APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />
. Les Idees són les representacions o còpies de les Impressiones. Són com el record de les<br />
Impressions.<br />
Hi ha diferents criteris per separar les Impressions de les Idees: Les Impressions sempre són<br />
més fortes que les Idees, ja que les Idees són les imatges dèbils de les Impressions. Un altre<br />
criteri és també molt clarificador, les Impressions sempre fan referència al present, mentre<br />
que les Idees sempre fan referència al passat. Tant les Idees com les Impressions poden ser<br />
simples i complexes, tenint exactament la mateixa distinció que ja fèiem amb Locke.<br />
. Simples: Són les sensacions immediates i poden tenir com origen la sensació i la reflexió.<br />
(color, olor...)<br />
. Complexes: Són les elaborades per la ment humana al relacionar i combinar les simples. A<br />
l'hora d'elaborar les complexes l'enteniment és actiu, mentre que respecte a les simples és<br />
passiu.<br />
Les Impressions i les Idees estan relacionades entre sí, les Idees i les Impressions s'assemblen<br />
ja que les Idees procedeixen de les Impressions. I aquest serà el criteri de veritat de les Idees<br />
per a Hume (que serà molt més radical que l'acceptat per Locke): Si una Idea pot fer<br />
referència directa d'una Impressió podem acceptar-la com una Idea correcta, si no ho pot fer<br />
haurem de considerar-la com a falsa. És a dir, Hume considera que les Impressions seran la<br />
clau del coneixement, i si no hi ha Impressions, no hi ha coneixement. (Hume porta a l'extrem<br />
el concepte inicial d'Empirisme).<br />
Hume considera que hi ha dos tipus de coneixement:<br />
. Per relacions entre Idees. Tot i que les Idees tenen el seu fonament en les Impressions<br />
podem tenir coneixement de les Idees sense haver de recórrer a les Impressions. Així per<br />
exemple El tot és més gran que la part es basa en les Idees de tot i de part, sense haver de<br />
recórrer a les Impressions de tot o de part. Aquest tipus de coneixement és analític<br />
(Matemàtica i Lògica).<br />
. Per coneixement de fets. Aquest és el coneixement empíric, és a dir, el basat en les<br />
Impressions. Cal recordar el criteri de veritat de les Idees el qual hem analitzat anteriorment<br />
Si una Idea no pot fer referència directa a una Impressió, és una idea falsa. El coneixement<br />
no té altre fonament que les Impressions.<br />
Però què succeeix amb la Causalitat Necessària? Nosaltres establim que entre dos fets A,B<br />
establim una relació de causalitat ja que sempre que hem vist A hem vist posteriorment B, de<br />
tal forma que quan veiem A, podem preveure B, i ens basem en la nostra experiència passada<br />
per afirmar això. En canvi nosaltres, aquesta afirmació de que després d'A tindrem sempre B,<br />
no la podem fer per dues raons:<br />
. o tenim Impressions de Futur, i, per tant no sabem si en el futur després d'A tindrem<br />
sempre B, ja que no coneixem el futur.<br />
. o tenim Impressions de la Causalitat, l'únic que hem vist ha estat la successió temporal en<br />
el passat d'A,B, però no tenim la Impressió de la relació causal entre A i B.<br />
53