APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Les idees són la representació que la ment fa d’alguna cosa. Això té com a conseqüència la
impossibilitat de les idees innates, ja que sense cap experiència prèvia no podem tenir cap
representació a la ment. No podem saber com són les coses, sinó com aquestes coses afecten
als nostres sentits. John Locke intenta demostrar perquè no hi ha aquests principis innats:
. No existeix cap coneixement que la humanitat tingui com a coneixement universal, fet que
sí existiria amb aquests principis innats. Els nens o deficients desconeixen allò que els adults
consideren com a cert, però després d’haver-ho aprés i experimentat.
. La ment humana és una tabula rasa, sense cap coneixement previ, i en l’experiència es funda
tot el coneixement, sense arribar a conèixer la realitat en si, sinó només com aquesta és
coneguda pels nostres sentits.
. L’evidència no és cap prova d’innatisme, sinó de l’existència d’experiències similars.
John Locke afirma que la teoria del coneixement no és una finalitat en ella mateixa, sinó que
es tracta d’una eina per comprendre la relació entre els éssers humans i la realitat que ens
envolta. No analitzem com és la realitat, sinó com la coneixem. Així, el nostre coneixement
té una triple limitació:
. El coneixement mai no és innat, sempre és originat per l’experiència
. El coneixement no pot anar més enllà del que podem conèixer.
. Només podem tenir certesa sobre el que està dins dels límits de l’experiència.
La clau per entendre la relació entre la ment i el coneixement de la realitat el tenim gràcies a
la diferenciació que farà John Locke de les idees:
. Idees simples. Neixen del contacte directe entre la realitat i els sentits a través de les
sensacions. La ment, a l’hora de rebre les idees simples és totalment passiva. Les idees
simples són els àtoms del coneixement, i poden ser de sensació (blanc, fred, tou...) o de
reflexió (pensament, dubte...)
. Idees complexes. Neixen de la combinació de les idees simples, i són el fruit de la
construcció de la ment. Existeixen 3 grans tipus d’idees complexes (modes, relacions i
substàncies). Els modes són coses que no subsisteixen per elles mateixes (la gratitud o
l’amor). Les relaciones neixen de la comparació de diverses idees (anterior, major, causa...).
Les idees complexes més importants són les substàncies.
Les substàncies són idees complexes elaborades per la ment partir d’idees simples. Quan, per
exemple, percebem una rosa, els nostres sentits reben de l’objecte la seva forma, el seu color,
fragància... El conjunt de tot això forma una idea complexa que la ment anomena rosa. El fet
que la ment sigui activa a l’hora d’elaborar les idees complexes determina que no podem
conèixer el ser de les coses, sinó la seva aparença que ens arriba a través de l’experiència.
Finalment seria interessant analitzar la visió de John Locke sobre la ment i el cervell. John
Locke nega que el Cogito sigui una prova de la dualitat de l’ésser humà (cos, ànima
immaterial), tal i com proposava Descartes. La ment i el cervell no són entitats diferents, sinó
que la ment és una funció del cervell. La ment no és una substància fora de l’espai, ja que es
pot considerar que la ment és l’experiència del cervell.
49