APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.2.2.3. FILOSOFIA MORAL DE JOH LOCKE La Filosofia Moral de Locke té com a punt d’inici la classificació de les idees que proposa a la teoria del coneixement. Així, al considerar l’existència de dos tipus d’idees (simples i complexes) nega la possibilitat de principis morals universals, així com de l’existència d’idees innates de caràcter moral. Les coses són bones o dolentes en fució del plaer i del dolor, definint la felicitat com el màxim plaer al que podem arribar. Tenim una visió similar als plantejaments ètics similars als d’Aristòtil o Epicur. El discurs moral utilitza idees complexes, tal i com succeeix en el terreny del coneixement. És interessant analitzar el fet que John Locke, tal i com havien fet d’altres autors, pretenia crear una ciència moral, com, per exemple ho és la matemàtica. No obstant, la visió que planteja John Locke sobre la impossibilitat d’una moral innata i universal determina que el fonament de la ciència moral sigui l’acord i el consens. Pel que fa a la visió que planteja John Locke sobre el fet religiós cal tenir present que John Locke és partidari de la tolerància religiosa, proposant una separació clara entre el govern civil i la religió. No obstant, la seva tolerància no és inifinita, ja que exclou d’aquesta tolerància els catòlics i l’ateisme. 5.2.2.3. IMPORTÀCIA DE LOCKE AL LLARG DE LA HISTÒRIA John Locke és un dels autors més importants de la història per dues qüestions prou destacades tant l’una com l’altra. En un primer fet, hem de tenir present que John Locke és l’iniciador de l’Empirisme i, per tant de la resposta filosòfica contra el Racionalisme continental, iniciat per Descartes, que considera la possibilitat del coneixement al marge de l’experiència. John Locke és el primer en respondre contra el principi de les idees innates, iniciant una polèmica que centrarà el pensament filosòfic al llarg dels segles XVII i XVIII al pensar que el coneixement només és possible a través de l’experiència sensible. D’altra banda, John Locke és l’iniciador del moviment polític del Liberalisme, anant més enllà de la proposta absolutista de Thomas Hobbes. No oblidem que el Liberalisme és la base del nostre sistema actual, la democràcia liberal. Per tot això, John Locke juga un paper fonamental en el pensament filosòfic, sent també el creador del concepte de drets humans, tan important en la concepció dels drets individuals, i de la concepció actual de la democràcia. 5.2.3. GEORGE BERKELEY George Berkeley (1685-1753) afirma que l'existència consisteix en percebre o ser percebut, i per tant, l'únic del qual podem assegurar la seva existència és de les idees, ja que l'ésser s'esgota en el fet de ser percebut. Però, què succeeix amb tot allò que ningú no pot percebre? No existeix? Berkeley afirma que sí existeix ja que Déu sí que ho contempla tot. Així doncs, Déu és la clau de l'existència dels objectes, així quan jo veig una cosa, no la veig perquè existeixi, sinó perquè Déu fa que jo la vegi. Això ens pot portar a la idea de que tots som personatges de ficció a la ment de Déu. 51
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.2.4. DAVID HUME David Hume (1711-1776) és un autor fonamental per entendre l’Empirisme. Kant afirmà, referint-se a Hume, com qui el va fer despertar del somni dogmàtic de la raó. Es tracta d'un dels autors més importants de la Història del pensament, ja que porta al seu màxim extrem el pensament empirista, mostrant al mateix temps la impossibilitat de la Metafísica com a eina de coneixement. En el terreny ètic, David Hume és un dels pares de la teoria liberal i de l'utilitarisme. 5.2.4.1. ITRODUCCIÓ David Hume David Hume filosofa en plena polèmica filosòfica Racionalisme-Empirisme, i és aquest element la clau fonamental per entendre el seu pensament. De fet, el que fa Hume és radicalitzar la proposta empirista iniciada per John Locke, derivant l'empirisme cap a l'escepticisme més radical. Els racionalistes, desprès de l'obra de Descartes accepten l'existència d'idees innates (Spinoza, Leibniz…) mentre que els empiristes consideren que l'única font de coneixement és l'experiència sensible. Hume porta aquest punt a l'extrem sent aquesta la clau per entendre l'escepticisme en el que cau el seu pensament. Caldrà arribar al pensament de Kant per harmonitzar els pensaments empirista i racionalista, i superar l'escepticisme de Hume. 5.2.4.2. TEORIA DEL COEIXEMET És un dels autors més importants del moviment filosòfic de l'Empirisme, i, per tant, considera que l'única font possible de coneixement és l'experiència sensible, i tot el que escapa a aquesta experiència resulta totalment incognoscible. Aquest punt és molt important: si no hi ha experiència no hi ha coneixement. Locke anomenava a tot allò que coneixem idees, Hume, en canvi separarà clarament les Impressions de les Idees. . Les Impressions són el coneixement a través dels sentits. 52
- Page 1 and 2: APUNTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFI
