INTRODUCCIÓ El departament de Llengua i ... - IES San Vicente

INTRODUCCIÓ
El departament de Llengua i Literatura. Valencià està format pel següent
professorat:
Joan Ramon Guijarro
Perfecte Ripoll
Sílvia Pastor
Cèsar Moreno
Sandra López
Maria Roig
Antonio Cutillas
Laura Valdevira
Justificació
En començar aquest curs ens plantejam una sèrie d’objectius fonamentals com
són: fomentar el domini bàsic de l'ús oral habitual del valencià entre l'alumnat
de tota l'etapa i el gust per la lectura, tasca que ens sembla imprescindible per
aconseguir l'assoliment dels coneixements fonamentals relacionats amb la
llengua que s'haurà d'haver obtingut en finalitzar l'Educació Secundària
Obligatòria, la qual cosa no vol dir que deixem de banda els aspectes de la
llengua escrita, com veurem més endavant.
És per aquesta raó que consideram primordial el fet d’insistir en l'aspecte de la
llengua oral al 1r cicle, a fi que en arribar al 2n cicle puguem aprofundir en
altres aspectes lingüístics i ens puguem dedicar a corregir i perfeccionar l'ús de
la llengua escrita. En aquest sentit cobren una importància cabdal les proves
orals a nivell de departament i fora de l’aula que l’any passat ja iniciàrem
(sense obviar les diferents activitats d’avaluació oral que ja es fan dins de
l’aula).
Pel que fa a la lectura, element de pràctica habitual a classe, serà també
objecte de treball individual de l'alumnat, ja que els oferirem la possibilitat
d'escollir entre algunes obres, sempre adequades a cada curs, a l'hora de
realitzar les lectures obligatòries o voluntàries i els treballs corresponents; així
fomentarem el criteri personal a l'hora de comentar el tipus de literatura que els
sembla més interessant, afavorint així l'intercanvi d'opinions i el debat sobre el
tema.
Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de
lèxic, també inclosos en el nostre currículum.
També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions
de tipus sociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga
l'origen del valencià i el sàpiga situar, com una llengua més, dins el context
lingüístic europeu.
Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis
lingüístics i perquè comprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia
llengua o, si més no, la llengua del lloc on viuen; i més si tenim en compte que

el nostre centre té una gran part d’alumnes no valencianoparlants i cada any
rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que no coneixen la
nostra realitat.
Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els
professors de llengua fem feina de manera coordinada, si més no en el
tractament igual de l’ortografia i la importància de la lectura per al
desenvolupament intel·lectual de l’alumne/a.
b) Contextualització
L’IES Sant Vicent està ubicat a la població de Sant Vicent del Raspeig amb uns
50.000 habitants, és el primer dels cinc instituts que exixteixen a la localitat, i el
que únicament hi havia a l’antic pla d’estudis, on es podia estudiar BUP i COU.
Aquest fet ha creat una tendència per part de les famílies a voler inscriure els
seus fills al nostre centre.
Malgrat tot, tenim adscrits tres col·legis de primària: CEIP Bec de l’Àguila,
CEIP, Raspeig i CEIP Miguel Hernández.
El primer i l’últim porten dues línies d’ensenyament, pel que fa al programa
lingüístic, PEV i PIP; el CEIP Raspeig aporta dues aules de PIP.
De moment, el nostre institut és l’únic que continua amb la línia de PEV, fet
important per al posterior desenvolupament de la nostra matèria: als alumnes
de PEV el nivell de llengua és més alt que als de PIP, per tant, haurem de tenirho
present a l’hora de marcar uns objectius i usar una metodologia.
L’extracte social dels nostres alumnes es podria catalogar en un nivell mitjà, la
qual cosa és rellevant perquè una majoria tenen un ventall cultural molt ampli i
els facilita l’adquisició de molts coneixements.

2.OBJECTIUS
a).Distribució per cicles dels objectius generals d’etapa
OBJECTIUS GENERALS
DE L’ESO
1. Comprendre i produir
missatges orals i
escrits amb propietat,
autonomia i
creativitat en valencià
i en castellà, i
almenys en una
llengua estrangera,
utilitzant-los per a
comunicar-se i per a
organitzar els propis
pensaments i
reflexionar sobre els
processos implicats
en l’ús del llenguatge
i alhora respectar les
distintes formes
d’expressió.
2. Interpretar i produir
amb propietat,
autonomia i
creativitat missatges
que utilitzen codis
artístics, científics i
tècnics, per tal
d’enriquir les seues
possibilitats de
PRIMER CICLE SEGON CICLE
1.1. Comprendre i produir
missatges orals i
escrits amb propietat
i autonomia tant en
valencià com en
castellà, i almenys
en una llengua
estrangera, utilitzantlos
com a vehicle de
comunicació i
d’organització del
propi pensament i
com a vehicle de
comunicació i
obertura a altres
cultures.
1.2. Reconéixer el
contingut explícit i
implícit en missatges
orals i escrits d’ús
habitual.
1.3. Reflexionar sobre els
processos implicats
en l’ús del llenguatge
que permeten la
comunicació i el
respecte a altres
formes d’expressió.
2.1. Interpretar i produir
amb propietat i
autonomia missatges
que utilitzen codis
artístics, científics i
tècnics, per a
assimilar l’entorn de
manera reflexiva i
crítica, i enriquir les
1.1. Comprendre i produir
missatges orals i
escrits amb propietat,
autonomia i creativitat
en valencià, en
castellà, i almenys en
una llengua
estrangera, utilitzantlos
per a comunicarse,
organitzar el propi
pensament, com a
instrument
d’adaptació social i
com a vehicle de
comunicació i
obertura a altres
formes d’entendre la
realitat.
1.2. Interpretar el
contingut explícit i
implícit en missatges
orals i escrits d’ús
habitual.
1.3. Reflexionar sobre els
processos implicats
en l’ús del llenguatge
i en els mecanismes
de la llengua que
permeten la
comunicació i el
respecte a distintes
formes d’expressió.
2.1. Interpretar i produir
amb propietat,
autonomia i creativitat
missatges que
utilitzen codis
artístics, científics i
tècnics, per a
desenvolupar l’actitud
reflexiva i el sentit

4. CONTINGUTS
4.1. Continguts de primer curs
4.1.1. La comunicació
Elements de la comunicació.
a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:
Emissor i destinatari.
Lloc i temps de la comunicació lingüística.
b) Elements contextuals:
Emissor-destinatari.
Temps i lloc de la comunicació lingüística.
c) Elements informatius:
Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).
Temes i subtemes.
Coherència del contingut informatiu.
d) Les funcions del llenguatge.
La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir,
qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…
Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals
narrativa, descriptiva i conversacional.
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
La narració en els gèneres literaris:
en vers: poesia narrativa.
en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel·la.
La narració en els gèneres no literaris:
àmbit privat: la carta, l’avís, el relat de fets…
àmbit públic: la notícia, l’anunci…
b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.
La descripció en la narració:
en vers: poesia naturalista, endevinalla…
en prosa: conte, rondalla, novel·la…
La descripció en els textos dialogats:
el teatre: caracterització de personatges, d’ambients…
l’acudit, el còmic, els jocs populars…
c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos
conversacionals.
La conversació escrita:
en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers…
en prosa: conte, rondalla, novel·la, acudit…
en teatre: comèdia, tragèdia, drama…
amb imatges: auca, còmic…
La conversació oral:
la conversa cara a cara, telefònica…
4. CONTINGUTS
4.1. Continguts de primer curs

4.1.1. La comunicació
Elements de la comunicació.
a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:
Emissor i destinatari.
Lloc i temps de la comunicació lingüística.
b) Elements contextuals:
Emissor-destinatari.
Temps i lloc de la comunicació lingüística.
c) Elements informatius:
Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).
Temes i subtemes.
Coherència del contingut informatiu.
d) Les funcions del llenguatge.
La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir,
qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…
Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals
narrativa, descriptiva i conversacional.
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
La narració en els gèneres literaris:
en vers: poesia narrativa.
en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel·la.
La narració en els gèneres no literaris:
àmbit privat: la carta, l’avís, el relat de fets…
àmbit públic: la notícia, l’anunci…
b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.
La descripció en la narració:
en vers: poesia naturalista, endevinalla…
en prosa: conte, rondalla, novel·la…
La descripció en els textos dialogats:
el teatre: caracterització de personatges, d’ambients…
l’acudit, el còmic, els jocs populars…
c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos
conversacionals.
La conversació escrita:
en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers…
en prosa: conte, rondalla, novel·la, acudit…
en teatre: comèdia, tragèdia, drama…
amb imatges: auca, còmic…
La conversació oral:
la conversa cara a cara, telefònica…
4.1.2. Llengua i societat
La varietat lingüística. Usos formals i informals de la llengua.
La variació lingüística.
La lleialtat lingüística.
La normalització lingüística.
La riquesa de la llengua.
La varietat popular.

La varietat literària.
La varietat estàndard.
Els barbarismes i els estrangerismes.
El valencià als mitjans de comunicació orals i escrits.
Els registres lingüístics.
El valencià a les institucions.
La diversitat lingüística.
Els usos discriminatoris de la llengua.
El sexisme lingüístic.
Alternatives davant els temes i les formes d’expressió en els usos discursius
verbals i no verbals que denoten discriminació social, racial, sexual…
4.1.3. Estudi de la llengua
Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Nocions bàsiques
d’accentuació i puntuació. L’apòstrof.
Normes ortogràfiques. Ortografia del discurs. Ortografia de l’oració. Ortografia de
la paraula.
Pronúncia i escriptura.
L’alfabet.
Les vocals.
Els diftongs.
La síl·laba.
L’hiat.
L’accent tònic i l’accent gràfic.
L’accent diacrític.
La dièresi.
L’apostrofació.
Les contraccions.
Els dígrafs.
Els fonemes /p/ i /b/, /t/ i /d/ i /k/ i /g/.
Els fonemes /b/ i /v/.
Els fonemes /s/ i /z/.
Les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.
Les grafies l, ll i l·l.
Les grafies m, n i l’aplec mp.
Ús del guionet.
Ús del punt.
Ús de la coma.
Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.
Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.
Ús de les majúscules.
La correcció ortogràfica.
Morfosintaxi. Classes de paraules. Els determinants, el gènere i el nombre.
Estructura de l’oració simple. La concordança.
L’oració: categories, estructures i funcions.
El substantiu (I): classificació.
El substantiu (II): formació del femení i del plural.

L’adjectiu (I): els graus.
L’adjectiu (II): formació del femení i del plural.
Els determinants referidors (I): articles i demostratius.
Els determinants referidors (II): els possessius.
Els determinants quantitatius (I): els indefinits.
Els determinants quantitatius (II): els numerals.
El verb (I): els verbs regulars.
El verb (II): els verbs irregulars.
El verb (III): els temps verbals.
La preposició (I): les preposicions febles.
La preposició (II): les proposicions fortes.
Les conjuncions coordinants.
Les conjuncions subordinants.
L’adverbi (I): els adverbis de manera.
L’adverbi (II): els adverbis de lloc.
L’adverbi (III): els adverbis de temps.
L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.
Les locucions adverbials.
Els pronoms personals (I): forts.
Els pronoms personals (II): febles.
L’oració simple.
Tipus d’oracions simples.
La concordança.
Lèxic. Estructura de la paraula. Vulgarismes i barbarismes.
L’estructura dels mots: arrel i morfemes.
La derivació (I): els prefixos.
La derivació (II): els sufixos.
Les sigles.
La composició.
Les locucions.
Les frases fetes.
Les onomatopeies.
Els castellanismes.
Els barbarismes.
Els neologismes.
Topònims i gentilicis.
La sinonímia.
L’antonímia.
La monosèmia.
La polisèmia.
L’homonímia.
Els camps semàntics.
Hipònims i hiperònims.
Ús de: avant, abans, avanç/ aparat, aparell/ sobre tot, sobretot/ medi, mig,
mitjà/ data, dada/ metge, mèdic/ només, no més/ quan, quant/ perquè, per
què, per a què/ conte, compte, comte/ potser, pot ser/…
El diccionari de definicions.
El diccionari de sinònims.

Text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació.
TEXT NARRATIU
Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps,
dins del domini cognitiu dels fets.
a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa:
Línia argumental.
Personatges: tipus i caracterització.
Lloc dels fets narrats.
Època dels fets narrats.
Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions,
diàlegs…).
b) Tècniques narratives:
Tipus de narrador.
El temps de l’acció narrada.
c) El gènere narratiu (I): l’auca.
Característiques. Tipus.
Estructura.
Recursos visuals i recursos textuals (la rima, els redolins, les figures
retòriques…).
L’ús de l’auca.
d) El gènere narratiu (II): la rondalla.
Característiques. Tipus.
Estructura.
Recursos textuals (fórmules d’inici i tancament, la veu del narrador, l’ordre
dels fets, locucions, frases fetes, expressions col·loquials, la personificació…).
La rondalla com a eina de transmissió de valors.
Autors i títols de rondalles.
e) El gènere narratiu (III): el conte
Característiques. Tipus.
Estructura interna i externa.
Recursos textuals (l’època i la durada, l’ordre dels fets, tipus de personatges i
d’espais, tipus de narrador…).
Autors de contes.
f) Característiques de morfosintaxi:
Classes de paraules predominants i la seua funció.
Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives,
exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives).
Funció dels signes de puntuació en el relat: el punt, la coma, els dos punts, els
guionets…
Els temps verbals: els pretèrits i el futur.
g) Característiques del vocabulari:
Els camps semàntics dels tipus de contes i rondalles.
Les qualitats dels personatges.
Ús dels augmentatius i diminutius. Les comparacions.
TEXT DESCRIPTIU
Estructura descriptiva: assenyalar les característiques dels objectes, dels llocs o
de les persones en la seua dimensió i situació espacial.
a) La descripció:
La descripció física i psíquica de persones.

La descripció d’objectes. Usos, funcions i localització.
La descripció d’espais. Elements centrals i complementaris.
b) La descripció en:
La narració.
Els textos teatrals.
Els anuncis.
Els llibres de viatges.
c) Estructura del gènere descriptiu:
Parts del text.
Ordre en què es presenten els elements i les seues característiques.
Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli,
elements bàsics, complementaris…).
d) Tècniques descriptives:
L’ordre en la presentació dels elements.
La fitxa descriptiva. Banc de dades.
La descripció en la narració i en la poesia.
e) Tipus de descripcions:
General / detallada.
Objectiva / subjectiva.
Realista / deformada (caricatura, ironia, paròdia…).
f) Característiques de morfosintaxi:
Identificació dels mots clau.
L’adjectivació.
El sintagma preposicional.
L’aposició.
L’oració subordinada adjectiva.
Recursos literaris: la comparació, la metàfora, l’enumeració (asíndeton i
polisíndeton).
Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.
Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, afirmatives,
negatives).
Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…
g) Característiques del vocabulari:
Els camps lèxics: els colors, les formes, els materials…
Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions
sensorials).
Significat de determinades paraules en funció del context.
Els vocabularis especialitzats.
TEXT DIALOGAT
Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua
intenció comunicativa i el tema sobre el qual es parla.
a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció dialogada:
Els elements de la comunicació.
Els textos orals i escrits.
Els textos dialogats literaris i no literaris.
Les converses en la narració i els textos teatrals.
b) Tècniques per a expressar els diàlegs:
La conversa oral i escrita.

L’estil directe i l’indirecte.
c) El gènere dialogat (I): el còmic
Característiques. Tipus.
Estructura.
Recursos: el llenguatge textual (les bafarades i el cartutx, les onomatopeies).
Llenguatge icònic (vinyetes, enquadraments i perspectives; detalls; joc de
llums i ombres; caracterització de personatges).
Llenguatge topogràfic (mida dels quadres, del text del narrador, disposició de
les bafarades per a la seua lectura).
Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).
Procediments retòrics de la imatge (repetició, hipèrbole…).
La descripció de personatges, d’espais i de conflictes en un còmic.
Autors de còmics.
d) El gènere dialogat (II): la conversa.
Característiques.
Tipus de converses: preparada i improvisada, monogràfica i especialitzada,
directa i telefònica, pública i privada, formal i informal.
Estructura: les parts d’una conversa.
Recursos de l’estil directe i de l’indirecte.
e) El text dialogat (III): el text teatral.
Característiques.
Tipus de textos: el monòleg, la comèdia, la tragèdia i el drama.
Estructura.
Recursos:
Pla textual: diàlegs, rèpliques.
Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.
Pla de representació: actes i escenes.
La retòrica de la dramatització (onomatopeia, exageració, contrast, exclamació,
interrogació…).
Autors i obres de teatre.
f) Característiques de morfosintaxi:
Tipus de preguntes d’una conversa: obertes, hipotètiques i tancades.
Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals / parcials.
Classes de paraules predominants i la seua funció (pronoms interrogatius,
conjuncions…).
Funció dels signes d’interrogació, admiració, els guionets i les cometes.
g) Característiques del vocabulari:
Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una conversa (oral i escrita).
Significat de determinades paraules en funció del context verbal.
Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…
Llenguatges específics (identificar els llenguatges d’algunes activitats socials
que puguen aparéixer en el text).
Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).
Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).
Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).
Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical
(ràdio, muntatges audiovisuals, dramatització, cançons).

4.1.4. Tècniques de treball
Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.
a) Situació de lectura funcional:
Per a extraure informació sobre un tema determinat.
Per a confrontar dades.
b) Situació de lectura recreativa:
Lectura amb finalitat recreativa.
c) Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:
La localització de la informació.
La identificació dels llibres.
La classificació de llibres en una biblioteca.
La identificació de l’autor d’un llibre.
El diccionari.
Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de
barbarismes i de refranys.
El vocabulari.
Tècniques de treball (I). Anàlisi (lectura i anotacions). Síntesi (esquemes i
resums).
Paraules clau.
El subratllat.
Idees principals i secundàries.
L’exemple.
L’esquema.
El resum.
L’examen.
La memorització.
4.1.5. Literatura
Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments
representatius. Anàlisi dels seus trets més característics.
Els gèneres literaris.
La narrativa juvenil: els protagonistes.
La descripció en la narració. Jesús Cortés.
Els diàlegs en la novel·la. Joan Pla
Les rondalles. Enric Valor.
El paisatge en la narració. Josep Franco.
Les faules. Isop i La Fontaine.
El conte literari. Ernest Martínez Ferrando.
La poesia. Teodor Llorente.
El teatre. Pasqual Alapont. El Misteri d’Elx.
El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants.
Els versos. Mètrica i rima.
En la paraula (onomatopeia, al·literació).
En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).
De canvi de sentit (comparació, metàfora).
De pensament (lítote, hipèrbole).
Accent rítmic (ritme del vers).
Pla textual: diàlegs, rèpliques.

Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.
Pla de representació: actes.
Viure la literatura.
La biblioteca.
Presentació d’un escriptor.
Personatges de pel·lícula.
Fitxar un conte.
Els llibres per fora.
La biblioteca pública.
La Fira del Llibre.
La Biblioteca Valenciana.
El teatre religiós: el Misteri d’Elx.
4.2. Continguts de segon curs
4.2.1. La comunicació
Elements de la comunicació.
a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:
Emissor i destinatari.
Lloc i temps de la comunicació lingüística.
b) Elements contextuals:
Temps i lloc de la comunicació lingüística.
c) Elements informatius:
Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).
Temes i subtemes.
Coherència del contingut informatiu.
d) Les funcions del llenguatge.
La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, opinar, convéncer,
prescriure, predir, qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…
Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals
narrativa, explicativa i argumentativa.
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
La narració en els gèneres literaris:
en vers: poesia narrativa.
en prosa: novel·la.
La narració en els gèneres no literaris:
àmbit privat: la carta.
àmbit públic: l’anunci.
b) Els gèneres explicatius. Característiques generals. Tipus de textos
explicatius.
L’explicació en els textos expositius: el mural.
L’explicació en els textos instructius: les regles d’un joc.
L’explicació en els textos predictius: l’horòscop i la predicció meteorològica.
L’explicació en els textos literaris i científics.
c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos
argumentatius.
La carta de protesta.

4.2.2. Llengua i societat
La venda per telèfon.
L’assemblea i l’acta de reunió.
L’assaig.
La família romànica.
Les llengües romàniques.
La varietat lingüística. La llengua i els dialectes.
Les varietats orientals i occidentals.
Les característiques del valencià.
Els subdialectes del valencià.
La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua.
Els registres lingüístics.
El llenguatge estàndard.
La varietat popular: el llenguatge col·loquial.
El llenguatge tècnic o científic.
El llenguatge literari.
La situació lingüística del valencià.
El valencià i la societat valenciana del segle XX
Situació del valencià abans de la Guerra Civil.
Les Normes Ortogràfiques de Castelló, 1932.
El valencià durant la postguerra.
El valencià a les institucions.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

4.2.3. Estudi de la llengua
Fonètica i Ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I). Ús de l’accent gràfic i de la dièresi en
combinacions vocàliques. La puntuació. El guionet.
Pronúncia i escriptura. L’ortografia.
L’alfabet.
Les vocals.
Els diftongs i els triftongs.
L’accent tònic i l’accent gràfic.
L’apòstrof.
L’accent diacrític.
La dièresi.
Lletres i dígrafs
La separació de síl·labes.
Els fonemes /b/ i /p/.
Els fonemes /t/ i /d/.
Els fonemes /k/ i /g/.
Els fonemes /s/ i /z/.
Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig.
Les grafies l, ll.
Les grafies r, rr.
Les grafies m, n, ny i l’aplec mp.
La grafia h.
Ús del guionet.
Ús del punt. Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.
Ús de la coma.
Ús del guió, les cometes i els parèntesis.
Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.
Ús de les majúscules.
Ús de les abreviatures més freqüents.

La correcció ortogràfica.
Morfosintaxi. Pronoms personals tònics. Interrogatius. El adverbi. L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements.
Classes d’oracions.
Les categories gramaticals.
Els pronoms personals tònics.
Els pronoms febles.
La combinació de pronoms febles.
L’adverbi (I): els adverbis de manera.
L’adverbi (II): els adverbis de lloc.
L’adverbi (III): els adverbis de temps.
L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.
El verb (I): els verbs regulars.
El verb (II): els temps verbals (l’infinitiu, el gerundi i el participi).
El verb (III): els temps verbals (el present, l’imperfet, el futur i el condicional).
El verb (IV): els verbs irregulars.
La preposició (I): les preposicions febles.
La preposició (II): les preposicions fortes.
L’oració: categories, estructures i funcions.
L’oració simple.
L’estructura del subjecte.
L’estructura del predicat.
L’atribut.
El predicat verbal.
El complement directe i l’indirecte.
El complement circumstancial.
El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions.
La modalitat de l’oració (I): les oracions actives i passives.
La modalitat de l’oració (II): les oracions atributives i predicatives.
La modalitat de l’oració (III): les oracions negatives i interrogatives.
La modalitat de l’oració (IV): les oracions imperatives i exclamatives.

Lèxic. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. Dialectalismes.
La polisèmia
Els mots contraris.
Adjectius amb contraris diferents per a cada accepció.
Els homònims.
Els diversos significats d’un mot: les accepcions.
El context: selecció d’un dels significats d’un mot.
Sentit propi i sentit figurat.
Els mots sinònims.
La precisió del significat
Sinonímia i antonímia.
Els sinònims dialectals.
L’argot i el llenguatge especialitzat.
L’argot i els grups socials.
Hiperonímia i hiponímia.
Els camps lèxics.
Endevinalles, refranys i frases fetes.
Mots tècnics.
Diccionaris especialitzats.
La derivació: els prefixos.
La derivació: els sufixos.
Els diccionaris de definicions.
Els diccionaris d’equivalències, de sinònims i antònims.
Text. Les propietats textuals en la narració, l’exposició i l’argumentació.
TEXT NARRATIU
Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini cognitiu dels fets.
a) Característiques.
El tema, les idees secundàries o subtemes.
L’argument.
Tipus de narrador (intern i extern).

Punt de vista del narrador.
Els personatges. Tipus i caracterització.
b) El gènere narratiu literari en prosa (I): la novel·la
Característiques. Tipus.
Estructura externa i interna.
El temps narrat i el temps narratiu.
L’espai real i l’espai imaginari.
Tipus de novel·les.
Autors de novel·les.
c) El gènere narratiu (II): les cartes.
Característiques.
La carta formal i la carta informal:
Estructura.
Recursos.
Les abreviatures i les sigles.
Les cartes i la literatura.
El gènere epistolar.
Les cartes i els diaris personals.
Les cartes i la novel·la.
Les cartes i la poesia.
Autors de textos que incloguen cartes: Agustín Fernández, Glòria Llobet, Ovidi Montllor…
d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.
Característiques. Tipus.
Poemes i cançons.
Estructura interna i externa.
La mesura dels versos.
La rima.
Les figures retòriques.
Autors de poemes: Miquel Duran, Carles Salvador, Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Josep Ballester…
Autors de cançons: Rafael Estrada, Ovidi Montllor, Al Tall, Serrat…
e) Característiques de la morfosintaxi:

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció.
Els connectors. Tipus i funcions.
Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.
Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.
f) Característiques del vocabulari:
Els camps semàntics.
Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llengua.
TEXT EXPOSITIU
Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de temes diversos.
a) L’explicació en un text expositiu: el mural.
Estructura.
Recursos gràfics i textuals.
L’esquema.
Els mots clau.
Els signes gràfics.
El mapa conceptual.
b) L’explicació en un text instructiu: les instruccions d’un joc
Característiques.
Estructura.
Recursos lingüístics: ordres i prohibicions.
c) L’explicació en un text predictiu:
Les prediccions en la narració.
La predicció científica: l’informe meteorològic.
La predicció fantàstica: l’horòscop.
d) Característiques de morfosintaxi:
La nominalització.
Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.
Els connectors explicatius, enumeratius i d’ordre.
Les oracions imperatives i dubitatives.

e) Característiques del vocabulari:
Monosèmia i polisèmia.
Els neologismes.
La derivació i la composició.
Els camps semàntics.
Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…
TEXT ARGUMENTATIU
Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l’emissor sobre els esmentats conceptes i els arguments
que donen suport a les manifestacions.
a) Els textos i la situació de comunicació:
Relació existent entre els interlocutors.
Tipus de canal i de codi.
Tipus de textos argumentatius.
L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.
b) Característiques de l’argumentació:
Tesi i arguments.
Ordenació dels arguments.
Idea principal o tema.
Idees secundàries.
Contingut ideològic.
La conclusió.
c) El text argumentatiu escrit: La carta d’opinió.
Característiques.
Estructura.
La lletra argumentativa d’una cançó.
d) El text argumentatiu oral: la venda per telèfon
Característiques.
Arguments i contraarguments.
Recursos lingüístics i no lingüístics.
e) El text argumentatiu oral i escrit: l’acta de reunió.
Característiques.

Estructura.
Documents expositius administratius.
Els nivells de llengua formal i informal.
Tipus d’actes de reunió.
La síntesi o el resum.
f) L’argumentació i la literatura:
L’assaig.
L’aforisme.
Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira…
g) Característiques de la morfosintaxi:
Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius…).
La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).
Les fórmules de tractament.
Els connectors per ordenar idees i relacionar-les.
Els connectors causals i explicatius.
Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i subordinades).
Les preguntes retòriques.
Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes.
h) Característiques del vocabulari:
Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis, de
l’administració, del comerç…).
Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normes ortogràfiques…).
4.2.4. Tècniques de treball
L’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.
a) Situació de lectura funcional:
Per a extraure informació sobre un tema determinat.
Per a confrontar dades.
b) Situació de lectura recreativa:
Lectura amb finalitat recreativa.
c) Ampliació de l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:

La localització de la informació.
El diccionari.
Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, refranys, especialitzats (de novel·la negra, mèdic,
informàtica, etc.).
L’enciclopèdia.
El corrector de textos i els programes multimèdia d’aprenentatge de la llengua.
Introducció a Internet.
Tècniques de treball (II). Anàlisi. Síntesi. Ampliació.
El subratllat.
Idees principals i secundàries.
L’exemple.
L’esquema.
Tipus d’esquema.
El mural
El mapa conceptual.
El resum.
L’examen.
La memorització.
El treball monogràfic.
Organització d’una explicació.
Presentació d’instruccions.
Presentació d’opinions.
Prendre notes i apunts.
4.2.5. Literatura
Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius. Anàlisi dels seus trets més característics.
a) Els gèneres literaris.
Concepte de discurs literari en forma narrativa.
Els gèneres literaris.
Orígens dels gèneres literaris.

Els gèneres literaris actuals.
b) La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la.
Subgèneres narratius.
Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l’acció).
Les tècniques narratives:
Tipus de narrador (narrador extern, narrador protagonista, narrador personatge menor).
L’espai narratiu (obert, tancat…).
El temps de l’acció narrada.
Obres destacades del gènere narratiu.
La narrativa: la novel·la i el conte.
Autors de narrativa.
La novel·la negra.
La novel·la romàntica.
El romanticisme a Europa.
La novel·la d’aventures. Antecedents. Protagonistes. Temes. Autors.
c) La poesia.
Concepte de discurs literari en forma poètica.
La poesia lírica i la poesia èpica.
La poesia social. Autors.
Obres destacades del gènere líric.
Estructures formals de la poesia: el vers, l’estrofa, el poema.
Idea expressada en cada part o estrofa.
Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen.
Accent rítmic.
Ritme del vers.
Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents.
Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic.
El llenguatge literari: trets creatius.
Procediments retòrics i estilístics:
En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).
De canvi de sentit (comparació, metàfora).
De pensament (hipèrbole).
La cançó. La Nova Cançó. Cantautors.
d) L’assaig.
L’assaig. Característiques.
Estructura del text assagístic.
Autors.
Els aforismes. Joan Fuster.
e) El teatre.
Concepte de discurs literari en forma dramàtica.
Origen del teatre. Aspectes de la tragèdia i de la comèdia.
Elements constitutius del gènere:
Pla textual: diàlegs, rèpliques.
Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.
Pla de la representació: actes.
L’espectacle teatral:
L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes sonors).
Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast, exageració).
La tragèdia: característiques, autors.
La comèdia: característiques, autors.
Obres destacades del gènere dramàtic.
4.3. Continguts de tercer curs
4.3.1. La comunicació
Els mitjans de comunicació escrits: la premsa.
a) Components situacionals del mitjà:

Tipus d’emissor (particular, estatal).
Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).
Tipus de destinatari (plural i indefinit).
Circumstàncies de lloc i de temps.
b) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals).
c) La premsa en valencià.
d) La premsa escrita:
Les parts d’un diari.
La notícia. Característiques, estructura i recursos.
El llenguatge periodístic.
Llenguatges en interacció (verbal, escrit, icònic, topogràfic i tipogràfic).
Funció del llenguatge icònic respecte del llenguatge verbal escrit (subratllar, completar, suggerir, simbolitzar).
Funció del llenguatge verbal escrit respecte del llenguatge icònic (fixar significats, interpretar).
Comprensió i producció de textos que pertanyen als gèneres narratius (conte, novel·la, notícia, etc.), descriptius (descripció
científica, literària, etc.) i conversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.).
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
La narració en els gèneres literaris:
en vers: poesia èpica, poesia narrativa, l’auca…
en prosa: conte, llegenda, rondalla, novel·la…
La narració en els gèneres no literaris:
didàctica: carta literària, assaig, epístola…
història: biografia, crònica, memòria…
periodisme: article, crònica, entrevista, reportatge…
b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.
La descripció en la narració:
en vers: poesia íntima, naturalista, èpica…
en prosa: conte, rondalla, novel·la…
La descripció en l’exposició:
la carta, l’informe, l’examen, l’anunci…
text científic, normes i reglaments…
La descripció en els textos dialogats:

el text teatral.
el guió cinematogràfic.
l’entrevista, la tertúlia, la publicitat radiofònica…
c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos conversacionals.
La conversació escrita:
en vers: textos dramàtics, sarsuela…
en prosa: conte, rondalla, novel·la…
en teatre: comèdia, tragèdia, drama…
en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el guió el cinematogràfic i el còmic.
La conversació oral:
l’entrevista, la tertúlia, el debat, l’enquesta…
la conversa cara a cara, la conversa telefònica, la videoconferència…
els diàlegs teatrals i radiofònics.
4.3.2. Llengua i societat
Origen i evolució de la llengua.
Les llengües romàniques: enumeració, distribució geogràfica i relacions.
L’enorme importància del món romà.
El llatí vulgar.
La influència dels visigots i del món àrab.
La llengua dels segles XII-XV.
La Cancelleria Reial.
La llengua dels segles XV-XIX.
La substitució lingüística.
La castellanització.
Les llengües en contacte.
La situació lingüística actual.
El procés de normalització lingüística: etapes.
Els fenòmens de contacte de les llengües.
Classificació administrativa de les llengües.

Característiques sociològiques i socioculturals de les llengües en contacte.
Conceptes bàsics sobre bilingüisme, diglòssia, normalització, minorització lingüística, desaparició de llengües.
Monolingüisme i plurilingüisme.
Els nivells d’ús de la llengua: estàndard, col·loquial, tècnic i literari.
4.3.3. Estudi de la llengua
Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques. L’accentuació diacrítica. Ortografia dels mots
compostos. La puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.
El codi gràfic.
Dificultats en la pronúncia i l’escriptura de les vocals.
L’elisió i la sinalefa.
L’accentuació fònica i gràfica.
L’accent diacrític.
L’apostrofació.
La dièresi.
La síl·laba.
Separació de síl·labes.
Els dígrafs.
L’escriptura dels fonemes /s/ i /z/.
Les grafies g, j, tg i tj.
Les grafies x, ix i ig.
Els signes de puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.
Ús de les majúscules.
Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.
Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.
Morfosintaxi. El verb. Les perífrasis verbals. Els pronoms personals. Les preposicions. Les conjuncions. L’oració composta:
coordinació i subordinació.
Les preposicions.
Les conjuncions.
Els verbs regulars i irregulars.

Els pronoms febles.
Combinacions de pronoms.
L’oració: estructures i funcions.
El sintagma nominal.
El sintagma verbal.
El sintagma adjectival.
El sintagma adverbial.
El sintagma preposicional.
Les proformes i l’el·lipsi.
El subjecte i el predicat.
El complement directe.
El complement indirecte. Les preposicions per i per a.
El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les preposicions.
L’atribut i el complement predicatiu.
El complement circumstancial.
La modalització de l’enunciat (I): la possibilitat i la probabilitat. Les perífrasis.
La modalització de l’enunciat (II): la necessitat, la voluntat i l’obligació. Les perífrasis.
L’oració composta: les oracions coordinades i juxtaposades.
L’oració complexa (I): l’oració substantiva.
L’oració complexa (II): l’oració adjectiva.
L’oració complexa (III): oracions adverbials de lloc, temps, mode i quantitat.
L’oració complexa (IV): oracions adverbials causals i finals.
L’oració complexa (V): oracions adverbials consecutives, condicionals i concessives.
Lèxic. Processos fonamentals en la formació de paraules: derivació i composició. Els neologismes.
L’estructura d’un mot: morfemes i afixos.
La sufixació: formació de noms, adjectius i verbs.
La composició: substantius, adjectius i verbs compostos.
L’habilitació.
Els topònims i els gentilicis.
Els mots tabú.

