APUNTS D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - Aldea Global

José Vicente Mestre Chust: Apunts d’Història de la Filosofia
Plató no deixa massa clara quina és la realitat pròpia del Demiürg, al qual compara amb un
bibliotecari que crea una biblioteca perfecta seguint un model ideal, però, amb el pas del
temps, els llibres es deterioren, l'ordre desapareix i es perd aquesta perfecció inicial, tal i com
succeeix al món sensible, sotmés al canvi. Una segona relació, totalment vinculada a la
primera és que si el Món Sensible és una còpia del Món Intel·ligible, els objectes sensibles
s'assemblen més o menys als objectes intel·ligibles. A aquesta relació de similitud Plató
l'anomena Participació. Així, quan més perfecte sigui un objecte sensible, quan més
s'assembli a la Idea, direm que participa en major mesura. Cal dir que per a Plató, existeix una
clara jerarquització dels móns. L'autèntica realitat no és la realitat sensible sinó la
intel·ligible. El Món Sensible no és real, la realitat és el Món Intel·ligible ja que els objectes
sensibles són còpies de l'autèntica realitat (els universals). Per explicar millor quina és la
relació existent entre els dos Mons, Plató a La República ens ho explica a través del Mite de
la Caverna:
Dins d'una caverna hi ha tancats uns presoners des de l'instant del naixement,
i estan lligats de tal forma que l'únic que poden veure és una paret davant
d'ells. Veuen com en aquesta paret s'hi reflecteixen una sèrie d'ombres, però,
com és l'únic que han vist, creuen que tota la realitat està formada per ombres
i que, fins i tot ells mateixos, són ombres. Un dia, però, un presoner pot
escapar-se i, al sortir fora de la caverna, en un primer moment, la llum del Sol
el cega, però, poc a poc, es va acostumant a la nova intensitat de la llum i
descobreix un nou món, molt més perfecte i més real que aquell que, fins
aquell moment, considerava com la realitat. És capturat de nou, i intenta
explicar als seus companys que aquestes ombres que fins aquells moments
creia reals, no són reals, ja que l'autèntica realitat és un altre món més
perfecte, i que és la causa d'aquestes ombres.
L'explicació del Mite de la Caverna és clara: Les ombres que els presoners creuen que són la
realitat són els objectes sensible, els quals nosaltres creiem que formen part de l'autèntic món.
Els presoners som nosaltres i la nova realitat descoberta a través de la llum del Sol, és la
realitat intel·ligible a la qual és difícil arribar-hi, però és l'autèntica realitat. Finalment, el
presoner que aconsegueix escapar és l'ànima del filòsof, que pot descobrir la realitat (Idees).
Les Idees són els universals, l'essència dels objectes sensibles, allò que fa que un objecte sigui
el que és. Per això el Món Sensible és còpia de l'Intel·ligible, i per això es dona la relació de
participació entre les dues realitats. Les Idees existeixen des de sempre i per sempre, és a dir,
formen part d'un món immutable. Aixó significa que les Idees existeixen encara que no hi
hagi objectes sensibles que hi participin. L'autèntica realitat és la realitat intel·ligible, i la seva
existència no està determinada pel món sensible. Finalment caldrà tenir present que aquest
món és jerarquitzat, sent la Idea més important la Idea del Bé o Idea de Bellesa que tindrà
una gran importància dins del procés de coneixement.
2.2.3. TEORIA DEL COEIXEMET
Totalment relacionat amb el tema de la divisió de la realitat en dos mons interrelacionats
tenim el tema de la Teoria del Coneixement, per veure quin dels dos àmbits (Sensible o
Intel·ligible) es pot arribar a conèixer. Per fer-ho dividirem el tema del coneixement en tres
subapartats: Quins són els diferents àmbits de coneixement?, En què consisteix conèixer? i
Com s'arriba al coneixement?
13