APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
2.3.6. ÈTICA
L'estudi de l'ètica sempre està relacionat amb la conducta humana a partir dels principis del
Bé i del Mal. Així Aristòtil afirma que no hi ha només un Bé sinó que hi ha diferents béns,
definint el concepte de Bé a partir de la finalitat de les accions. Ningú no tendeix al mal, ja
que el Bé és el motor de les accions humanes, és a dir, l'ésser humà tendeix a la seva felicitat,
ja que la felicitat serà aquest motor de les accions humanes. Hem d'admetre, però, que és un
concepte difícil de definir. Aquest bé ha de ser d'acord amb la natura pròpia de l'ésser humà.
Allò que diferencia l'ésser humà de la resta d'éssers és la seva intel·ligència, la capacitat
racional.
Per això l'ésser humà només serà feliç si realitza l'activitat intel·lectual; l'ésser humà feliç viu
bé i té una conducta correcta. Però també admet que és necessari un cert nivell de benestar
material per poder garantir aquesta felicitat.
Hi ha un altre concepte molt important dins la concepció ètica d'Aristòtil: La virtut, que
podria ser definida com el camí propi per aconseguir la felicitat. De virtuts n'hi ha de dos
tipus:
. Virtuts Ètiques: Són les virtuts morals com la força, la justícia...
. Virtuts Dianoètiques: Són les virtuts intel·lectuals com la saviesa, la prudència...
Tota virtut neix de l'hàbit, cap virtut és apresa naturalment. Cal cultivar-la, ja que sense
aquest treball voluntari i lliure, la virtut no és possible. Per això Aristòtil no compartirà la
visió de Sòcrates que afirmava que només cal saber què és el Bé per actuar de forma correcta.
Aristòtil corregirà aquesta visió afirmant que no hi ha prou amb saber què és el Bé per actuar
de forma correcta, cal voler actuar de forma correcta. Finalment, a l'hora de considerar quina
és l'actitud virtuosa caldrà tenir en compte que la virtut serà definida com el terme mig de dos
extrems viciosos (per excés o per defecte); per això, la virtut serà acceptada sempre com a
sinònim de moderació.
2.3.7. POLÍTICA
A l'hora d'analitzar el pensament polític d'Aristòtil cal tenir en compte que era un Meteco
(estranger) sense cap tipus de dret polític a Atenes. Aristòtil no compartirà la visió de Plató
sobre la Democràcia, ja que serà partidari del sistema democràtic, però crític amb la
Democràcia implantada a la Ciutat d'Atenes. Així afirmarà, que a l'igual que la virtut era
definida com el terme mig, la classe social que hauria d'ostentar el poder és la classe mitja
(l'intermig entre rics i pobres). Considerarà els diferents estats polítics segons les variables
Bo-Dolent segons es preocupin dels interessos públics o privats i Govern d'un-d'uns quantsde
tots:
Un Uns quants Tots
Bo Monarquia Aristocràcia Politeia
Dolent Tirania Oligarquia Demagògia
25