APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
L'ésser humà és un ésser social per natura. (L'Home és un animal polític). Per això hem de dir
que la societat no és un fet artificial. L'ésser humà està cridat a viure en societat, degut a la
seva natura biològica, al no ser autosuficient, es veu obligat a col·laborar amb d'altres éssers
humans i formar grups socials, entre els que destaca, per ser la millor forma d'administrar un
Estat, la Ciutat-Estat (La Polis). L'Estat té l'objectiu de garantir la bona vida als ciutadans, i
així possibilitar que els ciutadans siguin feliços. (Com veiem ètica i política estan
profundament relacionats en el pensament d'Aristòtil).
2.3.8. ESTÈTICA
Aristòtil no compartirà la visió negativa de Plató respecte l'Art, sinó que l'apreciarà com un
fet positiu. A l'analitzar-lo hi troba els següents trets característics:
. La Mímesi. L'Art copia la natura, però l'artista té l'habilitat de, partint de particulars, plasmar
l'universal dins la matèria.
. La Catarsi. Determinades disciplines artístiques (Música, Tragèdia) provoquen en
l'espectador una purificació de l'ànima degut a la seva bellesa.
2.3.9. TEOLOGIA
A l'hora de parlar de Déu cal dir que el Déu d'Aristòtil és un Déu que és fora d'aquest univers
(és immaterial) i és el responsable indirecte del moviment (Primer Motor Immòbil), ja que
Déu no seria la Causa Eficient del moviment, sinó la seva Causa Final. (Déu mou com per
amor). Déu, com acte pur que és, és perfecte, ja que és la forma viva més perfecta possible, la
intel·ligència, i té com a objectiu pensar sobre ell mateix. Es tracta, doncs, d'un Déu que no
intervé en aquest món, negant l'existència de la providència divina.
2.3.10. IMPORTÀCIA D'ARISTÒTIL AL LLARG DE LA HISTÒRIA
El Liceu va tenir una llarga vida com a centre d'estudis filosòfics, i serà des del Liceu on es
publicaran les obres d'Aristòtil al segle I a C. Aquests textos d’Aristòtil es van perdre per a
l’Occident Cristià, tot i que tant la Europa Ortodoxa, com l’Islam van conservar les obres
d’Aristòtil al llarg de tota l’Edat Mitja. A partir dels segles XII-XIII, l'obra Aristotèlica es
recupera per a l'Occident Cristià, des de l'Islam, gràcies a La Escuela de Traductores de
Toledo, partint dels comentaris d'Averrois; hi haurà un intent important d'oblidar
l'Averroisme i convertir Aristòtil en un autor compatible amb el pensament cristià. Això serà
aconseguit per St. Albert el Gran i St. Tomàs d'Aquino, fins al punt que el Tomisme serà
acceptat com la Doctrina Oficial de l'Església Catòlica fins als nostres dies. Serà Aristòtil un
dels autors més importants de la Història al formular el primer sistema científic, vigent durant
més de 2000 anys, fins ser substituït pel sistema de Newton. Cal dir que la vigència de la
Filosofia Grega s'acabarà amb Descartes, el qual iniciarà ja la nova etapa de la Filosofia
Moderna. Finalment, destacar que no va ser fins al segle XX, quan Jaeger s'adonà dels
enormes errors cronològics realitzats per Andrònic a l'hora d'ordenar els textos aristotèlics, fet
que ha obligat a reinterpretar el pensament d'Aristòtil corregint-hi aquests errors.
26