeeix amb Déu, el Món i Jo?
Perquè de cap d'aquestes realitats (les substàncies cartesianes) jo en tinc d'Impressions. Hume
afirmarà que la paraula substància només és un conjunt de percepcions particulars que ens
hem acostumats a veure plegades, i, per tant, el concepte clau de la Metafísica no té cap valor.
Analitzem cadascuna d'aquestes substàncies per separat.
El Món. Locke justificava l'existència del Món a partir de les Idees (que Hume anomenaria
Impressions), així el Món era la Causa de les Impressions. Però Hume no pot acceptar
aquesta afirmació ja que no podem parlar de causes. L'únic que puc afirmar és que tinc una
Impressió, però no que a aquesta Impressió li correspongui una realitat exterior; per tant, no
podem afirmar l'existència d'una realitat exterior diferent de les nostres Impressions, ja que el
nostre coneixement s'esgota en les Impressions.
Déu. Tant Locke com Berkeley accepten l'existència de Déu, fins i tot Berkeley considera que
Déu és la causa de les Impressions, però ja hem vist que per a Hume no podem parlar de
causes, i a més a més, de Déu, mai no hem tingut Impressions, per tant no puc afirmar la seva
existència.
Jo. Des del Cogito Cartesià sembla del tot impossible dubtar de l'existència del propi Jo, però
Hume afirmarà que el Jo no és una Impressió, sinó que és allò que es creu subjecte de les
nostres Impressions, però del qual no tenim Impressions. Les nostres Impressions no són
constants, per tant, no existeix un Jo constant com una substància diferent de les
Impressions. ¿Com explica Hume la consciència que tenim de la nostra identitat? Hume ho
explica a través de la memòria, gràcies a la qual coneixem la connexió existent entre les
diferents Impressions. L'error consisteix en confondre successió amb identitat.
Així Hume acaba en un escepticisme total ja que no pot afirmar l'existència o no de les
realitats metafísiques (Déu, Món Jo), sent la clau d'aquesta visió escèptica la Crítica a la
Causalitat Necessària. Una conseqüència directa d'aquesta visió escèptica és la seva visió
sobre les ciències. En primer lloc la matemàtica és un saber analític, és a dir, que tracta sobre
les relacions entre idees, no aplicables als fets. La Física no pot ser considerada una ciència,
ja que el coneixement segur de les idees de força i de connexió necesària no és possible, ja
que aquestes idees no són originades en cap impressió. Respecte a la Metafísica, ja ho hem
analitzat, és un coneixement dogmàtic i tancat del qual ja hem comprobat anteriorment la
seva manca de validesa.
54