Els eufemismes.
Els manlleus d’altres llengües. Préstecs i barbarismes.
Els arcaismes.
Els neologismes.
Les onomatopeies.
Les taxonomies: els hipònims i els hiperònims.
Les locucions i les frases fetes.
Els refranys.
Els sinònims i els antònims.
Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, especialitzats…
Ús de: tastar, provar, emprovar / muscle, múscul / espatla, esquena / aleshores, a les hores / perquè, per què, per a què / quan, quant / tan, tant
/ sinó, si no / medi, mig, mitjà /…
El text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació.
TEXT NARRATIU
Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini cognitiu dels fets.
El tema.
Idea principal o tema.
Idees secundàries o subtemes.
L’argument.
Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa.
Argument.
Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).
Les tècniques narratives.
Tipus de narrador (intern i extern).
Punt de vista del narrador (coneix la història des de fora o des de dins: en sap més, igual, menys que els seus personatges).
Actitud del narrador respecte dels fets narrats (objectiva, subjectiva, humorística, irònica, crítica, respectuosa…).
Els personatges.
Tipus i caracterització (pel que fan, diuen, senten, pensen).
L’evolució psicològica dels personatges.
La presentació dels personatges en el relat.

Les funcions dels personatges en el desenvolupament de l’acció.
El lloc dels fets narrats.
Tipus d’espais (reals, evocats, imaginaris…).
La descripció d’ambients.
a) El temps de l’acció i el temps de la narració.
L’època dels fets narrats (ambientació històrica).
Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).
L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic).
La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).
b) El gènere narratiu (I): la notícia de premsa.
Característiques. Tipus.
Estructura externa: les parts de la notícia.
Estructura interna: l’ordre dels fets.
Recursos textuals: models de redacció de titulars i peus de foto, la síntesi de l’entrada o lead, la distribució de la informació, l’ordre dels fets,
les sis preguntes bàsiques del periodisme, les declaracions, la coreferència.
La premsa: les seccions d’un diari.
La premsa en valencià.
c) El gènere narratiu (II): el conte.
Característiques. Tipus.
Estructura interna.
Recursos textuals: les veus de la narració. Tipus de narrador. L’ordre de contar els fets. Narració interna i externa. Els nivells de llengua.
Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions, diàlegs…).
Diferents versions d’un conte.
Autors de contes.
d) El gènere narratiu (III): la novel·la.
Característiques. Tipus.
Estructura interna.
Recursos textuals: Tipus de personatges. Tipus d’espais. Història, trama, tema i argument.
L’ordre i la durada dels fets.
Autors de novel·les.
e) Característiques de la morfosintaxi:

Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius…).
Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives,
negatives).
Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).
Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades (oracions sense verb conjugat, el·lipsis, paraules de suport).
Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.
Els connectors. Tipus i funcions.
Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.
Funció dels signes de puntuació: el punt, la coma, els dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes…
f) Característiques del vocabulari:
Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials).
Significat de determinades paraules segons el context verbal.
Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatges dels oficis i de
les professions, llenguatge de l’esport, de la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic…).
Usos socials del llenguatge presents en el text.
g) El llenguatge literari: trets creatius i estètics.
Procediments retòrics i estilístics del text narratiu i descriptiu:
En la paraula (onomatopeia, al·literació).
En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió, paral·lelisme, estil directe i indirecte…).
De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol…).
De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).
TEXT DESCRIPTIU
Estructura descriptiva: assenyalar les característiques d’objectes, de llocs, de sentiments i de processos en la seua dimensió i situació
espacial.
a) La descripció de:
Objectes.
Llocs.
Sentiments.
Processos.
b) Tipus de descripcions:

General /detallada.
Objectiva/ subjectiva.
Realista/ deformada
c) Tècniques per a descriure:
La narració.
El text teatral.
L’anunci de premsa, ràdio i televisió.
El text científic.
El poema.
Les cançons, els jocs populars, les endevinalles…
d) Estructura del gènere descriptiu:
Els mots clau.
L’ordre en què es presenten els elements.
Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli, elements bàsics, complementaris…).
e) Característiques de morfosintaxi:
El substantiu. Tipus.
L’adjectivació.
El sintagma preposicional.
L’aposició.
La nominalització.
L’oració subordinada adjectiva.
Els temps verbals: l’indicatiu.
Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.
Les oracions adjectives, substantives i adverbials.
Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…
Recursos literaris:
En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).
En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i indirecte…).
De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, símbol).
De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).
f) Característiques del vocabulari:

Monosèmia i polisèmia.
Topònims i gentilicis.
Hipònims i hiperònims.
Les sigles.
Els neologismes.
Els cultismes.
La derivació i la composició.
Els camps semàntics.
Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…
TEXT DIALOGAT
Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció comunicativa
Elements lingüístics de la situació de comunicació:
Elements contextuals:
Característiques psicològiques i sociològiques de l’emissor i destinatari.
Relació existent entre els interlocutors (segons edat, coneixement mutu, determinats rols socials).
Temps i lloc de la comunicació lingüística.
Coherència del contingut informatiu.
Tipus de canal i de codi.
La situació de comunicació: formal i informal.
Els registres lingüístics.
a) Tècniques per a expressar els diàlegs:
La conversa oral i escrita.
L’entrevista.
El text teatral.
L’acudit.
La narració.
b) El gènere dialogat (I): l’entrevista escrita.
Característiques.
Tipus d’entrevista.
Estructura. Parts.

Diferències entre l’entrevista oral i escrita.
El rol de l’entrevistador.
Característiques de morfosintaxi:
Tipus de preguntes d’una entrevista: obertes, hipotètiques i tancades.
Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals/ parcials.
Funció dels signes d’interrogació, d’admiració, dels guionets i de les cometes.
c) El gènere dialogat (II): el guió cinematogràfic.
Característiques.
El guió cinematogràfic: el guió tècnic, el guió literari i l’storyboard.
Estructura del text:
Pla de la representació: parts del text (actes, situacions, escenes).
Elements comuns i elements diferents en les parts del text.
Pla textual (diàlegs, rèpliques, monòlegs…).
Elements tècnics del llenguatge iconogràfic (color, il·luminació, angulació, enquadrament, moviments de càmera…).
Llenguatge verbal oral (ús dramàtic, entonació, veu, gestos, accions…).
Llenguatge musical i sorolls.
L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge (tècniques d’enllaçament cinematogràfic).
L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.
Procediments retòrics utilitzats pels llenguatges verbals i no verbals (repetició, contrast i hipèrbole, símbol…) i la seua funció en l’assoliment de la
intenció comunicativa.
L’adaptació de narració a cinema.
Relació entre novel·la i cinema.
Formes adoptades pel discurs cinematogràfic (narrativa, descriptiva, literària…).
El cinema en valencià.
d) El gènere dialogat (III): el text teatral.
Característiques. Estructura.
Tipus de textos teatrals: la comèdia, la tragèdia i el drama.
Recursos:
Pla textual: diàlegs, rèpliques, monòleg i veu coral.
Pla escènic: acotacions escèniques i d’interpretació.

Pla de representació: actes i escenes.
Autors de teatre i obres.
L’espectacle teatral: del llibre a la representació.
Instruccions per a actuar i ser un bon espectador.
e) Característiques de morfosintaxi:
Oracions sense verb conjugat.
Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).
Les oracions enunciatives, exclamatives, interrogatives, dubitatives, desideratives, imperatives, afirmatives, negatives.
Els temps verbals: imperatius i perífrasi d’obligació.
Les formes no personals: infinitius, gerundis i participis.
Els connectors expositius i explicatius.
Funció dels signes d’interrogació, d’exclamació i del guionet.
f) Característiques del vocabulari:
Llenguatges específics de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: dels oficis, de les professions, de l’esport, de la
tècnica, de la ciència, jurídic, de diferents classes i grups socials, èpoques…).
Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una entrevista escrita i una conversa.
Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…
Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).
Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).
Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).
Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (sarsuela, cançons, playback…).
Procediments retòrics i estilístics de l’obra dramàtica:
En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).
En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i indirecte…).
De pensament (hipèrbole, ironia, antítesi).
4.3.4. Tècniques de treball
Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.
Situació de lectura funcional:
Per a extraure informació sobre un tema determinat.

Per a confrontar dades.
Situació de lectura recreativa:
Lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, històries d’humor… adequades als interessos dels lectors).
Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un projecte de treball en relació amb un tema concret: consulta
de fitxers.
Localitzar en l’esmentada documentació la informació buscada.
Recopilar la informació imprescindible i relacionar-la amb el tema de la tasca o del projecte de treball (elaborar fitxes i ordenar-ne la
informació segons uns criteris determinats).
Utilitzar la documentació eficaçment atenent la finalitat de la tasca o del projecte de treball que es desitja elaborar.
Les fitxes: autors, obres, temes.
Localització d’informació en una biblioteca.
Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, de dubtes, de llatinismes i expressions clàssiques,
especialitzat (de refranys, dret, administratiu, ciències, literatura).
Prendre notes i apunts.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I).
La transmissió de la informació: claredat i correcció.
Els correctors de textos.
Programes informàtics de traducció.
Recursos informàtics per a l’aprenentatge de la llengua.
Introducció als recursos ortotipogràfics.
4.3.5. Literatura
Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
a) La literatura medieval.
Característiques generals.
Ramon Llull.
Les quatre grans cròniques.
La literatura doctrinària: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.
La poesia: dels trobadors a Ausiàs March.
b) El Segle d’Or.

Característiques generals.
Ausiàs March.
Roís de Corella.
La prosa humanista: Bernat Metge.
La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc.
La misogínia medieval: Jaume Roig, Isabel de Villena.
c) Els segles XVI, XVII i XVIII.
Característiques generals.
La Decadència
Renaixement i Barroc.
Les cançons populars: Romanç de cec.
El teatre (Lluís Milà i Joan Ferrandis d’Herèdia), la poesia (Pere Serafí i Joan de Timoneda), la narrativa (Cristòfor Despuig).
La Il·lustració.
La literatura popular.
El teatre medieval: el Misteri d’Elx.
4.4. Continguts de quart curs
4.4.1. La comunicació
Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió.
– Manifestacions del llenguatge de la imatge en interacció amb el llenguatge verbal (cartell, premsa, televisió, mapes, publicitat,
cinema, dibuixos, diagrames).
– Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (televisió, publicitat, dramatitzacions, recital de
poemes i cançons).
a) Llenguatges en interacció:
Llenguatge verbal escrit (títol, text del narrador, diàlegs).
Llenguatge icònic (fotografies, enquadraments i perspectives; detalls; joc de llums i ombres; caracterització de personatges).
b) Funció del llenguatge verbal respecte dels llenguatges no verbals (fixar significats, interpretar).
Llenguatge iconogràfic (enquadrament, angulació, il·luminació).

Llenguatge verbal oral (ús dramàtic; entonació, veu).
Llenguatge musical i sorolls.
c) La televisió i la ràdio:
Canal (so, imatge).
Llenguatges en interacció (verbal oral i escrit, musical, icònic, tipogràfic).
Subgèneres informatius (el reportatge, la crònica, l’enquesta, el comentari, la crítica, els col·loquis, les tertúlies i els debats).
d) La publicitat gràfica i la publicitat audiovisual.
Tipus d’imatges (fixes, mòbils).
Elements tècnics (enquadrament, color, angulació, moviment, il·luminació).
Llenguatge topogràfic (mida dels anuncis, disposició del text denotatiu i connotatiu, l’eslògan, logotips)
Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).
Procediments retòrics de la imatge (repetició, contrast, hipèrbole, metonímia, sinècdoque, paral·lelisme, analogia, metàfora, símbol).
L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge.
L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.
e) Components situacionals del mitjà:
Tipus d’emissor (particular, estatal).
Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).
Tipus de destinatari (plural i indefinit).
Circumstàncies de lloc i de temps.
f) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals).
Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte, novel·la, assaig, cartes, diari personal, etc), expositius
(exàmens, treballs d’investigació, exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats, articles d’opinió, reclamacions,
etc.).
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
La narració en els gèneres literaris:
en vers: poesia lírica, poesia narrativa, la cançó, el cal·ligrama, la poesia visual…
en prosa: conte, novel·la, diari personal…
en teatre: diàlegs, monòlegs, converses (acudit, xat, conversa…)
La narració en els gèneres no literaris:

didàctica: carta literària, assaig, aforisme…
història: biografia, memòria…
periodisme: article, carta al director, reportatge…
b) Els gèneres expositius. Característiques generals. Tipus de textos expositius.
La descripció en l’exposició:
la carta, l’examen, el treball d’investigació, l’anunci…
text científic especialitzat i divulgatiu.
el fullet informatiu
l’exposició oral, la conferència i la ponència.
El text instructiu:
les normes i els consells.
les regles de joc i de funcionament.
El text predictiu:
les hipòtesis i les prediccions.
la predicció en la narració, en el diàleg i en l’exposició.
c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.
la carta al director, l’escrit de protesta, les reclamacions, el pamflet, la pancarta…
l’anunci publicitari (gràfic, àudio, audiovisual).
el debat, l’assemblea, el fòrum, el simposi, el col·loqui…
el text literari: l’assaig, l’aforisme, l’article d’opinió, el dietari…
4.4.2. Llengua i societat
Situació actual del valencià.
La llengua del 1900 al 1975.
Situació legal del valencià actualment.
Els mitjans de comunicació audiovisuals i la normalització lingüística.
Trets principals de les varietats lingüístiques.
La divisió dialectal (oriental i occidental).
Les varietats geogràfiques.

4.4.3. Estudi de la llengua
Les característiques del valencià.
El valencià septentrional i el castellonenc.
El valencià aptixat.
El valencià meridional i l’alacantí.
La varietat central.
Les varietats balear i nord-occidental.
El valencià i les institucions.
El valencià, llengua de present i de futur.
Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctors ortogràfics en processadors de textos.
Les unitats de la llengua.
El sistema vocàlic.
Les vocals e i o obertes.
El sistema consonàntic.
Els fonemes oclusius.
Fenòmens consonàntics.
L’escriptura dels numerals.
Els signes de puntuació (II): ús de la barra obliqua, els claudàtors, l’asterisc…
Ús de les majúscules i les minúscules.
Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.
Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.
Ortografia dels homòfons.
Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.
Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació…
Morfosintaxi. Els relatius. Els pronoms personals àtons (II). Principals problemes morfològics i sintàctics. La concordança i
l’ordre.
Les oracions compostes. Classificació.
Les oracions subordinades substantives.
Les oracions subordinades adjectives.

Les oracions subordinades adverbials.
Les oracions de gerundi i de participi.
Els pronoms relatius.
Els pronoms febles. Combinacions de pronoms.
La substitució de sintagmes per pronoms febles.
Ús i caiguda de preposicions.
La concordança i l’ordre.
Lèxic. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes. Locucions i frases fetes.
Les locucions.
Les frases fetes.
Els refranys.
Monosèmia i polisèmia.
L’homonímia.
Les abreviatures.
Les sigles, els acrònims i els símbols.
La sinonímia i l’antonímia.
Elements lèxics grecollatins.
Les interferències amb altres llengües.
La precisió del significat.
Els nivells de llengua i de parla.
Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, especialitzats…
Text. Les propietats textuals en la narració, en l’exposició i en l’argumentació (II).Trets lingüístics.
TEXT NARRATIU
Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini cognitiu dels fets.
a) Característiques.
El tema, les idees secundàries o subtemes.
L’argument. Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).
Tipus de narrador (intern i extern).
Punt de vista del narrador.

Els personatges. Tipus i caracterització.
L’espai i el temps dels fets narrats.
Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).
b) El gènere narratiu literari en prosa (I): el diari personal.
Característiques. Tipus.
Estructura externa i interna.
Recursos narratius.
Recursos temporals:
L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic).
La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).
Autors de diaris personals i dietaris.
c) El gènere narratiu literari dialogat (III): el teatre.
Característiques.
La conversació escrita:
en vers: textos dramàtics.
en prosa: conte, novel·la, acudit, xat…
en teatre: comèdia, tragèdia, drama…
en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el còmic.
La conversació oral:
la tertúlia, el debat, l’enquesta…
els diàlegs teatrals
Estructura interna.
Recursos textuals: estil directe i estil indirecte.
Autors de teatre.
d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.
Característiques. Tipus.
Poemes i cançons.
Estructura interna i externa.
Recursos: les persones gramaticals.
Recursos: les figures retòriques:

El gènere epistolar.
En la paraula (onomatopeia, al·literació).
En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió, paral·lelisme…).
De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol…).
De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).
Autors de poemes i de cançons.
e) Característiques de la morfosintaxi:
Classes d’oracions utilitzades i la seua funció.
Els connectors. Tipus i funcions.
Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades.
Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.
Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.
f) Característiques del vocabulari:
Trets semàntics de les paraules.
Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llenguatge.
TEXT EXPOSITIU
Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de temes diversos.
a) L’explicació de processos, fenòmens, projectes., instruccions i conflictes.
b) Tipus d’explicacions:
General / detallada.
Objectiva / subjectiva.
Divulgativa / especialitzada.
Científica / no científica o fantàstica.
c) L’explicació en la narració:
L’anunci de premsa, ràdio i televisió.
El text científic.
El fullet informatiu.
L’exposició oral.
La ponència.

La conferència.
d) L’explicació en les instruccions:
Les regles.
Les normes, els consells, les lleis.
e) L’explicació en les prediccions:
Les prediccions en la narració.
Les hipòtesis.
La predicció científica: l’informe meteorològic.
La predicció fantàstica: l’horòscop.
f) Estructura del gènere expositiu:
La jerarquització de la informació.
L’ordre en què es presenten els elements.
Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura expositiva (nucli, elements bàsics, complementaris…).
g) Característiques de morfosintaxi:
La nominalització.
La no-reiteració.
Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.
Expressió de la condició.
Els connectors explicatius, lògics, enumeratius i d’ordre.
Les oracions subordinades adjectives, substantives i adverbials.
h) Característiques del vocabulari:
Monosèmia i polisèmia.
Les sigles, les abreviatures, els acrònims i els símbols.
Els neologismes.
Els cultismes.
La derivació i la composició.
Els camps semàntics.
Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…
TEXT ARGUMENTATIU
Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l’emis-sor sobre els esmentats conceptes i els arguments que
donen suport a les manifestacions.

a) Els textos i la situació de comunicació:
Procés de legitimització de l’emissor.
Presència del receptor del text.
Relació existent entre els interlocutors.
Coherència del contingut argumentatiu.
Tipus de canal i de codi.
L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.
Els registres lingüístics.
b) Característiques de l’argumentació:
Tesi i arguments.
Ordenació dels arguments.
Estructures textuals diverses al servei de l’argumentació.
Idea principal o tema.
Idees secundàries o subtemes.
Contingut nocional i circumstàncies (informació històrica, artística, científica, política…).
Contingut ideològic.
Estructura seqüencial dominant.
Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura seqüencial dominant.
c) Estructura de l’argumentació:
Assumpte.
Introducció (exordium).
Exposició dels fets (narratio).
Exposició dels arguments (argumentatio).
Conclusió (peroratio).
d) Tipus d’arguments:
Identificació de situacions.
De causa / de conseqüència.
Fal·làcies.
Arguments amagats: sobreentesos i pressuposicions.
e) Característiques de la morfosintaxi:
Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius…).

La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).
Les fórmules de tractament.
La impersonalització.
La modalització.
La interrogació retòrica.
Els connectors per a ordenar idees i relacionar-les.
Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i subordinades).
Oracions adjectives especificatives i explicatives: valor pressuposicional.
Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).
Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes.
f) Característiques del vocabulari:
Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials).
Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis i de
les professions, de la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic…).
Usos lingüístics sexistes.
Usos socials del llenguatge presents en el text.
g) Procediments retòrics i estilístics:
Elements que apareixen en els textos connotatius i denotatius així com en el llenguatge icònic de la publicitat gràfica, àudio i audiovisual
(cartell, pancarta, pintada…).
Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normes ortogràfiques…)
En la frase (enumeració, encadenament lògic, anàfora, el·lipsi, repetició, paral·lelisme,…).
De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, antítesi…).
De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).
h) Models de textos per a expressar els arguments:
La conversa.
L’assemblea.
El debat.
El fòrum.
La carta de protesta.
La carta al director.
La carta de reclamació.

La publicitat.
L’assaig.
L’aforisme.
L’article d’opinió.
i) Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Josep Vicent Marqués, Enric Sòria, Toni Mollà…
4.4.4. Tècniques de treball
Tècniques d’estudi.
El treball monogràfic.
La biblioteca: fitxer d’autors i fitxer de matèries.
Les fitxes: la fitxa bibliogràfica i la fitxa de contingut.
L’estructura i presentació d’un treball escrit.
El resum.
El mapa conceptual.
La lectura comprensiva.
Test de velocitat lectora.
Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.
Situació de lectura funcional per a extraure informació sobre un tema i per a confrontar dades.
Situació de lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, diaris… adequades als interessos dels lectors).
Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un projecte de treball en relació amb un tema.
Prendre notes i apunts.
Tècniques de recerca d’informació en suports informàtic (CD-ROM, Internet, etc.).
Utilització de processadors de textos.
El gènere epistolar.
En la producció i revisió dels propis escrits.
Per a transformar textos modificant-ne alguns dels elements: intenció comunicativa, situació de comunicació, estructura seqüencial de base…
Per a transportar textos…
Utilització de programes de disseny assistit per ordinador.
Per a elaborar esquemes, mapes conceptuals…

Per a maquetar.
Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hi informació ortogràfica, gramatical, etimològica, semàntica.
Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic i d’enciclopèdics per a resoldre problemes relacionats, bé amb les característiques de la
llengua, bé amb accepcions o conceptes.
Utilització de diccionaris especialitzats per a informar-se sobre un tema determinat (diccionaris de dubtes, llatinismes i expressions
clàssiques), i vocabularis especialitzats (ciències, administratiu, informàtic, literatura, comerç…).
Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasques d’aprenentatge: elaborar un guió previ a una exposició oral, a un comentari oral, a
la redacció d’un treball.
Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de signes per a diferenciar les idees principals de les secundàries,
així com per a indicar dades concretes d’interés segons la finalitat de la lectura.
Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d’un text oral prèviament escoltat, l’argument d’un conte, d’una
novel·la curta, d’un relat, així com la informació més important continguda en textos no literaris adequats a les pròpies capacitats de
comprensió lectora.
Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus i nombres per diferenciar les idees principals de les
secundàries, distribuint adequadament l’espai.
Elaboració de mapes conceptuals, diagrames, taules de dades.
Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes quotidians; redactar una instància, elaborar un curriculum vitae, fer un
organigrama que reflectisca una organització administrativa.
Utilització del llenguatge escrit en l’organització de la pròpia activitat.
Preparar l’agenda d’activitats o tasques que s’han de fer cada dia.
Elaborar un pla de treball (personal o d’equip) atenent la temporalització, l’organització i els mitjans.
Internet, CD-ROM, disquets i telefonia mòbil.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).
Escriptura de dates, nombres i altres expressions numèriques.
Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.
Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació…
El codi gràfic al servei de la comunicació.
La representació de la realitat: dibuixos, icones i símbols.
La presentació de dades: quadres, taules i gràfiques.
La informació jerarquitzada: els diagrames.

4.4.5. Literatura
El treball monogràfic.
La memòria.
La ponència.
L’exposició oral.
Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
a) La literatura del segle XIX:
Característiques generals.
El romanticisme a Europa.
La Renaixença.
Els Jocs Florals.
Jacint Verdaguer.
La Renaixença valenciana: postures renaixentistes (poetes de guant i poetes d’espardenya).
La poesia: Teodor Llorente.
El teatre culte: Frederic Soler.
El teatre popular: Eduard Escalante.
Àngel Guimerà.
b) El modernisme.
Característiques generals.
El modernisme a Europa.
El modernisme: cronologia i característiques.
Tendències modernistes.
La narrativa modernista.
El costumisme: Narcís Oller.
Prudenci Bertrana.
El teatre modernista a Europa: Henrik Ibsen.
La poesia modernista: Joan Maragall.
La generació del 1909.

L’Escola Mallorquina.
El teatre modernista: el teatre regeneracionista i el teatre esteticista.
Santiago Rusiñol.
c) La literatura del segle XX (I):
El noucentisme.
El dadaisme.
El futurisme.
Característiques generals.
Els gèneres literaris. La poesia. Josep Carner. Carles Riba.
L’avantguardisme. Joan Salvat-Papasseit.
La generació del 1930. Carles Salvador.
d) La literatura del segle XX (II):
La literatura i la societat durant la postguerra.
La narrativa de postguerra.
La novel·la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.
La novel·la realista: Enric Valor.
El conte: Pere Calders.
La poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista. Salvador Espriu.
La poesia d’avantguarda: Joan Brossa.
El realisme històric: Pere Quart. Miquel Martí i Pol.
La poesia valenciana: Vicent Andrés Estellés.
La Nova Cançó: Joan Manuel Serrat. Raimon. Al Tall.
e) La literatura del segle XX (III):
Breu història de l’assaig.
Josep Pla.
Joan Fuster.
Manuel Sanchis Guarner.
Joan Francesc Mira.
El teatre de postguerra. Samuel Beckett.
Josep M. de Segarra. Salvador Espriu. Joan Oliver.

El teatre valencià de postguerra: Martí Domínguez. Francesc de P. Burguera.
El teatre independent. Grups de teatre.
Dramaturgs actuals: Manuel Molins, Rodolf i Josep Lluís Sirera, Pasqual Alapont, Carles Alberola, Josep M. Benet i Jornet.
5. UNITATS DIDÀCTIQUES
a) Organització de les unitats didàctiques
1r ESO
OBJECTIUS
UNITAT 1
1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris.
2. Reconéixer els textos segons l’àmbit d’ús.
3. Reconéixer textos de la vida quotidiana, cartes, avisos…
4. Relacionar els àmbits d’ús amb la diversitat lingüística.
5. Entendre el concepte de llengua com a codi verbal.
6. Conéixer les llengües d’Europa i les de l’Estat espanyol.
7. Comprendre la noció de varietat diafàsica o registre, i també les diferències entre els registres col·loquial, formal, parlat i
escrit.
8. Produir cartes escrites a partir de models i de pautes.

9. Identificar les particularitats de les lletres del nostre l’alfabet i reconéixer els dígrafs.
10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.
CONTINGUTS
Conceptes
Els textos de la vida quotidiana.
Les classes de textos segons l’àmbit d’ús.
La carta personal.
Notes, avisos, instruccions i normes.
La diversitat lingüística.
El llenguatge i les llengües.
Les llengües d’Espanya.
Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals i escrits.
L’alfabet i els dígrafs.
Procediments
Comprensió de textos orals.
Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos de la vida quotidiana.
Elaboració de resums de textos i identificació de l’àmbit d’ús corresponent.
Elaboració de cartes personals a partir de pautes.
Identificació de l’estructura de textos de la vida quotidiana.
Identificació dels registres emprats en un text.
Producció de textos a partir de models.
Actituds
Interés i gust per la lectura de textos literaris.
Valoració de la injustícia que suposa la desigualtat per raons de sexe.
Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.
Respecte per les llengües com a patrimoni de les diferents cultures.
Valoració de la diversitat lingüística com a riquesa.

Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació moral i cívica
En l’activitat 19 de la pàgina 10 es planteja una situació de desigualtat a partir d’una frase extreta del text d’Elias Cannetti. Es
tracta que els alumnes reflexionen sobre aquest tema, és a dir, sobre la injustícia d’aquestes situacions de desigualtat, i també
sobre els drets de les dones.
Els continguts de la diversitat lingüística i el reconeixement de les diferents llengües d’Espanya poden ajudar els alumnes a
estimar la pluralitat i a reconéixer els drets lingüístics de totes les cultures.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprén textos de diferents àmbits d’ús.
Identifica textos de la vida quotidiana.
Produeix cartes personals a partir de models i de pautes.
Reconeix els àmbits d’ús i la diversitat lingüística corresponent.
Explica el concepte de llengua com a codi verbal.
Coneix les llengües d’Espanya.
Distingeix els diferents tipus de registres lingüístics: col·loquial i formal, parlat i escrit.
Coneix la correspondència entre sons i lletres en el nostre alfabet.
Usa correctament les lletres de l’alfabet i reconéixer els dígrafs.
Comprén textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
Competència en comunicació lingüística
Ser conscient dels
principals tipus
d’interacció verbal.
Ser progressivament
competent en l’expressió
i la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
Adaptar la comunicació
al context.
ACTIVITATS
1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2; p. 9: 1-12;
p. 10: 13-19;
p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 12:
6, 7; 13: 10, 11, 12;
p.14: Taller d’escriptura;
p. 17: 9, 10
1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2, 4; p. 9: 1-12
1, 2, 7 p. 7: 2, 4; p. 9: 1-12;
p. 10: 13-19; p. 11: 4, 5;
p. 12: 6, 7, 8, 9;
p. 13: 10, 11, 12;
p. 14: Taller d’escriptura;
p. 17: 9, 10; Aval. p. 21:
2

Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i
no lingüístiques i les
regles pròpies de
l’intercanvi comunicatiu
en diferents situacions.
Buscar, recopilar i
processar informació.
Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Emprar els
procediments lingüístics
per a organitzar i
autoregular el
1, 2, 3, 4, 10 p. 7: 1-4; p. 9:1-12;
p. 10: 13-19; p. 12: 6, 7,
8, 9; p. 17: 9, 10
1, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 11: 3; p. 15: 1, 2, 3;
p. 16: 5; p. 18: 2, 3, 4, 5,
1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12;
p. 11: 3, 5; p.12: 6, 7, 8,
9; 13: 10, 11, 12; p. 16:
6, 7, 8; p. 17: 9; p. 18: 1,
6
2, 5, 7; Aval. p. 21: 2
1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12;
p. 11: 1, 5; p. 16: 6, 7, 8;
p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7
1, 4, 5, 6, 7, 10 p. 10: 13-19;
p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p.14:
1-9; p. 17: 9, 10; p. 19:
1, 2, 3, 4
5, 6, 7 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16:
7, 8; p. 17: 9, 10

coneixement i l’acció.

Conéixer reflexivament
el funcionament i les
normes d’ús del
llenguatge.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
Conéixer i aplicar d’una
manera efectiva les
estratègies necessàries
per a interactuar
lingüísticament d’una
manera adient.
Ser conscient de les
convencions socials,
dels valors i els
aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge
segons el context i la
intenció comunicativa.
Tenir en compte
opinions diferents de la
pròpia amb sensibilitat i
un esperit crític.
7, 8, 9, 10 p. 20: 1-4; p. 18: 6;
p. 19: 1, 2, 3, 4
1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 p. 10: 13-19; p. 20: 1-4;
p. 19: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,
8, 9, 10; Aval. p. 21: 1, 2,
4, 5, 6
8, 9 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12;
p. 11: 1, 2, 3, 4, 5;
p. 19: 1, 2, 3, 4
1, 2, 4, 5, 8, 10 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16:
6, 7, 8; p. 17: 9, 10
1, 2, 5, 7, 8 p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10
1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17:
10
Expressar 1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17:

adequadament —quant
al fons i a la forma— les
idees i les emocions
personals.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Comprendre i prendre
decisions sobre el món
físic: ús de recursos
naturals, preservació del
medi ambient i protecció
1, 5 p. 11: 3; p. 14: 6, 7
de la salut social i
individual.
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
10
1, 2 Investigació p. 9: I-II;
p. 10: 16; p. 15: 1, 2, 3;
p. 21: 6-10; Aval. p. 21:
1, 2 Investigació p. 9: I;
p. 11: 3; p. 12: 9;
p. 15: 1, 2, 3; p. 21: 6-10
1, 2 p. 21: 6-10
7

transferència d’aquests
llenguatges.
Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
1, 2 p. 21: 6-10

Comprendre la
naturalesa i la manera
d’operar dels sistemes
tecnològics, i de l’efecte
que aqueixos canvis
tenen en el món
personal i sociolaboral.
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets
i els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se
socialment.
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
Demostrar comprensió
de l’aportació que les
diferents cultures han fet
a l’evolució i al progrés
de la humanitat sense
que això implique la
pèrdua de la identitat
local.
1, 2 p. 12: 9
1, 5 p. 10: 19; p. 11: 1
1, 5 p. 10: 19; p. 14: 6, 7
6 p. 15: 1, 2, 3, 4;
p. 16: 5, 6, 7, 8

Acceptar que tant els
conflictes com els valors
i els interessos formen
part de la convivència, i
resoldre’ls amb una
actitud constructiva.
Saber comunicar-se en
distints contextos,
expressar les idees
personals i escoltar les
alienes.
Competència cultural i artística
Conéixer, comprendre,
percebre i valorar
diferents expressions
culturals i artístiques,
utilitzar-les com a font
d’enriquiment i gaudi i
considerar-les com una
part del patrimoni dels
pobles.
1, 5 p. 11: 1
p.14: Taller d’escriptura
6 p. 15: 1, 2, 3, 4;
p. 16: 5, 6, 7, 8
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
1, 4 p. 15: 1; p. 21: 6-10
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,

optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 2 Investigació p. 9: I-II

Ser capaç d’obtenir
informació —ja siga
individualment o en
col·laboració— i
transformar-la en
coneixement propi,
integrant-la amb els
coneixements previs i
amb l’experiència
personal i sabent aplicar
els nous coneixements i
les capacitats adquirides
en situacions semblants
i contextos diversos.
Autonomía i iniciativa personal
Poder transformar les
idees en accions, és a
dir, proposar-se
objectius, planificar
projectes i dur-los a
terme.
Dur endavant les
accions necessàries per
a desenvolupar les
opcions i els plans
personals —en el marc
de projectes individuals
o col·lectius—
responsabilitzant-se’n,
tant en l’àmbit personal
1, 4 Investigació p. 9: I-II;
p. 21: 6-10
p.14: Taller d’escriptura
1, 5 p.12: 9; p. 14: 5, 6, 7

com social i laboral.

OBJECTIUS
1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de l’àmbit periodístic.
2. Familiaritzar-se amb l’estructura i els continguts d’un diari.
3. Caracteritzar la notícia i identificar-ne els elements essencials.
4. Caracteritzar els mitjans de comunicació social i classificar-ne els diferents tipus.
5. Escriure notícies a partir de pautes o models.
6. Comprendre el concepte de substantiu.
7. Identificar les característiques morfològiques dels substantius.
8. Classificar els substantius.
9. Identificar els diftongs i el hiat. Descompondre una paraula en les síl·labes corresponents.
10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.
CONTINGUTS
Conceptes
UNITAT 2
La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals.
Les seccions d’un diari.
La notícia.
Concepte de substantiu.
Gènere i nombre del substantiu.
Classes de substantius.
La síl·laba.
Els diftongs i el hiat. El triftong.

