Fònics Morfosintàctics Lèxico-semàntics

LLENGUA LITERÀRIA. RECURSOS RETÒRICS
Fònics
Addició o supressió: Afèresi / Apòcope / Epèntesi / Delisió / Paragoge /
Pròtesi
Repetició : Al·literació / Onomatopeia / Paronomàsia / Similicadència
Permutació: Anagrama / Palíndrom / Metàtesi
Morfosintàctics
Addició o supressió: Asíndeton / El·lipsi / Enumeració / Epítet / Gradació /
Juxtaposició / Parèntesi / Pleonasme / Polisíndeton / Redundància
Repetició: Anàfora / Anadiplosi / Epanadiplosi / Concatenació / Paral·lelisme /
Políptoton
Substitució / permutació: Anacolut / Calambur / Habilitació / Hipèrbaton /
Inversió sint. / Quiasma / Sil·lepsi
Lèxico-semàntics
Addició o supressió: Al·lusió / Antítesi / Antonomàsia / Apòstrofe /
Comparació / Epífrasi / Epímone / Etopeia / Hipèrbole / Lítote / Prosopografia /
Reticència / Retrat / Sinestèsia / Símil / Suspensió / Tautologia
Substitució: Al·legoria / Dilogia / Disfemisme / Equívoc / Eufemisme / Ironia /
Interrogació / Metàfora / Metonímia / Mite / Oxímoron / Paràbola / Paradoxa /
Paràfrasi/ Perífrasi / Personificació / Preterició / Prosopopeia / Paràfrasi /
Sinècdoque / Símbol
CONCEPTES
ADAGI .- Formulació que resumeix breument un principi moral o una
observació de caràcter general. També s'anomena màxima o sentència.
AFÈRESI .- Supressió de fonemes o síl·labes inicials de mot. [Quim, per
Joaquim]
AFORISME .- Frase breu que resumeix un principi filosòfic o moral, sense
argumentar-lo. Màxima. Dita popular.
AL.LEGORIA .- Expressió paral·lela d'idees reals, de sentit directe, i d'imatges,
de sentit figurat, que es corresponen entre elles, i fan referència a una mateixa
significació. Metàfora continuada.
AL.LITERACIÓ .- Repetició d'un mateix so al llarg d'una composició. [Un ruc
arrossega un carro]
AL.LUSIÓ (PERIFRÀSTICA) .- Expressió que s'utilitza per referir-se a algú o a
alguna situació o fet, sense anomenar-lo directament.
AMFIBOLOGIA .- Ambigüitat de significat, provocada per l'ús d'una construcció
gramatical o d'una paraula polisèmica.
ANACOLUT .- Substitució de la construcció gramatical que correspondria
lògicament, per una altra, per raons estilístiques. [Els homes que defensen uns
principis, totes les conseqüències són acceptades]

ANADIPLOSI .- Repetició d'una o diverses paraules del final d'un vers en el
principi del següent.
ANÀFORA .- Repetició d'una o diverses paraules al començament d'una sèrie
d'oracions per emfasitzar-les.
ANAGRAMA .- Paraula formada a partir de les lletres d'una altra paraula,
ordenades de diferent manera. [la Sinera d'Espriu, a partir d'Arenys]
ANTÍFRASI .- Expressió que significa just el contrari del que sembla.
Generalment té una intenció irònica. Veg. ironia.
ANTÍTESI .- Figura que consisteix a contraposar dues expressions que tenen
significats contraris.
ANTÒNIM .- Mot que significa el contrari d'un altre.
ANTONOMÀSIA .- Figura que consisteix en la substitució d'un nom propi per un
de comú, o viceversa, o per una perífrasi. [és un judes = traïdor; L'inventor de la
penicil·lina = Flemming].
APÒCOPE .- Supressió de fonemes finals d'una paraula. [Anton, per Antoni;
Montse, per Montserrat].
APOSICIÓ .- Juxtaposició d'una o diverses paraules, a unes altres de la
mateixa categoria gramatical, amb funció explicativa o especificativa. [El futbol,
l'esport rei,...]
APÒSTROFE .- Invocació o interpel·lació vehement a algú, ja sigui real o
imaginari.
ARCAISME .- Mot que, malgrat pertànyer al sistema lingüístic, ha deixat d'usarse.
ASÍNDETON .- Omissió de la conjunció de coordinació entre els diversos
elements que podrien anar units per ella.
BARBARISME .- Mot, l'ús del qual és impropi de la llengua que s'està usant.
CACOFONIA .- Efecte acústic desagradable, provocat per la repetició de sons.
Contrari d'eufonia.
CALAMBUR .- Fenomen que es produeix quan les síl·labes d'una a o més
paraules contigües, agrupades de manera diferent al que els és propi, gràcies a
una altra partició de la tira fònica, produeixen un sentit nou. [Si bada no
menjarà el cavall = civada no...]
CARACTERITZACIÓ .- Atribució de trets, tant físics com psicològics, a un
personatge. és directa si és feta explícitament, i indirecta si és el lector qui l'ha
de deduir. Si la caracterització és dels trets físics, parlem de prosopografia, si

