APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
3.2. ARISTOTELISME
Els islàmics havien conservat les obres d'Aristòtil, mentre que els cristians les desconeixien.
El període de pau entre Islàmics i Cristians als segles XI -XII a la Península Ibèrica, permetrà
el desenvolupament de la Escuela de Traductores de Toledo, des d'on, entre d'altres, es
traduiran les obres d'Aristòtil des de l'àrab al llatí. Això farà que el pensament d'Aristòtil vagi
convertint-se poc a poc en el centre filosòfic, i gràcies a St. Albert el Gran, i St. Tomàs
d’Aquino, la nova visió d'Aristòtil acabarà convertint-se en la doctrina oficial de l'Església
Catòlica com ho és encara avui en dia. Per poder entendre la visió aristotèlica cristiana, caldrà
fer un petit esment de la doctrina aristotèlica dins de l'Islam, especialment l'obra d'Averrois.
3.2.1. AVERROIS
Averrois (1126-1198) serà el comentarista més important de l'obra d'Aristòtil dins de l'Islam,
i serà la porta d'entrada d'Aristòtil a l'Europa del segle XII. El seu pensament és lliure de
connotacions platòniques i accepta plenament el pensament d'Aristòtil amb tres novetats
importants:
. L’univers és etern (no creat). Aristòtil no afirma l'existència de cap Demiürg, i, per tant, el
món no és creat per Déu (Primer Motor).
. L'Ànima és mortal, només és immortal l'Intel·lecte Agent, el qual no és individual.
. Existeix una doble veritat, la veritat de fe i la de raó, les quals poden ser perfectament
incompatibles.
L'averroisme serà rebutjat, i els seus màxims representats perseguits, per això, les
interpretacions que es faran posteriorment seran diferents a la seva visió, però, cal recordar
que aquesta serà la porta d'entrada de l'aristotelisme a l'Europa Cristiana del segle XII.
3.2.2. ST. TOMÀS D'AQUIO
St. Tomàs d’Aquino (1225-1274) serà l'encarregat de convertir, juntament amb el seu mestre
St. Albert el Gran, la Filosofia d'Aristòtil al cristianisme, per això farà fora del seu pensament
les tres característiques d'Averrois que feien Aristòtil incompatible amb el Cristianisme: Déu
crea el món, l'Ànima és immortal, i les veritats de fe i raó han de coincidir. Però les dues
qüestions més importants de la seva visió seran la separació entre essència i existència i les
demostracions a posteriori de l'existència de Déu.
Essència i existència. Segons el pensament d'Aristòtil, Acte i Forma coincidien de tal
manera, que un universal, pel fet d'existir, determinava que ja existia l'objecte. Això
determinava l'existència d'objectes, dels quals existia el concepte, només pel fet de
l'existència del concepte, cosa que negarà St. Tomàs d’Aquino (contra l'argument ontològic
de St. Anselm).
35