Procediments
Lectura, anàlisi i interpretació de textos periodístics.
Anàlisi de les seccions d’un diari.
Identificació de les parts d’una notícia.
Elaboració de notícies a partir de pautes.
Localització d’exemples de les diferents classes de substantius.
Anàlisi morfològica dels substantius.
Identificació dels diftongs i del hiat.
Separació de les síl·labes de les paraules.
Actituds
Interés per la lectura de la premsa escrita.
Interés per la reflexió lingüística.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la salut
El text Alarma urgent! de la pàgina 24 pot servir per a plantejar una reflexió sobre els símptomes d’algunes malalties
importants i sobre la influència dels productes d’alimentació en la propagació d’algunes d’aquestes malalties.
Educació moral i cívica
El text Orson Welles i el poder dels mitjans de comunicació de la pàgina 27 es pot utilitzar per a plantejar un debat a l’aula
sobre la influència dels mitjans de comunicació en la societat actual.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Comprén textos de l’àmbit periodístic.
2. Distingeix els continguts de les seccions d’un diari.
3. Distingeix una notícia i n’identifica els elements essencials.
4. Coneix els mitjans de comunicació social i els classifica en els diferents tipus.
5. Redactar notícies a partir de pautes o models.
6. Identifica els substantius d’un text.
7. Identifica les característiques morfològiques dels substantius.
8. Classifica els substantius.
9. Identifica els diftongs i el hiat i descompon una paraula en les síl·labes corresponents.
10. Comprénre textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Ser conscient dels 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7
principals
d’interacció verbal.
tipus
Ser progressivament 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7
competent en l’expressió
i la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
Adaptar la comunicació 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 26: 17; p. 30:
al context.
1-7

Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i
no lingüístiques i les
regles pròpies de
l’intercanvi comunicatiu
en diferents situacions.
Buscar, recopilar i
processar informació.
Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Conéixer reflexivament
el funcionament i les
normes d’ús del
llenguatge.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 25: 1-8; p.
30: 1-7
10 p. 25: 1-8
1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 25: 1-8; p.
27: 1-4; p. 30: 1-7; p. 36:
1-6
1, 2, 3, 4, 10 p. 28: 5-8; p. 29: 9-12;
p. 30: 1-7; p. 36: 1-6
1, 2, 3, 4, 10 p. 26: 10-16; p. 28: 5-8;
p. 29: 9-12; p. 30: 1-7
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 26: 10-16; p. 31: 1-4;
p. 32: 5-11;
p. 33: 12- 17; p. 34: 2- 9;
p. 35: 1- 5; p. 36: 1-6;
Aval.
p. 37: 1-6

Expressar
adequadament —quant
al fons i a la forma— les
idees i les emocions
personals.
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
Competència social i ciutadana
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les
10 p. 37: 10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 25: 1-8;
Investigació p. 25: 1-3;
p. 26: 10-16; p. 28: 58;
p. 29: 9-12; p. 36: 1-6;
Aval. p. 37: 1-6
10 Investigació p. 25: 1-3
10 p. 25: 8
1 p. 27: 1-4

diverses perspectives en
analitzar-la i emprant el
diàleg per a millorar-ne
col·lectivament
l’enteniment.

Competència cultural i artística
Conéixer, comprendre,
percebre i valorar
diferents expressions
culturals i artístiques,
utilitzar-les com a font
d’enriquiment i gaudi i
considerar-les com una
part del patrimoni dels
pobles.
Expressar-se mitjançant
codis artístics i disposar
d’habilitats de
cooperació per a
contribuir a la
consecució d’un resultat
final, i ser conscient de
la importància de donar
suport i valorar les
iniciatives i les
contribucions alienes.
Conéixer, d’una manera
bàsica, les tècniques,
els recursos i les
convencions principals
dels diferents
llenguatges artístics, i
també de les obres i les
manifestacions més
destacades del
10 p. 37: 7-9
1, 2 p. 23: 2
1, 2, 10 p. 23: 2; p. 37: 7-9

patrimoni cultural.
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
Ser capaç d’obtenir
informació —ja siga
individualment o en
col·laboració— i
transformar-la en
coneixement propi,
integrant-la amb els
coneixements previs i
amb l’experiència
personal i sabent aplicar
els nous coneixements i
les capacitats adquirides
1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 23: 3;
Investigació p. 25: 1-3;
p. 26: 10-16; p. 30: 1-7;
p. 36: 1-6; Aval. p. 37: 1-
7
10 Investigació p. 25: 1-3
10 Investigació p. 25: 1-3

en situacions semblants
i contextos diversos.

Valorar l’aprenentatge
com un element que
enriqueix la vida
personal i social i que
és, per tant, mereixedor
de l’esforç que requereix
i de la perseverança en
aquest esforç.
10 Investigació p. 25: 1-3
Autonomía i iniciativa personal
Triar amb criteri propi. 1, 2 p. 23: 2
OBJECTIUS
UNITAT 3
Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris.
Distingir narracions literàries i no literàries i identificar l’estructura d’un text narratiu.
Reconéixer i identificar el narrador com a element fonamental dels textos narratius.
Analitzar els personatges, l’espai i el temps d’una narració.
Comprendre el concepte d’adjectiu.
Identificar les característiques morfològiques dels adjectius.
Classificar els substantius.
Assimilar les regles de l’accentuació gràfica.
Identificar els diferents graus d’obertura de les vocals.
Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherència i propietat.

CONTINGUTS
Conceptes
La narració: concepte i estructura.
La narració literària. El narrador.
Els personatges, l'espai i el temps.
L’adjectiu qualificatiu: concepte.
El gènere i el nombre de l'adjectiu.
El grau de l'adjectiu.
Classes d'adjectius.
L’accentuació.
L’obertura de les vocals.
Procediments
Comprensió de textos orals.
Lectura, anàlisi i interpretació de textos narratius.
Elaboració de resums de textos narratius.
Identificació del narrador en un text.
Caracterització dels elements de la narració: personatges, espai, temps.
Elaboració de textos narratius a partir de pautes.
Localització d’exemples de les diferents classes d’adjectius.
Anàlisi morfològica dels adjectius.
Dictats.
Exercicis d’audició per a reconéixer els diferents graus d’obertura de les vocals.
Actituds
Interés i gust per la lectura de textos literaris.
Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.
Interés per la reflexió lingüística.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la salut
La biografia de Miquel Martí i Pol, que es reprodueix en la pàgina 39, es pot emprar per a plantejar les diverses reaccions que
es poden tenir davant d’una malaltia greu, i també la importància de la força de voluntat i de l’ajuda dels familiars en aquests
casos.
Educació moral i cívica
El text de Jesús Cortés reproduït en la pàgina 40 pot servir de punt de partida per a plantejar un debat sobre les relacions
entre les diferents generacions, concretament entre avis i néts.
El text de Roald Dahl que figura en la pàgina 46 es pot utilitzar per a plantejar un debat sobre la injustícia d’unes situacions
determinades, en què una persona es nega a comprendre els gustos i els punts de vista d’una altra.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Comprén i produeix textos de caràcter narratiu.
2. Classifica raonadament una narració en literària o no literària, i n’analitza l’estructura.
3. Identifica el tipus de narrador d’un text i en transforma la persona narrativa.
4. Localitza en un text narratiu les indicacions de l’espai i del temps.
5. Identifica els adjectius.
6. Identifica les característiques morfològiques dels adjectius.
7. Classifica els adjectius.
8. Aplica correctament les regles de l’accentuació gràfica.
9. Reconeix els diferents graus d’obertura de les vocals.
10. Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió
i la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
ACTIVITATS
1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7;
p. 42: 9-12; p. 43: 1-2;
p. 44: 4-7; p. 45: 9-13; p.
46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:
4;
Aval. p. 53: 1-4

Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i
no lingüístiques i les
regles pròpies de
l’intercanvi comunicatiu
en diferents situacions.
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
Buscar, recopilar i
processar informació.
Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Emprar els
procediments lingüístics
per a organitzar i
autoregular el
coneixement i l’acció.
Conéixer reflexivament
el funcionament i les
normes d’ús del
llenguatge.
1, 10 p. 42: 15
1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7;
p. 42: 8-12; p.43: 1-2;
p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;
p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p.
53: 4; Aval. p. 53: 1-4
1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7;
p. 42: 8-14; p.43: 1-2;
p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;
p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p.
53: 4; Aval. p. 53: 1-4
10 p. 39: 4
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 39: 1-3; p. 41: 1-7;
p. 42: 8-12; p. 43: 1-2;
p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;
p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p.
53: 4; Aval. p. 53: 1-4
p. 41: 1-7; p. 42: 8-12;
p. 43: 1-2; p. 44: 4-7;
p. 45: 8-13; p. 45: 8-13;
p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p.

Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
Expressar
adequadament —quant
al fons i a la forma— les
idees i les emocions
personals.
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
53: 4; Aval. p. 53: 1-7
2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 44: 3; p. 47: 1, 2, 3, 4,
5, 6; p. 48: 7, 8, 9, 10;
p. 49: 12, 13, 14, 15;
p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 51: 1, 2, 3, 4, 5;
Aval. p. 53: 1-7
6, 7, 8, 9, 10 p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6;
p. 48: 7, 8, 9, 10;
p. 49: 12, 13, 14, 15;
p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 51: 1, 2, 3, 4, 5;
Aval. p. 53: 1-7
1, 10 p. 46: Taller d’escriptura
1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14;
p. 53: 5-10
1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14;
p. 53: 5-10

Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets
i els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se
socialment.
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les
diverses perspectives en
analitzar-la i emprant el
diàleg per a millorar-ne
col·lectivament
l’enteniment.
1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14;
p. 53: 5-10
1, 10 p. 53: 3;
p. 46: Taller d’escriptura
1, 10 p. 46: Taller d’escriptura
1, 10 p. 46: Taller d’escriptura

Competència cultural i artística
Conéixer, comprendre,
percebre i valorar
diferents expressions
culturals i artístiques,
utilitzar-les com a font
d’enriquiment i gaudi i
considerar-les com una
part del patrimoni dels
pobles.
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat
amb l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
2 p. 44: 3
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 53: 4; p. 42: 13-14;
p. 53: 5-10; Aval. p. 53:
7
p. 42: 13-14; p. 53: 5-10;
Aval. p. 53: 7
1, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10

ecollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.

Ser capaç d’obtenir
informació —ja siga
individualment o en
col·laboració— i
transformar-la en
coneixement propi,
integrant-la amb els
coneixements previs i
amb l’experiència
personal i sabent aplicar
els nous coneixements i
les capacitats adquirides
en situacions semblants
i contextos diversos.
Valorar l’aprenentatge
com un element que
enriqueix la vida
personal i social i que
és, per tant, mereixedor
de l’esforç que requereix
i de la perseverança en
aquest esforç.
OBJECTIUS
1, 10 p. 42: 13-14
1, 10 p. 42: 13-14
UNITAT 4

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de diferents classes.
2. Reconéixer, comprendre i analitzar textos expositius.
3. Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius.
4. Reconéixer els distints tipus de textos descriptius.
5. Produir textos descriptius i expositius a partir de models i pautes.
6. Identificar els determinants.
7. Analitzar els tres morfològics dels determinants.
8. Distingir els diferents tipus de determinants.
9. Aplicar de manera adequada les regles generals de la dièresi.
10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.
CONTINGUTS
Conceptes
L’exposició: concepte.
Fases en l’elaboració d’un text expositiu.
L’exposició oral.
La descripció: concepte. Classes de descripcions.
Fases en l’elaboració d’un text descriptiu.
Els determinants: concepte.
Adjectius demostratius.
Adjectius possessius.
Adjectius numerals.
Adjectius indefinits.
Regles generals de la dièresi.
Procediments
Audició i producció de textos orals de caràcter descriptiu i expositiu.

Lectura i interpretació de textos literaris.
Elaboració de resums.
Lectura comprensiva i anàlisi de textos descriptius i expositius.
Redacció de textos descriptius i expositius.
Localització de determinants.
Anàlisi morfològica de diferents tipus de determinants.
Comprovació de la concordança entre els determinants i els substantius que els acompanyen.
Classificació dels determinants.
Aplicació de les normes de la dièresi.
Actituds
Interés i gust per parlar en públic i reconeixement de la importància d’expressar-se en un registre adequat a la situació
comunicativa.
Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació moral i cívica
El text El llenguatge dels colors de la pàgina 59 del llibre de text pot servir per a reflexionar sobre la diversitat de cultures.
El text L’equilibri de la naturalesa de la pàgina 61 del llibre de text pot servir per a reflexionar sobre els problemes del medi
ambient.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
– Comprén textos escrits de caràcter expositiu i descriptiu.
– Identifica textos expositius i n’analitza l’estructura.
– Reconeixr textos descriptius i n’indica el tipus.
– Identifica les característiques lingüístiques pròpies dels textos descriptius i expositius.

– Produeix textos descriptius i expositius a partir de models i pautes.
– Localitza els determinants d’un text.
– Identifica les característiques morfològiques dels adjectius determinatius, així com també els substantius que acompanyen.
– Classifica els determinants.
– Aplica raonadament les regles de la dièresi.
– Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió
i la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
Buscar, recopilar i
processar informació.
ACTIVITATS
1, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15
1, 10 p. 55: 4
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-
6;

p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;
p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10; p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6

Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Emprar els
procediments lingüístics
per a organitzar i
autoregular el
coneixement i l’acció.
Conéixer reflexivament
el funcionament i les
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-
6;
p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;
p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10, p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-
6;
p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;
p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10, p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-
6;
p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;
p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10, p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de
coneixements, 1-6
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de
coneixements, 1-6

normes d’ús del
llenguatge.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 58: 8-14; p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
1, 10 p. 58: 8-14
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència
llenguatges.
d’aquests
2, 3, 4 p. 59: 3-4;
p. 62: Taller d’escriptura
2, 3, 4 p. 59: 3-4;
p. 62: Taller d’escriptura
2, 3, 4 p. 59: 3-4;
p. 62: Taller d’escriptura
Emprar les TIC com a 2, 3, 4 p. 59: 3-4;

eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
p. 62: Taller d’escriptura

Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat
amb l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9;
p. 69: Avaluació de
coneixements, 7
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p.
69: Avaluació de
coneixements, 7
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

mateixa situació o un
mateix problema
utilitzant diverses
estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions,
d’una manera racional i
crítica, amb la
informació disponible.
Ser capaç d’obtenir
informació —ja siga
individualment o en
col·laboració— i
transformar-la en
coneixement propi,
integrant-la amb els
coneixements previs i
amb l’experiència
personal i sabent aplicar
els nous coneixements i
les capacitats adquirides
en situacions semblants
i contextos diversos.
Valorar l’aprenentatge
com un element que
enriqueix la vida
personal i social i que
és, per tant, mereixedor
de l’esforç que requereix
i de la perseverança en
aquest esforç.
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

Manejar de manera
eficient un conjunt de
recursos i tècniques de
treball intel·lectual amb
manifestació de
pensament estratègic.
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

OBJECTIUS
1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris.
2. Distingir textos literaris i no literaris.
3. Reconéixer en un text literari l’ús de llenguatge figurat.
4. Conéixer les figures retòriques principals.
5. Reconéixer els pronoms.
6. Conéixer els pronoms personals.
7. Distingir els distints tipus de pronoms.
8. Produir textos literaris a partir de models o pautes.
9. Aplicar correctament l’apòstrof.
10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.
CONTINGUTS
Conceptes
UNITAT 5
El text literari.
El llenguatge literari.
Les figures retòriques.
El pronom.
Pronoms demostratius i possessius.
Pronoms numerals i indefinits.
Pronoms personals (febles).

L’apostrofació.
Procediments
Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris
Identificació dels elements de ficció i dels recursos artístics d’un text.
Lectura, anàlisi i interpretació de textos amb llenguatge figurat.
Identificació dels recursos estilístics emprats en textos diversos.
Producció de textos literaris a partir de models.
Reconeixement dels pronoms en un text o oració.
Classificació dels pronoms.
Identificació del substantiu a què fa referència un pronom.
Distinció entre articles i adjectius determinatius i pronoms.
Reconeixement del gènere, nombre o persona dels pronoms.
Aplicació de les regles de l’apostrofació.
Actituds
Interés i gust per la lectura de textos literaris.
Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.
Valoració d’utilitzar correctament les normes ortogràfiques.
Interés per la reflexió lingüística.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació moral i cívica
El text Pete va a la universitat, reproduït en la pàgina 74 es pot fer servir per a plantejar una reflexió sobre la manera de
relacionar-se amb els altres en l’àmbit escolar.
Els textos i les activitats reproduïts en les pàgines 86 i 87 es poden utilitzar per a fer un debat sobre el paper que la lectura
acompleix en la vida dels alumnes.
Educació ambiental
Els poemes que es reprodueixen en la pàgina 79 tenen com a tema fonamental el paisatge mediterrani. A partir d’aquests
poemes es pot plantejar una reflexió sobre les característiques del paisatge del nostre entorn, el seu grau de conservació,
etcètera.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Es capac de comprendre textos literaris.
2. Justifica el caràcter literari d’un text i distingeix els textos literaris dels no literaris.
3. Identifica i explica l’ús de recursos del llenguatge figurat en textos literaris.
4. Coneix i identifica les figures retòriques principals.
5. Reconeix els pronoms en un text o en una oració.
6. Coneix i fa servir els pronoms personals adequadament.
7. Classifica els distints tipus de pronoms.
8. És capac de produir textos literaris a partir de pautes.
9. Aplica correctament les regles de l’apostrofació.
10. Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió
i la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
Adaptar la comunicació
al context.
ACTIVITATS
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1, 2, 4; p. 75: 1-7;
p. 76: 10-15; p. 77: 1-3;
p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;
p. 80: 1-5; p. 86: 1-4;
p. 87: 6, Avaluació de
coneixements 1-6
1, 10 p. 73: 2, 4

Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i
no lingüístiques i les
regles pròpies de
l’intercanvi comunicatiu
en diferents situacions.
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
Buscar, recopilar i
processar informació.
Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7;
p. 76: 10-15; p. 77: 1-3;
p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;
p. 80: 1-5; p. 86: 1-4;
p. 87: 6, Avaluació de
coneixements 1-6
1, 10 p. 73: 2, 4
1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2;
p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1; p. 75: 1-7;
p. 76: 10-15; p. 77: 1-3;
p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;
p. 80: 1-5; p. 85:5; p. 86:
1-4; p. 87: 6, Avaluació
de coneixements 1-6
5, 6, 7 p. 84: 1
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 75: 1-7; p. 76: 10-15;
p. 77: 1-3; p. 78: 5-8;
p. 79: 9-10;
p. 80: 1-5, Taller
d’escriptura; p. 81: 1, 2,

Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
Expressar
adequadament —quant
al fons i a la forma— les
idees i les emocions
personals.
Matemàtica
Interpretar i expressar
amb claredat i precisió
informacions, dades i
argumentacions
Conéixer i manejar els
elements matemàtics
bàsics en situacions,
reals o simulades, de la
vida quotidiana.
3; p. 82: 4,5,6;
p. 83: 7,8,9,10;
p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 86: 1-4; p. 87: 6,
Avaluació de
coneixements 1-6
5, 6, 7, 9 p. 81: 1, 2, 3; p. 82:
4,5,6,
p. 83: 7,8,9,10;
p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 87: Avaluació de
coneixements 3-6
1, 8, 9, 10 p. 73: 3; p. 76: 16;
p. 80: Taller d’escriptura;
p. 87: 10
10 p. 87: 7
10 p. 87: 7

Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2;
p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9
1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2;
p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9
1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2;
p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9
1, 10 p. 73: 2, 4
10 p. 87: 5

l’organització de les
societats i sobre els trets
i els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se
socialment.
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les
diverses perspectives en
analitzar-la i emprant el
diàleg per a millorar-ne
col·lectivament
l’enteniment.
10 p. 87: 5
10 p. 87: 5
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
1, 10 p. 73: 2, 4
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer

objectius personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat
amb l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7;
p. 76: 1-2; p. 77: 3; p.
80: 6-7; p. 87: Avaluació
de coneixements, 7

Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
OBJECTIUS
1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7;
p. 76: 1-2; p. 77: 3; p.
80: 6-7; p. 87: Avaluació
de coneixements, 7
1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris.
2. Distingir els tres grans gèneres literaris.
3. Identificar els trets característics de cada gènere en textos literaris.
4. Distingir el verb de la resta de categories gramaticals.
5. Conéixer les formes no personals del verb.
6. Reconéixer el nombre i la persona de les formes verbals personals.
7. Distingir entre formes verbals simples i compostes.
8. Produir textos literaris pertanyenys als disferents gèneres a partir de models o pautes.
9. Aplicar correctament les grafies b/v.
10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.
CONTINGUTS
UNITAT 6

Conceptes
Els gèneres literaris.
La narrativa.
La poesia.
El teatre.
El verb. Concepte de verb.
La forma del verb.
Formes verbals simples i compostes.
Verbs regulars i verbs irregulars.
Les grafies b / v.
Procediments
Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris.
Lectura, anàlisi i interpretació de textos pertanyents als diferents gèneres literaris.
Identificació dels trets formals característics dels tres grans gèneres literaris.
Redacció de textos literaris.
Localització de les formes verbals d’un text.
Identificació del nombre i de la persona verbal.
Classificació de les formes verbals segons distints criteris: formes simples o compostes, personals o no personals.
Aplicació de les normés d’ús de les grafies b/v.
Actituds
Interés i gust per la lectura de textos literaris.
Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.
Valoració de la correcció ortogràfica.
Interés per la reflexió lingüística.
CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació moral i cívica
El text Roma vista des d’un avió, de Gaziel, reproduït en la pàgina 90, pot servir per a plantejar la relació entre el present i el
passat històric tal com es viu en l’actualitat. Es pot fer servir també per a reflexionar sobre l’impacte que té l’activitat turística a
les nostres ciutats i espais naturals.
Educació ambiental
El text En un lloc solitari d’Agustín Fernández Paz, reproduït en la pàgina 99, es pot utilitzar per a plantejar en l’aula l’impacte
humà en els espais naturals i la dificultat de trobar en l’actualitat espais naturals on puguem estar sols.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Comprén textos literaris de diferents gèneres.
2. És capaç de raonar l’adscripció genèrica d’un text literari.
3. Identifica en un text literari els trets propis del gènere a què pertany.
4. Sap localitzar les formes verbals d’un text.
5. Reconeix, identifica i classifica les formes non personals del verb.
6. Determina el nombre i la persona de les formes verbals personals.
7. Classifica les formes verbals segons siguen formes simples o compostes.
8. És capaç de produir textos literaris a partir de pautes de manera que respecten les convencions de presentació dels
diferents gèneres literaris.
9. Aplica correctament les regles d’ortografia de la b i la v.
10. Comprén textos de diferents tipus i saber expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
Competència en comunicació lingüística
Buscar, recopilar i
processar informació.
Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
ACTIVITATS
p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;
p.92: 13-17; p. 93: 1-2;
p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p.
96: 1-6; p. 100: 1; p.102:
1-3; p. 103 Avaluació: 1-
7
p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;
p.92: 13-17; p. 93: 1-2;
p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p.
96: 1-6;p. 100: 1, 2, 3, 4;
p.102: 1-3; p. 103: 4-7;
p. 103 Avaluació: 1-7

Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar d’una
manera efectiva les
estratègies necessàries
per a interactuar
lingüísticament d’una
manera adient.
Expressar
adequadament —quant
al fons i a la forma— les
p. 93: 1-2
p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;
p.92: 13-18; p. 93: 1-2;
p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p.
96: 1-6; p.102: 1-3; p.
103: 4-7; p. 103
Avaluació: 1-7 p. 103
Avaluació: 1-7
4, 5, 6, 9, 10 p.92: 13-17; p. 95: 8-11;
p. 97: 1, 2, 3, 4; p. 98: 5,
6, 7, 8; p. 99: 9, 10, 11,
12; p. 100: 4,5, 6, 7, 8,
9.; p. 101: 1, 2; 3, 4, 5, 6,
7, 8, 9; p. 103: 4-7; p.
103 Avaluació: 1-7
p. 91: 1-12; p.92: 13-17
p.92: 18

idees i les emocions
personals.
Acceptar i fer crítiques
amb un esperit
constructiu.
Matemàtica
Interpretar i expressar
amb claredat i precisió
informacions, dades i
argumentacions
p. 103: 10
p. 93: 1-2
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la 1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
Dominar llenguatges 1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència
llenguatges.
d’aquests

Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
1, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9

Aprofitar la informació
que proporcionen les
TIC i analitzar-la d’una
manera crítica
mitjançant el treball
personal autònom i el
treball col·laboratiu, tant
en el vessant sincrònic
com diacrònic, coneixent
i relacionant-se amb
entorns físics i socials
com més amplis millor.
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets
i els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se
socialment.
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les
p.91: I-III; p.103: 8-9
p. 103: 10
p. 103: 10
p. 103: 10

diverses perspectives en
analitzar-la i emprant el
diàleg per a millorar-ne
col·lectivament
l’enteniment.
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat
amb l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
UNITAT 7
p.91: I-III; p. 96: 1-6;
p.102: 1-3; p.103: 8-9; p.
103 Avaluació: 1-7
p.91: I-III; p. 96: 1-6;
p.102: 1-3; p.103: 8-9; p.
103 Avaluació: 1-7

OBJECTIUS
1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.
2. Reconéixer, caracteritzar i interpretar relats mítics.
3. Distingir els principals déus i herois de la mitologia grega.
4. Conéixer els episodis més destacats de la mitologia hebrea.
5. Diferenciar els temps i modes verbals, i utilitzar-los correctament.
6. Reconéixer i utilitzar de manera correcta formes d’expressar el mandat.
7. Fer servir adequadament formes verbals irregulars.
8. Produir textos narratius a partir de pautes o models.
9. Usar correctament les grafies p / b, t / d, i c / g.
10. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.
CONTINGUTS
Conceptes
El mite.
La funció dels mites.
Els mites grecs.
La mitologia hebrea.
El mode indicatiu: formes simples i formes compostes.
El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes.
El mode imperatiu.
Els verbs irregulars.
Les lletres p / b, t / d, i c / g.
Procediments
Elaboració de treballs, textos narratius i exposicions orals sobre els mites grecs i hebreus.
Lectura, anàlisis i interpretació de narracions mítiques.
Identificació de les funcions dels relats mítics.

Caracterització dels déus i herois d’un mite.
Reconeixement de les formes verbals en un text.
Identificació de la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes verbals d’un text o oració.
Conjugació de formes verbals, pertanyents a verbs regulars i irregulars, en distints temps i modes.
Aplicació de les normes d’ús de les lletres p / b, t / d, i c / g.
Actituds
Valoració de les aportacions culturals del passat i de la seua importància en la conformació de la nostra visió del món.
Estima pels textos narratius com a font de plaer i de coneixement.
Respecte per l’ús correcte de las normes ortogràfiques.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la pau
La menció a Odisseu que vol tornar a casa després de la guerra en el tex L’Odissea explicada als infants de la pàgina 106 pot
servir per a argumentar a classe sobre la inutilitat de totes les guerres.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Comprén textos literaris en què es narre un mite.
2. Identifica funcions i trets característics dels relats mítics.
3. Coneix els principals personatges i episodis de les mitologies clàssica i hebrea.
4. Localitza els verbs d’una oració o d’un text.
5. És capaç d’dentificar la persona, el nombre, el temps i el mode d’una forma verbal.
6. Utilitza de manera correcta el verb en oracions exhortatives de caràcter imperatiu.
7. Conjuga correctament els verbs irregulars d’ús freqüent.
8. És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models.
9. Utilitza de manera raonada les lletres p / b, t / d, i c / g.
10. Produeix i comprén textos expositius orals i escrits.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
1, 2, 3 p. 105: 1-4
competent en l’expressió
i la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i
no lingüístiques i les
1, 2, 3 p. 105: 1-4
regles pròpies de
l’intercanvi comunicatiu
en diferents situacions.
Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3 p. 105: 1-4
Fer servir els
1, 2, 3 p. 105: 1-4
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.

Conéixer reflexivament
el funcionament i les
normes d’ús del
llenguatge.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
Expressar
adequadament —quant
al fons i a la forma— les
idees i les emocions
personals.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 105: 1-4; p. 107: 1-9;
p. 108: 10-18; 109: 1-2;
p. 110: 3-5; p. 112: 1-5;
p. 113:1-5; p. 114: 6-10;
p. 115: 11-13;
p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9;
p. 118: 1-4; p. 119: 5-9
p. 105: 1-4; p. 107: 1-9;
p. 108: 10-18; 109: 1-2;
p. 110: 3-5; p. 111: 6, 7;
p. 112: 1-5; p.113: 1-5;
p. 114: 6-10; p. 115: 11-
13;
p. 116: 2, 3, 5, 7, 9;
p. 117: 1-6; p. 118: 1-4;
p. 119: 5-9
p. 105: 1-4; p. 107: 1-9;
p. 108: 10-18; 109: 1-2;
p. 110: 3-5; p. 111: 6-7;
p. 112: 1-5; p. 113: 1-5;
p. 114: 6-10; p. 115: 11-
13;
p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9;
p. 117: 1-6; p. 118: 1-4;
p. 119: 5-9
8, 10 p. 119: 10

Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
5, 7 p. 105: 1-4; p. 116: 8;
p.111: 7; p. 112: 6;
p. 119 Avaluació de
coneixements: 1-7
5, 7 p. 105: 1-4
5, 7 p. 105: 1-4
Competència per aprendre a aprendre
Manejar de manera
5 p. 116: 8
eficient un conjunt de
recursos i tècniques de
treball intel·lectual amb
manifestació de
pensament estratègic.

OBJECTIUS
1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.
2. Reconéixer, caracteritzar i interpretar llegendes populars i literàries.
3. Conéixer els principals personatges llegendaris de la literatura universal.
4. Distingir els diversos tipus de llegendes.
5. Identificar i classificar adverbis.
6. Distingir els adverbis de quantitat dels adjectius determinatius.
7. Reconéixer i usar correctament les preposicions i les conjuncions.
8. Produir textos de caràcter narratiu a partir de pautes o models.
9. Usar correctament les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora els escrits propis.
10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.
CONTINGUTS
Conceptes
UNITAT 8
Les llegendes. Concepte.
Tipus de llegendes.
Les llegendes literàries.
Les paraules invariables.
Els adverbis.
Les preposicions i les conjuncions.
La essa sorda i la essa sonora.

Procediments
Elaboració de treballs i exposicions orals sobre personatges llegendaris.
Lectura, anàlisi, interpretació i classificació de llegendes.
Identificació de les característiques de les llegendes.
Producció de textos narratius que continguen una llegenda.
Comprovació de la invariabilitat de l’adverbi.
Localització i classificació d’adverbis.
Diferenciació entre adverbis de quantitat i adjectius determinatius.
Reposició de les preposicions d’un text o oració.
Aplicació de les normes d’ús de les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora.
Actituds
Interés i gust per la lectura de textos literaris.
Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.
Valoració de la correcció ortogràfica.
Interés per la reflexió lingüística.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació moral i cívica
La llegenda d’El Pardal de Sant Joan, reproduïda en la pàgina 126, es pot utilitzar per plantejar un debat en classe entorn del
treball en molts països del món. La de Robin Hood, per a discutir les formes de lluita contra l’opressió i la injustícia.
Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexes
La llegenda del cor menjat, reproduïda en la pàgina 127, pot servir de motiu inicial per a plantejar un debat sobre la violència
de gènere.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Comprén textos literaris en què es narre una llegenda.
2. Identific els trets característics de les llegendes.
3. Coneix els principals personatges llegendaris de la literatura universal.
4. Classifica correctament una llegenda en funció dels tipus estudiats.
5. Sap reconéixer i classificar els adverbis presents en un text o en una oració.
6. Distingeix raonadament els adverbis dels adjectius determinatius en un context donat.
7. Localitza les preposicions i les conjuncions d’un text, i les usa correctament.
8. És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models.
9. Aplica de manera raonada les regles d’ús de les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora en la producció de
textos.
10. Comprén textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa i és capaç de produir-ne.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
8, 10 p. 121: 2
competent en l’expressió
i la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
Produir textos orals
8, 10 p. 121: 2
adequats a cada situació
de comunicació.
Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
processar informació.
10
p. 124: 10-17; p. 126: 6-
8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 132: 10; p. 134: 1-4;
p. 135: 5-7; p. 135.
Avaluació de
coneixements: 1-6

Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Emprar els
procediments lingüístics
per a organitzar i
autoregular el
coneixement i l’acció.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-
8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 132: 1; p. 134: 1-4;
p. 135: 5-7; p. 135
Avaluació de
coneixements: 1-6
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-
8;
p. 127: 910; p. 128: 1-4;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-
8;
p. 127: 910; p. 128: 1-4;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-
8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 129: 1, 2, 3, 4,5;
p. 130: 6, 7, 8, 9;
p. 131: 10, 11, 12, 13;
p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

Conéixer reflexivament
el funcionament i les
normes d’ús del
llenguatge.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 133: 1, 2, 3, 4, 6;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-
8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 129: 1, 2, 3, 4, 5;
p. 130: 6, 7, 8, 9;
p. 131: 10, 11, 12, 13;
p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 133: 1, 2, 3, 4, 6;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-
8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 129: 1, 2, 3, 4, 5;
p. 130: 6, 7, 8, 9;
p. 131: 10, 11, 12, 13;
p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 133: 1, 2, 3, 4, 6;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6

Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
Expressar
adequadament —quant
al fons i a la forma— les
idees i les emocions
personals.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-
8;
p. 127: 910; p. 128: 1-4;
p. 129: 1, 2, 3, 4, 5;
p. 130: 6, 7, 8, 9;
p. 131: 10, 11, 12, 13;
p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 133: 1, 2, 3, 4, 6;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
1, 2, 3, 8, 10 p. 124: 18; p. 127: 12;
p.135: 9-10
1, 2, 3, 5, 7, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 4; p. 132: 10;
p. 127: 11; p. 135: 8
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 4; 127: 11; p.
135: 8
Dominar llenguatges 1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;

específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat
amb l’ajuda de distintes
p. 125: 4; 127: 11; p.
135: 8
1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 4; 127: 11; p.
135: 8
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 5; p. 128: 5; p.
135: 7
1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 5; p. 128: 5; p.
135: 7

estratègies i tècniques.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 5; p. 128: 5; p.
135: 7

Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema
utilitzant diverses
estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions,
d’una manera racional i
crítica, amb la
informació disponible.
OBJECTIUS
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 5; p. 128: 5; p.
135: 7
UNITAT 9
1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.
2. Conéixer, comprendre i interpretar faules i contes populars.
3. Reconéixer els elements característics dels contes populars i distingir contes populars i contes literaris.
4. Reconéixer els trets propis de les faules.
5. Distingir paraules d’una família lèxica i identificar-ne el lexema.
6. Separar paraules senzilles en lexema i morfemes.
7. Conéixer els principals procediments de formació de paraules.
8. Produir textos narratius a partir de pautes o models.

9. Utilitzar correctament les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.
CONTINGUTS
Conceptes
El conte. Concepte de conte.
Els contes populars.
Les rondalles.
Les faules.
L’estructura de la paraula.
Família lèxica.
Lexemes i morfemes.
Formació de paraules.
Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
Procediments
Narració oral de contes i faules.
Lectura, audició, anàlisi i interpretació de contes i faules.
Identificació dels motius característics dels contes populars en textos pertanyents a aquest subgènere narratiu.
Reconeixement dels elements propis de la faula.
Aplicació d’una moralitat a situacions concretes de la vida quotidiana.
Elaboració de resums de contes i faules.
Producció de contes i faules a partir de pautes o models.
Organització de paraules en famílies lèxiques.
Creació de paraules usant els procediments comuns de formació.
Aplicació de les normes d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
Actituds
Valoració del patrimoni cultural que constitueix el patrimoni de faules i de contes populars.