es refereix als trets caracterològis, d'etopeia, i de retrat, si la caracterització és
completa.
COMPARACIÓ .- Figura que consisteix a relacionar dos fets o idees, en base a
una semblança real o imaginària entre ells, amb la intenció de fer més
comprensible el primer.
CONCATENACIÓ .- Repetició d'un mot d'una frase o d'un vers, en el següent,
a la qual segueix una successió de repeticions. Es tracta d'una seqüència
d'anadiplosis, relacionades.
CONNOTACIÓ .- Significació figurada, gràcies a procediments diversos, que
adquireixen els mots d'una llengua. és el fonament de la llengua literària. (Veg.
denotació).
CULTISME .- Mot que ha estat incorporat al sistema lingüístic, en època recent,
a partir de la seva forma llatina o grega i que, doncs, no ha sofert les
transformacions pròpies de l'evolució lògica de la llengua.
DELISIÓ .- Supressió d'un mot que pot ser deduït pel context.
DENOTACIÓ .- Significació lèxica dels mots d'una llengua.(Veg. connotació).
DILOGIA .- Ambigüitat de significat, provocada per l'ús d'una construcció
gramatical o d'una paraula que, en un mateix enunciat, vol dir coses diferents.
Veg. amfibologia i equívoc.
DISFEMISME .- Substitució d'un mot o d'una expressió pertanyent al registre
estàndard de la llengua per altres del registre vulgar. és el contrari
d'eufemisme.
EL.LIPSI .- Figura que consisteix a suprimir una o més paraules d'una
construcció gramatical, que s'han de sobreentendre pel context.
ÈMFASI .- Figura que consisteix a donar entendre més del que es diu, o, fins i
tot, el que no és diu.
ENUMERACIÓ .- Acumulació successiva d'idees, fets, atributs, conceptes o
imatges referits a una mateixa cosa.
EPANADIPLOSI .- Repetició d'una mateixa paraula al principi i al final d'una
frase.
EPÈNTESI .- Addició de fonemes o síl·labes al mig d'un mot. [la infixació, p.ex.]
EPIFONEMA .- Exclamació o comentari al final d'un text, en què l'autor
reflexiona sobre el que acaba de dir.
EPÍMONE .- Repetició d'una paraula, d'una expressió o d'un vers en un text.

