APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
5.2.2.2. EL LIBERALISME DE JOH LOCKE
John Locke considera que el poder d’origen diví i hereditari no té cap sentit, ja que Locke
proposa un model contractualista, tot i que amb notables diferències respecte a la proposta de
Thomas Hobbes. L’objectiu del pensament polític de Locke és poder justificar l’expulsió del
poder quan qui l’ostenta ha actuat de forma anticonstitucional, cosa totalment impossible si
Déu és l’origen del poder. John Locke comparteix amb Thomas Hobbes la idea d’un estat de
natura, i i de l’origen de l’estat a través d’un contracte, però no comparteix la visió sobre
l’estat de natura, i, especialment Locke no acceptarà l’Absolutisme, ja que el que planteja és
un liberalisme burgés, com alternativa a la Monarquia Absoluta.
John Locke afirma que l’estat de natura no és un estat de guerra de tots contra tots, com
proposa Hobbes, ja que la raó i els drets individuals són la base de l’estat de natura. L’estat de
natura no és una situació de guerra ja que mentre l’estat de natura té com a característiques la
col·laboració entre els homes, pau i bona voluntat, la guerra és l’enemistat entre els homes i
la lluita. Els homes, com a éssers racionals, tenen drets com el dret a la vida, a la llibertat o a
la propietat. Tot i això, John Locke accepta l’esclavitud, ja que considera que l’esclavitud és
la situació de l’estat de guerra continuat entre el vencedor legítim i el captiu.
Si els homes segueixen la llei natural, l’estat de natura és sinònim de pau i de col·laboració.
Malgrat tot, el que no existeix en l’estat de natura és una autoritat que garanteixi aquests
drets. Per això tothom és independent i jutge per poder castigar els delinqüents. D’aquí vindrà
aquesta necessitat de crear una societat, però només si aquesta és acceptada voluntàriament.
Les raons que porten a crear una societat són les següents:
. No existeix en l’estat de natura una llei acceptada per tothom.
. Cal una autoritat o jutge que pugui resoldre les diferències.
. Cal un poder que executi les sentències justes.
Mentre que Hobbes considera que qualsevol forma d’estat és preferible a l’anarquia i la
guerra de tots contra tots que significa l’estat de natura, John Locke considera que només
aquella forma d’estat que produeixi beneficis i proporcioni una regla estable per a viure i
facilitar la convivència. El contracte social té com a objectius el benestar, la pau i garantir el
dret a la propietat. El poder polític té com a origen el consentiment i com a objectiu el bé
comú. D’aquí ve que el governant no pugui abusar del seu poder, ja que la revolta és
justificada si el governant abusa del seu poder.
Un dels drets fonamentals per a John Locke és el dret a la propietat privada. No hem
d’oblidar que John Locke proposa un model burgès, d’aquí l’interès per justificar el dret a la
propietat privada. John Locke és conscient de la relació existent entre propietat i poder, ja
que els drets polítics només els tenen els que tenen propietats. La propietat no neix amb
l’Estat, sinó que la funció de l’Estat és protegir-la. El dret a la propietat neix del treball i
l’esforç que fa l’home. Com el treball és l’origen del dret a la propietat, John Locke expressa
el dret de l’existència de l’Imperi Anglès a Amèrica, on hi ha terres sense treballar, així com
pel fet civilitzador de l’imperialisme. Aquesta visió sobre la propietat privada i
l’imperialisme, és un precedent clar de l capitalisme actual.
50