Interés per les obres literàries com a font de coneixement.
Interés per la correcta aplicació de les normes ortogràfiques.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació moral i cívica
La majoria dels contes i faules que es reprodueixen en aquesta unitat, com ara El lleó i el ratolí (pàgina 140), La gallina dels
ous d’or (pàgina 143), El lleó malalt, el llop i la rabosa i La tortuga i la llebre (pàgina 145) poden servir per comentar en l’aula
diversos valors morals i cívics.
Educació per a la salut
El text d’Agustín Fernández Paz, Escriure com a teràpia, reproduït en la pàgina 150, planteja la importància d’acarar els propis
problemes per mitjà de l’escriptura com un procediment per millorar l’equilibri personal. Es pot demanar als alumnes que
plantegen per escrit algun problema, siga personal o no, que els preocupa especialment.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Comprén textos literaris en què es narre un conte o una faula.
2. Analitza en contes i faules els elements de la narració, els comprén i els interpreta.
3. Identifica en un conte els motius propis d’aquest subgènere i diferencia contes populars i literaris.
4. És capaç de reconéixer els trets propis de la faula.
5. Identifica les paraules d’una família lèxica i construeix famílies lèxiques a partir d’un terme determinat.
6. Localitza el lexema d’una paraula i separa en lexema i morfemes paraules senzilles.
7. Reconeixe i utilitza els procediments bàsics de formació de paraules.
8. Crea textos narratius a partir de pautes o models.
9. Aplica raonadament les regles d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
10. Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en

els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Produir textos orals
10 p. 139: 5
adequats a cada situació
de comunicació.
Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
processar informació.
p. 142: 12-19; p. 143: 1-
5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6

Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Emprar els
procediments lingüístics
per a organitzar i
autoregular el
coneixement i l’acció.
Conéixer reflexivament
el funcionament i les
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-
5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-
5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-
5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-
5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 148: 8, 9; 10, 11, 12,

normes d’ús del
llenguatge.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
Conéixer i aplicar d’una
manera efectiva les
estratègies necessàries
per a interactuar
lingüísticament d’una
manera adient.
13
p. 149: 14, 15, 16, 17,
18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5,
6, 7;
p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8,
1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 147: 1, 2, 3, 4,5,6,7;
p. 148: 8, 9; 10, 11, 12,
13.
p. 149: 14, 15, 16, 17,
18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5,
6, 7;
p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8,
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 141: 11; p. 144: 7;
p. 145: 10;
p. 146: Taller
d’escriptura;
p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 7;
p. 148: 8, 9; 10, 11, 12,
13;
p. 149: 14, 15, 16, 17,
18, 19; p. 150: 2, 3, 5, 6,
7;
9
9
p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8
1, 2, 3, 4 p. 141: 11; p. 1464: 7;
p. 145: 10;
p. 146: Taller
d’escriptura

Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2, 3, 4, 6, 7 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 150: 7;
p. 153: 6-10; p. 153:
Avaluació de
coneixements 7

Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets
i els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se
socialment.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5

Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les
diverses perspectives en
analitzar-la i emprant el
diàleg per a millorar-ne
col·lectivament
l’enteniment.
Demostrar comprensió
de l’aportació que les
diferents cultures han fet
a l’evolució i al progrés
de la humanitat sense
que això implique la
pèrdua de la identitat
local.
Acceptar que tant els
conflictes com els valors
i els interessos formen
part de la convivència, i
resoldre’ls amb una
actitud constructiva.
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;

aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7

Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat
amb l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema
utilitzant diverses
estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions,
d’una manera racional i
crítica, amb la
informació disponible.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7

OBJECTIUS
Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.
Reconéixer, interpretar, caracteritzar i recitar textos lírics.
Fer el còmput sil·làbic dels versos d’un poema.
Identificar el tipus de rima d’una composició.
Produir textos lírics a partir de models.
Identificar el nucli d’un sintagma.
Distingir el subjecte i el predicat en una oració i els seus complements.
Reconéixer el subjecte d’una oració.
Utilitzar correctament el dígraf ela geminada.
Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.
CONTINGUTS
Conceptes
UNITAT 10
La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos.
La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers blanc.
El sintagma. Classes de sintagmes
L’oració. El subjecte i el predicat.
El sintagma nominal. El sintagma verbal.
La concordança.

La localització del subjecte.
Subjecte omés
Els complements del verb.
El dígraf ela geminada.
Procediments
Lectura, audició, anàlisis i interpretació de textos lírics.
Identificació dels temes tractats en un text líric.
Determinació del número de síl·labes dels versos d’una composició.
Classificació dels versos d’un poema.
Identificació del tipus de rima d’un poema.
Elaboració d’esquemes mètrics.
Producció de textos lírics a partir de consignes.
Localització del nucli de diversos sintagmes nominals i verbals.
Elaboració de la prova de la concordança entre els nuclis dels sintagmes nominals i verbals.
Canvi de número en substantius i verbs.
Aplicació de les normes d’ús del dígraf ela geminada.
Actituds
Interés i gust per la lectura de textos lírics.
Valoració de la lírica com forma d’expressió de sentiments universals.
Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació moral i cívica
El poema de Vicent Andrés Estellés de la pàgina 156, permeten una reflexió sobre la identitat personal i el sentit de la vida i la
condició humana així com els valors de la família i dels propis orígens.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Mostra una certa evolució per que fa a la comprensió tectora.
2. És capaç de reconéixer, d’interpretar, caractaritzar i de recitar textos lírics.
3. Fa el còmput sil·làbic dels versos d’un poema.
4. Identifica el tipus de rima d’una composició.
5. Produeix textos lírics a partir de models.
6. Identifica el nucli d’un sintagma.
7. Distingeix el subjecte i el predicat en una oració, i també els seus complements.
8. Reconeix el subjecte d’una oració.
9. Fa servir correctament el dígraf l·l.
10. S’expressa oralment amb adeqüació, coherència i cohesió.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
6 p. 155: 4
competent en l’expressió
i la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
Produir textos orals
6 p. 155: 4
adequats a cada situació
de comunicació.
Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
processar informació.
10
p. 158: 13-19; p. 159: 1-
3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 167: 4;
p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6
Comprendre, estructurar 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
i utilitzar distints tipus de
10
p. 158: 13-19; p. 159: 1-
textos amb intencions
3;
comunicatives diverses.
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 167:
1,2,3;
p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6

Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Emprar els
procediments lingüístics
per a organitzar i
autoregular el
coneixement i l’acció.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 155: 1-3; p. 157: 1-12;
p. 158: 13-20; p. 159: 1-
3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;
p. 169: 58; p. 169:
Avaluació de
coneixements 1-6
p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-
3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;
p. 169: 58; p. 169:
Avaluació de
coneixements 1-6
p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-
3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p.163: 1, 2,
3;
p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10;
p. 165: 11,12,13,14, 15,
16: p. 166: 2, 3;
p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;
p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6
Conéixer reflexivament 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;

el funcionament i les
normes d’ús del
llenguatge.
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
10 p. 158: 13-19; p. 159: 1-
3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; .163: 1, 2,3;
p. 164: 4,5,6,7,8,9,10;
p. 165: 11, 12, 13, 14,
15, 16: p. 166: 2, 3;
p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;
p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
coneixements 1-6
p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-
3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 163: 1, 2,
3;
p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10;
p. 165: 11, 12, 13, 14,
15, 16: p. 166: 2, 3; p.
167: 3, 4, 5, 6; p. 168: 1-
5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6
1, 6, 10 p. 163: 1, 2, 3;
p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10;
p. 165: 11, 12, 13, 14,
15, 16: p. 166: 2, 3;
p. 167: 2, 3, 4, 5, 6
Ser conscient de les 1, 2, 3, 4, 5 p. 157: 12; p. 158: 20

convencions socials,
dels valors i els
aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge
segons el context i la
intenció comunicativa.

Matemàtica
Interpretar i expressar
amb claredat i precisió
informacions, dades i
argumentacions
Conéixer i manejar els
elements matemàtics
bàsics en situacions,
reals o simulades, de la
vida quotidiana.
Posar en pràctica els
processos de raonament
que ajuden a solucionar
els problemes o a
obtenir-ne informació.
Seguir cadenes
argumentals identificant
les idees fonamentals
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
p. 169: 10
p. 169: 10
p. 169: 10
p. 169: 10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 167:6; p. 169: 9
1, 2, 3, 4, 5, 6, p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 169: 9

comunicar-se.
Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
p. 155:4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 167:6; p. 169: 9
1, 2, 3, 4, 5, 6 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 169: 9
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 162: 8; p. 169: 10;
p. 169: Avaluació de
coneixements: 7
p. 162: 8; p. 169: 10;
p. 169: Avaluació de
coneixements: 7

màxim i personalitzat
amb l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.

Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema
utilitzant diverses
estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions,
d’una manera racional i
crítica, amb la
informació disponible.
OBJECTIUS
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
UNITAT 11
p. 162: 8; p. 169: 10;
p. 169: Avaluació de
coneixements: 7
p. 162: 8; p. 169: 10;
p. 169: Avaluació de
coneixements: 7
1. Expressar-se per escrit amb coherència, correcció i propietat.

2. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.
3. Reconéixer els trets propis de la lírica.
4. Conéixer els principals fenòmens mètrics.
5. Conéixer els tipus d’estrofes.
6. Identificar l’actitud del parlant en distintes oracions.
7. Classificar oracions segons l’actitud identificada.
8. Reconéixer els mecanismes lingüístics característics de cada modalitat oracional.
9. Utilitzar correctament el punt i la coma.
10. Produir missatges orals adequats a les diferents situacions comunicatives.
CONTINGUTS
Conceptes
L’estrofa.
Poemes estròfics: el sonet.
Poemes no estròfics: el romanc.
Oracions enunciatives.
Oracions interrogatives i exhortatives.
Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives.
El punt i la coma.
Procediments
Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos lírics.
Producció de textos lírics a partir de pautes.
Mesura dels versos. Establiment de la rima d’un poema.
Elaboració de l’esquema mètric d’un poema.
Identificació d’oracions enunciatives.
Localització de les marques de negació en les oracions enunciatives negatives.
Identificació d’oracions interrogatives i exhortatives.
Formulació d’oracions exhortatives utilitzant distints procediments.

Identificació d’oracions exclamatives, dubitatives i desideratives.
Formulació d’oracions dubitatives i exclamatives amb diferents procediments lingüístics.
Puntuació d’un text.
Actituds
Interés i gust per la lectura de textos lírics.
Interés i gust per la lectura de textos lírics.
Valoració del text líric com a forma d’expressió de sentiments i emocions.
Valoració de la importància dels signes de puntuació en un text.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació moral i cívica
Tant el poema de La rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés, reproduït en la pàgina 178, com la ressenya de la pel·lícula Pa
negre, reproduïda en la pàgina 184, es poden aprofitar per fer reflexionar els alumnes sobre la falta de llibertat i sobre
situacions concretes en que s’ha produït aquesta falta de llibertat.
Educació per a la salut
Els dos poemes de Martí i Pol que es reprodueixen en la pàgina 185 poden ser un motiu per parlar sobre l’alimentació i els
seus efectes en la nostra salut.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. S’expressa per escrit amb coherència, correcció i propietat.
2. Mostra un desenvolupament significatiu de la capacitat de comprensió lectora.
3. Es capac d’elaborar l’esquema mètric d’un poema.
4. Coneix els principals fenòmens mètrics.
5. Reconeix els tipus d’estrofes.
6. Identifica l’actitud del parlant en distintes oracions.
7. Es capac de classificar oracions segons l’actitud del parlant.
8. Reconeix els mecanismes lingüístics distintius de les modalitats oracionals.
9. Es capac de crear textos lírics per mitjà de pautes.
10. Produeix missatges orals adients a les situacions comunicatives.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
Competència en comunicació lingüística
Buscar, recopilar i
processar informació.
Comprendre, estructurar
i utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
ACTIVITATS
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-
4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-
4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6

Conservar i millorar la
competència
comunicativa emprant la
lectura com a font de
plaer, de descobriment
d’altres entorns, idiomes
i cultures, de fantasia i
de saber.
Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Emprar els
procediments lingüístics
per a organitzar i
autoregular el
coneixement i l’acció.
Conéixer reflexivament
el funcionament i les
normes d’ús del
llenguatge.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-
4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-
4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-
4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
coneixements: 1-6
p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-
4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2,
3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8;
p. 181: 9, 10, 11, 12;

Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;
p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7;
p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;
p. 185 Avalulació de
coneixements: 1-6
p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-
4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2,
3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8;
p. 181: 9, 10, 11, 12;
p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;
p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7;
p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;
p. 185 Avalulació de
coneixements: 1-6
5, 6, 7 p. 179: 1, 2, 3, 4;
p. 180: 5, 6, 7, 8;
p. 181: 9, 10, 11, 12;
p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;
p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7
1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 167: 6; p. 169: 9
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 169: 9

intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.

Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
les pautes de
descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets
i els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se
socialment.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155:4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 167: 6; p. 169: 9
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 169: 9
9, 10 p. 173: 11
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
9, 10 p. 173: 11
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
Comprendre de manera 9, 10 p. 173: 11

crítica la realitat sent
conscient de les
diverses perspectives en
analitzar-la i emprant el
diàleg per a millorar-ne
col·lectivament
l’enteniment.
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat
amb l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 178: 6;
p. 185: Avaluació de
coneixements 7
p. 178: 6;
p. 185: Avaluació de
coneixements 7
p. 178: 6;
p. 185: Avaluació de
coneixements 7

ecursos tecnològics.

Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema
utilitzant diverses
estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions,
d’una manera racional i
crítica, amb la
informació disponible.
OBJECTIUS
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
UNITAT 12
p. 178: 6;
p. 185: Avaluació de
coneixements 7
1. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.
2. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos orals i escrits.
3. Comprendre textos literaris del gènere dramàtic.
4. Reconéixer en un text dramàtic els seus principals elements.
5. Identificar els signes no verbals de la representació.
6. Justificar la coherència d’un text.
7. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió.
8. Conéixer i utilitzar els principals connectors.

9. Conéixer els signes de puntuació que hi ha en un diàleg.
10. Produir textos dramàtics a partir de pautes o models.
CONTINGUTS
Conceptes
El teatre.
El text teatral.
Diàleg i monòleg.
La representació.
El text. Concepte de text.
La cohesió textual.
Els connectors.
La puntuació dels diàlegs.
Procediments
Lectura, anàlisi i interpretació de textos dramàtics.
Localització de les acotacions en un text.
Explicació dels signes no verbals.
Identificació del monòleg en un text.
Resums de textos dramàtics.
Identificació dels elements d’una representació a partir d’un text dramàtic.
Identificació del substantiu a què fa referència un pronom.
Localització de connectors en un text.
Puntuació d’un text.
Actituds
Interés i gust per la lectura de textos dramàtics.
Valoració dels textos dramàtics com a forma d’expressió artística.
Valoració de la importància dels signes de puntuació d’un text.

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació moral i cívica
El fragment teatral de Sang i ceba, reproduït en la pàgina 194, planteja un tema de gran actualitat: la corrupció de les
institucions polítiques, la contracció d’obra pública a partir d’interessos personals o de partit, etc.
Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexes
Els fragments de Supertot, reproduïts en les pàgines 191 i 192 mostren de manera estereotipada els rols tradicionals de
l’home i de la dona. Pot ser una oportunitat per fer-ne un debat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. S’expressa oralment i per escrit amb coherència, adequació i cohesió.
2. Comprén textos orals i escrits de distint tipus i és capaç de produir-ne.
3. Comprén textos literaris del gènere dramàtic.
4. Reconeix els elements principals d’un text dramàtic.
5. Identifica els signes no verbals d’una representació.
6. És capaç de justificar la coherència d’un text.
7. Localitza els connectors utilitzats en un text.
8. Fa servir els connectors d’una manera adient.
9. Aplica raonadament les regles d’ús del guió, dels dos punts, i dels signes d’interrogació i d’exclamació en un diàleg.
10. Produeix textos dramàtics a partir de pautes.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les
subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en
els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Produir textos orals
1 p. 187: 6
adequats a cada situació
de comunicació.
Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
processar informació.
10
p. 190: 10-15; p. 191: 1-
4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;
p. 201: 5-7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 1-6
Comprendre, estructurar 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
i utilitzar distints tipus de
10
p. 190: 10-15; p. 191: 1-
textos amb intencions
4;
comunicatives diverses.
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 198: 1;
p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;
p. 201: Avaluació de
coneixements 1-6
Conservar i millorar la 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
competència
10
p. 190: 10-15; p. 191: 1-
comunicativa emprant la
4;
lectura com a font de
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
plaer, de descobriment
p. 194: 1-6; p. 198: 1;
d’altres entorns, idiomes
p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;

i cultures, de fantasia i
de saber.
p. 201: Avaluació de
coneixements 1-6

Fer servir els
procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
Emprar els
procediments lingüístics
per a organitzar i
autoregular el
coneixement i l’acció.
Conéixer reflexivament
el funcionament i les
normes d’ús del
llenguatge.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-
4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-
12;
p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;
p. 201: 5-7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 1-6
p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-
4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2;
p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6;
p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9,
10; p. 199: 6; p. 200: 1-
3;
p. 201: 5-7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 1-6
p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-
4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2;
p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6;
p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9,
10; p. 199: 1, 2, 3, 4, 5,
6;
p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;

Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les
regles de funcionament
del sistema de la
llengua.
p. 201: Avaluació de
coneixements 1-6
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
10
p. 190: 10-15; p. 191: 1-
4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;
p. 201: 5-7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 1-6
9 p. 189: 9; p. 190: 16
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
Utilitzar les tecnologies
de la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a
informar-se, aprendre i
comunicar-se.
Dominar llenguatges
específics bàsics
(textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor) i
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 189: Investigació I-III;
p. 198: 10; p. 200: 4;
p. 201: 8-10
p. 189: Investigació I-III;
p. 200: 4; p. 201: 8-10
p. 189: Investigació I-III;
p. 200: 4; p. 201: 8-10

les pautes de
descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
Emprar les TIC com a
eina en l’ús de models
de processos
matemàtics, físics,
socials, econòmics o
artístics.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 189: Investigació I-III;
p. 200: 4; p. 201: 8-10

Competència cultural i artística
Expressar-se mitjançant
codis artístics i disposar
d’habilitats de
cooperació per a
contribuir a la
consecució d’un resultat
final, i ser conscient de
la importància de donar
suport i valorar les
iniciatives i les
contribucions alienes.
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que
se sap i d’allò que cal
aprendre, de com
s’aprén, i de com es
gestionen i es controlen
d’una manera eficaç els
processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i
orientant-los a satisfer
objectius personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat
2, 3 p. 193: 13
3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 7
3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 7

amb l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema
utilitzant diverses
estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions,
d’una manera racional i
crítica, amb la
informació disponible.
3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 7
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10
p. 194: 7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 7

2n ESO
Unitat 1: I tu, què lliges?
A. Objectius didàctics
• Conéixer les característiques i els diferents tipus de novel·la, i també alguns autors.
• Identificar l’estructura interna d’una novel·la i els elements que la formen.
• Conéixer les categories gramaticals.
• Reconéixer el substantiu i les classes de substantius.
• Conjugar el present i els passats dels verbs regulars.
• Conéixer l’alfabet valencià.
• Reconéixer i separar els dígrafs.
• Avançar en el coneixement i l’ús de l’ortografia de la b i la v.
• Millorar els recursos lèxics mitjançant la sinonímia i l’antonímia.
• Explicar la situació de la nostra llengua dins del context de les llengües romàniques.
• Reconéixer les interferències lingüístiques amb el castellà.
• Explicar els gèneres literaris principals i distingir-ne els trets bàsics.
• Conéixer les característiques principals de la novel·la fantàstica i alguns autors.
B. Continguts
Conceptes
• Característiques de la
novel·la.
• Classes de novel·les.
• Estructures externa i
interna de la novel·la.
• Elements que formen la
Procediments
• Lectura de fragments de
diverses novel·les.
• Identificació de les
característiques dels
textos narratius novel·lats.
• Identificació de l’estructura
Actituds
• Valoració de les novel·les
per les vivències que
aporten des d’una anàlisi
de la vida quotidiana.
• Valoració de la creativitat a
partir de la ficció

novel·la: personatges,
espai, temps, trama i
tema.
• Les paraules: lexemes i
morfemes.
• Les categories
gramaticals.
• El verb.
• Els temps de l’indicatiu (I).
Present i passat.
• Les lletres de l’alfabet.
• Els dígrafs i la separació
sil·làbica.
• La lletra b.
• La lletra v.
• La sinonímia.
• L’antonímia.
• Les interferències
lingüístiques.
• Les llengües romàniques.
• Els gèneres literaris.
• La novel·la fantàstica.
C. Criteris d’avaluació
de les paraules.
• Classificació de les
paraules per categories
gramaticals.
• Ordenació alfabètica de
paraules.
• Escriptura de paraules
amb dígrafs.
• Aplicació de les regles
ortogràfiques de la b i la v.
• Consideració semàntica
de sinònims i antònims, i
de la precisió lèxica.
• Consulta de diccionaris de
sinònims.
• Visita guiada a la
biblioteca i les llibreries.
• Situació de les llengües
romàniques sobre un
mapa.
• Identificació del gènere
literari d’un text.
• Saber reconéixer les característiques de la novel·la.
• Reconéixer l’estructura d’una novel·la.
• Identificar els elements que formen una novel·la.
• Analitzar correctament l’estructura de les paraules.
• Classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen.
• Separar el lexema i els morfemes de les paraules.
• Conjugar els temps de present i de passat dels verbs regulars.
novel·lada o de qualsevol
gènere literari.
• Valoració positiva del fet
de compartir un mateix
origen lingüístic amb molts
països.
• Presa de consciència de
les interferències
lingüístiques amb el
castellà i esforç per evitarles.
• Foment de la lectura de
novel·les de tot tipus.

• Ordenar paraules alfabèticament.
• Reconéixer síl·labes amb dígrafs.
• Escriure correctament paraules amb b o v.
• Enriquir i/o modificar el lèxic d’un text amb l’ús de sinònims i antònims.
• Distinguir les interferències lingüístiques.
• Identificar i situar les llengües romàniques més conegudes.
• Reconéixer el gènere literari d’una obra.
• Enumerar les característiques de la novel·la fantàstica, i esmentar alguns autors i obres.

Unitat 2: compta amb mi
A. Objectius didàctics
• Conéixer les característiques i els elements principals d’un conte.
• Reconéixer l’estructura d’un conte.
• Identificar diferents tipus de contes.
• Conéixer les diferents maneres de presentar l’ordre dels fets en una narració.
• Conéixer i emprar els determinants.
• Conéixer el futur i el condicional del verbs.
• Distingir les síl·labes d’una paraula i separar-les.
• Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes.
• Refermar l’ortografia de les lletres m i n, i de l’aplec mp.
• Millorar la comprensió i l’expressió lèxica amb la polisèmia i la monosèmia.
• Distingir hem, ham, bé i ben.
• Adquirir un coneixement fonamentat de les variacions dialectals del català.
• Distingir les característiques principals del romanticisme i de la novel·la romàntica.
• Conéixer alguns autors de novel·les romàntiques.
B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds

• Característiques del conte. • Anàlisi de les • Sensibilització per llegir,
• Tipus de contes.
característiques i els escoltar i redactar contes.
• Estructura del conte. elements d’un conte. • Importància de la lectura
• Recursos emprats en la • Identificació de les parts com a mitjà d’enriquiment
narració breu.
d’un conte.
cultural i personal.
• El temps del discurs. • Lectura i classificació de • Estima pels nostres autors i
• Els determinants.
contes.
les seues obres.
• El futur i el futur perfet • Escriptura de contes a partir • Valoració positiva de
d’indicatiu.
dels epílegs.
l’originalitat per a presentar
• El condicional i el • Maneig dels diferents els fets d’un relat.
condicional perfet recursos lingüístics per a • Valoració del paisatge, la
d’indicatiu.
presentar l’ordre dels fets en fauna i la flora de les
• La separació de síl·labes. un relat.
comarques valencianes.
• Ortografia de les lletres m i • Reconeixement i ús dels • Actitud positiva per a usar
n, i de l’aplec mp.
determinats.
correctament la llengua
• Polisèmia i monosèmia. • Conjugació dels futurs i els escrita.
• Camp semàntic: els condicionals de verbs • Valoració de la lectura com
insectes i els arbres. regulars i irregulars. un hàbit positiu i divertit.
• Ús de: hem, ham, bé i ben. • Classificació de paraules • Respecte per les varietats
• Els dialectes.
segons el nombre de dialectals de la llengua.
• Les varietats oriental i síl·labes.
• Promoció i participació en
occidental del català. • Separació de síl·labes concursos literaris.
• La novel·la romàntica. atenent els casos
• El romanticisme.
particulars.
• Autors i títols de novel·les • Aplicació de la norma d’ús
romàntiques.
de les lletres m i n, i de
l’aplec mp.
• Ampliació del vocabulari
relacionat amb insectes i
arbres.
• Identificació de paraules
polisèmiques i

C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques del conte.
monosèmiques.
• Identificació de les varietats
de la llengua a partir dels
trets més significatius.
• Comentari de fragments de
novel·les romàntiques.

• Conéixer l’estructura del conte.
• Identificar els recursos emprats en un conte.
• Aplicar els recursos per a presentar l’ordre dels fets.
• Analitzar i classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen.
• Aplicar correctament l’ús dels determinants.
• Separar síl·labes i classificar paraules d’acord amb el nombre de síl·labes.
• Omplir buits de paraules amb m, n i mp.
• Identificar l’accepció d’algunes paraules polisèmiques.
• Diferenciar entre paraules polisèmiques i monosèmiques.
• Emprar correctament hem, ham, bé i ben.
• Distingir les varietats oriental i occidental del català a partir dels trets essencials.
• Esmentar algunes característiques de la novel·la romàntica, alguns autors i algunes obres.

Unitat 3: Ha arribat el correu?
A. Objectius didàctics
• Conéixer l’estructura d’una carta.
• Distingir entre una carta formal i una d’informal.
• Utilitzar els recursos gramaticals per a redactar diferents tipus de carta.
• Conéixer els pronoms febles.
• Substituir complements per pronoms febles.
• Conjugar l’imperatiu de verbs regulars i irregulars.
• Accentuar gràficament les paraules d’un text.
• Dominar l’ortografia de les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula.
• Identificar les abreviatures i emprar-les.
• Distingir aleshores, a les hores, alhora, i a l’hora.
• Distingir els trets essencials del valencià i dels subdialectes valencians.
• Conéixer les característiques de la novel·la de misteri i de terror.
B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques de la • Lectura i classificació de • Valoració de la
carta.
diferents tipus de carta. importància d’escriure
• Estructura de la carta • Redacció de diferents tipus de cartes per a establir o
formal i informal.
carta.
mantenir relacions
• Fórmules de cortesia: • Maneig dels recursos lèxics i personals, professionals
salutacions i gramaticals que intervenen en la o institucionals.
acomiadaments.
redacció d’una carta.
• Sensibilització per
• Els pronoms febles: • Pràctiques de correspondència integrar la carta com un
característiques i formes. amb l’alumnat d’altres instituts. recurs literari i per
• La substitució del • Escriptura correcta dels difondre el gènere

complement directe i el pronoms febles, considerant-ne epistolar.
complement indirecte per les característiques i les formes. • Conscienciació de la
pronoms febles.
• Expressió oral i escrita d’ordres: importància d’emprar un
• L’imperatiu.
l’imperatiu.
nivell de llengua
• Síl·laba tònica i àtona. • Identificació de la síl·laba tònica. adequat, més o menys
Regles de l’accent gràfic. • Accentuació segons les regles. formal, segons el
• Les lletres p/b, t/d i c/g al • Escriptura de p/b, t/d i c/g al final destinatari d’una carta.
final de paraula.
de paraula.
• Valoració de la
• Les abreviatures. • Identificació i ús de les comunicació epistolar en
• Ús de: aleshores, a les abreviatures i de les sigles. la nostra llengua i
hores, alhora i a l’hora. • Reconeixement dels foment de l’intercanvi de
• El valencià: subdialectes del valencià. correspondència entre
característiques. • Elaboració d’un mapa de les l’alumnat de diferents
• Subdialectes del valencià. comarques valencianes: centres.
• Les comarques topònims.
• Respecte per la
valencianes.
• Audició de textos i cançons en correspondència i, més
• La novel·la de misteri i de diversos subdialectes encara, per la personal.
terror.
valencians.
• Reconeixement de les
• Autors de novel·les de • Lectura i comentari de novel·les varietats geogràfiques i
terror..
de misteri i de terror.
socials d’una llengua.
• Projecció de pel·lícules basades • Valoració positiva de la
en novel·les de terror.
lectura de novel·les de
terror com a mitjà per a
divertir-se i aprendre.
C. Criteris d’avaluació
• Conéixer les característiques de la carta formal i de la informal.
• Analitzar com és una carta: estructura i recursos.
• Redactar una carta amb coherència, cohesió i adequació.

• Identificar el nivell de formalitat i informalitat en les cartes.
• Usar en les cartes les fórmules de salutació i de comiat i les sigles i les abreviatures més usuals.
• Aplicar els pronoms febles correctament.
• Substituir el complement directe i el complement indirecte per pronoms febles.
• Conjugar l’imperatiu de verbs regulats i irregulars.
• Accentuar paraules gràficament.
• Escriure correctament les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula.
• Identificar les abreviatures.
• Emprar correctament aleshores, a les hores, alhora, a l’hora.
• Identificar els subdialectes del valencià.
• Conéixer els elements d’una novel·la de misteri o de terror.
• Esmentar autors i títols de novel·les de misteri o de terror.

Unitat 4: Jo et conec!
A. Objectius didàctics
• Aprendre a descriure persones.
• Conéixer els tipus de descripcións de les persones.
• Conéixer l’estructura i els recursos lingüístics i gramaticals del retrat.
• Identificar i emprar l’adjectiu en diferents graus.
• Conéixer l’estructura de l’oració copulativa.
• Aprendre a substituir l’atribut per un pronom feble.
• Usar la dièresi adientment.
• Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres g i j, i dels dígrafs tg i tj.
• Distingir els hipònims i els hiperònims.
• Distingir que i què.
• Identificar les característiques del llenguatge estàndard.
• Distingir els elements propis d’una novel·la històrica.

B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• El retrat: característiques • Lectura i anàlisi de • Valoració de la
• Tipus de descripció.
descripcions de persones. importància de la
• Recursos descriptius. • Realització de descripcions descripció de persones
• L’adjectiu.
de diferents tipus.
en la producció literària.
• Els graus de l’adjectiu. • Distinció dels elements lèxics • Foment d’actituds en
• L’oració copulativa.
que intervenen en la què no s’empren
• La substitució de l’atribut per descripció de persones. descripcions
pronoms febles.
• Maneig dels diferents discriminatòries per
• La dièresi.
recursos lingüístics en la motius de raça, cultura,
• Ortografia de les lletres g i j, i creació d’un retrat.
sexe o religió.
dels dígrafs tg i tj.
• Anàlisi d’oracions copulatives. • Valoració de la
• Hipònims i hiperònims. • Substitució de l’atribut per importància de saber
• Vocabulari de les parts del pronoms febles.
descriure persones amb
cos.
• Reconeixement de les objectivitat i correcció.
• Diferències ortogràfiques i paraules que fan la funció de • Actitud positiva per a
d’ús entre que i què.
predicat nominal.
aprendre i usar el
• Els registres.
• Escriptura de paraules amb registre estàndard de la
• L’estàndard.
les consonants g i j o els llengua.
• La novel·la històrica.
dígrafs tg i tj.
• Ús del registre adequat
• Autors i títols de novel·les • Localització en textos de a cada situació de
històriques.
paraules i expressions comunicació.
pròpies del llenguatge • Valoració de la lectura
col·loquial.
com un hàbit positiu,
• Relació d’expressions en el divertit i enriquidor.
nivell estàndard i en el • Interés per conéixer
col·loquial.
obres representatives de
• Classificació de paraules en la novel·la històrica.
hipònims i hiperònims.
• Treball amb diccionaris

C. Criteris d’avaluació
visuals, temàtics i generals.
• Lectura de fragments de
novel·les històriques.
• Projecció de pel·lícules
basades en novel·les
històriques.
• Descriure una persona usant diversos recursos lingüístics.
• Reconéixer els recursos emprats en un retrat.

• Fer descripcions de diferents tipus.
• Reconéixer les descripcions en textos orals i escrits.
• Identificar l’adjectiu.
• Mostrar els graus d’un adjectiu.
• Analitzar sintàcticament oracions copulatives.
• Aplicar correctament l’ús dels pronoms personals febles en la substitució de l’atribut.
• Omplir buits de paraules amb g i j o tg i tj.
• Col·locar la dièresi adientment.
• Reconéixer els hipònims i els hiperònims.
• Completar textos amb hipònims i hiperònims.
• Distingir l’ús de que i què.
• Explicar què són els registres.
• Identificar les característiques del registre estàndard.
• Enumerar característiques de la novel·la històrica.
• Esmentar autors i títols de novel·les històriques.

Unitat 5: Terra a la vista!
A. Objectius didàctics
• Conéixer les característiques de la descripció d’espais i d’objectes.
• Distingir els diferents tipus de descripció.
• Saber emprar els recursos lingüístics en la descripció d’espais.
• Conéixer i emprar les preposicions.
• Distingir les oracions actives i les passives.
• Conjugar i emprar el present de subjuntiu.
• Usar els signes de puntuació –punt, coma, punt i coma– d’una manera adient.
• Aprendre i aplicar l’ortografia de la lletra x, i dels dígrafs tx i ig
• Identificar i emprar les endevinalles, els refranys i les frases fetes.
• Distingir cap i cap a.
• Identificar les característiques del llenguatge col·loquial.
• Distingir els elements propis d’una novel·la d’aventures.

B. Continguts
Conceptes Procediments Actituds

• Característiques de la
descripció d’espais.
• Classes d’espais.
• Recursos lingüístics
emprats en la descripció.
• Estructura d’un text
descriptiu.
• Les descripcions en la
narració.
• Les preposicions.
• Les oracions actives i
passives.
• El present de subjuntiu.
• Les oracions imperatives
negatives.
• Els signes de puntuació: el
punt i la coma.
• Ortografia d’x, ix, tx i ig.
• Endevinalles, refranys i
frases fetes.
• Ús de cap i cap a.
• El llenguatge col·loquial.
• La novel·la d’aventures.
• Autors i titols de novel·les
d’aventures.
• Anàlisi de l’estructura d’un text • Valoració positiva de la
descriptiu.
capacitat per a descriure
• Lectura i anàlisi de diferents espais, objectes,
tipus de descripcions.
persones, etc.
• Ús dels recursos lingüístics en • Respecte cap a les
la descripció d’espais i opinions d’altri.
d’objectes.
• Sensibilització per
• Identificació de les descriure d’una manera
preposicions.
detallada, imaginativa i
• Classificació de les eficaç.
preposicions i les locucions • Valoració de la presa de
preposicionals.
decisions, reflexionades
• Anàlisi de l’estructura de les i argumentades, en
oracions actives i passives. situacions de conflicte.
• Identificació de les oracions • Valoració positiva de l’ús
imperatives negatives.
de refranys i frases com
• Conjugació del present de a mostra de
subjuntiu de verbs de les tres competència lingüística.
conjugacions.
• Ús d’un nivell de llengua
• Puntuació de textos segons la adequat al context i a la
intencionalitat expressiva. intencionalitat.
• Escriptura de paraules amb la • Interés per viatjar com
consonant x i els dígrafs tx i ig. un mitjà d’enriquiment
• Aprenentatge d’endevinalles i personal i professional.
identificació de refranys i frases • Foment de l’interés per
fetes.
la lectura de novel·les
• Identificació de frases fetes d’aventures.
representades amb fotografies.
• Localització en textos de
paraules i expressions pròpies
del llenguatge col·loquial.
• Treball amb textos de novel·les
d’aventures a fi d’identificar
els elements i els recursos
propis d’aquest subgènere.

