APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Tenint això present caldrà saber escollir, i aquest serà un dels eixos centrals del seu
pensament. Els anomenats desitjos falsos, que no estan acompanyats de la natura,
constitueixen un món imaginari que, per un procés patològic, pot acabar esdevenint el nostre
únic món. Quan aquest món desapareix, per l’atzar i per la inconsistència de tot el que no es
fonamenta en la natura, podria donar-se el cas que haguéssim oblidat aquest món propi, el
mòn natural.
Estar en el món vol dir, consegüentment, saber escollir. En aquest sentit, el cos també ajuda a
trobar els desitjos adequats; però les tries que es facin cal que contribueixin a l’autarquia i
l’autosuficiència de la persona. Aquesta afirmació del propi jo enfront de les possibilitats
naturals o antinaturals amb què es presenta el món en què vivim, és un indici que hem assolit
un equilibri que Epicur, seguint Demòcrit, anomena amb el terme ataràxia, que significa
serenitat de l’ànima.
El plaer resta en un lloc gairebé ascètic i té ben poca relació amb la crítica que s’ha fet a
l’excés epicuri. De tota manera, Epicur no deixa de presentar una posició molt radical en
formular aquesta defensa del plaer.
La intel.ligència constitueix la veritable excel.lència o virtut, i d’ella broten totes les altres
qualitats solidàries dels éssers humans. L’afany de riquesa de l’ésser humà ha de ser també
controlat per aquesta intel.ligència.
La teoria del plaer sembla que indica un cert predomini de l’egoisme, així com dels interessos
individuals. Si el cos és el nostre fonament, el plaer i el dolor són les manifestacions d’una
sensibilitat preocupada sempre pels propis èxits o fracassos. L’amistat, això no obstant, ens
treu de nosaltres mateixos i ens projecta vers els altres. No es tracta tan sols del fet que
puguin ser amics els membres de la comunitat dels deixebles d’Epicur. La imatge d’una
amistat que presideix la unió en la felicitat de tots els éssers humans és l’expressió del
cosmopolitisme hel.lenístic.
Però l’amistat no és, com el plaer, una cosa natural. “Tota amistat és desitjable per ella
mateixa però té l’origen en la utilitat” (Gnomologion, 23). La utilitat crea una mena de
vinculació que substitueix la falta d’un principi natural que la fonamenti. Així doncs,
l’amistat apareix com un compromís que ens fa solidaris.
2.4.1.3. FÍSICA
Aquest projecte ètic s’havia de compaginar amb una interpretació del món i de les forces que
el governen. Perquè si, efectivament, el món estava supeditat a certes forces i en la ment dels
éssers humans hi dominava la por d’aquests poders estranys, no es podien assolir ni
l’autarquia ni la pau interior. Així doncs, cal allunyar totes les supersticions que hi ha en la
ment. Els déus poden existir, però no es preocupen dels éssers humans i viuen en un altre
món que no té cap connexió amb el nostre.
29