APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Així, conèixer no és sinó recordar allò que l'Ànima ja sabia quan vivia sola al Món de les
Idees contemplant la Idea de Bellesa, i que ha oblidat a l'unir-se a un cos. A aquest procés de
record d'allò que l'Ànima ja coneixia se l'anomena Reminiscència. Això connectarà
directament amb la concepció platònica de l'Ànima.
2.2.3.3. COM ES COEIX? LA ITUÏCIÓ
Ja que el coneixement només és possible respecte al Món Intel·ligible, i per tant es tracta d'un
coneixement d'universals, podria pensar-se que el mètode de coneixement és la inducció, és a
dir, a partir dels objectes particulars, arribar als universals. Però això voldria dir acceptar com
a base inicial del coneixement als particulars sensibles, fet que no serà acceptat pel pensament
de Plató. L'Home només pot arribar als universals a través de la Intel·ligència pel camí de
l'abstracció: La Intuïció de la realitat intel·ligible, sense utilitzar mai com a eina la Realitat
Sensible. Per realitzar aquesta Intuïció Plató considera l'existència de tres eines importants:
. Impuls eròtic. La Idea de Bellesa és la Idea més important ja que es tracta de la Idea d'Idees.
Per això, la Idea de Bellesa és font de coneixement. L'ésser humà sempre se sentirà atret per
la Bellesa a través de l'amor. Per això podem parlar d'un cert impuls eròtic que ens determina
a perseguir el coneixement.
. La Dialèctica. Serà el mètode dialogat (similar en aquest aspecte a la Maièutica Socràtica)
que intentarà contraposar una tesi a una antítesi, per poder arribar a una síntesi definitiva.
Tesi Antítesi
Síntesi
. La Catarsi. El procés de coneixement és un procés clau per determinar la salvació de
l'Ànima de l'ésser humà desprès de la mort. Per això el coneixement funciona com a
purificació d'aquesta Ànima.
2.2.4. LA COCEPCIÓ D'ÀIMA
La Concepció de l'Ànima, segons Plató, ve totalment determinada per la visió Pitagòrica que
formulava que l'Ànima és l'autèntic Jo de l'ésser humà, que aquesta Ànima pot viure
perfectament sense un cos, i que és presonera del cos degut a la necessitat de trobar la
purificació desprès del pecat. Així, segons Plató, l'Ànima de l'ésser humà és immortal, no
morirà desprès de la mort del cos, i ho intentarà demostrar amb quatre arguments:
. L'Ànima és sinònim de Vida, i res no pot patir el contrari del que és, per tant l'Ànima, que és
Vida, no pot patir la mort, així doncs, és immortal.
. La Reminiscència ens ha mostrat que l'Ànima és Pre-existent. Res no ens fa indicar que no
sigui Post-existent.
. L'Ànima és similar a la Idea, i com la Idea és immaterial i immortal, l'Ànima també és
immortal.
15