C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques d’una descripció.
• Analitzar l’estructura d’un text descriptiu.
• Redactar descripcions amb coherència, cohesió i adequació.
• Emprar els recursos lingüístics necessaris en la descripció d’un espai i d’un objecte.
• Conéixer i emprar les preposicions.
• Conjugar el present de subjuntiu.
• Identificar els components d’una oració activa i una de passiva.
• Usar el signes de puntuació per a donar el significat adient a un text.
• Aplicar les regles d’ús de les grafies x, tx i ig.
• Conéixer endevinalles, frases fetes i refranys.
• Emprar cap i cap a.
• Identificar el registre col·loquial d’un text.
• Reconéixer les característiques de les novel·les d’aventures.
• Esmentar autors de novel·les d’aventures i les seues obres.

Unitat 6: Parlant la gent s’entén
A. Objectius didàctics
• Expressar oralment idees, sentiments i opinions.
• Reconéixer les característiques pròpies dels textos dialogats.
• Conéixer l’estructura del diàleg.
• Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en un text dialogat.
• Saber emprar recursos lingüístics en l’elaboració de diàlegs teatrals.
• Expressar-se oralment utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la intenció comunicativa.
• Conéixer els pronoms interrogatius.
• Aprendre a combinar els pronoms febles.
• Identificar i emprar les oracions juxtaposades.
• Usar els signes de puntuació –dos punts, punts suspensius, cometes– adientment.
• Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres que representen els fonemes de la esse sorda i la esse sonora.
• Conéixer i evitar els barbarismes.
• Distingir: medi, mig i mitjà.
• Identificar les característiques del llenguatge literari.
• Distingir les característiques del text teatral.
• Conéixer alguns autors i obres de teatre de diferents èpoques, cultures i gèneres.

B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• La conversa.
• Identificació dels procediments • Participació
• Característiques i emprats en la descripció d’un respectuosa i
estructura del text espai.
responsable en
dialogat.
• Identificació de les parts d’una converses i
• Tipus de textos conversa.
dramatitzacions.
dialogats.
• Anàlisi de l’estructura que presenta • Respecte per les normes
• Els recursos lingüístics i un text dialogat.
que regeixen l’intercanvi
tipogràfics del text • Ús adequat dels recursos comunicatiu basat en
dialogat.
lingüístics en l’elaboració de textos diferències de criteri.
• Els pronoms teatrals.
• Valoració positiva de la
interrogatius.
• Combinació correcta dels pronoms lectura de textos
• Les combinacions febles.
teatrals.
pronominals.
• Reconeixement de les oracions • Potenciació de
• Les oracions juxtaposades.
l’assistència al teatre
juxtaposades. • Puntuació de textos segons la com un recurs per a
• Els signes de puntuació: intencionalitat expressiva.
gaudir i aprendre.
dos punts, punts • Coneixement i aplicació de • Valoració de la
suspensius i cometes. l’ortografia de la /s/ i de la /z/. importància de respectar
• Ortografia de la esse • Coneixement i identificació dels les normes que han de
sorda i la esse sonora. barbarismes més freqüents, i regir una conversa.
• Els barbarismes. substitució per paraules • Actitud crítica respecte a
• Ús de medi, mig i mitjà. normatives.
l’ús generalitzat de
• El llenguatge literari. • Identificació del llenguatge literari. barbarismes.
C. Criteris d’avaluació
• El teatre actual. • Lectura i comentari de textos • Interés per l’ús
• Analitzar Gèneres teatrals. l’estructura d’un text teatrals. dialogat.
llenguatge literari.
del
• Autors i companyies • Lectura i anàlisi de còmics.
teatrals.
• Dramatització de textos.
• Jocs de llengua oral.

• Reconéixer els elements propis dels actes comunicatius.
• Reconéixer i emprar les característiques tipogràfiques dels textos dialogats teatrals.
• Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració d’un text dialogat.
• Identificar els components i la funció de cada pronom feble en una combinació de pronoms.
• Usar els signes de puntuació per a donar el significat adient a un text.
• Aplicar les regles d’ús de la esse sorda i la sonora.
• Reconéixer i usar eficaçment els pronoms interrogatius.
• Reconéixer i usar alguns adjectius i adverbis que poden fer la funció d’un pronom interrogatiu.
• Identificar la juxtaposició entre oracions.
• Diferenciar els barbarismes dels préstecs lingüístics.
• Emprar medi, mig i mitjà.
• Conéixer les paraules adequades en valencià i evitar els barbarismes.
• Reconéixer les característiques del llenguatge literari.
• Esmentar algunes característiques del teatre actual.
• Conéixer alguns dramaturgs i algunes obres de teatre actuals.

Unitat 7: Seguim les normes
A. Objectius didàctics
• Reconéixer les característiques pròpies del text instructiu.
• Conéixer l’estructura del text instructiu.
• Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en les instruccions.
• Saber emprar aquests recursos per a elaborar ordres, instruccions i consells.
• Conéixer els adverbis i les locucions adverbials, i emprar-los en diferents contextos de comunicació.
• Distingir el complement circumstancial de la resta de complements en l’estructura del predicat.
• Reconéixer les oracions coordinades.
• Saber escriure en lletra els numerals.
• Aprendre i aplicar l’ortografia de r i rr.
• Augmentar el cabal lèxic a partir de l’ús de prefixos.
• Distingir entre: només i no més.
• Identificar un text tècnic o científic i el camp semàntic a què pertany.
• Identificar el llenguatge literari com un dels registres cultes de la llengua.
• Identificar el tipus de poesia lírica i de poesia èpica.
• Conéixer alguns poetes actuals.
B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• Les característiques • Identificació de les • Valoració positiva de
del text instructiu. característiques que apareixen en la claredat i l’ordre
• La recepta de cuina. diferents textos instructius. en l’exposició
• L’estructura del text • Anàlisi de l’estructura d’un text d’instruccions,
instructiu.
instructiu.
ordres i consells.
• Els recursos lingüístics • Ús adequat dels recursos lingüístics • Actitud crítica respecte
del text instructiu. en l’elaboració de les instruccions, al contingut d’alguns

• Les perífrasis les normes i els consells.
jocs electrònics.
d’obligació.
• Elaboració de les instruccions d’un • Valoració positiva de
• L’adverbi.
joc amb l’aplicació dels elements la dieta mediterrània i
• Les locucions instructius necessaris.
promoció
adverbials.
• Reconeixement i ús dels adverbis i d’alternatives al
• El complement les locucions adverbials.
menjar poc
circumstancial. • Identificació i ús dels complements saludables.
• Les substitucions circumstancials.
• Valoració positiva dels
pronominals dels • Substitució dels cc pels pronoms rètols públics escrits
complements
febles.
correctament en
circumstancials. • Redacció d’oracions coordinades. valencià.
• Les oracions • Revisió de l’ortografia de la • Interés per expressar-
coordinades.
consonant r.
se oralment i per escrit
• Escriptura dels • Formació de paraules noves a partir amb coherència,
numerals.
de prefixos amb un significat adequació i cohesió.
• Ortografia de r i rr. específic.
• Interés i admiració per
• La derivació: els • Identificació d’un text científic i el seu la bellesa del
prefixos.
àmbit de coneixement.
llenguatge poètic.
• Ús de: no més i només. • Recitar poemes.
• Valoració dels
• El llenguatge tècnic o • Escriure i escoltar poemes i cançons poemes i de l’estètica
científic.
en valencià.
de la paraula.
• La poesia. Tipus. • Reconeixement del tipus de • Interés per l’audició de
• Poetes actuals. composició poètica a partir d’un cançons i poemes
model o d’un comentari crític. musicats.
C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques del text instructiu.
• Analitzar l’estructura d’un text instructiu.
• Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració de textos instructius.
• Emprar les perífrasis d’obligació en textos instructius, consells i ordres.
• Identificar i usar els adverbis i les locucions adverbials.
• Identificar els complements circumstancials.

• Substituir els cc pels pronoms febles corresponents.
• Identificar els diferents tipus d’oracions coordinades.
• Escriure en lletra els numerals.
• Aplicar les regles d’ús de r i rr.
• Formar paraules amb prefix i classificar-les segons el significat.
• Emprar només i no més.
• Identificar les paraules científiques o tècniques.
• Conéixer les característiques bàsiques d’un text científic.
• Reconéixer les característiques de certes composicions poètiques.
• Esmentar els tipus de poesia.
• Esmentar poetes.

Unitat 8: Amb raó!
A. Objectius didàctics
• Expressar oralment arguments i opinions.
• Comprendre i produir discursos orals amb finalitat argumentativa.
• Distingir les característiques pròpies dels textos orals produïts amb finalitat argumentativa.
• Conéixer l’estructura d’un text argumentatiu.
• Saber emprar els recursos lingüístics i no lingüístics necessaris en l’argumentació oral i en la publicitat gràfica.
• Conéixer i emprar les conjuncions.
• Reconéixer les oracions subordinades causals i finals.
• Escriure en majúscula les paraules que n’han de dur.
• Aprendre i aplicar l’ortografia de la ele geminada.
• Formar paraules derivades mitjançat sufixos.
• Distingir per què i perquè.
• Identificar els camps semàntics.
• Conéixer les relacions que impliquen les llengües en contacte.
• Distingir els elements propis de l’assaig.
• Conéixer obres de Joan Fuster i d’altres assagistes actuals.
B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• L’article d’opinió.
• Identificació del recursos • Participació lliure,
• Característiques de emprats en un text responsable i respectuosa
l’argumentació.
argumentatiu oral i escrit. en situacions de
• Estructura del text • Lectura i anàlisi d’articles comunicació.
argumentatiu.
d’opinió.
• Respecte per les opinions
• Recursos lingüístics i no • Anàlisi dels recursos d’altri.
lingüístics de lingüístics i gràfics en un • Respecte per les normes
l’argumentació.
anunci.
que regeixen l’intercanvi

• L’anunci publicitari. • Elaboració d’un article comunicatiu basat en
• Les conjuncions d’opinió amb l’aplicació dels diferències de criteri.
coordinants.
elements argumentals • Actitud crítica pel que fa a
• Les conjuncions necessaris.
les informacions rebudes.
subordinants.
• Identificació de les • Valoració de la presa de
• Les oracion s subordinades conjuncions en textos. decisions, reflexionades i
causals.
• Classificació de les argumentades, en
• Les oracions subordinades conjuncions.
situacions de conflicte.
finals.
• Anàlisi d’oracions causals i • Prevenció davant d’ofertes i
• L’ús de les majúscules. finals.
promocions comercials que
• Ortografia de l·l.
• Compleció de paraules amb inciten al consum.
• La derivació: els sufixos. l·l.
• Valoració crítica de l’ús de la
• Hipònims i hiperónims. • Ús de la majúscula. violència.
• El camp semàntic. • Correcció de textos en què • Interés per fomentar la
• Ús de perquè i per què. hi ha un ús incorrecte de les correcció lèxica, gramatical i
• Les llengües en contacte: majúscules.
ortogràfica.
bilingüisme i diglòssia. • Classificació de paraules en • Foment de l’augment del
• Característiques de camps semàntics.
vocabulari.
l’assaig.
• Consulta de diccionaris • Actitud positiva en la
• Autors d’assaig: Joan temàtics, visuals i defensa de l’ús de la nostra
Fuster.
especialitzats.
llengua en qualsevol
• Formació de paraules situació.
derivades amb sufixos. • Valoració positiva de l’obra
• Comentari dels conflictes de dels nostres assagistes.
les llengües en contacte. • Foment de l’interés per
• Recerca d’informació sobre expressar les opinions d’una
assagistes.
manera adequada.
• Treball amb textos
assagístics a fi d’identificar
els elements i els recursos
propis d’aquest gènere.

C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques d’un text argumentatiu.
• Analitzar l’estructura d’un text argumentatiu.
• Redactar un text argumentatiu amb coherència, cohesió i adequació.
• Identificar els recursos argumentatius en un anunci gràfic.
• Conéixer i emprar les conjuncions coordinants.
• Conéixer i emprar les conjuncions subordinants.
• Distingir les oracions subordinades causals i les finals.
• Escriure en majúscula les paraules que calga.
• Aplicar les regles d’ús de la ele geminada.
• Escriure paraules derivades mitjançant sufixos.
• Conéixer el significat d’alguns sufixos.
• Distingir els hipònims i els hiperònims.
• Usar correctament per què i perquè.
• Identificar els conflictes que generen les llengües en contacte.
• Exposar les característiques de l’assaig.
• Conéixer autors d’assaig actuals.

Unitat 9: Si l’encerte, l’endevine
A. Objectius didàctics
• Expressar i raonar oralment qüestions relacionades amb les prediccions que es fan del futur.
• Reconéixer les característiques i els recursos lingüístics dels textos predictius.
• Identificar textos predictius inserits en narracions i explicacions.
• Conéixer l’estructura dels horòscops i els butlletins meteorològics.
• Elaborar textos predictius.
• Reconéixer textos predictius inserits en novel·les i unes altres narracions.
• Distingir les oracions impersonals.
• Distingir les oracions subordinades de temps, de lloc i de manera.
• Conéixer l’ús de l’apòstrof i del guionet en els pronoms febles.
• Conéixer l’ortografia de c, q i el dígraf qu.
• Millorar el cabal lèxic a partir de la composició de paraules.
• Distingir fins i fins a.
• Conéixer la situació actual de la nostra llengua.
• Conéixer les característiques de la cançó.
B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques i classes • Identificació de les • Valoració de les prediccions
de textos predictius. característiques dels textos per a aconseguir
• Recursos lingüístics dels predictius.
determinades metes ba-
textos predictius.
• Anàlisi de l’estructura de sades en una programació
• Estructura del text predictiu. diversos textos predictius. d’activitats.
• Vocabulari relacionat amb • Reconeixement dels • Valoració dels textos
la meteorologia i les recursos lingüístics emprats predictius com a eina capaç
tècniques endevinatòries. en aquest tipus de text. d’aconseguir uns resultats a
• Les oracions impersonals. • Elaboració de prediccions partir d’una recollida de

• Les oracions subordinades científiques i no científiques. dades.
de lloc, de temps i de • Jocs d’endevinalles. • Presa de consciència de la
manera.
• Reconeixement i importància i el caràcter
• El guionet i els pronoms diferenciació de les oracions científic que poden tenir les
febles.
segons el verb i el subjecte. prediccions si es basen en
• L’apòstrof i els pronoms • Aplicació de l’ortografia de dades objectives i
febles.
les lletres c i q, i del dígraf comprovables.
• Les combinacions de qu, en paraules amb el • Anàlisi crítica de les
pronoms febles.
fonema /k/.
prediccions basades en
• Ortografia de c, q i el dígraf • Formació de paraules instruments i dades de
qu.
mitjançant la composició. caràcter populista i sense
• La composició.
• Reflexió sobre la situació del cap suport objectiu ni
• Ús de fins i fins a.
valencià en l’ensenyament i científic.
• El valencià i la societat la societat.
• Valoració de certes
valenciana actual. • Audició i comentari de prediccions atenent només
• L’Acadèmia Valenciana de cançons.
el caràcter d’entreteniment
la Llengua.
• Traducció de cançons a que tenen.
• La cançó.
valencià.
• Interés per la lectura de
• Els cantautors.
• Comentari de l’aportació novel·les i textos científics
dels cantautors a la que inclouen prediccions.
normalització lingüística. • Presa de consciència de la
necessitat de mantenir i
fomentar l’ús del valencià
en la cançó.
C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques dels textos predictius.
• Identificar diferents tipus de text predictiu.
• Analitzar l’estructura d’un text predictiu.
• Elaborar un text predictiu a partir de les característiques i els recursos lingüístics necessaris.
• Identificar les oracions impersonals.
• Identificar i emprar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.

• Emprar l’apòstrof i el guionet en els pronoms febles.
• Substituir complements per combinacions de pronoms febles.
• Conéixer el lèxic de la meteorologia i unes quantes tècniques endevinatòries.
• Escriure la grafia correcta per a representar el fonema /k/.
• Formar paraules compostes i classificar-les segons la categoria.
• Emprar correctament fins i fins a.
• Reconéixer els factors que afecten la normalització de la nostra llengua.
• Esmentar les característiques de la cançó en valencià i alguns autors.
3r ESO
UNITAT 1:
Una finestra
oberta al
món
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text descriptiu: la descripció
objectiva i subjectiva
El retrat
Diferència entre llenguatge i
llengua
Elaboració de descripcions de
persones
Comparació entre els coneixements
i actituds previs de
l'alumnat sobre els conceptes de
llenguatge i llengua i els adquirits
al llarg d'aquesta unitat temàtica
Creació d'hàbits per a l'obtenció
d'informació prèvia a la descripció
de persones i actitud afavoridora
del respecte a la diferència física i
psicològica de les persones
Actitud positiva cap a l'aprenentatge
i ús de diverses
llengües, especialment del valencià
CONEIXEME Sinonímia Ús del diccionari de sinònims Promoció de l’ús del diccionari de

NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
Derivats i modismes que
expressen sentiments
Les tres conjugacions regulars
El sistema vocàlic i
consonàntic: el sistema vocàlic
tònic
La descripció objectiva i
subjectiva
El diccionari de sinònims
Els gèneres literaris
L’Edat Mitjana. Lírica
trobadoresca. Ausiàs Marc
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Diferenciació entre objectivitat i
subjectivitat
Producció de retrats
Ús del diccionari de sinònims
Distinció dels principals gèneres
literaris
Lectura i comentari d’obres de la
lírica medieval
sinònims com a recurs per a
l’augment del coneixement de
vocabulari i recursos expressius
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Foment de la percepció crítica de
la realitat
Creació de l’hàbit d’emprar el
diccionari de sinònims
Valoració dels orígens de la lírica
Valoració de la literatura com a
forma d’expressió cultural d’un
poble

UNITAT 2: He
mirat aquesta
terra
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
Els textos expositius
Els fullets turístics
Les guies de senderisme
Interpretació de textos expositius
Exposició oral d'un itinerari turístic
prèviament preparat
Les llengües en contacte Diferenciació entre comunitats
lingüístiques i fronteres
políticoadministratives a Europa
Topònims
Mitjans de transport
Verbs irregulars: ser, estar,
poder, voler, haver
Les preposicions (1): a/en
El subsistema vocàlic àton
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Els mapes Lectura comprensiva de mapes:
signes convencionals, llegendes,
icones, etc.
La historiografia
El gènere literari narratiu
Les quatre grans Cròniques
medievals. La Crònica de
Jaume I o Llibre dels fets
Lectura i anàlisi de les característiques
i de la intenció
comunicativa de les cròniques
medievals
Anàlisi dels elements del gènere
Valoració de l’obtenció
d’informació sobre el nostre
territori
Promoció d'actituds positives
davant la realitat plurilingüe a
Europa i especialment a Espanya.
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Foment de l’hàbit d’utilització dels
mapes, croquis i guies per a la
realització d’excursions, viatges i
visites llocs diversos
Valoració de les Cròniques com a
patrimoni cultural i artístic
col lectiu
Foment de la lectura comprensiva
de textos literaris

narratiu
Producció de narracions

UNITAT 3: Un
munt de
músiques
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
Els textos expositius
periodístics
La variació funcional: els
registres lingüístics
Els registres lingüístics:
ampliació de vocabulari
Verbs irregulars (2): fer, tenir
(o tindre), venir (o vindre),
anar, eixir
Les preposicions (2): a + CD
Pronoms febles (1): formes i
funcions
Les palatals africades
Les palatals fricatives
Redacció de textos expositius
periodístics orals i escrits.
Els tipus de diccionaris
L’espai, el temps i els fets en la
narració
Anàlisi i elaboració de textos
instructius
Adequació dels participants en la
comunicació a la situació
comunicativa en la selecció del
registre
Elaboració d’un diccionari
personal
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Ús de la memòria com a joc i per
a l’aprenentatge
Elaboració d’un diccionari visual
Lectura i comentari d’obres
literàries medievals
Creació d’actituds comunicatives
per a l’ús de l’esquema textual
instructiu
Valoració positiva de l'ús adequat
dels registres lingüístics i de les
varietats de la llengua
Valoració de l’adequació
lingüística a la situació
comunicativa
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Valoració del desenvolupament
de la capacitat memorística
Presentació acurada de la
informació en un diccionari visual
Adquisició d’hàbits de lectura de
textos literaris
Valoració de la literatura clàssica

La literatura medieval:
Francesc Eiximenis i Vicent
Ferrer
Ramon Llull
com a element identificador
cultural d’un poble

UNITAT 4:
Conte contat,
aquest conte
s’ha acabat
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text narratiu: el conte
El conte d’autor i el conte
tradicional
Les rondalles: Enric valor
Anàlisi i elaboració de textos
narratius
Els prejudicis lingüístics (1) Anàlisi i valoració dels prejudicis
lingüístics de l’alumnat
La polisèmia
Els verbs velaritzats (1)
Les preposicions (2): en/amb
Pronoms febles (2): CD i CI
Les consonants fricatives
alveolars [z] i [s]
L’enquesta
Les fonts d'informació
tradicionals (biblioteques,
especialistes, organismes i
associacions, revistes especialitzades,
...) i digitals per a
l'elaboració de treballs d'investigació
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Realització d’enquestes
Obtenció d'informació sobre la
consciència ecològica pròpia
Creació d’actituds comunicatives
per a l’ús de l’esquema textual
narratiu
Promoció d’activitats que
impliquen la narració
Promoció d'actituds positives
davant els prejudicis lingüístics
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Actitud positiva envers l'obtenció
d'informació de diverses fonts i
cap a la investigació rigorosa
sobre qualsevol tema
Promoció d’actituds positives de
conservacionisme i ecologisme
EDUCACIÓ El narrador com a tècnica Anàlisi de la funció dels cavallers Valoració positiva del Tirant lo

LITERÀRIA literària
UNITAT 5: Un
món perdut:
els Tepuis
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
Els cavallers medievals
Joanot Martorell i Tirant lo
Blanc
medievals
Lectura i comentari de Tirant lo
Blanc
Blanc com a obra cabdal de la
literatura
Foment del gust per la lectura
d'obres clàssiques
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
Els textos narratius
periodístics: el reportatge
Lectura i anàlisi de diversos
reportatges
Elaboració de reportatges
Els prejudicis lingüístics (2) Reflexió, anàlisi i valoració de les
principals causes que originen els
prejudicis lingüístics
Semàntica (1): els mots
sinònims
Els verbs velaritzats (2). Els
verbs irregulars: meréixer,
nàixer, etc.
Preposicions (4): cap/cap a
Pronoms febles (3): atribut i
predicatiu
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Foment i creació d'hàbits de
lectura crítica de textos
periodístics, especialment de
reportatges
Valoració positiva del reportatge
com a mitjà de coneixement del
món
Actitud crítica davant valoracions
poc rigoroses sobre les llengües
basades en idees preconcebudes
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques

TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
Ortografia de [v] i [b]; Les
oclusives finals: [p], [t], [k] i [b]
[d], [g]
Recerca d’informació per a
l’elaboració de reportatges
La recitació
El gènere líric o poesia (1)
Jaume Roig: l’Espill. Sor Isabel
de Villena: Vita Christi
Interpretació d’informacions
obtingudes a través de fonts
diverses
Creació d’un recital poètic
Lectura i comentari d’obres del
segle d’or
Anàlisi de la poesia satírica com a
literatura crítica del seu temps
Foment de la manipulació de
textos com a font per a la creació
i l’originalitat
Promoció d’activitats orals o per
a l’oralització amb intenció
estètica
Fruïció de la lectura de textos
literaris

UNITAT 6:
La màgia de
la memòria
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El s textos expositius: el mapa
visual
El text instructiu
El conflicte lingüístic. La
substitució lingüística
Semàntica (2): diferències
semàntiques entre llengües
Les perífrasis d’obligació
Morfologia verbal: el passat
L’oració simple i la composta
Pronoms febles (4): CC
La síl·laba, diftongs i hiat; Les
consonants geminades tl i l·l
Lectura i anàlisi de mapes visuals
Lectura i anàlisi de textos
instructius
Anàlisi i interpretació de diverses
situacions de llengües en
contacte
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
La recitació Anàlisi i interpretació de textos
poètics
El gènere líric o poesia (i 2):
les figures literàries
La literatura urbana: la ciutat
Lectura i comentari d’obres
literàries
Creació d’actituds comunicatives
per a l’ús de l’esquema textual
instructiu
Promoció d’activitats que
impliquen l’exposició d’un tema
Actitud afavoridora del procés de
normalització de les llengües
minoritzades, especialment del
valencià
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Fruïció del gènere poètic
Foment de l’interés per la lectura
d’obres literàries clàssiques

UNITAT 7:
Ei! KOM
v@.com?
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
de València al segle XV. Joan
Roís de Corella
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
Les noves modalitats
comunicatives: el correu
electrònic, els missatges de
telèfon mòbil, etc.
L’evolució de les llengües
La nostra història lingüística
Les llengües romàniques
Semàntica (i 3): diferències
entre llengües
Les perífrasis de probabilitat
Coordinació i juxtaposició:
connectors
Pronoms febles (5):
combinació binària
Accentuació i dièresi
Grups consonàntics cultes:
MB, MP. MPT, MM, MF
Anàlisi i producció de noves
modalitats comunicatives
vinculades a la tecnologia digital
Anàlisi i valoració de l'evolució
externa i interna de la llengua
Elaboració d’un diccionari
personal
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Foment de l'interés per l’anàlisi
del canvi en els sistemes de
comunicació
Actitud crítica davant el procés
d'evolució de la llengua: equilibri
entre genuïnitat de les formes
lingüístiques pròpies i les de nova
creació i/o incorporació
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
TÈCNIQUES La dramatització Aprenentatge de diàlegs per a ser Afavoriment d’actituds positives
per a fer escenificacions,

DE TREBALL interpretats de forma dramàtica dramatitzacions, diàlegs en veu
alta, etc.
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
El teatre medieval: el Misteri
d’Elx
Manifestacions tradicionals
valencianes
Lectura i comentari d’obres
literàries de caire religiós i
popular
Assistència a la representació del
Misteri d’Elx
Foment de l’interés per la lectura
d’obres literàries clàssiques
Valoració del Misteri d’Elx com a
patrimoni de la humanitat i com a
patrimoni valencià

UNITAT 8 :
Temps d’oci,
temps de
lleure
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text argumentatiu: l’article
d’opinió
La taula redona
La interferència lingüística:
préstecs i barbarismes
La interferència lèxica
La subordinació: substantives,
de relatiu i adverbials
Pronoms febles (i 6):
combinació binària (i 2)
L’accent diacrític; la hac (h)
Lectura i anàlisi d’articles d’opinió
i de textos persuasius
Identificació de préstecs i
identificació i substitució de
barbarismes
Ús de recursos que eviten les
interferències lingüístiques
Elaboració d’un diccionari
personal
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
La taula redona Anàlisi i interpretació d'una taula
redona
Preparació i participació en una
taula redona
Creació d’actituds comunicatives
per a l’ús de l’esquema textual
argumentatiu
Promoció d’activitats que
impliquen l’expressió de l’opinió
Valoració positiva dels préstecs
lingüístics com a mecanismes
enriquidors de les llengües
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Actitud afavoridora del respecte al
torn de paraules, especialment en
una taula redona, i a les diverses
opinions
Actitud positiva respecte de

EDUCACIÓ
LITERÀRIA
L’assaig
La nostra literatura durant els
segles XVI, XVII i XVIII.
La literatura popular. La cançó
Anàlisi de textos de literatura
popular.
Enregistrament i transcripció
d'una cançó
l'expressió de les idees pròpies
d'una manera fluida i satisfactòria
Foment de l'interés per les
cançons populars com a obres
populars de transmissió oral que
reflecteixen la manera de pensar,
la història, els costums, els mites,
etc. d'un poble al llarg del temps

4t ESO
UNITAT 1:
Fantàstica
imaginació
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text expositiu (1): estructura Identificació i producció de textos
expositius
Som iguals som diferents (1):
la diversitat lingüística
Lèxic del món fantàstic
Els verbs d’ús bàsic i sinònims
(1)
El gènere: substantius i
adjectius
Repàs morfologia verbal (1): el
passat perifràstic
Les perífrasis d’obligació
L’oració (1): L’orde dels
components de l’oració i la
concordança
Tan/tant
Les oclusives finals
La documentació i la recerca
d’informació
Els gèneres literaris
El Romanticisme i la
Anàlisi de la diversitat lingüística
al món
Ús del diccionari de sinònims
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Ús autònom de les fonts
d’informació tradicionals i de les
TIC
Diferenciació dels gèneres
literaris
Creació d’actituds comunicatives
per a l’ús de l’esquema textual
expositiu
Actitud positiva cap a diversitat
lingüística al món
Valoració positiva de l’ús del
diccionari de sinònims com a eina
per a la millora de la competència
lèxica
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Interés per la bona presentació de
treballs acadèmics, en format
paper i en suport digital
Actitud afavoridora per a
l’acceptació dels diferents

Renaixença
Jacint Verdaguer, Teodor
Llorente, Constantí Llombart,
Àngel Guimerà
Lectura i anàlisi de textos del
Romanticisme i la Renaixença
gèneres literaris
Adquisició d’hàbits de lectura
Valoració positiva del període de
la Renaixença com a moment de
recuperació de la tradició literària
en la nostra llengua

UNITAT 2:
Res no és el
que sembla
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text expositiu (2): fonts
d’informació
Som iguals som diferents (i 2):
la diversitat lingüística
El lèxic de l’esport
El vocabulari d’especialitat
El nombre: substantius i
adjectius
Repàs morfologia verbal (2):
passat perifràstic i passat
simple
Les perífrasis de probabilitat i
imminència
L’oració (2): oració simple i
composta. Tipus de
compostes. Anàlisi sintàctica
Quan / quant
L’accentuació divergent;
dièresi i hiat
La recerca d’informació per a
l’elaboració de treballs
acadèmics
Els gèneres narratiu i el gènere
dramàtic
Aplicació d’estratègies per a la
recerca d’informació en fonts
Anàlisi de la diversitat lingüística
a l’Estat espanyol
Interpretació d’informació dels
vocabularis d’especialitat,
sobretot en format digital
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Ús de tècniques de recerca
d’informació en fonts tradicionals i
TIC
Anàlisi de les característiques del
gènere teatral i del narratiu
Promoció d’estratègies per a la
consulta de fonts d’informació
Actitud positiva cap a diversitat
lingüística a l’Estat espanyol
Valoració positiva de l’ús dels
diccionaris d’especialitat, sobretot
en format digital, com a eina per a
la millora de la competència
lèxica
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Sentit crític en la selecció de la
informació obtinguda a través de
fonts diferents
Valoració del gènere teatral per a
representar històries i de la

El Realisme i el Naturalisme:
Narcís Oller i Eduard
Escalante
El sainet
Lectura i anàlisi de textos narració per a contar-les
Adquisició d’hàbits de lectura
Valoració positiva de les obres de
Narcís Oller i d’Eduard Escalante

UNITAT 3:
Els moderns
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text expositiu (3): esquema i
resum
Les llengües romàniques Identificació del valencià com a
llengua romànica
Lèxic de les arts
Verbs d’ús bàsic (3)
Repàs morfologia verbal (3):
present indicatiu i subjuntiu (1a
conjugació)
Els pronoms relatius (1)
L’oració (3): oracions
subordinades. Les
subordinades substantives
Si no/sinó
Les majúscules i les
minúscules
Elaboració d’esquemes i resums Afavoriment de l’ús de tècniques
per a la condensació d’informació
Ampliació de la competència
lèxica especialitzada
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
L’esquema i el resum Aplicació de l’esquema i el resum
en l’elaboració de textos
expositius de l’àmbit acadèmic
Els versos: síl·labes i rima
El Modernisme i el
Noucentisme: Joan Maragall i
Eugeni d’Ors
Anàlisi de la rima i la mètrica
Lectura i anàlisi de textos
Valoració positiva del procés de
diversificació de les llengües
romàniques
Foment de la precisió lèxica en
l’expressió oral i escrita
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Autonomia en l’elaboració de
treballs acadèmics
Promoció d’actituds estètiques en
la literatura
Adquisició d’hàbits de lectura
Valoració positiva de les obres de
Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors.

