APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.2. L’EMPIRISME AGLÈS (JOH LOCKE) L'Empirisme és, juntament amb el Racionalisme, un dels grans moviments filosòfics de l'Edat Moderna. Caldrà distingir, però, entre dues concepcions diferents del terme Empirisme: . En un sentit ampli entendrem per empiristes tots aquells autors que afirmin que el valor del coneixement depèn de l'experiència sensible. Així serien Empiristes autors com John Locke, Aristòtil o Demòcrit. . En un sentit estricte només parlem d'Empirisme respecte al moviment filosòfic dels segles XVII i XVIII enfrontat amb el Racionalisme i que té com a exponents principals a John Locke, George Berkeley i David Hume. Gairebé podem parlar d'autors Racionalistes només al Continent Europeu i d'autors Empiristes només a les Illes Britàniques, fet que determina que de vegades l'empirisme en sentit estricte s'anomeni Empirisme Anglès. 5.2.1. THOMAS HOBBES Thomas Hobbes (1588-1679) és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat 4 Així afirma que l'ésser humà és dolent per natura (Homo homini Lupus: L'Home és un llop per l'home), i per això en l'estat de natura l'ésser humà viu en un estat de guerra constant de tots contra tots. Entenem per estat de natura, aquella situació hipotètica en la qual l'ésser humà vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest encara no existia. Els éssers humans consideren que aquesta situació de guerra de tots contra tots és insostenible, i per això decideixen signar un pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien a tota la seva llibertat en mans d'un Sobirà El Leviathan (el qual pot ser una persona o una Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat. Així, llibertat i Ordre són totalment incompatibles degut a la natura pròpia de l'ésser humà, i cal renunciar a la Llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el Sobirà no signa el Pacte, i per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, però ha de mantenir en pau l'Estat. Aquesta visió política és molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder, el qual està en mans d'un Sobirà, que no és sinó un representant del poble, establint-se així, per part de Hobbes, les bases inicials del Liberalisme, sense que podem considerar-lo plenament liberal. 4 Hobbes posseeix una teoria del coneixement, però allò que l’ha fet destacar dins la Història del Pensament ha estat el seu pensament polític. 47
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.2.2 JOH LOCKE: EL PARE DEL LIBERALISME John Locke (1632-1704) és un metge i filòsof anglès molt implicat en la vida política de l’Anglaterra del segle XVII. Va haver d’exiliar-se a Holanda fins el triomf de la Monarquia Constitucional, a la Revolució de 1688, a la qual hi va contribuir. Per això els temes ètics i polítics tindran un gran pes en el seu pensament. Coneixedor de la proposta contractualista de Thomas Hobbes, intentarà transformar-la per rebutjar la visió absolutista, sent John Locke l’autentic pare del Liberalisme, des d’una postura clarament contractualista. Retrat de John Locke Al mateix temps, John Locke és l’iniciador del moviment filosòfic de l’Empirisme, al rebutjar l’existència de les idees innates, i, per tant, de la possibilitat d’arribar al coneixement al marge de l’experiència. Aquest negació de l’existència de les idees innates, i de la necessitat de l’experiència per arribar al coneixement de la realitat marcarà l’enfrontament filosòfic de l’Edat Moderna entre els Racionalistes (Descartes, Leibniz, Spinoza) i els Empiristes (Locke, Berkeley, Hume). 5.2.2.1. TEORIA DEL COEIXEMET John Locke considera que l’única possibilitat de coneixement es fa a través de l’experiència sensible, negant qualsevol possibilitat de coneixement, tal i com proposava Descartes, a través de les idees innates. 48
- Page 1 and 2: APUNTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFI
- Page 3 and 4: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 5 and 6: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 7 and 8: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 9 and 10: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 11 and 12: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 13 and 14: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 15 and 16: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 17 and 18: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 19 and 20: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 21 and 22: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 23 and 24: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 25 and 26: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 27 and 28: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 29 and 30: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 31 and 32: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 33 and 34: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 35 and 36: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 37 and 38: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 39 and 40: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 41 and 42: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 43 and 44: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 45 and 46: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 47: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 51 and 52: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 53 and 54: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 55 and 56: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 57 and 58: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 59 and 60: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 61 and 62: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 63 and 64: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 65 and 66: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 67 and 68: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 69 and 70: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 71 and 72: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 73 and 74: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 75 and 76: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 77 and 78: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 79 and 80: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 81 and 82: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 83 and 84: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 85 and 86: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 87 and 88: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 89 and 90: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 91 and 92: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 93 and 94: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 95 and 96: José Vicente Mestre Chust: Apunts
- Page 97 and 98: José Vicente Mestre Chust: Apunts
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />
5.2. L’EMPIRISME AGLÈS (JOH LOCKE)<br />
L'Empirisme és, juntament amb el Racionalisme, un dels grans moviments filosòfics de l'Edat<br />
Moderna. Caldrà distingir, però, entre dues concepcions diferents del terme Empirisme:<br />
. En un sentit ampli entendrem per empiristes tots aquells autors que afirmin que el valor del<br />
coneixement depèn de l'experiència sensible. Així serien Empiristes autors com John Locke,<br />
Aristòtil o Demòcrit.<br />
. En un sentit estricte només parlem d'Empirisme respecte al moviment filosòfic dels segles<br />
XVII i XVIII enfrontat amb el Racionalisme i que té com a exponents principals a John<br />
Locke, George Berkeley i David Hume.<br />
Gairebé podem parlar d'autors Racionalistes només al Continent Europeu i d'autors<br />
Empiristes només a les Illes Britàniques, fet que determina que de vegades l'empirisme en<br />
sentit estricte s'anomeni Empirisme Anglès.<br />
5.2.1. THOMAS HOBBES<br />
Thomas Hobbes (1588-1679) és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat 4 Així<br />
afirma que l'ésser humà és dolent per natura (Homo homini Lupus: L'Home és un llop per<br />
l'home), i per això en l'estat de natura l'ésser humà viu en un estat de guerra constant de tots<br />
contra tots. Entenem per estat de natura, aquella situació hipotètica en la qual l'ésser humà<br />
vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest<br />
encara no existia. Els éssers humans consideren que aquesta situació de guerra de tots contra<br />
tots és insostenible, i per això decideixen signar un pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien<br />
a tota la seva llibertat en mans d'un Sobirà El Leviathan (el qual pot ser una persona o una<br />
Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat.<br />
Així, llibertat i Ordre són totalment incompatibles degut a la natura pròpia de l'ésser humà, i<br />
cal renunciar a la Llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el Sobirà no signa el Pacte, i<br />
per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, però ha de mantenir en pau l'Estat. Aquesta visió<br />
política és molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es<br />
diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder, el qual està en mans d'un Sobirà, que no és<br />
sinó un representant del poble, establint-se així, per part de Hobbes, les bases inicials del<br />
Liberalisme, sense que podem considerar-lo plenament liberal.<br />
4 Hobbes posseeix una teoria del coneixement, però allò que l’ha fet destacar dins la Història del Pensament ha<br />
estat el seu pensament polític.<br />
47