APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
El propi Aristòtil s'encarregarà de criticar el pensament de Plató sobre la separació dels
elements universals respecte dels materials afirmant el següent:
. Les Idees són una reduplicació absurda dels objectes sensibles.
. Condueixen a l'admissió d'Idees no admisibles des del sentit comú.
. No aporten res de nou a l'explicació del Món Sensible.
. És impossible que les essències existeixin separades dels objectes dels quals són
essència.
Com podem veure el pensament d'Aristòtil és clarament diferenciat del pensament de Plató,
però no totalment oposat a la seva visió de l'ésser, ja que Aristòtil també troba elements
materials i universals en els diversos éssers, però sense separar-los radicalment en dos mons
com fa Plató, fent que la darrera crítica al pensament de Plató sigui la més important, afirmant
que l'ésser és un compost de Matèria (element material) i Forma (element universal).
2.3.3. EL CAVI O EL MOVIMET
Fins ara hem analitzat el problema de l'ésser sense fer cap tipus de referència a l'altre element
de la Polèmica entre Heràclit i Parmènides com seria el problema del moviment o canvi.
Heràclit afirmava que el moviment era totalment imprevisible cosa que dificultava, fins fer
impossible, el coneixement, mentre que Parmènides afirmava la impossibilitat del moviment.
Aristòtil afirmarà que el moviment és possible, però no és cert que el moviment sigui
totalment imprevisible, ja que els éssers només poden arribar a ser, allò que poden arribar a
ser. Així definirà Potència com les possibilitats futures d'un ésser i Acte com allò que un ésser
és.
Moviment serà, doncs, el pas de la Potència a l'Acte o dit d'una altra forma, el moviment serà
definit com l'actualització de les potències de l'ésser en acte. Amb això Aristòtil mostra que
el moviment és perfectament previsible, i, per tant, la pretensió del pensament d'Heràclit de
creure en un moviment imprevisible que ens porta a la impossibilitat del coneixement, és
totalment injustificada. La polèmica està totalment superada, tant en el terreny de l'ésser, com
en el terreny del moviment.
Si intentem relacionar el problema del moviment amb el problema de l'ésser ens adonem que
les definicions d'acte i de Forma coincideixen ja que tant l’acte com la Forma són el que
determinen que un ésser sigui el què és. Al mateix temps, veiem com allò que determina les
possibilitats futures d'un ésser és la seva Matèria, de tal forma que si trobéssim un ésser
immaterial, aquest seria immòbil, ja que no tindria potències.
Una altra qüestió interessant ve donada per intentar trobar què és primer, si l'acte o la
potència, adonant-se Aristòtil del fet següent: per poder ser alguna cosa en el futur, s'ha de ser
abans alguna cosa en el present, per tant, per poder tenir potències cal tenir abans acte, fent
que l'acte sigui anterior a la potència, determinant això que l'univers sigui infinit en el temps:
no ha estat creat, sinó que existeix des de sempre.
21