APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
4. EL REAIXEMET
L'any 1453 Constantinoble va caure en mans dels Turcs, iniciant-se l’Edat Moderna. Aquest
serà un moment de molts canvis a nivell científic, filosòfic i cultural, i aquests seran els
principals factors:
. La fugida dels savis grecs de Constantinoble a Itàlia, per por a l’atac turc. Molts d’aquests
savis aniran a Florència, portant amb ells la major part dels originals de les obres dels filòsofs
clàssics grecs com Plató, Aristòtil i els Presocràtics. Això va determinar que el Món Clàssic
es posés de moda, no tan sols a nivell filosòfic (on el neoplatonisme va tornar a ser
hegemònic) sinó en tots els àmbits de la cultura: literatura, pintura, escultura, arquitectura...
. La Nova Ciència. Van començar a mostrar-se cada cop més evidents els problemes de la
visió física d’Aristòtil reformada per Ptolomeu, vigent fins aquells dies. S’inicia en aquesta
època una revisió del model físic aristotèlic, iniciant-se, gràcies a l’obra de Copèrnic, una
nova forma d’entendre l’univers físic.
. La Impremta. La nova tecnologia deguda a Gutenberg permetrà extendre molt més
ràpidament la nova filosofia i la nova ciència, produint-se, per primera vegada a la Història,
una unificació filosòfica i científica a nivell europeu.
. El Nou Món. L’any 1492, el descobriment d’Amèrica significarà eixamplar el món que,
anteriorment, es veia reduït a la Mediterrània, i ara arribarà a tenir una dimensió global.
. La Reforma Protestant. Aquest serà el factor negatiu més important. La Reforma Luterana i
la Contrareforma determinaran una intolerància religiosa que dificultarà la lliure circulació de
noves idees, tant a nivell filosòfic com científic. Mostres d’aquesta dificultat serien les
execucions de Miguel Servet i Giordano Bruno, així com el procès a Galileu.
4.1. EL PESAMET FILOSÒFIC I POLÍTIC
Com ja hem vist abans, la recuperació de tot el corpus platònic va significar un autèntic
daltabaix filosòfic, i va posar el Món Grec, i, especialment Plató, de moda. Així, a Florència
es fundarà la Nova Acadèmia on seran especialment importants: Lorenzo Valla, Marsilio
Ficino, i a més a més, es farà una revisió de les obres aristotèliques, considerant que les
traduccions fetes a l'època medieval no eren del tot encertades, i, sobre tot, gràcies a l'obra de
Pico della Mirandola, es farà una visió d'Aristòtil molt més platònica.
4.1.1. MAQUIAVEL
Maquiavel (1469-1527) és en realitat el primer teòric modern de Ciència Política, ja que, en
lloc de reflexionar com hauria de ser el món, reflexiona dins les normes de la política
pràctica, cosa mai feta en el terreny de la Ciència Política, des de l'època d'Aristòtil. La
màxima que mostra el seu pensament és: El Fi justifica els Mitjans. Per això recomana als
governants que facin ús de totes les seves armes: engany, hipocresia, violència, per mantenirse
en el poder i realitzar la seva política.
37