APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />
Per tant, no podem afirmar en cap cas la relació de Causalitat Necessària entre dos fets,<br />
encara que sempre els hàgim vist connectats en el passat. És el costum i l'hàbit de veure'ls<br />
sempre connectats el que ens fa pensar que existeix una relació de causalitat necessària, però<br />
aquesta certesa no ens ve del coneixement, sinó d'una necessitat psicològica que ens obliga a<br />
considerar-los connectats. Del futur no puc tenir coneixement, només puc tenir una certa<br />
creença.<br />
Si jo no puc afirmar res del que jo no tingui Impressió què succeeix amb Déu, el Món i Jo?<br />
Perquè de cap d'aquestes realitats (les substàncies cartesianes) jo en tinc d'Impressions. Hume<br />
afirmarà que la paraula substància només és un conjunt de percepcions particulars que ens<br />
hem acostumats a veure plegades, i, per tant, el concepte clau de la Metafísica no té cap valor.<br />
Analitzem cadascuna d'aquestes substàncies per separat.<br />
El Món. Locke justificava l'existència del Món a partir de les Idees (que Hume anomenaria<br />
Impressions), així el Món era la Causa de les Impressions. Però Hume no pot acceptar<br />
aquesta afirmació ja que no podem parlar de causes. L'únic que puc afirmar és que tinc una<br />
Impressió, però no que a aquesta Impressió li correspongui una realitat exterior; per tant, no<br />
podem afirmar l'existència d'una realitat exterior diferent de les nostres Impressions, ja que el<br />
nostre coneixement s'esgota en les Impressions.<br />
Déu. Tant Locke com Berkeley accepten l'existència de Déu, fins i tot Berkeley considera que<br />
Déu és la causa de les Impressions, però ja hem vist que per a Hume no podem parlar de<br />
causes, i a més a més, de Déu, mai no hem tingut Impressions, per tant no puc afirmar la seva<br />
existència.<br />
Jo. Des del Cogito Cartesià sembla del tot impossible dubtar de l'existència del propi Jo, però<br />
Hume afirmarà que el Jo no és una Impressió, sinó que és allò que es creu subjecte de les<br />
nostres Impressions, però del qual no tenim Impressions. Les nostres Impressions no són<br />
constants, per tant, no existeix un Jo constant com una substància diferent de les<br />
Impressions. ¿Com explica Hume la consciència que tenim de la nostra identitat? Hume ho<br />
explica a través de la memòria, gràcies a la qual coneixem la connexió existent entre les<br />
diferents Impressions. L'error consisteix en confondre successió amb identitat.<br />
Així Hume acaba en un escepticisme total ja que no pot afirmar l'existència o no de les<br />
realitats metafísiques (Déu, Món Jo), sent la clau d'aquesta visió escèptica la Crítica a la<br />
Causalitat Necessària. Una conseqüència directa d'aquesta visió escèptica és la seva visió<br />
sobre les ciències. En primer lloc la matemàtica és un saber analític, és a dir, que tracta sobre<br />
les relacions entre idees, no aplicables als fets. La Física no pot ser considerada una ciència,<br />
ja que el coneixement segur de les idees de força i de connexió necesària no és possible, ja<br />
que aquestes idees no són originades en cap impressió. Respecte a la Metafísica, ja ho hem<br />
analitzat, és un coneixement dogmàtic i tancat del qual ja hem comprobat anteriorment la<br />
seva manca de validesa.<br />
54