UNITAT 4:
Allò que l’ull
no veu
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text expositiu (i 4): el
paràgraf
La història de la llengua (1):
des dels orígens fins al segle
XV
El vocabulari patrimonial i els
préstecs
Els relatius (i 2): relatiu
possessiu i neutre
Repàs morfologia verbal (4): la
2a conjugació
L’oració (4): subordinades de
relatiu
Si / sí / s’hi
L’abreviació (1): les
abreviatures
Repàs de fonètica i
d’ortografia: j, g, tj, tg, x, tx, ig
Elaboració de paràgrafs
Utilització de procediments per a
redactar treballs classe i fer
exposicions orals
Anàlisi de la història de la llengua
des dels orígens fins al segle XV
Distinció entre lèxic patrimonial i
préstecs lingüístics o manlleus
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
L’exposició oral formal Elaboració de textos expositius
com a suport per a les
exposicions orals formals
La metàfora i la comparació
Les Avantguardes
Identificació i aplicació de les
tècniques de la metàfora i la
Foment de les tècniques per a
l’elaboració de treballs i
exposicions orals
Foment de l’estudi de la història
lingüística
Promoció de la reflexió sobre
l’origen dels mots
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Adquisició d’estratègies per a
l’exposició oral de treballs
acadèmics
Valoració de les tècniques
literàries en l’ús de la llengua

comparació
Lectura i anàlisi de textos
Adquisició d’hàbits de lectura
Valoració positiva de les
avantguardes com a moviment
renovador i innovador de les
lletres europees i catalanes

UNITAT 5:
Colze a
colze, pas a
pas
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text argumentatiu (1):
estructura
Els arguments. Tesi i antítesi
La història d ela llengua (2):
segles XVI i XVII
Les interferències lèxiques i
semàntiques
Els pronoms febles (1): el CD
Repàs morfologia verbal (5): la
tercera conjugació
L’oració (5): les subordinades
adverbials circumstancials
Per / per a
L’abreviació (2): els acrònims
Repàs de fonètica i
d’ortografia: [z] i [s]
Identificació dels arguments i de
l’estructura argumentativa
Anàlisi de la història de la llengua
dels segles XVI i XVII
Ús de diccionaris convencionals i
digitals en la correcció de treballs
acadèmics
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
L’argumentació oral formal Elaboració d’argumentacions per
a la defensa i refutació de temes
diversos
El ritme poètic
La poesia des de la Guerra
Civil fins a l’actualitat: Vicent
Andrés Estellés, Salvador
Anàlisi i producció de textos amb
ritme poètic
Lectura i anàlisi de textos
Promoció d’actituds afavoridores
per a l’expressió de l’opinió pròpia
Foment de l’estudi de la història
lingüística
Promoció de l’ús de sistemes
convencionals i digitals per a la
correcció lingüística
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Adquisició d’estratègies per a
l’argumentació oral en l’àmbit
acadèmic
Valoració del ritme en la poesia
Adquisició d’hàbits de lectura
Valoració positiva de les obres
poètiques des de la Guerra Civil

Espriu, Joan Brossa i Maria
Mercè Marçal
fins a l’actualitat

UNITAT 6:
Ser jove,
quina
moguda
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
TÈCNIQUES
DE TREBALL
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text argumentatiu (i 2):
l’article d’opinió
La història de la llengua (3): ss.
XIX i XX
Els neologismes
Els pronoms febles (2): CI i la
combinació CD i CI (1)
Repàs morfologia verbal (6):
els verbs irregulars més
freqüents (ser, estar, tenir, fer,
voler, poder, anar, eixir i viure)
L’oració (6): subordinades
adverbials finals, causal i
consecutives
Doncs / perquè
L’abreviació (3): les sigles
Repàs de fonètica i
d’ortografia: j, tj, g, tg, ll, i
Anàlisi i producció d’articles
d’opinió
Anàlisi de la història de la llengua
dels ss. XIX i XX
Aplicació dels mecanismes de
creació de mots nous
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Els diccionaris de neologismes Ús autònom de diccionaris
convencionals i de correctors
lingüístics digitals com a
instruments per a la correcció
lingüística
EDUCACIÓ Les veus de la narració Identificació i elaboració de
seqüències textuals on apareixen
Foment de les estratègies per a
l’expressió de l’opinió pròpia
Foment de l’estudi de la història
lingüística
Adquisició d’hàbits per a l’ús de la
precisió lèxica en l’expressió oral i
escrita
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
Foment d’actituds positives per a
la presentació de treballs
acadèmics correctes
lingüísticament
Foment d’estratègies per a la

LITERÀRIA La narrativa de postguerra:
Mercè Rodoreda i Enric Valor
diferent veus narratives
Lectura i anàlisi de textos
redacció
Adquisició d’hàbits de lectura
Valoració positiva de les obres de
Mercè Rodoreda i d’Enric Valor

UNITAT 7:
La publicitat,
una qüestió
de llengua i
imatge
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El text publicitari: els
arguments persuasius
Anàlisi i producció d’anuncis i
d’eslògans
La planificació lingüística Anàlisi de la planificació
lingüística de les llengües
minoritzades, especialment del
valencià
La fraseologia (1): les
solidaritats lèxiques; Verbs
d’ús bàsic, antònims i sinònims
Els pronoms febles (3): els
pronoms atribut i predicatiu.
Combinació de pronoms (2)
Repàs morfologia verbal (7):
derivats de batre, cloure,
fondre, metre i rompre
L’oració (7): subordinades
adverbials condicionals i
concessives
Perquè/ per què/ per a què
L’abreviació (i 4): els símbols
Repàs de fonètica: [λ]/[j];
ortografia: tl, tll, l·l, mb, mpt,
mm, nn, nv
Aplicació d’estratègies de lectura
de manuals de correcció lèxica i
semàntica
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Promoció de l’actitud crítica
davants els missatges publicitaris
Actitud positiva davant les
polítiques de planificació de les
llengües minoritzades, en
especial del valencià
Foment de l’actitud positiva per a
la presentació de textos
acadèmics amb precisió lèxica i
semàntica
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques
TÈCNIQUES El tractament de la informació: Ús autònom de diccionaris de Adquisició d’estratègies crítiques

DE TREBALL la precisió lèxica i semàntica sinònims i antònims, en format
convencional i digital
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
UNITAT 8:
Un debat, de
bat a bat
COMUNICACI
Ó
LLENGUA I
SOCIETAT
CONEIXEME
NT DE LA
LLENGUA
El text teatral: la representació
El teatre actual
Anàlisi de les tècniques de
representació teatral
Lectura i anàlisi de textos teatrals
per a l’ús de les TIC en la
correcció lingüística
Foment de les representacions
teatrals com a tècniques de
producció textual
Adquisició d’hàbits de lectura
Valoració positiva de les obres
teatrals contemporànies
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
El debat: la refutació i la
concessió
Unitat i diversitat: la variació
lingüística i l’estàndard
La fraseologia (i 2): locucions i
refranys
Els verbs de dicció: dir, parlar,
etc.
Els pronoms febles (i 4): els
pronoms CC i CR. La
combinació de pronoms (i 3)
Repàs morfologia verbal (i 8):
les formes no personals del
verb
L’oració (i 8): subordinades
adverbials comparatives
Ús dels arguments per a rebatre i
refutar opinions
Identificació i ús de la variació
lingüística
Aplicació d’estratègies de lectura
de manuals de correcció lèxica i
semàntica
Discriminació fonètica de sons, ús
de les convencions ortogràfiques,
aplicació dels continguts
conceptuals en contextos
comunicatius i en la producció de
textos orals i escrits
Foment de les estratègies per a
rebatre opinions
Valoració de la variació lingüística
i de l’estàndard com a varietat
supradialectal
Foment de l’actitud positiva per a
la presentació de textos
acadèmics amb precisió lèxica i
semàntica
Actitud i valoració positiva de les
convencions fonètiques, ortogràfiques,
morfosintàctiques i
lexicosemàntiques

TÈCNIQUES
DE TREBALL
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
L’ús de ser i estar en
determinacions circumstancials
de lloc
El tipus de lletra: redona,
cursiva i negreta
Repàs de fonètica i
d’ortografia: els sons de
gendre i ioga
El tractament de la informació:
la precisió lèxica i semàntica
Els subgèneres de l’assaig
L’assaig: Joan Fuster
Ús autònom de diccionaris de
locucions i frases fetes i de
refranys, en format convencional i
digital
Identificació dels subgèneres de
l’assaig
Lectura i anàlisi de textos
Adquisició d’estratègies crítiques
per a l’ús de les TIC en la
correcció lingüística
Valoració de l’assaig com a
gènere de la literatura de
pensament
Adquisició d’hàbits de lectura
Valoració positiva de les obres de
Joan Fuster

) Distribució temporal de les unitats didàctiques
1r ESO
La distribució temporal prevista inicialment per a desenvolupar les 12 unitats en
què s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics usats i a la
càrrega lectiva assignada (3 hores setmanals), és la següent:
Primera avaluació: unitats 1 a 4
Segona avaluació: unitats 5 a 8
Tercera avaluació: unitats 9 a 12
2n ESO
En aquest curs es treballarà amb el llibre Valencià: Llengua i Literatura 2n ESO
(Projecte ONA) de l’editorial Bromera i les unitats es dividiran de la següent
manera:
1a avaluació: unitats 1, 2, 3
2a avaluació: unitats 4, 5, 6
3a avaluació: unitats 7, 8,9
3r ESO
Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a
partir de l'organització del material curricular de 3r d'ESO en vuit unitats
didàctiques.
UNITAT DIDÀCTICA TEMPORALITZACIÓ
Unitat 1: Una finestra oberta al món setembre-octubre
Unitat 2: He mirat aquesta terra! novembre
Unitat 3: Un munt de músiques desembre
Unitat 4: Conte contat, aquest conte
s’ha acabat
gener
Unitat 5: Un món perdut. Els Tepuis febrer
Unitat 6: La màgia de la memòria. Te’n
recordes?
març
Unitat 7: Ei!, KOM v@.com? abril
Unitat 8: Temps d’oci, temps de lleure maig-juny
4t ESO

Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir de
l'organització del material curricular de 4t d’ESO en vuit unitats didàctiques.
Unitat Temps
Unitat 1: Fantàstica imaginació setembreoctubre
Unitat 2: Res no és el que sembla novembre
Unitat 3: Els moderns desembre
Unitat 4: Allò que l’ull no veu gener
Unitat 5: Colze a colze, pas a pas febrer
Unitat 6: Ser jove, quina moguda! març
Unitat 7: La publicitat, una qüestió de
llengua i imatge
abril
Unitat 8: Un debat, de bat a bat maig-juny
6.METODOLOGIA.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.
Quan arriba a l’ensenyament secundari, el nostre alumnat té ja conformats una sèrie
d’esquemes a propòsit del fet lingüístic i del fet literari. Aquests esquemes poden estar
constituïts per:
Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.
Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.
Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.
Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.
Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.
Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.
Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de la
llengua d’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar els
mecanismes de la llengua amb les condicions de producció i recepció de missatges. Per
tant, caldrà tenir en compte:
a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant,
interlocutors, lloc i temps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles de
deixar empremta en l’enunciat, així com l’apropiació de les regles
sociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discurs al context.
b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al pla
oracional (regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemes
globals dels diferents tipus de textos i procediments de cohesió).
c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjà
d’identitat cultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com a

conjunt de varietats d’ús i la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord amb
els paràmetres situacionals a què responen.
Però la competència comunicativa no és un saber que es puga transmetre des de
fora, sinó que els parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicació
mitjançant múltiples intercanvis al llarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratègies
d’ensenyament obertes a la varietat d’estils d’aprenentatge dels alumnes i a la diversitat de
situacions de comunicació. En definitiva, el que l’escola ha de potenciar és l’autonomia
de l’aprenent, la capacitat d’aprendre a aprendre.
Una metodologia com la que acabem d’esmentar es concreta en el terreny
lingüístic en una concepció de l’aula com al marc per a la comunicació interactiva i on es
facen arribar una gran diversitat de discursos que servisquen com a instruments
pedagògics adients perquè la reflexió sobre els mecanismes de la llengua estiga integrada
en les tasques d’anàlisi i producció del discurs.
Aquests aspectes són resolts, d’una banda, per la utilització d’una àmplia i variada
gamma de textos i de seqüències textuals, i, de l’altra, per una programació basada en el
treball per tasques o per projectes que facilita la diversitat d’intercanvis comunicatius
entre els alumnes, així com el vincle necessari entre l’ús de la llengua i la reflexió
metalingüística.
b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.
Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principis
d’intervenció educativa d’orientació constructivista i té com a element clau
l’aprenentatge significatiu, un factor per a promoure la millora del procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén i
algun element ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant
respecte al nou material objecte d’aprenentatge.
Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne qui
construeix els propis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un
contingut nou siga significatiu, cal que l’alumne relacione aquest contingut amb els
conceptes que ja posseeix i les experiències prèvies. L’atribució de significat donada al
material que és objecte d’aprenentatge té lloc a mesura que l’alumne va relacionant allò
que aprén amb allò que ja sap i d’aquesta manera va construint, modificant i reelaborant
els seus esquemes de coneixements.
Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de la
manera següent:
El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període més
llarg de temps, és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura cognitiva de
l’alumne.
La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitat d’aprendre altres
conceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.
La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquit l’estructura
cognitiva, perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i la reestructuració de les
idees rellevants de l’alumne.
Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és que
l’aprenentatge que els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible.
L’aprenentatge significatiu suposa, en l’alumnat:

L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè el discent
assimile els nous coneixements, cal que faça una activitat intensa per a establir
relacions entre els nous coneixements i els ja existents en la seua estructura
cognitiva.
La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.
La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que
l’aprenentatge es porta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració dels
significats, ja que la informació adquirida és modificada i, alhora, modifica els
conceptes amb els quals es relaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les idees
més generals es presenten primer i es deixa per a després la diferenciació progressiva.
La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dos significats
conceptuals es presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta un desequilibri
cognitiu que el professor o la professora ha d’ajudar a superar.
b.1). L’aprenentatge significatiu i la funció del professorat
Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificar
necessàriament la funció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre
coneixement, sinó a:
Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per a
enfocar els blocs temàtics des d’aquesta realitat.
Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant la necessitat de
modificar els esquemes mentals amb què es representava el món.
Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajude a
reequilibrar aquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat que
entraren en conflicte.
El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,
adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructura
psicològica de l’alumnat.
b.2). L’aprenentatge significatiu i l’organització de les activitats d’ensenyamentaprenentatge
Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text de
valencià per a l’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat siga
capaç de:
«Sentir» la limitació dels seus sabers previs.
«Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.
«Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.
Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programació
en espiral que s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells i
aquelles alumnes que puguen no acaben mai de caminar-hi.
7. AVALUACIÓ
a) Criteris d’avaluació.
Els criteris d'avaluació d'un curs mantenen una relació d'interdependència amb
l'opció didàctica i metodològica i amb els objectius mínims fixats. Nosaltres partim
ací dels criteris establits per la Generalitat Valenciana en el currículum de

l’educació secundària obligatòria per a la matèria Valencià: llengua i literatura.
L'avaluació d'una tasca -de qualsevol empresa- implica prendre en
consideració tots els elements que hi intervenen, que en el cas de l'ensenyament
serien els següents: l'objecte d'aprenentatge, l'aplicació metodològica d'aquest
objecte, l'agent que l'aplica (el docent), el receptor-destinatari-participant (el
discent), el material curricular, el mateix procés d'ensenyament-aprenentatge i fins
i tot els sistemes i el procés d'avaluació. Hi haurem de tenir present, per tant, que
al llarg de tot el curs l'èxit o el fracàs de la pràctica docent (el progrés en
l'adquisició de la competència comunicativa en valencià de l'alumnat) dependrà
de molts factors, i que l'harmonia d'aquests factors és imprescindible per a
l'obtenció de resultats satisfactoris i eficaços.
b) Instruments d’avaluació.
Al llarg del curs es poden realitzar proves d'avaluació de tipus diferents:
a) Proves de diagnòstic: al principi de curs per a obtenir una informació
mínima dels coneixements lingüístics previs i de la competència en
valencià de cada alumne o alumna.
b) Proves de progrés: exercicis de comprovació de coneixements orals i
escrits sobre l'ús de llengua en un període determinat (en cada avaluació).
d) Proves d'assoliment: exercicis orals i escrits per a la comprovació de
l'adquisició de la competència comunicativa en valencià al final de cada
nivell (juny i setembre).
Les proves de recuperació es realitzaran al llarg del curs i tindran com a
objectiu comprovar l'assoliment dels objectius mínims previstos per a cada nivell.
Al mes de setembre hi haurà programades proves específiques de recuperació
per a tots els cursos de l’etapa
c) Tipus d’avaluació.
Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb
situacions de neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi,
els temes que s’han de saber, les notes... Tots aquests conceptes formen part
de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a
aquest procés pot fer que es visca com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc
motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques
diàries de l’aula.
Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de
l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada
per dues funcions:
- Per una banda s’avalua l’aprenentatge dels estudiants perquè el professor
puga recollir evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i puga,
així, oferir ajudes molt ajustades a les seues necessitats. Aquesta funció és de
tipus pedagògic.
- Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge dels estudiants per comprovar que
s’han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i
que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és
de tipus acreditatiu.

Ambdues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme
que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i
en quin grau, els objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici de l’activitat
educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge
introduint quan siga necessari mesures de millora.
Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en
què es duu a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació
que responen a objectius diferents:
- Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus
d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera
setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements
previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge.
- Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d’avaluació es
dóna durant tota l’assignatura. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de
l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar
algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats
dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de
l’aprenentatge dels estudiants.
- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de
l’assignatura (les avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions
sumatives: tot depèn de com estiga configurat el sistema general d’avaluació
de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat
l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.
Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es
poden utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en
l’avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals,
preguntes obertes...
- En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit
en el procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li
serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar.
- L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot
ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors
dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació
poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema
d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què
suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l’aula.
L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte
uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i
coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.

1r cicle de l'ESO
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ESO
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA
IES SANT VICENT
CURS 2012-2013
CONCEPTES 60%
PROCEDIMENTS 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i
15% del llibre de lectura)
ACTITUDS 10%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament
normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins
i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)
1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors,
sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats
anteriors (conceptes, procediments i actitud)
2. En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a
criteri del professor, amb un mínim de 5 preguntes.
3. En cada examen de conceptes es farà obligatòriamnet una prova de
dictat, que suposarà el 10% del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es
podrà incloure dins del mateix examen o en un altre moment, a criteri del
professor/a. Llevarem 0'1 punts per cada errada i 0'05 per accent.
4. Les lectures obligatòries per a 1r ESO són:
a) 1r trimestre.LLuna i la pluja, de Llucià Vallés,Editorial Bromera
b) 2n trimestre: Joan el cendrós, Carles Alberola Editorial Bromera
c) 3r trimestre L'ull de la mòmia, de Jesús Cortés, Editorial Bromera
5. Les lectures obligatòries per a 2n ESO són:
a) 1r trimestre.Marina, Gemma Pasqual, Editorial. Voramar.
Per a 2n B-C- D també se'ls ofertarà Relats de terror, Edgar
Allan Poe, Editorial Bromera
b) 2n trimestre: Diari de la Neus Ed. Bromera
Per a 2n B-C-D també se'ls ofertarà El món sobre rodes, Albert Casals, Editorial
62
c)3r trimestre La mansió del terror Ed. Bromera
6. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple
elecció o de resposta curta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes
. Cada 2 preguntes mal contestades, de les de múltiple
elcció,descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no
descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà
avaluar de manera oral.
7. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de
la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.

8. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un
llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data
límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt.
9. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser
publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant
la nota de l'avaluació en 0'5 punts.
10. Els alumnes que vagen a setembre hauran d'examinar-se de tots els
continguts. L'examen serà igual que els realitzats durant el curs,
també hi haurà un dictat. La prova inclourà 10 preguntes, 7 referides
als continguts imaprtits i 3 relacionades amb els llibres de lectura
obligatòria durant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà de
traure un 5 com a mínim per a considerar aprovada l'assignatura.
11. La nota màxima amb la que es qualificarà la prova de setembre serà
un 5.
2n cicle de l'ESO
CONCEPTES 60%
PROCEDIMENTS 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i
20% del llibre de lectura)
ACTITUDS 5%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament
normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins
i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)
1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats
anteriors,sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels
apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud)
2. En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb
un mínim de 6 preguntes.
3. Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'APTE, mínim
un 5, serà requisit imprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en
cada trimestre. L'alumne tindrà l'oportunitat de recuperar els controls de lectura,
NO APTE, durant el tercer trimestre.
4. Les lectures obligatòries per a 3r ESO són.
a) 1r trimestre.Lafàbrica, Gemma Pasqual, Editorial Voramar o
Iqubal Masih, Miguel Griot, Editorial Oxford
b) 2n trimestre: Tresors perduts, Ramon Homs, Editorial Oxford
Una història familiar, Christine Nösthinger, Editorial Oxford
1. c)3r trimestre L'última faena del senyor Luna, Cèsar Mallorquí, Editorial

Edebé
2.
Romeo i Jabulita, Lutz van Dijk, Editorial Oxford
5. Les lectures obligatòries per a 4t ESO són:
a) 1r trimestre.Terra baixa Àngel Guimerà, Editorial Teide
b) 2n trimestre: Aloma , Mercé Rodoreda, Edicions 62
c)3r trimestre L'últim vaixell, Gemma Pasqual, de. Voramar
o Ser Joan Fuster, Editorial Bromera, a criteri del professor.
6. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple
elecció, o de resposta curta, la qual tindrà 20 preguntes . Cada 2
preguntes de resposta múltiple mal contestades, descomptarem una bé.
Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta
tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.
7. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la
mitjana aritmètica de les tres avaluacions.
8. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre,
dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El
màxim que es podrà apujar
serà 1 punt, 0'5 cada treball,sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de
5.
9. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser
publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota
de l'avaluació en 0'5 punts.
10. Els alumnes que vagen a setembre amb els continguts i alguna o
vàries lectures,s'aplicarà el següent criteri per tal de valorar la prova: 80%
continguts i 20% lectures. Si, en un altre cas, només va a setembre amb les
lectures o només amb els continguts , tant en una opció com en
l'altra,l'examen valdrà el 100%. ës requisit imprescindible arribar a un 5 en
les lectures i a un 5 en la matèria, per poder aprovar, en cas contrari, no
s'aplicaran els percentatges.
11. La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en
setembre serà un 5.
Criteris per als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO amb la matèria pendent de
cursos anteriors.
Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran

superar-la atenent als següents criteris:
1. Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual
està, es considerarà la matèria pendent aprovada.
2. Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents
a principis del mes de maig.
Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se
a les proves de setembre.

Criteris de puntuació.
Cada alumne comença el trimestre amb la nota de 10.
L’alumne haurà de mantenir aquesta nota a partir del treball diari.
Cada dia, a classe, haurà de realitzar les activitats estipulades pel
professor i entregar-li-les al final.
Si un alumne no llig el llibre de lectura i no en fa l’examen
corresponent, tindrà 2 punts menys.
Si un alumne llig un llibre suplementari, tindrà 0,5 punts més.
Si un alumne escriu algun article per a la revista Ascla, que
estiga bé per ser publicat, sumarà 0,5 punts més.
Si durant dues classes consecutives un alumne no acaba de
realitzar les activitats perquè es dedica a alguna altra tasca, tindrà 1 punt
menys.
Si l’alumne entrega les activitats de forma incompleta, les haurà
d’anar refent fins a completar-les.
Si l’alumne un dia no entrega les activitats tindrà 0,5 punts menys.
Si l’alumne no entrega les activitats durant dos dies seguits, tindrà
1,2 punts menys.
Si l’alumne no entrega les activitats durant tres dies seguits, tindrà
3 punts menys, i un punt menys per cada dia suplementari.
Encara que l’alumne al final de trimestre tinga una nota de més de
5, no podrà aprovar l’avaluació si:
o No ha entregat totes les preguntes contestades.
o Ha mostrat una actitud que no afavoreix la bona marxa de la
classe i no ha contribuït a crear un bon ambient de treball.
Els alumnes que suspenguen un trimestre podran començar el
trimestre següent amb la nota de 5.
Els alumnes que aproven el trimestre començaran el trimestre nou
amb la nota del trimestre anterior.
La nota final del curs s’elaborarà a partir de la nota mitjana de les
tres avaluacions.
Material necessari
Llibre de text.
Una funda de plàstic amb el nom i el curs en una etiqueta per entregar al
professor.
Un funda de plàstic o carpeta per anar guardant els apunts de classe.
Un paquet de quartilles (blanques o a quadres), que hauràs de numerar i
posar el nom i el grup en cadascuna, per fer els exercicis de classe que
aniran entregant-se al professor.
Opcional: un fitxer per anar guardant les quartilles. Si no, una carpeta o
una funda pot servir.
Alguna altra llibreta o fulls que es puguen arxivar per agafar apunts i
notes a classe.
ELS ANTERIORS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 2n i 3r D'ESO
QUE IMPARTEIX EL PROFESSOR CÈSAR MORENO.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE
SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.
Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o
físiques greus d'algun alumne o alumna s’han de tenir en compte per a oferir-li la
possibilitat d'assolir els objectius mínims mitjançant unes altres vies previstes en
aquesta programació. La planificació d'actuacions en aquests casos requereixen
un tractament coordinat amb la resta de departaments i molt especialment amb el
d'Orientació. A partir de l'anàlisi de la situació concreta de l'alumne s’ha de
programar, si és el cas, una adequació curricular individual (ACI) on han de
participar totes les àrees.
En la nostra àrea la diversitat és present com en la resta d'àrees. Aquesta
diversitat, però, obeeix a raons diverses, i el seu tractament, per tant, també
demana l'ús d'estratègies adequades en cada cas.
Pel que fa a la presència de la diversitat en la nostra àrea podem
concretar-la en les situacions següents.
8.1 Incorporació tardana al sistema educatiu valencià
Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura
amb anterioritat. Aquest alumnat, tant si ha sol·licitat l'exempció de qualificació
com si no ho ha fet, ha de rebre una atenció específica pel que fa al grau
d'exigència i pel que fa al tipus d'activitats que haurà de realitzar a classe. En
termes generals, l'alumnat que es troba en aquesta situació haurà de tenir una
atenció individualitzada mentre el seu grau de comprensió oral i escrita estiga per
davall dels mínims, amb la intenció que puga incorporar-se progressivament a la
realització de les tasques proposades a la resta de la classe, si bé amb un grau
d'exigència adaptat a les seues capacitats. Cada cas, però, necessita una atenció
que s’haurà de concretar després de mantenir una entrevista amb l'alumne i els
seus pares o tutors.
La millor forma d’oferir un tractament educatiu adequat a l’alumnat
nouvingut és mitjançant un programa de compensació educativa per
desconeixement de les llengües oficials, la planificació didàctica del qual s’ha de
fer en funció de l’anàlisi de la realitat de cada centre, de cada aula i fins i tot de
cada individu 1 . A més a més d’aquest programa, la Conselleria d’Educació ha
dissenyat el programa d’acollida al sistema educatiu (PASE), un programa
temporal d’adaptació lingüística per a l’alumnat estranger de nova incorporació
al sistema educatiu que desconeix la llengua base del programa d’educació
bilingüe (PEB) a què quede adscrit 2 . Així mateix, hi ha la possibilitat de
sol·licitar la participació en el programa d’acompanyament escolar i en el de
1 ORDRE de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula
l’atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa (DOGV - Núm. 4.044, 17-07-2001)
https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf
2 Programa PASE: RESOLUCIÓ de 15 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i
Centres Docents, per la qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del
funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE)
en centres docents sostinguts amb fons públics que impartisquen educació primària o educació secundària
obligatòria (https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5175.pdf; DOCV
núm. 5751, 28-04-2008).
44

suport i reforç (la finalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l’èxit
escolar dels alumnes, propiciar la seua integració escolar i ampliar la
participació de les famílies) 3 .
8.2 Adaptacions curriculars
En la nostra àrea, i especialment en determinats contextos sociolingüístics, és
freqüent trobar-nos amb situacions de diversitat quant al grau de competència
comunicativa inicial, quant a la capacitat per a arribar a una competència mínima
o quant a la capacitat per a relacionar-se comunicativament amb el grup.
Després de fer una avaluació inicial, és molt probable que aquesta
diversitat siga una realitat i que calga emprar adequacions específiques que
asseguren l'assoliment dels objectius mínims. Per això proposem les
adequacions següents:
Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball
heterogenis; treball per parelles amb un nivell d'interacció
compensatori; tallers d'escriptura.
Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament;
atenció individualitzada.
Si s’hi donaren les circumstàncies, el departament hauria d’elaborar i
d’aplicar les adaptacions curriculars significatives (ACIS) que hi
corresponguessen. Aquestes adaptacions s'elaboraran a partir d'una avaluació
psicopedagògica i implicarien una adequació d'objectius i una modificació dels
criteris d'avaluació.
En qualsevol cas és imprescindible preveure que aquestes situacions de
diversitat (amb un índex elevat d'estrangers, un percentatge considerable del qual
pot tenir deficiències comunicatives en valencià, i alguns altres també en castellà)
seran cada any més generalitzades. Això exigeix que des del punt de vista
organitzatiu -i pel que fa a la nostra àrea de forma particular- es formen grups
d'atenció a aquestes persones. Les iniciatives del departament s’han d’emmarcar
dins les propostes del programa d’acollida del centre.
El desdoblament de grups és una forma de treballar més personalitzada
amb l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu, si el centre no disposa
del programa de compensació educativa. Hi treballaríem aspectes bàsics de la
llengua, amb un tractament específic com a llengua segona i/o com a llengua
estrangera. Això demana que els continguts siguen els actes de parla, les
estructures lingüístiques necessàries per a la comunicació formal i informal, les
situacions comunicatives i sobretot l'aprenentatge de lèxic. La formació d'aquests
grups de desdoblament es realitzaria a partir d'una prova inicial de diagnòstic que
serviria al professorat del departament per conéixer la competència inicial de
l'alumnat, les mancances i les necessitats.
3 Programa PAE i PSR: RESOLUCIÓ de 14 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació
i Centres Docents, per la qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del
funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acompanyament Escolar en col·legis
públics d’educació primària i en instituts d’educació secundària i del Programa de Suport i Reforç a
instituts d’educació secundària.
(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf; DOCV
núm. 5751, 28-04-2008)
45

8.3 L'avaluació de les adaptacions curriculars
L'alumnat de cada grup d’ESO que necessite una adaptació curricular
(majoritàriament per incorporació tardana al sistema educatiu valencià) obtindrà
una valoració positiva en funció dels aspectes següents:
La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del
grup.
La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge.
L’assoliment d'hàbits de treball bàsics.
L’assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de
comprendre, llegir, parlar i escriure que permetran la integració amb les
màximes garanties d'èxit lingüístic i comunicatiu en valencià en cursos
posteriors.
8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors.
Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors la podran
aprovar si superen l’assignatura del curs en el qual estan. La llengua té
continuïtat a tota l’ESO i per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del
curs actual serà l’encarregat de recordar-li-ho i de notificar al cap de
departament si ha superat l’assignatura pendent o no.
9.FOMENT DE LA LECTURA
El Departament de valencià sempre ha considerat bàsic el fet que l’alumnat llija i a més
és pilar bàsic en els seus criteris de qualificació, els objectius a aconseguir són:
Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura.
Ampliar el lèxic ie l coneixement de la llengua.
Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.
Contribuir a la millora de l’escriptura.
Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal.
Fomentar una actitud reflexiva i crítica.
Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.
Les propostes per a aconseguir-ho són:
-Valorar la possibilitat de poder apujar nota llegint llibres d’una sèrie que li proposa
el/la professor/a, fins a un màxim de 1’5 punts (apareéis reflectit als criteris de
qualificació)
- Participar en la revista del centre Ascla, incita els/les alumnes a llegir les publicacions
dels seus companys/es.
- Fer que els alumnes es recomanen obres de caràcter literari. Convé fomentar la
confiança en les seues recomanacions.
- Incidir en la importància del plaer de la lectura i, per tant, en el valor de les lectures
no prescrites.
46

- Oferir lectures de temàtica diversa, amb el treball didàctic corresponent, perquè el
professorat en faça la selecció que considere oportuna en cada trimestre.
- Anar a la biblioteca del centre o de la població i fer que els alumnes es recomanen els
uns als altres obres de LIJ.
- Lectura de textos de LIJ, per a después veure la pel·lícula, si és el cas.
- Reconéixer obres dels diferents gèneres literaris estudiats.
- Portar a classe antologies poètiques adequades a l’edat dels estudiants.
- Llegir una rondalla d’Enric Valor i completar-la en una excursió per a conéixer millor
el paisatge descrit. A més a més, la riquesa lèxica que la caracteritza donarà peu a
treballar el text des del punt de vista de la sinonímia.
10.UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA
COMUNICACIÓ.
- Ús del CD d’àudio.
- Visita de pàgines web de biblioteques, com ara <
http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/vindex.htm>
- Consulta de diccionaris en línia.
- Consulta del material digital complementari al llibre de text. Farem ús de la pissarra
digital.
- Visita de pàgines web sobre LIJ o d’autors de LIJ que continguen fòrums on puguen
participar els alumnes.
- Enregistrament de la lectura de poemes en veu alta per a promoure que els alumnes
s’escolten amb actitud crítica i constructiva.
- Enregistrament d’una lectura dramatitzada amb l’objectiu de treballar els diàlegs i les
diferents veus que apareixen en una narració.
- Els programes de presentacions digitals, com ara el Microsoft Power Point o
l’Impress permeten elaborar mapes conceptuals. A banda, hi ha diferents aplicacions
en línia dedicades a la creació d’aquesta mena d’esquemes, com ara Cmap Tools
(http://cmap.ihmc.us/). L’ús d’aquestes eines habitualment és molt intuïtiu, tot i que
estan en anglés.
- Ús del processador de textos per a elaborar diferents treballs.
47

- A partir del treball dut a terme ( podem haver enregistrat lectures dramatitzades del
alumnes) podem plantejar la realització d’un esquetx per a enregistrar-lo en vídeo. Es
pot prendre com a punt de partida qualsevol dels textos conversacionals que
apareixen al llarg del llibre de text.
11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.
1r ESO
Valencià. LLengua i literatura. Projecet Adarve. Editorial Oxford
2n ESO
Valencià. LLengua i literatura. Projecet ONA. Editorial Bromera
3r ESO
Diàlegs-3-. Editorial Marfil.
4t ESO
Diàlegs-4. Editorial Marfil
A més s’usaran aquells recursos que es creguen convenients en cada cas com
per exemple: l’ús del diccionari, els llibres de lectura obligatoris que apareixen
als criteris de qualificació, alguna projecció sobre temes explicats a
classe,..També es podran reforçar molts continguts amb fitxes o fotocòpies que
porte el professor.
12.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.
-Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida,
sobretot als cursos de 2n cicle de secundària: València (Fira del llibre, ciutat
medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau
ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...)
Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...).
Les dates dependrien de les avaluacions i del temari.
Tant per a 1r cicle com per al 2n cicle:
Assistència a alguna obra de teatre programada per la UA.
Participar en la campanya Cinema en valencià organitzada per la UA
Promoure la participació en la revista del centre, la qual es publica
íntegrament en valencià.
Possibles trobades amb autors d'alguna de les lectures plantejades. (A
determinar amb les editorial.
Viatges interdisciplinars amb els departament d'anglés(Londres).
Participació en concursos de relats i redacció que es programen per al
llarg del curs (Sambori, APA,etc.)
Per al 1r Cicle, és factible alguna eixida, relacionada amb la matèria,
sense determinar encara, en la mesura que es vagen oferint per les
diverses entitats o en la mesura de les nostres possibilitats.
48

Depenent de les ofertes culturals que es presenten en el curs, es
realitzaran altres eixides o activitats amb la resta dels alumnes.
Assistència dels cursos de PEV a la Trobada de Secundària de la
comarca de L’Alacantí.
CALENDARI DE REUNIONS DEL DEPARTAMENT
Les reunions del Departament de Valencià es duran a terme amb una periodicitat
mensual i sempre que ho requerisquen les circumstàncies. Tenint en compte que són
susceptibles de modificació, la periodicitat d'aquestes està prevista per als dijous de
15'00 a 15'50 hores,
PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA TALLER DE TEATRE.
CURS 3r D'ESO
L'activitat dramàtica és un procés artístic que proporciona als alumnes la
possibilitat d'analitzar, comprendre i comunicar idees i sentiments que ells
mateixos
poden expressar amb gran varietat de formes simbòliques.
OBJECTIUS
El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a que els
alumnes adquirisquen les següents capacitats:
- Integrar de forma activa en un grup de treball
- Analitzar conceptes, temes i esdeveniments de l'entorn personal a
través de la projecció de la personalitat en papers i personatges.
- Interpretar, coneixent i practicant de forma sistemàtica, tècniques de
representació que suposen, fonamentalment, el control del gest i la veu.
- Generar, desenvolupar i estructurar idees de forma coherent respecte a
un conflicte
entre personatges en un lloc i temps determinats.
- Conèixer i utilitzar textos de la literatura per analitzar i comprendre la
seva estructura
formal i els seus continguts temàtics.
- Integrar de forma harmònica altres llenguatges artístics associats al
teatre (música,
dansa, mímica, expressió plàstica ...)
- Valorar la importància del treball col.lectiu en produccions d'animació o
muntatge d'un espectacle.
- Participar en els espectacles teatrals gaudint i valorant els diversos
elements que constitueixen la representació.
- Conèixer tècniques tant pel que fa a la interpretació,
com al muntatge o posada en escena i escriptura dramàtica, per
aprendre a "moure's" dins del fet teatral.
- Fomentar la comunicació oral i expressiva (des dels postulats de la
retòrica) i el treball en equip, més enllà de la creació artística.
49

