22.04.2013 Views

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />

. Les Idees són les representacions o còpies de les Impressiones. Són com el record de les<br />

Impressions.<br />

Hi ha diferents criteris per separar les Impressions de les Idees: Les Impressions sempre són<br />

més fortes que les Idees, ja que les Idees són les imatges dèbils de les Impressions. Un altre<br />

criteri és també molt clarificador, les Impressions sempre fan referència al present, mentre<br />

que les Idees sempre fan referència al passat. Tant les Idees com les Impressions poden ser<br />

simples i complexes, tenint exactament la mateixa distinció que ja fèiem amb Locke.<br />

. Simples: Són les sensacions immediates i poden tenir com origen la sensació i la reflexió.<br />

(color, olor...)<br />

. Complexes: Són les elaborades per la ment humana al relacionar i combinar les simples. A<br />

l'hora d'elaborar les complexes l'enteniment és actiu, mentre que respecte a les simples és<br />

passiu.<br />

Les Impressions i les Idees estan relacionades entre sí, les Idees i les Impressions s'assemblen<br />

ja que les Idees procedeixen de les Impressions. I aquest serà el criteri de veritat de les Idees<br />

per a Hume (que serà molt més radical que l'acceptat per Locke): Si una Idea pot fer<br />

referència directa d'una Impressió podem acceptar-la com una Idea correcta, si no ho pot fer<br />

haurem de considerar-la com a falsa. És a dir, Hume considera que les Impressions seran la<br />

clau del coneixement, i si no hi ha Impressions, no hi ha coneixement. (Hume porta a l'extrem<br />

el concepte inicial d'Empirisme).<br />

Hume considera que hi ha dos tipus de coneixement:<br />

. Per relacions entre Idees. Tot i que les Idees tenen el seu fonament en les Impressions<br />

podem tenir coneixement de les Idees sense haver de recórrer a les Impressions. Així per<br />

exemple El tot és més gran que la part es basa en les Idees de tot i de part, sense haver de<br />

recórrer a les Impressions de tot o de part. Aquest tipus de coneixement és analític<br />

(Matemàtica i Lògica).<br />

. Per coneixement de fets. Aquest és el coneixement empíric, és a dir, el basat en les<br />

Impressions. Cal recordar el criteri de veritat de les Idees el qual hem analitzat anteriorment<br />

Si una Idea no pot fer referència directa a una Impressió, és una idea falsa. El coneixement<br />

no té altre fonament que les Impressions.<br />

Però què succeeix amb la Causalitat Necessària? Nosaltres establim que entre dos fets A,B<br />

establim una relació de causalitat ja que sempre que hem vist A hem vist posteriorment B, de<br />

tal forma que quan veiem A, podem preveure B, i ens basem en la nostra experiència passada<br />

per afirmar això. En canvi nosaltres, aquesta afirmació de que després d'A tindrem sempre B,<br />

no la podem fer per dues raons:<br />

. o tenim Impressions de Futur, i, per tant no sabem si en el futur després d'A tindrem<br />

sempre B, ja que no coneixem el futur.<br />

. o tenim Impressions de la Causalitat, l'únic que hem vist ha estat la successió temporal en<br />

el passat d'A,B, però no tenim la Impressió de la relació causal entre A i B.<br />

53

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!