APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia<br />
Així, conèixer no és sinó recordar allò que l'Ànima ja sabia quan vivia sola al Món de les<br />
Idees contemplant la Idea de Bellesa, i que ha oblidat a l'unir-se a un cos. A aquest procés de<br />
record d'allò que l'Ànima ja coneixia se l'anomena Reminiscència. Això connectarà<br />
directament amb la concepció platònica de l'Ànima.<br />
2.2.3.3. COM ES COEIX? <strong>LA</strong> ITUÏCIÓ<br />
Ja que el coneixement només és possible respecte al Món Intel·ligible, i per tant es tracta d'un<br />
coneixement d'universals, podria pensar-se que el mètode de coneixement és la inducció, és a<br />
dir, a partir dels objectes particulars, arribar als universals. Però això voldria dir acceptar com<br />
a base inicial del coneixement als particulars sensibles, fet que no serà acceptat pel pensament<br />
de Plató. L'Home només pot arribar als universals a través de la Intel·ligència pel camí de<br />
l'abstracció: La Intuïció de la realitat intel·ligible, sense utilitzar mai com a eina la Realitat<br />
Sensible. Per realitzar aquesta Intuïció Plató considera l'existència de tres eines importants:<br />
. Impuls eròtic. La Idea de Bellesa és la Idea més important ja que es tracta de la Idea d'Idees.<br />
Per això, la Idea de Bellesa és font de coneixement. L'ésser humà sempre se sentirà atret per<br />
la Bellesa a través de l'amor. Per això podem parlar d'un cert impuls eròtic que ens determina<br />
a perseguir el coneixement.<br />
. La Dialèctica. Serà el mètode dialogat (similar en aquest aspecte a la Maièutica Socràtica)<br />
que intentarà contraposar una tesi a una antítesi, per poder arribar a una síntesi definitiva.<br />
Tesi Antítesi<br />
Síntesi<br />
. La Catarsi. El procés de coneixement és un procés clau per determinar la salvació de<br />
l'Ànima de l'ésser humà desprès de la mort. Per això el coneixement funciona com a<br />
purificació d'aquesta Ànima.<br />
2.2.4. <strong>LA</strong> COCEPCIÓ D'ÀIMA<br />
La Concepció de l'Ànima, segons Plató, ve totalment determinada per la visió Pitagòrica que<br />
formulava que l'Ànima és l'autèntic Jo de l'ésser humà, que aquesta Ànima pot viure<br />
perfectament sense un cos, i que és presonera del cos degut a la necessitat de trobar la<br />
purificació desprès del pecat. Així, segons Plató, l'Ànima de l'ésser humà és immortal, no<br />
morirà desprès de la mort del cos, i ho intentarà demostrar amb quatre arguments:<br />
. L'Ànima és sinònim de Vida, i res no pot patir el contrari del que és, per tant l'Ànima, que és<br />
Vida, no pot patir la mort, així doncs, és immortal.<br />
. La Reminiscència ens ha mostrat que l'Ànima és Pre-existent. Res no ens fa indicar que no<br />
sigui Post-existent.<br />
. L'Ànima és similar a la Idea, i com la Idea és immaterial i immortal, l'Ànima també és<br />
immortal.<br />
15