2. COMPETÈNCIES
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
La inclusió de la pràctica teatral concebuda com a manifestació literària i de
creació expressiva en el tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria,
adquireix especial rellevància per ser una excel. lent activitat formadora de
l'individu, tant a través dels textos, com en les diferents circumstàncies que
concorren en la posada en escena.
El currículum d'aquesta matèria, en tenir com a finalitat el desenvolupament de
la capacitat per a interactuar de forma competent mitjançant la utilització del
llenguatge com instrument de comunicació oral, contribueix a la competència
en comunicació lingüística en permetre que l'alumne pugui arribar a
comprendre, compondre i utilitzar textos diferents amb una intenció
comunicativa: La de saber representar la realitat, organitzar el propi pensament
i, alhora, aprendre.
La matèria contribueix a la competència cultural i artística, igual que la resta de
les formes d'expressió, en possibilitar que l'alumne es familiaritzi amb una
àmplia varietat de manifestacions artístiques i culturals, tant del passat com del
present, així com que s'iniciï en el coneixement dels principals materials,
tècniques i recursos del llenguatge teatral. Alhora, li exigeix iniciativa,
imaginació i creativitat en la realització d'experiències artístiques compartides.
El teatre, com la resta de les formes d'expressió, té una sèrie de
característiques pedagògiques que ofereixen a l'alumne un eficaç instrument de
treball per a la seua formació integral com a persona i això contribueix la
competència d'autonomia i iniciativa personal, en ajudar els alumnes a establir
compromisos de treball cooperatiu i desenvolupar habilitats relacionades amb
el lideratge de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l'esperit de
superació o l'assumpció de riscos per a la realització d'un treball ben fet, i
l'apreciació de les contribucions alienes.
El resultat final del treball realitzat pels alumnes és, d'una banda, aparador de
el realitzat a l'aula, però ajuda també a la creació de nous i millors
espectadors. La difusió dins i fora del centre dels espectacles teatrals dels
alumnes ajuda a projectar una imatge activa i variada de la nostra educació i
cultura, contribuint així a la competència social i ciutadana.
3. CONTINGUTS
Es poden agrupar en els següents epígrafs, tenint en compte els elements
bàsics de l'acció teatral:
Personatge: Cos i moviment.
Conceptes: El cos, la relaxació (respiració), l'observació, el cos en
moviment, la postura i el gest, l'emissió de so, la construcció del personatge,
el ritme, el tempo, la màscara.
Procediments: Jocs (salts, curses, tombarelles) jocs de concentració, memòria
sensorial, imitació de gestos, sonorització d'ambients.
Actituds: Desinhibició i espontaneïtat de gestos, veu i moviment; valoració del
món interior com a lloc de reconeixement d'un mateix; valoració del propi
cos; comprensió i respecte pels altres, valoració de la interpretació com un
treball sistemàtic, creatiu i agradable.
50

Espai: Grup
Conceptes: Desplaçaments: el moviment com a resultat de la intenció i del
caràcter del personatge, el recorregut (ritmes); la trobada (adaptació i conflicte),
la planificació del desplaçament; l'objecte (relació amb l'objecte); determinació
del lloc, l'espai (el cercle, l'escenari)
Procediments: Jocs (execucions ràpides de moviments, caminar, córrer,
representació de personatges), improvisacions (creació de personatges,
manipulació d'objectes, evocació d'emocions), tècnica (entrades i sortides,
parades, trobades), elaboració d'esquemes de escenografies, treballs de
recerca.
Actituds: Interés per organitzar l'espai d'acord amb unes necessitats
específiques, participació activa en activitats, interès per organitzar activitats
teatrals.
Acció: Improvisació i interpretació
Conceptes: Temps (ritme, acceleracions, pauses), temps simbòlic; conflicte
(acció-reacció ,desig i negació)
Procediments: Jocs (elaboració en grup d'accions seqüenciades, realització de
jocs, ús de recursos espacials, corporals i sonors, elaboració de propostes,
realització de quadres escènics a partir d'una proposta gestual. Improvisació:
desenvolupament d'un conflicte (protagonista-antagonista), cerca d'accions que
donen sentit al text.
Actituds: Sensibilització i vivència temporal, valoració del sentit del ritme com
experiència interna o com a estímul extern, disposició oberta davant de
qualsevol proposta, valoració d'una obra teatral a partir del ritme de
desenvolupament del conflicte plantejat.
Text: So. Veu. Text teatral
Conceptes: La veu: la seva producció. La respiració com a aparell productor de
la major part dels sons. Qualitats dels sons (volum, registre, matís).
Reconeixement de sons. Articulació. Declamació. Recitació.
Argument (gènesi d'idees, guions), tema (anàlisi de l'estructura, anàlisi de les
motivacions dels personatges, anàlisi del llenguatge)
Procediments: Jocs fonètics. Embarbussaments. Lectura i recitació de textos
poètics i dramàtics. Jocs (desenvolupament de l'argument d'una història),
tècnica (Guions, lectures de textos, anàlisi d'un text dramàtic, creació d'escenes
o d'una obra teatral), improvisació (recreació de textos dramàtics), treballs de
recerca (Temes de literatura dramàtica)
Actituds: Valoració de la veu com a mitjà de comunicació de sentiments o
sensacions. Valoració de l'expressió com a vehicle d'interacció amb el medi,
anàlisi crítica dels processos socials, predisposició per prendre en consideració
la representació teatral.
Mitjans expressius no específics: llum i so
51

Conceptes: El visual (plàstica de l'espectacle), la llum, la imatge, el so (música,
coreografia), altres processos.
Procediments: Tècnica: dibuix d'esquemes, ús de materials per a realitzar
elements de caracterització, improvisació o muntatge d'escenes, elaboració de
models escenogràfics, elaboració d'escenografies, realització de treballs de
il luminació, enregistraments, creació de cançons. Treballs de recerca:
recopilació de material gràfic i audiovisual.
Actituds: Valoració del fet teatral com a procés interdisciplinari, valoració de les
possibilitats estètiques que els recursos tecnològics ofereixen, recerca de
possibilitats expressives.
Muntatge:
Conceptes: El grup (cohesió del grup), rotació de funcions, la idea (anàlisi,
assaigs, la mostra, el públic)
Procediments: Jocs (dinàmica grupal). Improvisació (assaigs de situacions i
personatges del guió). Tècnica: discussió en grup de les necessitats del
muntatge, elaboració en grup de l'espai escènic i de la il luminació, so, etc.
Realització de cartells, anuncis i programes.
Actituds: Constància en la participació en les tasques cooperatives; anàlisi
crítica del propi treball i del dels altres; valoració de les representacions com a
producte de l'esforç de tot un equip, respecte i compromís pels terminis
d'execució d'un treball.
4. ARTICULACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS
Dues hores lectives setmanals.
Els continguts es distribueixen en sis blocs, però s'intentarà treballar sempre
sobre els tres primers blocs de contingut en cada classe. Els continguts s'aniran
integrant en els següents, de manera que en les sessions es treballen els
continguts ja assimilats i els nous.
5. METODOLOGIA.
El treball s'ha d'orientar cap a activitats lúdiques, improvisacions, tècniques de
representació i treballs de recerca. Lògicament, la representació d'una obra
dramàtica pot ser tasca fonamental, però no és l'objectiu d'aquest taller:
l'objectiu és dominar més el cos, la veu, l'espai, el grup, els objectes, el ritme ...
entrenar i desenvolupar les tècniques teatrals i no teatrals més interessants per
millorar com a persona, com ser expressiu. El professor ha d'exercir un paper
dinamitzador i negociador. No es tracta de buscar actors, sinó que ha d'existir
un camí intermedi entre la iniciació i l'especialització. El desenvolupament de
les capacitats individuals i grupals és tan important com la representació teatral.
6. CRITERIS D'AVALUACIÓ.
1. Aplicar tècniques d'expressió relacionades tant amb la veu
com amb el cos.
52

2. Conèixer els elements que formen part d'una posada en escena
i adquirir criteris per valorar-la.
3. Dominar l'espai en les improvisacions i en els jocs escènics.
4. Ser capaç de construir una escena dramàtica (en l'escriptura,
en la interpretació i en el muntatge escènic).
5. Ser capaç de comunicar vivències interiors amb l'entorn (L'altre personatge i
els espectadors) a través de les tècniques adquirides.
6. Analitzar un text teatral literari des de la seva estructura teatral (No l'estil
literari sinó els conflictes, les accions, les tensions, la progressió dramàtica,
etcètera).
7. Interpretar els textos proposats d'acord amb les tècniques de representació
estudiades.
8. Realitzar correctament la lectura dramatitzada dels textos proposats.
9. Utilitzar altres llenguatges teatrals per complementar vel lingüístic
en la dramatització.
10. Integrar de forma activa en el grup.
L'avaluació serà contínua. La valoració del procés d'aprenentatge es centrarà
en el seguiment d'actituds, interessos, hàbits de treball i grau de participació i
adquisició de destreses específiques de l'activitat. També ha de ser valorat el
nivell de responsabilitat de cada alumne i del grup. La valoració de la qualitat
interpretativa no estarà subjecta a referents externs que funcionen com a
models, sinó que atendrà a l'increment progressiu del grau de desinhibició i
adquisició de nous recursos a l'hora de projectar en papers i cear personatges,
o d'utilitzar de forma expressiva la veu i el gest.
7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Es consideren instruments de qualificació:
• Les fitxes d'avaluació individualitzades, ja que permeten el seguiment del
procés de cada alumne, el seu grau de participació i superació
Unitat:
Alumne/a:
53

Elements que
cal observar
Cos
Es mou amb
desimboltura
Trets Ra
Es mou de formes
diferents
Veu Utilitza la seua veu
sense inhibicions
Utilitza la seua veu
de formes diferents
Espai Es desplaça
fluidament
Es desplaça de
formes diferents
Objectes Utilitza els objectes
amb espontaneïtat
Utilitza els objectes
de formes distintes
54
ra
me
nt
A
v
e
g
a
d
e
s
S
o
v
i
n
t
Q
u
a
s
i
s
e
m
p
r
e
S
e
m
p
r
e

Improvisacions
no verbals
Utilitza postures,
gestos,
moviments:
• per expressar
sensacions,
emocions, idees
(relacionades amb
la consigna; tot
enriquint la
consigna amb
elements
personals)
• amb la intenció
de comunicar-se
(tot prenent la
iniciativa de la
comunicació;
reaccionant a la
iniciativa dels
altres i observant-
los)
55

Improvisació
verbal
Utilitza les
paraules:
• per expressar
sensacions,
emocions, idees
(relacionades amb
la consigna; tot
enriquint la
consigna amb
elements
personals)
• amb la intenció
de comunicar-se
(tot prenent la
iniciativa de la
comunicació;
reaccionant a la
iniciativa dels
altres i observant-
los)
56

Improvisació
no verbal i
gestual
Creació
individual i
col·lectiva
Utilitza
simultàniament la
veu, la paraula, el
moviment, els
gestos i les
postures:
• per expressar
sensacions,
emocions, idees
(relacionades amb
la consigna; tot
enriquint la
consigna amb
elements
personals)
• amb la intenció
de comunicar-se
(tot prenent la
iniciativa de la
comunicació;
reaccionant a la
iniciativa dels
altres i observant-
los)
Utilitza
adequadament
diferents formes
d’expressió:
• per expressar
sentiments
• per comunicar-te
amb el grup i amb
les persones
externes al grup-
classe
57

Unitat:
Alumne/a:
Participació en el joc
Respecte de les consignes
Escolta activa dels altres
Atenció i constància durant la
sessió
Satisfacció personal
Molt bé Bé Passable Malament
· Els treballs d'expressió escrita (guions, informes crítics, treballs monogràfics
i bibliogràfics) realitzats individualment o pel grup. La seua valoració atendrà
als nivells d'adequació amb els objectius proposats, a la claredat argumental,
maduresa i profunditat dels comentaris.
Ver diccionario detalladoVer diccionario detalladoVer diccionario detalladoVer
diccionario detallado
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA DE
TERCER CURS D'ESO:TALLER DE DRAMATITZACIÓ I TEATRE.
CURS 2012-2013
APARTATS QUE ES VALORARAN:
A) PUNTUALITAT I ASSISTÈNCIA A CLASSE: 2 PUNTS
-Per cada dia de retard es lleven 0,5 punts. Les faltes no justificades a classe
restaran també 0'5 punts.
B) DISCIPLINA I COMPORTAMENT A LES CLASSES: 2 PUNTS
-L'alumne ha de mostrar-se col·laborador als assajos i sempre ha d'estar pendent
del seu treball i el dels seus companys. Cada vegada que interferisca
negativament en el desenvolupament normal de la classe se li restaran 0'5 punts.
C) APORTACIÓ DE MATERIALS, VESTUARI I TREBALL DE DECORATS:
2 PUNTS
-Quan a un alumne se li propose aportar algun material que sol tenir a casa, bé
refrit als decorats o vestuari i no siga dut en la data acordada, així com no
col·labore eficaçment en la tasca encomanda per a la confecció de decorats o vestuari
se li llevaran per cada falta comesa 0,5 punts.
58

D) REPRESENTACIÓ I POSADA EN ESCENA: 4 PUNTS
- El dia de la representació és molt important que l'alumne mantinga la disciplina
i la concentració, així com una actitud madura i solidària amb tots els eus companys.
Qualsevol falta que impedisca la normalitat de la representació restarà 1 punt i la no
assistència eixe dia, sense previ avís i amb causa justificada, comportarà la no
superació de la matèria, i per tant, l'avaluació final de la mateixa serà insuficient.
NOTA DE LES DIFERENTS AVALUACIONS
-Si en la primera i segona avaluació no s'ha representat encara l'obra preparada
la nota es farà sobre 6, és a dir sobre els apartats A), B) i C). Si l'alumne té un 6 se
li posarà un 10 a l'avaluació. I quan es faça la representació ja es contaran tots els
apartats .
És condició indispensable per a poder aprovar que l'alumne tinga tots els apartats
aprovats, és a dir , un 1 ene ls apartats A), B), C) i un 2 a l'apartat D). En cas
contrari la nota serà insuficient.
La nota final serà la mitjana aritmètica corresponent a les tres avaluacions.
PROVA DE SETEMBRE
- Si un alumne no supera la matèria farà un examen a setembre llegint tres obres
de teatre, de diferent temàtica, i contestant preguntes sobre l'argument de les
mateixes.La màxima nota que podrà aconseguir serà la mínima per aprovar: un 5.
PROJECTE DE TREBALL MONOGRÀFIC
D’INVESTIGACIÓ
PROFESSOR: JOAN RAMON GUIJARRO TOLEDO
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ – IES SANT VICENT
Des dels seus orígens com a espècie l’ésser humà ha anat evolucionant en
contínua interacció amb el medi. Aquesta relació ha estat tan estreta que
podem afirmar, en certa mesura, que, d’una banda, el medi ha afaiçonat
l’ésser humà i, d’altra banda, l’ésser humà ha afaiçonat el medi en què s’ha
desenvolupat.
59

L’objecte del present projecte se centra a orientar l’alumnat en la seua
formació com a observador i investigador per tal que puga ensinistrar-se i
desenvolupar la seua tasca des d’una perspectiva crítica i tot seguint una
metodologia científica a l’hora d’elaborar treballs de diferents àrees i
disciplines.
Quant als procediments cal esmentar els següents:
Disseny d’una carpeta d’aprenentatge mitjançant l’elaboració d’un
esborrany previ del treball a realitzar: títol, índex, parts, material
gràfic, bibliografia i webgrafia.
Elaboració d’un plànning amb la seqüenciació.
Recerca i selecció de la informació adient per a l’elaboració del
treball d’investigació.
Establiment de les conclusions.
Valoració de làctivitat.
La finalitat essencial del projecte és assolir uns procediments que permeten
dotar l’alumnat d’una certa autonomia en l’elaboració de diversos treballs
d’investigació.
ACTIVITATS PROGRAMADES
INVESTIGACIONS INTERDISCIPLINARS DE CONEIXEMENT
DEL MEDI NATURAL
Fem un hort ecològic i coneixem el nostre medi.
Visita guiada a la Llometa Redona.
INVESTIGACIONS INTERDISCIPLINARS DE CONEIXEMENT
DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
Projecte interdisciplinar “Festes i més”.
Projecte interdisciplinar “Evolució econòmica, demogràfica,
sociocultural i sociolingüística de Sant Vicent del Raspeig”.
PROJECTE OBERT D’INVESTIGACIÓ
MEMÒRIA FINAL DE LA CARPETA D’APRENENTATGE
60

SEQÜENCIACIÓ DE LES ACTIVITATS
1ª AVALUACIÓ
ACTIVITATS 1 I 2. (INICI)
2ª AVALUACIÓ
ACTIVITATS 1 I 2 (DESENVOLUPAMENT I
CONCLUSIONS)
ACTIVITAT 3 (INICI)
3ª AVALUACIÓ
ACTIVITAT 3 (DESENVOLUPAMENT I CONCLUSIONS)
ACTIVITAT 4 (ELABORACIÓ I LLIURAMENT)
Al llarg de les diverses avaluacions l’alumnat gravarà sota la coordinació
del professor un espai radiofònic que serà emés posteriorment al programa
L’Almàssera de Ràdio Sant Vicent (95.2 de l’FM). En aquests espais
s’exposaran les experiències relacionades amb les activitats
desenvolupades al llarg dels diversos treballs monogràfics realitzats.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació és contínua i la nota final s’obtindrà de la manera següent: 1ª
Avaluació (25% de la nota final de la matèria); 2ª Avaluació (25% de la
nota final de la matèria); 3ª Avaluació (50% de la nota final de la matèria).
Es valorarà positivament la implicació de l’alumnat en l’elaboració dels
diversos projectes proposats així com la seua actitud participativa i
col·laboradora. L’assistència a classe esdevé imprescindible per a
l’avaluació dels procediments desenvolupats al llarg de les avaluacions
corresponents. El valencià serà la llengua vehicular en la realització de les
diverses activitats programades. Es valorarà positivament l’ús i l’accés a les
TIC en el procés d’elaboració dels treballs corresponents així com la
capacitat d’expressió i d’exposició a través dels mitjans de comunicació a
l’abast, especialment la revista del centre Ascla i el programa L’Almàssera
emés a la ràdio local. Heus ací els criteris davaluació.
Coneixements..........30%
Procediments...........40%
Actituds...................30%
61

BIBLIOGRAFIA I MATERIALS DIDÀCTICS
El professor facilitarà mitjançant fotocòpies i mitjançant l’aula virtual els
materials didàctics adients per a l’alumnat que orienten aquest en la
realització dels projectes d’investigació a realitzar al llarg del curs. Aquest
material així com els treballs realitzats constituiran la carpeta
d’aprenentatge que l’alumant haurà de lliurar junt amb la memòria final per
a la seua avaluació per part del professor.
Quant a la bibliografia que es farà servir cal assenyalar els títols següents.
AURA, F. et al., La barrilla: un ejemplo de aprovechamiento del medio
natural en el Raspeig, CESS, Sant Vicent del Raspeig, 2008.
BLAY, C. Et al., Fiesta i tradición en el Raspeig 1669-1998), CESS, Sant
Vicent del Raspeig, 1998.
CABRERA, X., coord., Història de la vida quotidiana, Bromera, Alzira,
1998.
CAPÓ, B., Costumari valencià / 2. Coses de poble, Bullent, València,
1994.
CASSANY, D., La cuina de l’escriptura, Empúries, Barcelona, 1993.
CASSANY, D., Reparar l’escriptura. Didàctica de la correcció de l’escrit,
Graó, Barcelona, 1993.
GUIJARRO, J. R., coord., Conec el meu poble: Sant Vicent del Raspeig,
Bloc de Progrés Jaume I, Sant Vicent del Raspeig, 2003.
GUIJARRO, J. R., El Raspeget. Miscel·lània santvicentera, CESS, Sant
Vicent del Raspeig, 2009.
MEGG, E. S., Ecologia personal. La base de la alternativa ecológica,
Alas, Barcelona, 1985.
MILLÁN, V. – GUIJARRO, J. R., Projecte didàctic interdisciplinari: la
Llometa Redona com a recurs educatiu mediambiental, CESS, Sant
Vicent del Raspeig, 2010.
Treball monogràfic – 4t C
Professor: Perfecte Ripoll
Objectiu: Realització al llarg del curs d’un Reportatge
d’investigació publicable a La Revista de l’institut.
Un reportatge és el relat d’uns fets que el reporter ha presenciat o ha
indagat directament. Recrea, normalment els fets que van ser objecte d’una
noticia, però els analitza amb més profunditat que en el moment en què van
ocórrer.
62

El reportatge es caracteritza per l’abundància d’elements descriptius;
cal que hi apareguen testimonis, dades, ambientacions, descripcions,
explicacions i, a més a més, cal contar-ho tot de manera que el lector ho
comprenga i li resulte interessant.
Aquest gènere informatiu és diferencia de la notícia, perquè el reporter
té més llibertat expositiva a l’hora de descriure els fets, i també perquè la visió
que se’n dóna és més completa, ja que hi aporta dades complementàries.
És poden elaborar reportatges sobre fets i costums que, sense ser
notícia, formen part de la vida quotidiana. També es poden elaborar reportatges
sobre aspectes socials (Creix el nombre d’indignats, escac i mat a l’estat del
benestar), de medi ambient (la mort de l’energia nuclear), sobre l’educació (el
fracàs escolar: dietari, la violència de gènere en l’adolescència)....
Aquests són els passos per a fer un reportatge d’investigació:
Triar un bon tema.
Documentar-se, buscar les fonts i recollir la informació.
Redactar el reportatge.
Elegir les fotografies.
Redactar el especejaments i l’entradeta.
Corregir i... TITULAR
Temporalització.
Al llarg de la primera avaluació l’alumne haurà de triar el tema sobre el
qual voldrà realitzar el reportatge.
Començarà a documentar-se i presentarà una primera divisió del
reportatge en tres parts per tal de començar a confeccionar el reportatge.
La primera part haurà d’estar redactada el 24 de novembre
La segona part haurà d’estar redactada el 23 de febrer
La tercera part haurà d’estar redactada el 29 de març
Metodologia
Durant les classes l’alumne es dedicarà a cercar informació a través
d’internet, així com a resoldre tots els dubtes amb el professor sobre el tema
del qual està realitzant el Reportatge o sobre la manera de redactar-lo per tal
que resulte adequat per a la publicació en una revista.
També informarà al professor dels avanços en l’elaboració del
Reportatge.
Contingut i Avaluació
Cadascuna de les parts del Reportatge sevirà per tal de posar nota en
les tres avaluacions. Aquesta nota tindrà en compte la Redacció, sense faltes
d’ortografia, la Presentació adequada per tal de poder ser publicada en La
Revista de l’institut en les dates anteriorment esmentades, així com el
contingut adequat al tema del qual s’està parlant.
Haurà de tenir una extensió mínima d’un foli per les dues cares amb
una lletra Times New Roman 12 –aproximadament- i podrà tenir fotografies per
a documentar el tema del qual es parla.
63

Com que totes les avaluacions tenen el mateix valor, la nota final serà
la mitjana de totes les Avaluacions.
A l’hora d’avaluar el treball de l’alumne s’hauran de tenir en compte
també les següent indicacions per tal de fer un bon reportatge:
Fer una entradeta que capte l’interés del lector.
Iniciar el reportatge amb un esdeveniment curiós, que siga significatiu
i porte el fil argumental durant tot el reportatge.
Si el reportatge és sobre una persona, cal que aquesta aparega des
del primer moment. Això ho podem fer contant algun fet del qual siga
protagonista, perquè així captarem l’atenció del lector i la projectarem
sobre el personatge.
No és molt recomanable iniciar un reportatge amb la data.
Per a saber com plantejar-lo, cal definir la intenció del nostre
reportatge: explicativa, d’exaltació, biogràfica, cronològica...
Cada paràgraf del reportatge h d’estar unit a l’anterior d’una manera
ben subtil. Ha d’haver-hi un fil conductor que vaja des de l’entradeta,
passant pel cos, fins al punt final.
En el reportatge, hi apareixeran anècdotes, exemples, descripcions i
assumptes d’interés humà. Cal contar-ho tot, però a poc a poc, i cal
posar-hi totes les dades necessàries perquè el lector comprenga el
que està llegint.
Només citarem les fonts si pensem que s’ha de verificar la nostra
informació.
En el reportatge, la informació no s’hi presenta seguint l’esquema de
la piràmide invertida, per tant, a l’últim paràgraf pot haver-hi
informació interessant. Açò s’ha de tenir en compte a l’hora de tallar
si no hi ha espai suficient.
Sant Vicent del Raspeig, 27 de setembre del 2011
64

PROGRAMACIÓ DE LES CLASSES DE REFORÇ I DE
TALLERS
CLASSES DE REFORÇ i TALLERS: OBJECTIUS
L’objectiu primordial de la classe de reforç en Valencià és donar el suport necessari a
l’alumnat que s’hi incorpora i presenta dificultats en l’aprenentatge de l’idioma, ja per:
Desconeixement total del Valencià.
Retard o dificultat en algun aspecte fonamental de la nostra llengua.
Objectius específics:
11. Comprendre i utilitzar el vocabulari bàsic per a comunicar-se.
12. Comprendre missatges orals en totes les formes: expositiva, narrativa, dialogada,
poètica.
13. Sostenir converses en llenguatge usual, evitatnt els castellanismes i els “tics”
repetitius.
14. Adquirir els mecanismes de la lectura en Valencià, assolint velocitat, pronúncia,
accentuació i entonació adequada, segons possibilitats i capacitats de l’alumnat
integrant de l’aula.
15. Comprendre un text llegit, distingint les idees fonamentalsde les secundàries.
Respondre a preguntes tancades i obertes sobre el seu contingut. Resumir-lo.
16. Expressar-se per escrit amb un vocabulari i ortografia adients.
17. Aconseguir la correcta construcció d’enunciats en Valencià, tant en l’expressió oral
com escrita.
18. Reconéixer en textos orals i escrits els elements de l’oració (noms, adjectius,
verbs...)
19. Treballar de forma més sistemàtica altres elements de la llengua que poden presentar
més dificultats com: l’apostrofació, formació de plurals, pronoms febles, conjugació
verbal...
20. Reconéixer i valorar la llengua com un patrimoni cultural i un mitjà de comunicació
viu dels parlants que la compartim i que, pertant, cal estimar i usar per a una millor
integració social.
65

TALLER DE PRIMER CURS DE L’ESO
UNITAT 1
Els textos de la vida quotidiana.
Les classes de textos segons l’àmbit d’ús.
La carta personal.
Notes, avisos, instruccions i normes.
La diversitat lingüística.
El llenguatge i les llengües.
Les llengües d’Espanya.
Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos
orals i escrits.
L’alfabet i els dígrafs.
UNITAT 2
UNITAT 3
La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals.
Les seccions d’un diari.
La notícia.
Concepte de substantiu.
Gènere i nombre del substantiu.
Classes de substantius.
La síl·laba.
Els diftongs i el hiat. El triftong.
La narració: concepte i estructura.
La narració literària. El narrador.
Els personatges, l'espai i el temps.
L’adjectiu qualificatiu: concepte.
El gènere i el nombre de l'adjectiu.
El grau de l'adjectiu.
Classes d'adjectius.
L’accentuació.
L’obertura de les vocals.
66

UNITAT 4
UNITAT 5
UNITAT 6
L’exposició: concepte.
Fases en l’elaboració d’un text expositiu.
L’exposició oral.
La descripció: concepte. Classes de descripcions.
Fases en l’elaboració d’un text descriptiu.
Els determinants: concepte.
Adjectius demostratius.
Adjectius possessius.
Adjectius numerals.
Adjectius indefinits.
Regles generals de la dièresi.
El text literari.
El llenguatge literari.
Les figures retòriques.
El pronom.
Pronoms demostratius i possessius.
Pronoms numerals i indefinits.
Pronoms personals (febles).
L’apostrofació.
Els gèneres literaris.
La narrativa.
La poesia.
El teatre.
El verb. Concepte de verb.
La forma del verb.
Formes verbals simples i compostes.
Verbs regulars i verbs irregulars.
Les grafies b / v.
67

UNITAT 7
El mite.
La funció dels mites.
Els mites grecs.
La mitologia hebrea.
El mode indicatiu: formes simples i formes compostes.
El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes.
El mode imperatiu.
Els verbs irregulars.
Les lletres p / b, t / d, i c / g
UNITAT 8
UNITAT 9
UNITAT 10
Les llegendes. Concepte.
Tipus de llegendes.
Les llegendes literàries.
Les paraules invariables.
Els adverbis.
Les preposicions i les conjuncions.
La essa sorda i la essa sonora
El conte. Concepte de conte.
Els contes populars.
Les rondalles.
Les faules.
L’estructura de la paraula.
Família lèxica.
Lexemes i morfemes.
Formació de paraules.
Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos.
La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure.
El vers blanc.
El sintagma. Classes de sintagmes
L’oració. El subjecte i el predicat.
El sintagma nominal. El sintagma verbal.
68

UNITAT 11
UNITAT 12
La concordança.
La localització del subjecte.
Subjecte omés
Els complements del verb.
El dígraf ela geminada.
L’estrofa.
Poemes estròfics: el sonet.
Poemes no estròfics: el romanc.
Oracions enunciatives.
Oracions interrogatives i exhortatives.
Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives.
El punt i la coma.
El teatre.
El text teatral.
Diàleg i monòleg.
La representació.
El text. Concepte de text.
La cohesió textual.
Els connectors.
La puntuació dels diàlegs
BIBLIOGRAFIA:
Dolors Badia i d’altres, 1r Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
Dolors Badia i d’altres, 2n Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
Dolors Badia i d’altres, 3r Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
Dolors Badia, Jocs d’expressió oral i escrita, Ed.:
Eumo/Bullent.
69

TALLER DE SEGON CURS DE L’ESO
UNITAT 1: Històries per capítols
Model Textual:
La novel·la
Elements dels textos narratius
Gramàtica:
Les categories gramaticals
El substantiu
El verb
El temps d’indicatiu (I) Present i Passats
Ortografia:
Lèxic:
L’alfabet
Els dígrafs
Les lletres b i v
Sinònims
Antònims
Literatura:
Els gèneres literaris
La novel·la fantàstica
70

UNITAT 2: Conta, conta
11. Model Textual:
12. El conte
13. Gramàtica:
14. Els determinants
15. El temps d’indicatiu (II):Futur I condicional
16. Ortografia:
17. La síl·laba
18. La separació de síl·labes
19. Les lletres m, n i l’aplec mp
20. Lèxic:
21. La polisèmia
22. Literatura:
23. La novel·la romàntica
UNITAT 3: Tinc totes les cartes
Model Textual:
La carta
Gramàtica:
Els pronoms febles
La substitució del CD I del CI per pronoms febles
71

L’imperatiu
Ortografia:
Lèxic:
Literatura:
L’accentuació
Les lletres p/b, t/d i c/g al final de paraula
Les abreviatures
La novel·la de misteri i terror
UNITAT 4: Tens bon aspecte
Model Textual:
La descripció de persones
Gramàtica:
L’adjectiu
L’oració copulativa
Ortografia:
Lèxic:
La dièresi
Literatura:
Les lletres g i j i els dígrafs tg i tj
Hipònims i hiperònims
La novel·la històrica
UNITAT 5: Llocs inoblidables
Model Textual:
72

La descripció d’espais
Gramàtica:
Les preposicions
Oracions actives i oracions passives
El temps de subjuntiu: el present
Ortografia:
Lèxic:
Literatura:
El punt, la coma i el punt i coma
Les lletres x, l’aplec ix i els dígrafs tx i ig
Les endevinalles, els refranys i les frases fetes
La novel·la d’aventures
UNITAT 6: Parles pels colzes
Model Textual:
El diàleg
Gramàtica:
Els pronoms interrogatius
Les oracions juxtaposades
Les combinacions de pronoms febles
Ortografia:
Lèxic:
Els dos punts, els punts suspensius i les cometes
La esse sorda i la esse sonora
73

Literatura:
Els barbarismes
El teatre
UNITAT 7: Manual d’instruccions
Model Textual:
El, text instructiu
Gramàtica:
L’adverbi i les locucions adverbials
El complement circumstancial
Les oracions coordinades
Ortografia:
Lèxic:
Escriptura de numerals
Ús de r i rr
La derivació (I): els prefixos
Literatura:
La poesia
UNITAT 8: i tu, què opines?
11. Model Textual:
12. El text argumentatiu
13. Gramàtica:
14. Les conjuncions
15. Les oracions subordinades adverbials (I):
causals i finals
74

16. Ortografia:
17. Ús de les majúscules
18. Ús de la ele geminada (l.l)
19. Lèxic:
20. La derivació (II): els sufixos
21. Literatura:
22. L’assaig
UNITAT 9: Preveure el futur
– Model Textual:
– El text predictiu
– Gramàtica:
– Les oracions subordinades adverbials (II) de lloc, de
manera i de temps.
– Ortografia:
– Lèxic:
– Pràctiques de puntuació
– Les lletres c i q i el dígraf qu
– La composició
– Literatura:
– La cançó
INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ
Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment com a
instrument d’avaluació les produccions escrites i orals realitzades pels alumnes bé en
l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les tasques de classe. D'esta
75

manera, el quadern de classe, l'observació directa en la realització d'activitats, la
correcció dels exercicis i l'adequació al context es constitueixen com els principals
instruments d'avaluació en la pràctica quotidiana.
No obstant això, es contempla la possibilitat de realitzar, al final de cada una de
les unitats, una prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés
d'ensenyament-aprenentatge que segueix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a
demostrar el grau de competència adquirit fins al moment a través de tasques diverses.
El resultat final de la prova ha d'ajudar el professor a comprovar en quin grau l'alumne
és competent en comunicació lingüística.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a comprovar el
nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar els instruments
d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge significatiu i autònom. Per això,
l'observació directa, la correcció personalitzada i la comprovació de la naturalesa de la
correcció realitzada pels alumnes es converteixen en els principals procediments
d'avaluació.
Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat, però també
a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en aquest últim cas la
realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, aquest procés corrector no ha
d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a avaluar el dit procés, les
tasques proposades han d'estar encaminades a aquest objectiu, no sols a demostrar uns
coneixements teòrics. Com a resultat de totes les tasques que realitza en l'activitat diària
i, si és el cas, en la prova d'avaluació al final de cada unitat, l'alumne ha de ser
qualificat amb una nota numèrica final de l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del
protocol de qualificació adoptat per cada departament. En el nostre cas aquest protocol
segueix les pautes següents:
30% dels exercicis
d'avaluació.
40% dels treballs de
redacció i anàlisi.
76
20 % del quadern.
10 % de l'actitud.

