APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

More documents

Recommendations

Info

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia 2.4. <strong>LA</strong> <strong>FILOSOFIA</strong> HEL·LEÍSTICA I ROMAA (EPICUR) Entenem com a Filosofia Hel·lenística, el pensament grec posterior a la creació de l'Imperi Macedoni d'Alexandre el Gran, i que tindrà continuitat dins l'època Romana, ja que Roma, després de conquerir Grècia, adoptarà la seva Religió i el seu pensament filosòfic, fins arribar a ser digna successora. Comencem l'anàlisi del pensament Hel·lenístic amb Epicur i l'Epicureisme. 2.4.1. EPICUR I L'EPICUREISME Epicur és un dels filòsofs més destacats del període Hel·lenistic, el qual, sent força proper en el temps del pensament clàssic de Plató o Aristòtil, viu un context filosòfic i polític força diferent. En primer lloc, i pel que fa a la política, Grècia ha perdut l’estructura política basada en la polis com a Ciutat-Estat. 2.4.1.1. ITRODUCCIÓ Bust d’Epicur La figura més original entre els filòsofs que representen el nou horitzó intel.lectual de l’època hel·lenística és Epicur (341-270 a C). Epicur vivia amb els seus deixebles al “jardí”. Epicur i els seus amics feien al “jardí” una vida extraordinàriament moderada, i el tipus de convivència que mantenien deixava veure la influència del caràcter amable i generós del fundador. Eren coneguts com els del jardí, per la seva forma especial de conviure. Per això sorprèn la fama que, al llarg de la història, ha tingut posteriorment l’epicureisme. Efectivament, ser “epicuri” semblava que estava unit a una forma de vida en què imperaven els desitjos incontrolats i el plaers, res més llunyà de la realitat del pensament d’Epicur. Com es va forjar aquesta llegenda no deixa de ser un exemple ben interessant de les tergiversacions i les manipulacions de què, de vegades, són objecte les opinions i els esdeveniments que determinen la vida. 27
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia Alexandre el Gran, malgrat la curta durada del seu Imperi, ha canviat de forma definitiva la política grega (la polis desapareix sent absorvida per l’Imperi). Pel que fa a l’element filosòfic, els autors hel·lenistícs es preocupen per elements més pràctics que els del Període Clàssic, ja que la preocupació fonamental d’aquest període serà aconseguir una bona forma de viure. La felicitat i les diverses formes d’entendre-la i d'aconseguir-la serà la preocupació clau. No hem d’oblidar quines són les influències filosòfiques anteriors que té Epicur, i entre totes destaca el pensament atomista de Demòcrit. S’ha arribat a definir el pensament epicuri com la unió de l’atomisme físic de Demòcrit, les conseqüències que aquest té a nivell étic i la necessitat de trobar la felicitat com a element propi de la Filosofia Hel·lenística. 2.4.1.2. ÈTICA Epicur remarca la importància del cos com a fonament de la nostra existència. Probablement, amb això s’oposava al platonisme que, d’acord amb la tradició de la mística òrfica i pitagòrica, afirmava que “el cos ja és una tomba”. El punt de vista epicuri consistia a acceptar que el cos, amb totes les seves limitacions, és l’única realitat que som i que, per tant, és la veritable mesura de les coses. Això no obstant, aquesta “mesura” no és només una cosa intel.lectual, com semblava que deia la dita del sofista Protàgores. El cos i les seves necessitats simples i elementals són la garantia originària del nostre benestar; per tant, el plaer del cos és un índex que marca la nostra manera d’estar en l’existència. Epicur no intenta dissimular aquesta presència de la corporeïtat, sinó que, efectivament, l’accentua, en reconèixer un fet físic en el qual la natura ens marca els seus propis límits. Plaer i dolor són, doncs, els dos principis fonamentals de l’existència. La construcció d’una filosofia que vulgui erigir-se sobre fonaments sòlids cal que parteixi d’aquest fet. El que pretén Epicur és la recerca del plaer entés com a fugida del dolor. Epicur és, així, partidari del plaer moderat. El cos no és una tomba, sinó font de vida i base per edificar la solidaritat. El reconeixement del plaer i del cos com a origen d’un projecte de saviesa necessita determinades orientacions: En primer lloc, cal organitzar els desitjos que constitueixen un motor de l’existència. Els desitjos actuen sobre un món real, sobre una societat establerta. Sovint, la capacitat de desitjar no és l’impuls que aspira a ideals de convivència i concòrdia, sinó que està deformada per les possibilitats amb què el món social es presenta per ser desitjat. Tipus de desitjos: . aturals i necessaris: els que eliminen el dolor, com la beguda i el menjar. . aturals però no necessaris: els que només acoloreixen el plaer, però no extirpen el dolor, com els aliments refinats. . i naturals ni necessaris: per exemple, les corones i les estàtues. 28
Page 1 and 2: APUNTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFI
Page 3 and 4: José Vicente Mestre Chust: Apunts
Page 27: José Vicente Mestre Chust: Apunts
Page 79 and 80:
José Vicente Mestre Chust: Apunts
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
show all

APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?