APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
5.2. L’EMPIRISME AGLÈS (JOH LOCKE)
L'Empirisme és, juntament amb el Racionalisme, un dels grans moviments filosòfics de l'Edat
Moderna. Caldrà distingir, però, entre dues concepcions diferents del terme Empirisme:
. En un sentit ampli entendrem per empiristes tots aquells autors que afirmin que el valor del
coneixement depèn de l'experiència sensible. Així serien Empiristes autors com John Locke,
Aristòtil o Demòcrit.
. En un sentit estricte només parlem d'Empirisme respecte al moviment filosòfic dels segles
XVII i XVIII enfrontat amb el Racionalisme i que té com a exponents principals a John
Locke, George Berkeley i David Hume.
Gairebé podem parlar d'autors Racionalistes només al Continent Europeu i d'autors
Empiristes només a les Illes Britàniques, fet que determina que de vegades l'empirisme en
sentit estricte s'anomeni Empirisme Anglès.
5.2.1. THOMAS HOBBES
Thomas Hobbes (1588-1679) és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat 4 Així
afirma que l'ésser humà és dolent per natura (Homo homini Lupus: L'Home és un llop per
l'home), i per això en l'estat de natura l'ésser humà viu en un estat de guerra constant de tots
contra tots. Entenem per estat de natura, aquella situació hipotètica en la qual l'ésser humà
vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest
encara no existia. Els éssers humans consideren que aquesta situació de guerra de tots contra
tots és insostenible, i per això decideixen signar un pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien
a tota la seva llibertat en mans d'un Sobirà El Leviathan (el qual pot ser una persona o una
Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat.
Així, llibertat i Ordre són totalment incompatibles degut a la natura pròpia de l'ésser humà, i
cal renunciar a la Llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el Sobirà no signa el Pacte, i
per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, però ha de mantenir en pau l'Estat. Aquesta visió
política és molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es
diví, sinó que és el poble qui atorga aquest poder, el qual està en mans d'un Sobirà, que no és
sinó un representant del poble, establint-se així, per part de Hobbes, les bases inicials del
Liberalisme, sense que podem considerar-lo plenament liberal.
4 Hobbes posseeix una teoria del coneixement, però allò que l’ha fet destacar dins la Història del Pensament ha
estat el seu pensament polític.
47