- Page 3 and 4: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 5 and 6: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 7 and 8: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 9 and 10: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 11 and 12: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 13 and 14: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 15 and 16: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 17 and 18: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 19 and 20: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 21 and 22: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 23 and 24: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 25 and 26: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 27 and 28: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 29 and 30: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 31 and 32: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 33 and 34: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 35 and 36: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 37 and 38: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 39 and 40: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 41 and 42: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 43 and 44: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 45 and 46: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 47 and 48: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 49 and 50: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 51: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 55 and 56: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 57 and 58: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 59 and 60: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 61 and 62: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 63 and 64: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 65 and 66: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 67 and 68: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 69 and 70: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 71 and 72: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 73 and 74: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 75 and 76: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 77 and 78: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 79 and 80: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 81 and 82: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 83 and 84: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 85 and 86: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 87 and 88: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 89 and 90: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 91 and 92: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 93 and 94: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 95 and 96: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 97 and 98: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 99 and 100: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 101 and 102: José Vicente Mestre Chust: Apunts
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />
5.2.2.3. <strong>FILOSOFIA</strong> MORAL <strong>DE</strong> JOH LOCKE<br />
La Filosofia Moral de Locke té com a punt d’inici la classificació de les idees que proposa a<br />
la teoria del coneixement. Així, al considerar l’existència de dos tipus d’idees (simples i<br />
complexes) nega la possibilitat de principis morals universals, així com de l’existència<br />
d’idees innates de caràcter moral. Les coses són bones o dolentes en fució del plaer i del<br />
dolor, definint la felicitat com el màxim plaer al que podem arribar. Tenim una visió similar<br />
als plantejaments ètics similars als d’Aristòtil o Epicur. El discurs moral utilitza idees<br />
complexes, tal i com succeeix en el terreny del coneixement.<br />
És interessant analitzar el fet que John Locke, tal i com havien fet d’altres autors, pretenia<br />
crear una ciència moral, com, per exemple ho és la matemàtica. No obstant, la visió que<br />
planteja John Locke sobre la impossibilitat d’una moral innata i universal determina que el<br />
fonament de la ciència moral sigui l’acord i el consens.<br />
Pel que fa a la visió que planteja John Locke sobre el fet religiós cal tenir present que John<br />
Locke és partidari de la tolerància religiosa, proposant una separació clara entre el govern<br />
civil i la religió. No obstant, la seva tolerància no és inifinita, ja que exclou d’aquesta<br />
tolerància els catòlics i l’ateisme.<br />
5.2.2.3. IMPORTÀCIA <strong>DE</strong> LOCKE AL L<strong>LA</strong>RG <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> HISTÒRIA<br />
John Locke és un dels autors més importants de la història per dues qüestions prou destacades<br />
tant l’una com l’altra. En un primer fet, hem de tenir present que John Locke és l’iniciador de<br />
l’Empirisme i, per tant de la resposta filosòfica contra el Racionalisme continental, iniciat per<br />
Descartes, que considera la possibilitat del coneixement al marge de l’experiència. John<br />
Locke és el primer en respondre contra el principi de les idees innates, iniciant una polèmica<br />
que centrarà el pensament filosòfic al llarg dels segles XVII i XVIII al pensar que el<br />
coneixement només és possible a través de l’experiència sensible.<br />
D’altra banda, John Locke és l’iniciador del moviment polític del Liberalisme, anant més<br />
enllà de la proposta absolutista de Thomas Hobbes. No oblidem que el Liberalisme és la base<br />
del nostre sistema actual, la democràcia liberal. Per tot això, John Locke juga un paper<br />
fonamental en el pensament filosòfic, sent també el creador del concepte de drets humans, tan<br />
important en la concepció dels drets individuals, i de la concepció actual de la democràcia.<br />
5.2.3. GEORGE BERKELEY<br />
George Berkeley (1685-1753) afirma que l'existència consisteix en percebre o ser percebut, i<br />
per tant, l'únic del qual podem assegurar la seva existència és de les idees, ja que l'ésser<br />
s'esgota en el fet de ser percebut. Però, què succeeix amb tot allò que ningú no pot percebre?<br />
No existeix? Berkeley afirma que sí existeix ja que Déu sí que ho contempla tot. Així doncs,<br />
Déu és la clau de l'existència dels objectes, així quan jo veig una cosa, no la veig perquè<br />
existeixi, sinó perquè Déu fa que jo la vegi. Això ens pot portar a la idea de que tots som<br />
personatges de ficció a la ment de Déu.<br />
51