APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />
La sensació prové d’una afluència d’àtoms molt fins i veloços. Aquest corrent produeix en<br />
nosaltres ídols o simulacres (eídolon) que han penetrat pels ulls i s’assemblen als objectes<br />
sensibles. Les sensacions van acompanyades de sentiments o afectes que es desperten en<br />
nosaltres i que estan connectats amb la nostra experiència. Però potser el criteri més<br />
interessant és el de les anticipacions (prolepsis). Aquest concepte presenta l’existència d’un<br />
territori interior que completa i modifica tot el que ens arriba de fora. Les anticipacions<br />
romanen en la memòria que tenim de tota la nostra experiència en la vida. L’altre criteri o<br />
cànon són els afectes o passions, tot el que patim o experimentem afectivament. El plaer i el<br />
dolor constitueixen i forgen un entramat essencial de la nostra manera de percebre el món i<br />
dels nostres afectes. A través dels afectes tenim criteris que ens orienten sobre el bé i el mal.<br />
Així doncs, els éssers humans estan sotmesos a l’imperi del seu propi jo. És aquest domini<br />
subjectiu el que determina moltes de les nostres actituds i la nostra “manera de pensar”.<br />
2.4.1.5. IMPORTÀCIA D’EPICUR AL L<strong>LA</strong>RG <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> HISTÒRIA<br />
Tot i l’alt nivell del pensament filosòfic d’Epicur, el rebuig i malinterpretació del seu<br />
pensament, així com la persecució de la seva obra determinen que al llarg de la història,<br />
durant molts anys Epicur sigui ignorat. Equiparat erròniament amb l’Hedonisme, rebutjat pel<br />
seu materialisme, serà oblidat, a l’igual que el seu seguidor més important: Lucreci, ja a<br />
l’època romana. Serà a partir del segle XVI quan, amb la recuperació dels textos grecs es<br />
recuperaran alguns dels seus textos i pinzellades del seu pensament.<br />
2.4.2. ALTRES ESCOLES HEL·LEÍSTIQUES I ROMAES<br />
Apart dels epicureistes, hi ha d’altres escoles filosòfiques en el període Hel·lenístic i Romà.<br />
. Els Cínics: Rebutgen qualsevol forma d'institució política i per això se separen de la<br />
societat, sent extremadament crítics amb aquesta. El filòsof més important serà Diògenes<br />
(413-327 a C).<br />
. Els Estoics: Consideraran que el més important per l'ésser humà és l'ataràxia, és a dir, la<br />
imperturbabilitat de l'Ànima davant dels fets positius o negatius de la vida. Tindrà el seu<br />
màxim nivell d'esplendor a Roma amb Sèneca (4-65 ) i l'Emperador Marc Aureli (121-180)<br />
com a màxims representants.<br />
. Els Escèptics: Afirmen que res no es pot conèixer, i, per això, deixen de filosofar, ja que la<br />
Filosofia ja no té cap sentit. Pirró és el seu representant més reconegut.<br />
. L'Acadèmia: L'Acadèmia Platònica tindrà una llarga existència, ja que no serà tancada fins<br />
el segle V d C, però anirà oblidant Plató i acabarà pitagoritzant-se.<br />
31