EPÍTET .- Adjectiu que remarca una qualitat que és inherent al substantiu.
EQUÍVOC .- Paraula o expressió que té un doble sentit. Veg. amfibologia i
dilogia.
ETOPEIA .- Descripció dels trets de caràcter d'un personatge. Si la descripció
és física, parlem de prosopografia. Si és tant física com de caràcter, parlem de
retrat.
EUFEMISME .- Substitució d'una paraula o expressió considerada vulgar,
malsonant, desplaent o inconvenient per una altra, pretesament més adequada.
EUFONIA .- Efecte acústic agradable, provocat per la repetició de sons.
Contrari de cacofonia.
EXCLAMACIÓ RETÒRICA .- Figura que consisteix a expressar amb certa
vehemència l'alegria, la tristesa, el dolor, i, en general, els sentiments i les
emocions.
GRADACIÓ .- Exposició successiva i en ordre progressiu, generalment
ascendent, de mots que precisen o amplifiquen la significació dels anteriors.
HABILITACIÓ .- Substitució d'un element per un altre de classe gramatical
diferent, que, no obstant això, exerceix la mateixa funció, en aquell context.
HIPÈRBATON .- Alteració de l'ordre lògic de les paraules o les frases.
HIPÈRBOLE .- Exageració retòrica, que , interpretada literalment, deforma la
realitat.
HOMOFONIA .- Identitat fonètica entre paraules que tenen significats diferents.
IMATGE .- Relació explícita, de tipus comparatiu, que s'estableix entre
elements reals i imaginaris. Diferent de la metàfora en el fet que en aquesta no
hi ha nexes comparatius. De vegades s'utilitza també per englobar,
conceptualment, el símbol, la metàfora i la comparació.
INTERROGACIÓ RETÒRICA .- Figura que consisteix a formular, emfàticament,
una pregunta que no espera resposta, perquè se suposa òbvia.
INVERSIÓ SINTÀCTICA .- Es produeix quan una part de l'oració, o tota ella,
capgira el seu ordre lògic. [Fuig l'enemic espaordit].
IRONIA .- Figura que consisteix a considerar, aparentment, vertadera i certa
una afirmació evidentment falsa. El que es diu és el contrari del que es vol dir.
Veg. antífrasi.
JUXTAPOSICIÓ .- Supressió dels nexes de subordinació.

LÍTOTE .- Figura que consisteix a negar el contrari del que es vol afirmar. [No
és bo que... = és dolent].
METÀFORA .- Identificació entre dos elements, inicialment, diferents, de
manera que l'un substitueix efectivament l'altre en el context. és possible
gràcies a una comparació implícita. Veg. imatge.
METÀTESI .- Alteració en l'ordre dels sons en un mateix mot. [ catredal, per
catedral]
METONÍMIA .- Figura que respon a la fórmula lògica Pars pro parte (una part
en lloc d'una altra part). Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra
amb la qual guarda una relació de: causa a efecte, continent a contingut, lloc de
procedència a cosa que procedeix d'allí, símbol a cosa significada, etc. [Llegir
Espriu = un llibre/poema d'Espriu; beure un priorat = un vi del priorat; respectar
els cabells blancs = la gent gran].
MITE .- Fet, personatge, idea que, més enllà del temps i de l'espai, assoleix un
valor universal en un context cultural, independentment de la seva inclusió en
una obra literària, i es converteix en un referent per a la conducta humana de la
col·lectivitat.
NEOLOGISME .- Mot de nova creació.
ONOMATOPEIA .- Imitació lingüística de sons reals.
OXÍMORON .- Contradicció excloent entre el significat de dues paraules que,
en el text, estan en contacte. [alegres plors; foscor clara].
PALÍNDROM .- Mot o frase que es pot llegir tant de dreta a esquerra que
d'esquerra a dreta. [Roma / amor].
PARÀBOLA .- Al·legoria que conté un ensenyament moral.
PARADOXA .- Expressió d'una idea, aparentment, contrària a la que
s'expressa com a vertadera. S'afirma alguna cosa que sembla absurda en
relació amb el text en què apareix.
PARÀFRASI .- Reproducció amplificadora d'un text. Per extensió, qualsevol
reproducció lliure (amb modificació, supressió o amplificació).
PARAGOGE .- Addició de fonemes o síl·labes a fi de mot. [La sufixació, p. ex.].
PARAL.LELISME SINTÀCTIC .- Repetició d'una mateixa estructura sintàctica
en diverses frases seguides.
PARÈNTESI .- Comentari que s'insereix en una frase. De llargada diversa, té
entonació pròpia.

