APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

aldeaglobal.net
from aldeaglobal.net More from this publisher
22.04.2013 Views

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.2. L’EMPIRISME AGLÈS (JOH LOCKE) L'Empirisme és, juntament amb el Racionalisme, un dels grans moviments filosòfics de l'Edat Moderna. Caldrà distingir, però, entre dues concepcions diferents del terme Empirisme: . En un sentit ampli entendrem per empiristes tots aquells autors que afirmin que el valor del coneixement depèn de l'experiència sensible. Així serien Empiristes autors com John Locke, Aristòtil o Demòcrit. . En un sentit estricte només parlem d'Empirisme respecte al moviment filosòfic dels segles XVII i XVIII enfrontat amb el Racionalisme i que té com a exponents principals a John Locke, George Berkeley i David Hume. Gairebé podem parlar d'autors Racionalistes només al Continent Europeu i d'autors Empiristes només a les Illes Britàniques, fet que determina que de vegades l'empirisme en sentit estricte s'anomeni Empirisme Anglès. 5.2.1. THOMAS HOBBES Thomas Hobbes (1588-1679) és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat 4 Així afirma que l'ésser humà és dolent per natura (Homo homini Lupus: L'Home és un llop per l'home), i per això en l'estat de natura l'ésser humà viu en un estat de guerra constant de tots contra tots. Entenem per estat de natura, aquella situació hipotètica en la qual l'ésser humà vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest encara no existia. Els éssers humans consideren que aquesta situació de guerra de tots contra tots és insostenible, i per això decideixen signar un pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien a tota la seva llibertat en mans d'un Sobirà El Leviathan (el qual pot ser una persona o una Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat. Així, llibertat i Ordre són totalment incompatibles degut a la natura pròpia de l'ésser humà, i cal renunciar a la Llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el Sobirà no signa el Pacte, i per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, però ha de mantenir en pau l'Estat. Aquesta visió política és molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder, el qual està en mans d'un Sobirà, que no és sinó un representant del poble, establint-se així, per part de Hobbes, les bases inicials del Liberalisme, sense que podem considerar-lo plenament liberal. 4 Hobbes posseeix una teoria del coneixement, però allò que l’ha fet destacar dins la Història del Pensament ha estat el seu pensament polític. 47

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 5.2.2 JOH LOCKE: EL PARE DEL LIBERALISME John Locke (1632-1704) és un metge i filòsof anglès molt implicat en la vida política de l’Anglaterra del segle XVII. Va haver d’exiliar-se a Holanda fins el triomf de la Monarquia Constitucional, a la Revolució de 1688, a la qual hi va contribuir. Per això els temes ètics i polítics tindran un gran pes en el seu pensament. Coneixedor de la proposta contractualista de Thomas Hobbes, intentarà transformar-la per rebutjar la visió absolutista, sent John Locke l’autentic pare del Liberalisme, des d’una postura clarament contractualista. Retrat de John Locke Al mateix temps, John Locke és l’iniciador del moviment filosòfic de l’Empirisme, al rebutjar l’existència de les idees innates, i, per tant, de la possibilitat d’arribar al coneixement al marge de l’experiència. Aquest negació de l’existència de les idees innates, i de la necessitat de l’experiència per arribar al coneixement de la realitat marcarà l’enfrontament filosòfic de l’Edat Moderna entre els Racionalistes (Descartes, Leibniz, Spinoza) i els Empiristes (Locke, Berkeley, Hume). 5.2.2.1. TEORIA DEL COEIXEMET John Locke considera que l’única possibilitat de coneixement es fa a través de l’experiència sensible, negant qualsevol possibilitat de coneixement, tal i com proposava Descartes, a través de les idees innates. 48

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />

5.2. L’EMPIRISME AGLÈS (JOH LOCKE)<br />

L'Empirisme és, juntament amb el Racionalisme, un dels grans moviments filosòfics de l'Edat<br />

Moderna. Caldrà distingir, però, entre dues concepcions diferents del terme Empirisme:<br />

. En un sentit ampli entendrem per empiristes tots aquells autors que afirmin que el valor del<br />

coneixement depèn de l'experiència sensible. Així serien Empiristes autors com John Locke,<br />

Aristòtil o Demòcrit.<br />

. En un sentit estricte només parlem d'Empirisme respecte al moviment filosòfic dels segles<br />

XVII i XVIII enfrontat amb el Racionalisme i que té com a exponents principals a John<br />

Locke, George Berkeley i David Hume.<br />

Gairebé podem parlar d'autors Racionalistes només al Continent Europeu i d'autors<br />

Empiristes només a les Illes Britàniques, fet que determina que de vegades l'empirisme en<br />

sentit estricte s'anomeni Empirisme Anglès.<br />

5.2.1. THOMAS HOBBES<br />

Thomas Hobbes (1588-1679) és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat 4 Així<br />

afirma que l'ésser humà és dolent per natura (Homo homini Lupus: L'Home és un llop per<br />

l'home), i per això en l'estat de natura l'ésser humà viu en un estat de guerra constant de tots<br />

contra tots. Entenem per estat de natura, aquella situació hipotètica en la qual l'ésser humà<br />

vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest<br />

encara no existia. Els éssers humans consideren que aquesta situació de guerra de tots contra<br />

tots és insostenible, i per això decideixen signar un pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien<br />

a tota la seva llibertat en mans d'un Sobirà El Leviathan (el qual pot ser una persona o una<br />

Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat.<br />

Així, llibertat i Ordre són totalment incompatibles degut a la natura pròpia de l'ésser humà, i<br />

cal renunciar a la Llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el Sobirà no signa el Pacte, i<br />

per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, però ha de mantenir en pau l'Estat. Aquesta visió<br />

política és molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es<br />

diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder, el qual està en mans d'un Sobirà, que no és<br />

sinó un representant del poble, establint-se així, per part de Hobbes, les bases inicials del<br />

Liberalisme, sense que podem considerar-lo plenament liberal.<br />

4 Hobbes posseeix una teoria del coneixement, però allò que l’ha fet destacar dins la Història del Pensament ha<br />

estat el seu pensament polític.<br />

47

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!