APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
La sensació prové d’una afluència d’àtoms molt fins i veloços. Aquest corrent produeix en
nosaltres ídols o simulacres (eídolon) que han penetrat pels ulls i s’assemblen als objectes
sensibles. Les sensacions van acompanyades de sentiments o afectes que es desperten en
nosaltres i que estan connectats amb la nostra experiència. Però potser el criteri més
interessant és el de les anticipacions (prolepsis). Aquest concepte presenta l’existència d’un
territori interior que completa i modifica tot el que ens arriba de fora. Les anticipacions
romanen en la memòria que tenim de tota la nostra experiència en la vida. L’altre criteri o
cànon són els afectes o passions, tot el que patim o experimentem afectivament. El plaer i el
dolor constitueixen i forgen un entramat essencial de la nostra manera de percebre el món i
dels nostres afectes. A través dels afectes tenim criteris que ens orienten sobre el bé i el mal.
Així doncs, els éssers humans estan sotmesos a l’imperi del seu propi jo. És aquest domini
subjectiu el que determina moltes de les nostres actituds i la nostra “manera de pensar”.
2.4.1.5. IMPORTÀCIA D’EPICUR AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Tot i l’alt nivell del pensament filosòfic d’Epicur, el rebuig i malinterpretació del seu
pensament, així com la persecució de la seva obra determinen que al llarg de la història,
durant molts anys Epicur sigui ignorat. Equiparat erròniament amb l’Hedonisme, rebutjat pel
seu materialisme, serà oblidat, a l’igual que el seu seguidor més important: Lucreci, ja a
l’època romana. Serà a partir del segle XVI quan, amb la recuperació dels textos grecs es
recuperaran alguns dels seus textos i pinzellades del seu pensament.
2.4.2. ALTRES ESCOLES HEL·LEÍSTIQUES I ROMAES
Apart dels epicureistes, hi ha d’altres escoles filosòfiques en el període Hel·lenístic i Romà.
. Els Cínics: Rebutgen qualsevol forma d'institució política i per això se separen de la
societat, sent extremadament crítics amb aquesta. El filòsof més important serà Diògenes
(413-327 a C).
. Els Estoics: Consideraran que el més important per l'ésser humà és l'ataràxia, és a dir, la
imperturbabilitat de l'Ànima davant dels fets positius o negatius de la vida. Tindrà el seu
màxim nivell d'esplendor a Roma amb Sèneca (4-65 ) i l'Emperador Marc Aureli (121-180)
com a màxims representants.
. Els Escèptics: Afirmen que res no es pot conèixer, i, per això, deixen de filosofar, ja que la
Filosofia ja no té cap sentit. Pirró és el seu representant més reconegut.
. L'Acadèmia: L'Acadèmia Platònica tindrà una llarga existència, ja que no serà tancada fins
el segle V d C, però anirà oblidant Plató i acabarà pitagoritzant-se.
31