PARONOMÀSIA .- Joc de paraules que s'estableix entre mots de fonètica
semblant. També és l'ús d'un mateix mot amb sentits diferents.
PERÍFRASI .- Figura que consisteix a expressar alguna realitat o imatge amb
més paraules de les precises.
PERSONIFICACIÓ .- Figura que consisteix a atribuir qualitats humanes a
animals, plantes o éssers inanimats. Si l'element personificat parla, la figura
retòrica l'anomenem prosopopeia. No obstant això, personificació i prosopopeia
sovint són usades amb significació sinònima.
PLEONASME .- Repetició d'una paraula o d'una idea. Expressió redundant.
POLÍPTOTON .- Repetició de la part invariable d'un mot (el lexema), mentre es
canvia la part gramaticalment variable.
POLISÍNDETON .- Repetició de les conjuncions de coordinació, amb la finalitat
de remarcar algunes paraules o de donar més vivacitat al text.
PRETERICIÓ .- Figura que consisteix a fer veure que no es diu allò que de fet
interessa dir i es diu.
PROSOPOGRAFIA .- Descripció dels trets físics d'un personatge. Si la
descripció és del caràcter, parlem d'etopeia. Si és tant física com de caràcter,
parlem de retrat.
PROSOPOPEIA .- Figura que consisteix a donar veu humana, i doncs, les
seves qualitats, a animals, plantes o éssers inanimats. Si no parla i només li
són atribuïdes qualitats humanes, la figura retòrica l'anomenem personificació.
No obstant això, personificació i prosopopeia sovint són usades amb
significació sinònima.
PRÒTESI .- Addició de fonemes o síl·labes a principi de mot. [la prefixació,
p.ex.].
QUIASMA .- Canvi d'inversió de l'ordre de les paraules d'un grup sintàctic, en el
següent, de manera que entre ells presenten un ordre simètric, però creuat
(SN+V/V+SN). [Els homes passen, roman la terra].
REDUNDÀNCIA .- ús de paraules inútils per expressar un idea, perquè ja està
prou ben expressada; i, en general, repetició.
RETICÈNCIA .- Interrupció de l'oració, a fi de deixar suspesa la seva exposició,
que, no obstant això, deixa entendre el que es calla.
RETRAT .- Descripció dels trets físics i de caràcter d'un personatge. Si la
descripció és només del caràcter, parlem d'etopeia. Si és física, de
prosopografia.

SEMICULTISME .- Mot que va ser incorporat al sistema lingüístic en una
determinada època, a partir de la seva forma llatina o grega i que, doncs,
només ha sofert les transformacions pròpies de l'evolució lògica de la llengua,
des d'aquell moment.
SENTIT FIGURAT .- Significat nou que prenen les paraules en un text, distint a
l'habitual.
SIL.LEPSI .- Alteració de la concordança morfosintàctica.
SÍMBOL .- Representació d'un concepte per un altre amb el qual manté una
relació d'analogia merament convencional. Sovint, determinats símbols van
lligats a concrets àmbits culturals.
SÍMIL .- Comparació que no té com a objectiu expressar la superioritat, la
inferioritat o la igualtat, sinó un judici qualitatiu.
SIMILICADÈNCIA .- Repetició d'un mateix conjunt fònic, o molt semblant, al
final de frases o de sintagmes consecutius.
SÍNCOPE .- Supressió de fonemes al mig d'un mot. Generalment, té un
caràcter col·loquial. [Pro, per però].
SINÈCDOQUE .- Figura que respon a la fórmula lògica Pars pro toto (una part
en lloc de la totalitat), o totum pro parte (la totalitat en lloc d'una part").
Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual guarda una
relació de: gènere per l'espècie, el singular pel plural, o viceversa. [bordava
l'animal = el gos; el cavall és... = els cavalls].
SINESTÈSIA .- Figura que consisteix a associar dos elements, un de real i
l'altre imaginari, provinents de dos camps sensorials diferents. [Un vi d'aroma
d'àngel].
SINÒNIM .- Mot que té un significat equivalent al d'un altre.
SUSPENSIÓ .- Interrupció momentània de l'oració que l'autor acaba per
finalitzar.
TAUTOLOGIA .- Repetició d'una mateixa idea o pensament, expressat de
manera diferent.
TROP .- Figura que consisteix a canviar la significació ordinària d'un mot per
una de sentit figurat, que s'entén pel context. Són trops la metàfora, la
metonímia i la sinècdoque.
Jordi Tiñena http://www.tinet.cat/~jta/retorica.html