APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
2.2.7. ESTÈTICA
Podria semblar a primera vista que l'Art (la Bellesa feta per l'ésser humà) seria molt apreciat
per Plató. En canvi, Plató rebutja l'Art, ja que es tracta de fer còpies de còpies sensibles,
doblement allunyades de la Realitat Intel·ligible. Paral·lelament, Plató farà fora de la seva
ciutat als poetes que mostren deus plens de vicis i defectes com els humans, ja que això no
pot ser mai veritat.
2.2.8. TEOLOGIA
És tracta d'un aspecte menor, ja que el pensament de Plató anticipa moltes de les qüestions
pròpies d'autors posteriors però sense mostrar clarament la figura d'un Déu. La divinitat hi és
present, però de forma difosa sense mostrar-se clarament. Aspectes de la Idea de Bellesa o el
Demiürg així ho mostren. Tot i això no serà difícil convertir-lo en un autor cristià.
2.2.9. IMPORTÀCIA DE PLATÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Whitehead afirmà que tota la Filosofia Occidental no és més que notes a peu de pàgina de la
filosofia de Plató. La frase és encertada ja que serà Plató qui marqui les regles del joc
filosòfic a Occident. A més a més, ja sigui directa o indirectament a través del seu deixeble
Aristòtil, el seu pensament serà el centre de l'univers filosòfic durant més de 2000 anys. La
institució creada per Plató: l’Acadèmia, tindrà una llarga existència fins el segle V d.C. quan
serà tancada, tot i que, en certa mesura el seu pensament anirà pitagoritzant-se.
Com ja hem dit, la primera influència del pensament de Plató la rebrà Aristòtil, però, serà a
partir de les obres de Plotí i St. Agustí (qui s'encarregarà de fer-lo compatible amb el
Cristianisme) quan el pensament de Plató, malgrat només conservar-se un petit fragment del
Timeu, serà hegemònic fins als segles XI - XII quan es recuperi l'obra aristotèlica a través de
la Escuela de Traductores de Toledo.
La fugida dels savis grecs de Constantinoble a Itàlia al segle XV, degut a l’atac dels turcs farà
que Occident recuperi l’obra platònica i permetrà l’inici a Itàlia d’una sèrie de moviments
filosòfics de caire Neoplatònic sent Lorenzo Valla, Marsilio Ficino, Pico della Mirandola...
els màxims exponents. La Nova Ciència a partir de Copèrnic, i la Nova Filosofia Moderna, a
partir de Descartes, faran que el pensament Platònic abandoni definitivament l’avantguarda
del pensament, però com deia Whitehead, continua marcant-nos les regles del joc.
18