BIBLIOGRAFIA:
Dolors Badia i d’altres, 1r Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
Dolors Badia i d’altres, 2n Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
Dolors Badia i d’altres, 3r Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
Dolors Badia, Jocs d’expressió oral i escrita, Ed.:
Eumo/Bullent.
77

CRITERIS METODOLÒGICS I DE SELECCIÓ DE L’ALUMNAT DE
DESDOBLAMENT
– Desdoblament en el 1r Curs de l’ESO:
Per tal de distribuir l’alumnat de desdoblament hem seguit el criteri numèric. És a dir
el que hem volgut aconseguir és un nou grup dividint-lo per la meitat. Per tant aquest
nou grup no es el dels alumnes que menys sap, o el dels alumnes que no deixen donar
classes, sinó que en la mida del possible és un grup heterogeni on ha d’haver tot tipus
d’alumnat, evitant l’estigmatització i convertir-los en guetos.
11. La capacitat de l’aula on s’havia de donar el desdoblament (15
alumnes com a màxim)
12. Les característiques dels alumnes que havien d’anar al
desdoblament.
13.
Pel que fa a l’Avaluació aquesta la realitzarà el professor respectiu, ja que formen un
nou grup.
14. Alumnes no catalanoparlants:
Amb els alumnes procedents de països o territoris no catalanoparlants d’incorporació
recient al sistema educatiu valencià s’utilitzaran altres textos més específics, per al
seu procés d’aprenentatge, així com quaderns d’autoavaluació, per tal d’afavorir el
treball individualitzat i la més ràpida incorporació al grup de la classe.
Educació Secundària
(BATXILLERAT)
78

Valencià:
Llengua i literatura
Projecte curricular a partir dels materials de Batec 1
Bromera.txt
79

Valencià:
Llengua i literatura
AUTORS
Vicent Borràs
Enriqueta Rincon
Antoni Torreño
DIRECTOR EDITORIAL
Josep Gregori
Projecte curricular a partir dels materials de Batec
Bromera.txt
MATERIALS EDUCATIUS
PER A L’ESCOLA VALENCIANA
80

ÍNDEX
1. Justificació: objectius (generals i d’àrea), continguts i criteris d’avaluació
1.1. El Batxillerat. Objectius generals de l’etapa.
1.2. Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del
DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació. Objectius generals de l’àrea.
1.3. Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008,
de la Conselleria d’Educació) per a l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i
II, a la Comunitat Valenciana
1.4. Els temes transversals i el tractament de la diversitat
1.5. Criteris d’avaluació
2. Els materials didàctics de Batec per a Batxillerat
2.1. El llibre de l’alumne
2.2. Quadre de continguts de Batec 1 i Batec 2
3. Distribució concreta dels continguts en les unitats de Batec 1: procediments, conceptes
i actituds
3.1. UNITAT 1
3.1.1. Conceptes
3.1.2. Procediments
3.1.3. Actituds
3.2. UNITAT 2
3.2.1. Conceptes
3.2.2. Procediments
3.2.3. Actituds
3.3. UNITAT 3
3.3.1. Conceptes
3.3.2. Procediments
3.3.3. Actituds
3.4. UNITAT 4
3.4.1. Conceptes
3.4.2. Procediments
3.4.3. Actituds
3.5. UNITAT 5
3.5.1. Conceptes
3.5.2. Procediments
3.5.3. Actituds
3.6. UNITAT 6
3.6.1. Conceptes
3.6.2. Procediments
3.6.3. Actituds
3.7. UNITAT 7
3.7.1. Conceptes
3.7.2. Procediments
3.7.3. Actituds
3.8. UNITAT 8
3.8.1. Conceptes
81

3.8.2. Procediments
3.8.3. Actituds
3.9. UNITAT 9
3.9.1. Conceptes
3.9.2. Procediments
3.9.3. Actituds
4. Objectius i criteris d’avaluació seqüenciats en cada unitat didàctica
4.1. Unitat 1
4.1.1. Objectius didàctics
4.1.2 . Criteris d’avaluació
4.2. Unitat 2
4.2.1. Objectius didàctics
42.2 . Criteris d’avaluació
4.3. Unitat 4
4.3.1. Objectius didàctics
43.2 . Criteris d’avaluació
4.4. Unitat 4
4.4.1. Objectius didàctics
4.4.2 . Criteris d’avaluació
4.5. Unitat 5
4.5.1. Objectius didàctics
4.5.2 . Criteris d’avaluació
4.6. Unitat 6
4.6.1. Objectius didàctics
4.6.2 . Criteris d’avaluació
4.7. Unitat 7
4.7.1. Objectius didàctics
4.7.2 . Criteris d’avaluació
4.8. Unitat 8
4.8.1. Objectius didàctics
4.8.2 . Criteris d’avaluació
4.9. Unitat 9
4.9.1. Objectius didàctics
4.9.2 . Criteris d’avaluació
5. Metodologia educativa
5.1. Principis metodològics de l’etapa
5.2. La funció del professorat
5.3. Enfocament metodològic de l’àrea
6. Característiques psicològiques de l’alumnat
6.1. Adolescència i evolució
6.2. Adolescència o transformació psicològica
6.3. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental
6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del
currículum
82

1. Justificació: Objectius(generals i d’àrea), continguts i criteris d’avaluació
Batec és el nostre nou projecte per al Batxillerat LOE, que arreplega els objectius i
l’esperit de les actuals ordenacions educatives valenciana, espanyola i europea.
L’ensenyament de la llengua i la literatura, basat en el Marc de Referència Europeu, es
revesteix d’una metodologia comunicativa i incorpora de manera decidida i pràctica les
noves tecnologies de la informació (TIC) tant com les actuals eines procedimentals.
L’objectiu principal de l’àrea de valencià en aquesta etapa final educativa és
aconseguir bons usuaris amb una competència lingüística C (Portfolio europeu de les
llengües); uns usuaris que empren el valencià amb un bon nombre de destreses
lingüístiques, i que reflexionen també al llarg dels dos cursos de Batxillerat sobre el
passat, el present i la projecció futura de la llengua. Per això els materials que hem
preparat en el llibre de l’alumne combinen el treball amb textos de tota mena i la
pràctica lingüística de comprensió i expressió oral i escrita. En aquest sentit, el
professorat té a l’abast un paquet de recursos sonors i audiovisuals en suport digital per
completar moltes de les activitats proposades. Al mateix temps, en la Guia de recursos
per al professorat trobareu un annex important de textos, en el solucionari de cada
unitat, així com models d’avaluació.
Les pàgines següents concreten i
materialitzen les decisions didàctiques que hem hagut de prendre els autors i
l’editorial a l’hora d’elaborar Batec 1 i 2, els materials de valencià de Bromera.txt
per al Batxillerat, tot i que ací ens centrem específicament en el primer curs de
l’etapa. Ara només cal que el professorat que els adopte, com a rector i animador del
grup i del procés educatiu, faça seu el nostre projecte i acabe de concretar i de
determinar els objectius que pretén que assolisca l’alumnat, per mitjà de quins
continguts, amb quina metodologia de treball, amb quin ordre dels possibles, etc. Els
nostres materials estan pensats per a satisfer el màxim de tipologies de professorat i
d’alumnat existents; però, com que, per diverses raons, entre les quals el temps, tot
no es pot aplicar a totes les situacions educatives, queda en les mans de cada
departament o de cada professor o professora l’últim nivell de concreció o de
selecció del currículum. Per tant, no ens ha de doldre deixar de veure alguns aspectes
per a poder aprofundir en uns altres.
Però això implica que els docents tinguen clars els elements del procés educatiu,
la seua justificació i per quines opcions s’inclinen, perquè només d’aquesta manera
podran oferir als discents una visió global i definida del desenvolupament de la matèria,
tal com pretenen els nostres materials, i especialment aquest projecte.
Només cal afegir que la nostra opció aposta per ajudar a assolir la meta ideal del
professorat de valencià, sense augmentar l’esforç ni minvar les possibilitats d’èxit
acadèmic pròxim: fer més i més bons usuaris de la nostra llengua i acostar-los al fet
lingüístic i literari d’una manera rigorosa, però planera i pràctica. Cal evitar que els
arbres de l’obsessió aprovadora –sustentada majoritàriament en conceptes i
terminologies– o dels deliris de la didàctica-ficció –que vol fer equivaler educació i joc
sense cap esforç– ens impedisquen veure el bosc més ric i profund de la comunicació,
tant pràctica com estètica.
Aquest projecte curricular presenta les línies bàsiques (objectius i currículum)
del DECRET 102/2008, que estableix el currículum del Batxillerat en la Comunitat
Valenciana, en l’àmbit lingüístic i, en l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II.
83

1.1. El Batxillerat
Segons es desprén de la regulació de la LOE i del DECRET 102/2008, de la Conselleria
d’Educació que estableix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, el
Batxillerat és una etapa postobligatòria de l’educació secundària que té per finalitat
proporcionar als alumnes i les alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així
com els coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i
incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Es pretén que els
ensenyaments de Batxillerat capaciten els alumnes per a accedir a l’educació superior,
tant a l’ensenyament universitari com als ensenyaments artístics superiors, a la formació
professional de grau superior, als ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny
de grau superior i als ensenyaments esportius de grau superior. I per tant, encara que és
una etapa final dels estudis de secundària que conclou satisfactòriament amb l’obtenció
del títol de Batxillerat, té alhora un caràcter propedèutic o preparatori d’estudis
superiors de qualsevol àmbit de la especialització laboral i/o universitària
Per això en aquesta etapa es presta especial atenció a l’orientació educativa i
professional de l’alumnat, i es diversifiquen les modalitats de Batxillerat De qualsevol
maneta l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II forma part de les matèries
comunes a tot el Batxillerat, la finalitat de les quals és la d’aconseguir millorar la
formació general de l’alumnat, augmentar la seua maduresa intel·lectual i humana i
aprofundir en les competències que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen
continuar aprenent. En concret, l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se
correctament, l’adquisició de valors, així com l’ús de les tecnologies de la informació i
la comunicació, estan integrats en el currículum de les matèries comunes, i també,
doncs, en l’àrea de Valencià: llengua i literatura.
Reproduïm tot seguit alguns dels objectius generals de l’etapa que afecten
directament o indirecta la dinàmica del procés ensenyament-aprenentatge de
l’assignatura Valencià: llengua i literatura, tant pel que fa al currículum com a la
metodologia a emprar o els criteris d’avaluació que es concretaran:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una
consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així
com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una
societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma
responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre
pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones,
analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no
discriminació de les persones amb discapacitat.
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions
necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de
desenvolupament personal.
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i
conèixer les obres literàries més representatives escrites en ambdues llengües.
fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i
cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres
objecte d’estudi.
84

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la
comunicació.
h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les
habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.
i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus
antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar, de forma
solidària, el desenvolupament i millora del seu entorn social.
j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i
dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i
la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el
respecte cap al medi ambient.
k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,
iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com
a fonts de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament
personal i social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de
la salut laboral.
o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la
Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la
seua conservació i millora.
p) Participar de forma activa i solidària en el desenvolupament i millora de
l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat,
especialment els desenvolupat pels joves.
1.2. Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del
DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació
L’ensenyament de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de
la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dues llengües oficials
de la Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i
artístic; i el desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris
mitjançant el coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos
llengües.
Aquestes dues matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat en
concurrència amb altres matèries, i d’acord amb les finalitats educatives establides per a
l’etapa, incideixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l’adquisició de nous
sabers per mitjà de l’accés a la documentació i el tractament de la informació, en
l’educació de la sensibilitat artística i en l’anàlisi i valoració crítica de la realitat.
L’educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la
llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels
estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics),
discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs
literari.
S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes
convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions
orals, etc.) i dels esquemes textuals predominants en aquests gèneres discursius a través
de l’anàlisi i interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària,
85

assajos, etc.; així com la utilització d’estratègies per a seleccionar la informació i per a
reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums, fitxes, quadres sinòptics, bases de dades,
etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast.
És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi i la posada en
pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així
com el desenvolupament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la
vida social. Són d’especial importància els discursos d’expressió de l’opinió donada
l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els
ciutadans amplien els seus coneixements del món, al mateix temps que reben
valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític,
periodístic, religiós, publicitari, etc.) i es transmeten a través de canals i suports diversos
-diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social,
aquests es localitzen fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant públiques com
privades i en la relació interpersonal formal.
L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d’habilitats i
destreses discursives, és a dir, el treball sobre procediments ha d’articular l’eix de tot el
procés d’ensenyança i aprenentatge. Així l’estudi del discurs literari ha de contribuir, de
manera molt especial, a l’ampliació de la competència comunicativa ja que l’objectiu
bàsic d’esta etapa consisteix en l’ampliació de la competència literària entesa com la
capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o
considerats actualment com a literaris. Aquest objectiu implica consolidar l’hàbit de
lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar
els sabers relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s’han produït els
textos literaris. Considerem la Literatura com a memòria universal de la humanitat,
arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per la qual col·labora en la maduració
intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la Literatura ben dirigit
contribueix a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a
l’enriquiment cultural en múltiples direccions; que són objectius formatius d’esta etapa.
La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment
del coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la
tradició i els seus contextos culturals; sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i
documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la manera especial de
comunicació que representa el discurs literari.
La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà
objecte d’aprenentatge en les dues llengües, la variació lingüística i els factors que
l’expliquen, l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos
científics en l’ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència
dels factors del context, els procediments que contribueixen a cohesionar el text, les
diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un
mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en
un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el coneixement
de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les normes socials
en usos orals i escrits... L’activitat gramatical és un component dels processos de
comprensió i producció de textos i contribueix al desenvolupament d’aquestes
capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar
els aprenentatges sobre l’estructura de la llengua realitzats en etapes anteriors, així com
a ampliar aquests coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s’aborda
en relació amb pràctiques discursives més complexes.
L’educació lingüística de l’alumnat del Batxillerat ha de referir-se també al
coneixement de la varietat lingüística segons factors geogràfics o històrics, així com de
86

la variació en relació amb l’ús. Açò inclou la comprensió del caràcter plurilingüe
d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà són
rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d’actituds negatives cap a
les llengües i cap a qui les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de
conducta que afavorisquen una convivència democràtica.
La graella següent recull els objectius generals de l’àrea seqüenciats en els dos
cursos, segons els nostres materials seguint l’esperit del DECRET 102/2008, de la
Conselleria d’Educació:
OBJECTIUS GENERALS
DE L’ÀREA
1. Comprendre diferents
tipus de textos, orals i
escrits, i les seues
distintes estructures
formals, i, especialment
en l’àmbit acadèmic i en
els mitjans de
comunicació, posar
atenció en els elements
del context que en
condicionen una
adequada interpretació
2. Expressar-se oralment i
per escrit, especialment
en l’àmbit acadèmic,
per mitjà de discursos
adequats, coherents,
cohesionats i correctes,
sabent utilitzar i valorar
la llengua oral i la
llengua escrita com a
mitjans eficaços per a la
comunicació
interpersonal,
l’adquisició de
coneixements nous, la
comprensió i anàlisi de
la realitat i
l’organització racional
de l’acció.
3. Conéixer la realitat
plurilingüe i
pluricultural del món
actual, especialment de
la Comunitat
Valenciana, de l’Estat
espanyol i d’Europa i
PRIMER CURS SEGON CURS
1.1. Comprendre
discursos orals de
l’àmbit literari
atenent els elements
del context de
producció i recepció.
1.2. Comprendre
discursos escrits de
l’àmbit literari
atenent els elements
del context de
producció i recepció.
2.1. Produir textos orals
i escrits amb intenció
literària fent ús, en
cada cas, de la
varietat lingüística
adequada al projecte
creatiu.
3.1. Conéixer i valorar la
realitat pluridialectal
de l’àmbit lingüístic
propi.
3.2. Conéixer els
diferents moments
històrics que han
87
1.1. Comprendre discursos
orals i escrits socialment
significatius, propis de
l’àmbit acadèmic, dels
discursos orientadors de
l’opinió i la conducta
(mitjans de comunicació,
àmbit institucional i àmbit
publicitari), aquells que
regulen la vida social
(àmbit administratiu) i
propis del discurs literari.
2.1. Produir textos orals i
escrits propis de l’àmbit
acadèmic, periodístic,
publicitari i administratiu,
utilitzant les normes
lingüístiques i
sociocomunicatives
adequadament.
3.1. Conéixer i valorar la
realitat pluridialectal de
l’àmbit lingüístic propi.
3.2. Conéixer i valorar la
realitat plurilingüe de
l’Estat espanyol amb la
finalitat de superar

dels estats americans
castellanoparlants,
valorant la diversitat
lingüística com a
manifestació de la
naturalesa social de les
llengües i afavorint una
actitud respectuosa cap
a totes les llengües i els
seus parlants, coneixent
els distints orígens i
històries, i valorant
especialment, la
importància de la
normalització del
valencià per a
aconseguir la seua plena
incorporació en tots els
àmbits d’ús.
4. Adquirir uns
coneixements
gramaticals,
sociolingüístics i
discursius per a ser
utilitzats en la
comprensió, l’anàlisi i el
comentari de textos i en
la planificació, la
composició i la
correcció de les pròpies
produccions.
5. Analitzar críticament
els discursos
orientadors de l’opinió i
els discursos reguladors
de la vida social, i
valorar la importància
de l’apropament als
discursos per al
coneixement de la
realitat.
condicionat la
configuració interna i
externa de la llengua i
les seues
manifestacions
literàries.
3.3 Valorar la
importància de la
normalització del
valencià com a
símbol d’identitat
cultural i mitjà per a
entendre la realitat i
per a accedir al
patrimoni cultural
propi.
4.1. Sistematitzar el
coneixement reflexiu
de l’estructura interna
de la llengua i de les
seues condicions d’ús
en funció dels
discursos relacionats
amb l’àmbit literari.
4.2. Aplicar aquesta
reflexió lingüística a
la producció de textos
relacionats amb
l’àmbit literari.
5.1. Analitzar
críticament discursos
procedents de l’àmbit
literari.
5.2. Analitzar
críticament els tòpics
literaris universals.
88
prejudicis relatius a les
llengües i evitar actituds
discriminatòries envers els
seus parlants.
3.3. Respectar la diversitat
plurilingüe i pluricultural.
3.4 Conéixer els diferents
moments històrics que han
condicionat la
configuració interna i
externa de la llengua.
3.5 Valorar la importància de
la normalització del
valencià com a símbol
d’identitat cultural i mitjà
per a entendre la realitat i
per a accedir al patrimoni
cultural propi.
4.1. Ampliar i sistematitzar el
coneixement reflexiu de
l’estructura interna de la
llengua i de les seues
condicions d’ús en funció
dels diferents tipus de
textos objecte d’estudi
d’aquest curs.
4.2. Aplicar aquesta reflexió
lingüística a la producció
de textos propis
relacionats amb els àmbits
acadèmic, el propi dels
mitjans de comunicació –
periodístic i publicitari– i
l’administratiu.
5.1. Analitzar críticament
discursos procedents de
l’àmbit dels mitjans de
comunicació: notícia,
editorial, article d’opinió,
cròniques, reportatges,
publicitat…
5.2. Analitzar críticament
discursos propis de l’àmbit
administratiu, tant els
procedents de
l’administració com els
produïts pels ciutadans:
lleis, Decrets, instàncies,
resolucions, reglaments…

6. Utilitzar adequadament
la llengua com a
instrument per a
l’adquisició de
coneixements nous i per
a produir i interpretar
textos propis de l’àmbit
acadèmic, obtenint,
interpretant i valorant
informacions de
diferents tipus i
procedències, sent capaç
d’emprar tècniques de
busca, elaboració i
presentació de la
informació, utilitzant,
amb autonomia i esperit
crític, mitjans
tradicionals i les noves
tecnologies.
7. Interpretar i valorar
críticament les obres
literàries a partir del
coneixement de les seues
formes convencionals
específiques (gèneres,
procediments retòrics,
etc.) i de la informació
pertinent sobre el
context
historicocultural de
producció, així com
sobre les condicions
actuals de recepció, i
dels trets identificadors
dels grans períodes en
valencià i castellà, així
6.1. Fer servir
adequadament la
llengua com a
instrument per a
l’adquisició de nous
coneixements,
especialment els
referits a l’àmbit
literari.
6.2. Produir i interpretar
textos orals i escrits
relacionats amb
l’àmbit literari: crítica
literària, comentari de
textos literaris,
recensions,
ressenyes…
6.3. Emprar tècniques de
recerca i tractament
de la informació, tant
tradicionals com
procedents de les
noves tecnologies.
7.1. Conéixer les
característiques dels
diferents gèneres
literaris.
7.2. Conéixer els
procediments retòrics
i altres recursos
d’anàlisi literària
presents en el discurs
literari.
7.3. Conéixer la
informació pertinent
sobre el context
historicocultural de
producció i recepció
de les obres literàries.
7.4. Reflexionar sobre
89
5.3. Valorar la importància
del coneixement dels dos
tipus de discursos
esmentats.
5.4. Valorar la importància
d’assolir la capacitat
crítica suficient davant
d’aquests discursos per a
interpretar adequadament
la realitat.
6.1. Fer servir adequadament
la llengua com a
instrument per a
l’adquisició de nous
coneixements.
6.2. Interpretar textos orals i
escrits propis de l’àmbit
acadèmic.
6.3. Produir textos orals i
escrits propis de l’àmbit
acadèmic: planificar i dur a
terme treballs monogràfics
orals o escrits; emprar
procediments per a obtenir,
emmagatzemar i
reformular informació;
elaborar esquemes, resums,
recensions, comentaris
crítics de textos…
7.1. Conéixer les
característiques peculiars
del discurs assagístic.
7.2. Reflexionar sobre les
condicions actuals de
recepció dels textos
assagístics.
7.3. Interpretar i valorar
críticament els textos
propis del discurs
assagístic a partir dels
coneixements adquirits
suara esmentats.
7.4. Conéixer els trets
definidors dels grans
períodes de la nostra
literatura al llarg del segle

com d’obres i autors
significatius, utilitzant
de manera crítica les
fonts bibliogràfiques i
documentals adequades
per al seu estudi.
8. Llegir i valorar les
obres literàries com a
manera d’enriquiment i
de trobar plaer, com a
manifestacions de la
sensibilitat artística de
l’ésser humà i com a
expressió de la identitat
cultural dels pobles,
apreciant el que el text
literari té de
representació i
interpretació del món
les condicions actuals
de recepció de les
obres literàries.
7.5. Interpretar i valorar
críticament les obres
literàries.
7.6 Conéixer els trets
identificadors dels
grans períodes de la
nostra literatura des
dels inicis fins el
segle XIX.
7.7 Conéixer els autors i
les obres més
significatives de cada
període
7.8 Utilitzar les fonts
bibliogràfiques i
documentals sobre
períodes, autors i
obres amb la finalitat
d’ampliar la
informació literària
adequada als
objectius del curs i
d’augmentar la
capacitat crítica.
7.9 Gaudir de la lectura
dels grans autors i
obres del segle XX.
8.1. Valorar les obres
literàries com a mitjà
d’aprofundiment
intel·lectual i com a
aproximació a
múltiples
perspectives
d’observació i
recreació de la
realitat.
8.2. Valorar les obres
literàries com a
discursos
potenciadors de la
sensibilitat i com a
factor, alhora,
d’enriquiment
personal.
8.3. Valorar
positivament les
90
XX: modernisme,
noucentisme,
avantguardes, període de
postguerra i literatura
actual.
7.5 Utilitzar de manera crítica
les fonts bibliogràfiques i
documentals per tal
d’ampliar la informació
sobre autors i obres més
rellevants del gènere.
8.1. Llegir i valorar les obres
literàries com a mitjà
d’enriquiment personal:
mitjà d’aprofundiment
intel·lectual i
d’aproximació a múltiples
perspectives d’observació
de la realitat.
8.2. Llegir i valorar les obres
literàries com a discursos
potenciadors de la
sensibilitat artística.
8.3. Llegir i valorar
positivament les obres
literàries produïdes en la
nostra llengua com a
patrimoni cultural propi i
com a símbol d’identitat
col·lectiva.

9. Analitzar críticament els
usos socials de les
llengües i evitar, en les
produccions pròpies,
aquells que manifesten
actituds
discriminatòries o
d’abús de poder, evitant
estereotips lingüístics
que suposen judicis de
valor o prejudicis.
obres literàries
produïdes en la nostra
llengua com a
patrimoni cultural
propi i com a símbol
d’identitat col·lectiva.
9.1. Analitzar
críticament, i evitar
en les pròpies
produccions, els usos
de la llengua que
manifesten actituds
discriminatòries o
d’abús de poder en
relació amb el gènere
social, amb la llengua
que es parla o amb
grups socials
marginats en el nostre
entorn.
91
9.1. Analitzar críticament, i
evitar en les pròpies
produccions, els usos de la
llengua que manifesten
actituds discriminatòries o
d’abús de poder en relació
amb el gènere social, amb
la llengua que es parla o
amb grups socials
marginats en el nostre
entorn.
D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre blocs de continguts:
1. ESTUDI DEL DISCURS:
2. ESTUDI DE LA LLENGUA,
3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
4. EL DISCURS LITERARI.
S’estableixen tres tipus de continguts:
a) Procediments, que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del
discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la
sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.
b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el
seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les
convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.
c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament
lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.
La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la
seua seqüenciació al llarg d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials
didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels
processos d’ensenyança i aprenentatge.

1.3. Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008, de
la Conselleria d’educació) per a l’assignatura
Valencià: llengua i literatura I
1. Estudi del discurs.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Coneixement del paper que exerceixen els factors de la situació comunicativa en
la determinació de la varietat dels discursos.
Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits,
d’acord amb els factors de la situació, analitzant el seu registre i la seua
adequació al context de comunicació.
2. Estudi de la Llengua.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Reconeixement de la relació entre la modalitat de l’oració i els actes de parla i
interpretació del significat contextual de les modalitats de l’oració.
Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i
de l’objectivitat i de les seues formes d’expressió en els textos.
Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició
i derivació) com a formes de creació de paraules.
Distinció entre l’ús objectiu (denotació) i subjectiu (connotació) de les paraules.
Sistematització de conceptes relatius a l’estructura semàntica (significats verbals
i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració i a la unió
d’oracions en enunciats complexos, a fi de reconèixer i utilitzar diferents
possibilitats de realització en diferents contextos lingüístics i de comunicació.
Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en
relació amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les
convencions ortogràfiques.
Coneixement del fenomen de l’existència de diferents registres i usos socials i
valoració de la necessitat d’una norma.
Coneixement dels trets més característics i de l’origen del valencià.
Coneixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, de les seues causes
històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia i desenvolupament d’una
actitud positiva davant la diversitat i convivència de llengües i cultures.
3. Tractament de la informació.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Utilització de procediments per a l’obtenció, el tractament i l’avaluació de la
informació, a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a
la comprensió i producció de textos.
4. El discurs literari.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de
creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de
plaer, de coneixement d’altres móns, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments
representatius de les diferents èpoques, gèneres i moviments, de manera que es
reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la
constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.
92

Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i
comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de
biblioteques virtuals.
Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa medieval al
Modernisme. Les Cròniques medievals, Jaume Roig, Isabel de Villena, Roís de
Corella, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.
La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme. Ausiàs March i
Teodor Llorente.
El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El Misteri d’Elx.
Francesc Mulet, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví.
Valencià: llengua i literatura II
1. Estudi del discurs
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter
expositiu i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.
Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a
partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament
els esquemes textuals.
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos
periodístics i publicitaris.
Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.
2. Estudi de la llengua
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions
conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i
procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text.
Coneixement de les relacions que s’estableixen entre les formes verbals com a
procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels
temps verbals.
Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en
relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb
especial atenció als contextos acadèmics i socials.
Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements
acadèmics.
Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i
tipogràfiques, apreciant-ne el valor social.
Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del
discurs d’altres en els propis.
Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a
progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua.
3. Tractament de la informació
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com
digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals,
ortogràfiques i tipogràfiques.
93

4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de
creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de
plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments
representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es
reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la
constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i
comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de
biblioteques virtuals.
Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i
Enric Valor.
La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp,
Vicent Andrés Estellés i María Beneyto.
Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.
L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.
94

1.4. Els temes transversals i el tractament de la diversitat
Continuem tractant curricularment alguns temes transversals (Educació ambiental,
Educació per a la pau, Educació del consumidor, Educació per a la igualtat
d’oportunitats entre sexes, Educació per a l’oci i el temps lliure, Educació per a la
diversitat cultural, Educació per a la solidaritat…) Aquests temes apareixen formulats,
sobretot, com a continguts actitudinals, però també com a continguts conceptuals i
procedimentals en alguns casos.
Solem incloure aquests temes a partir de textos (orals o escrits) que poden ser
tant reals i actuals, com literaris i d’altres èpoques, i solen treballar-se en activitats
diverses (tant individuals com col·lectives, orals i escrites). Però perquè aquests
continguts no esdevinguen elements aïllats i, per tant, difícilment assumibles com a
valors que han de ser omnipresents en la comunicació personal de cadascú, hem assumit
que:
a) que estiguen presents en totes les unitats i que mantinguen una relació
adequada amb cada context històric, literari o comunicatiu; i
b) que les mostres de discursos que oferim i les activitats que els treballen
impulsen l’alumnat, d’una manera natural i integradora, a reflexionar i a
posicionar-s’hi.
Quant al tractament de la diversitat, en estudiar els processos d’ensenyamentaprenentatge,
hom sol coincidir en el fet que els aprenentatges depenen de les
característiques singulars de cada aprenent, de les experiències que ha viscut –diferents
centres, professorat, materials didàctics, grau d’exigències…– i dels seus interessos,
motivacions i capacitats. En Batxillerat, sembla més raonable exigir de l’alumnat que,
majoritàriament, tinga voluntat d’assolir, com a mínim, un nivell mitjà de coneixements
dins del grup. Això implica que cal esperar que l’actitud dels discents siga estructurada,
homogènia i positiva de cara a l’activitat acadèmica, per tal com es tracta d’una etapa
postobligatòria adreçada als estudis posteriors, i perquè els anys i la superació de l’ESO
hauran marcat un procés de selecció i de més maduresa. Però, de tota manera, pensem
que no cal descuidar un enfocament pedagògic que, també en Batxillerat, contemple
l’atenció a la diversitat de l’alumnat com un eix de la seua actuació.
D’acord amb el que acabem de dir, el currículum ha de ser obert, flexible i
diversificat i s’ha de regir pels principis d’unitat, de diversificació i d’especialització
en alguns dels grans àmbits del saber, de la cultura i de la professionalització, el
projecte que concreta la proposta de Bromera.txt per a Batxillerat presenta els trets
següents:
a) Es guia pel principi d’unitat ja que, pel que fa als continguts, sobretot amb
relació als conceptuals, abasta els mínims requerits pel currículum oficial i, a
més, contempla un conjunt d’elements bàsics, assumibles per la pràctica
totalitat dels alumnes i de les alumnes d’aquest nivell.
b) Al mateix temps, és obert, flexible i diversificat, sense que hi falten els
continguts bàsics establits, possibilita diverses ordenacions didàctiques i
selecció de les activitats i la matèria curricular.
c) Moltes activitats possibiliten el treball en grup. Aquest sistema pot continuar
sent una eina per a facilitar la interacció entre alumnes amb diferents
capacitats i coneixements i pot millorar la motivació i la competència dels més
febles, afavorint l’aprenentatge per la imitació de les estratègies i dels
recursos utilitzats pels companys i companyes.
95

En conclusió, les nostres propostes pretenen adequar el procés d’ensenyamentaprenentatge
a les característiques específiques de cada alumne. Amb aquesta intenció
es plantegen formes d’intervenció educativa que facen compatibles els interessos del
grup i els de l’individu de manera que el motiven a esforçar-se, a emprendre alguna de
les diverses vies de treball que se li proposen a fi d’aconseguir, com a objectiu prioritari,
una preocupació personal per la nostra llengua i la nostra literatura, tant en el seu
vessant comunicatiu i sociolingüístic com en la seua faceta estètica. Però açò ho
aconseguirem si, a partir del coneixement, som capaços de provocar canvis en els
comportaments lingüístics –individuals i col·lectius– i que aquests esdevinguen hàbits
permanents de respecte al patrimoni lingüístic i cultural dels valencians, per damunt de
l’assignaturització i com alguna cosa més profunda que el legítimament desitjat aprovat.
96

1.5. Els criteris d’avaluació
Els criteris d’avaluació dels dos cursos de Batxillerat per a l’assignatura Valencià: llengua
i literatura, atenent el DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació, són els
següents:
PRIMER CURS SEGONS CURS
1. Analitzar oralment i per escrit textos
(orals, escrits i iconicoverbals) pertanyents
a diferents situacions de comunicació,
tenint en compte la funció social que
exerceixen, la tradició cultural en què
s’inscriuen i els valors que transmeten,
assenyalant-ne les idees principals i les
secundàries, aportant-hi una opinió
personal.
2. Realitzar, de forma oral, una exposició
acadèmica sobre un tema, planificant-la
prèviament i adoptant l’estratègia
comunicativa adequada.
3. Elaborar breus treballs crítics a partir de
la consulta de fonts de divers tipus i
integrar la seua informació en textos de
síntesi, que presenten les dades principals i
els distints punts de vista, les seues
relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant
els procediments de documentació i
tractament de la informació propis de
l’àmbit acadèmic.
4. Compondre textos escrits expositius i
argumentatius sobre temes literaris o
lingüístics.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació
de textos i en la regulació de les
produccions pròpies, els coneixements
sobre les diferents unitats de la llengua, les
seues combinacions i, si és el cas, la
relació entre aquestes i els seus significats.
97
1. Analitzar i valorar textos escrits de
diferent grau de formalització, tenint en
compte la funció social que exerceixen, la
tradició cultural en què s’inscriuen,
l’estructura i els valors que transmeten,
2. Elaborar treballs crítics a partir de la
consulta de fonts de divers tipus i integrar
la informació en textos de síntesi, que
presenten les dades principals i els distints
punts de vista, les seues relacions i la
perspectiva pròpia, utilitzant els
procediments de documentació i
tractament de la informació propis de
l’àmbit acadèmic.
3. Compondre textos escrits expositius i
argumentatius de caràcter formal, sobre
temes literaris, literaris o relacionats amb
l’actualitat social i cultural.
4. Identificar en intercanvis comunicatius
de qualsevol tipus, especialment en textos
específics, expressions i valoracions que
denoten usos discriminatoris (en relació
amb el gènere social, amb la llengua, amb
el grup ètnic o amb la pertinença a grups
considerats marginals en la nostra
societat), reflexionar críticament sobre
estes i evitar-les en les produccions
pròpies.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació
de textos i en la regulació de les
produccions pròpies, els coneixements
sobre les diferents unitats de la llengua, les
seues combinacions i, si és el cas, la
relació entre aquestes i els seus significats;
utilitzant-hi la terminologia adequada.

6. Discernir els components bàsics i
l’estructura del lèxic del valencià i
analitzar críticament els mecanismes
d’incorporació d’elements fònics,
morfosintàctics i lèxics com a
conseqüència de les relacions entre les
llengües.
7. Distingir les diferents llengües
constitucionals d’Espanya, especialment de
la Comunitat Valenciana
8. Conéixer, identificar i analitzar en
activitats discursives diverses les actituds
sociolingüístiques que es manifesten, així
com les diferents causes que poden tindre,
en una situació de contacte de llengües.
9.- Interpretar el contingut d’obres
literàries breus i fragments significatius de
la història literària en valencià (des dels
inicis fins al segle XIX) utilitzant els
coneixements sobre les formes literàries i
els distints períodes, moviments i autors.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics
i aplicar-los a la busca i elaboració de la
informació.
98
6. Comprendre l’origen i la formació del
valencià en la seua història i en el moment
actual; valorant-ne les varietats.
7. Distingir les diferents llengües
constitucionals d’Espanya, conéixer-ne
l’origen i l’evolució, promoure’n l’ús
normalitzat en tots els àmbits i valorar
críticament les situacions de bilingüisme.
8. Conéixer, identificar i analitzar les
varietats lingüístiques (espacials, socials i
d’estil) del valencià.
9. Analitzar l’evolució històrica dels
gèneres literaris en valencià (segle XX i
XXI), atenent el marc històric i cultural i la
seua relació amb les obres i els autors més
destacats, coneixent i aplicant tècniques
d’anàlisi i de comentari de textos per a
interpretar obres literàries breus i
fragments significatius d’estes èpoques,
utilitzant els coneixements pertinents sobre
les formes literàries i els distints períodes,
moviments i autors.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics
i aplicar-los a la busca i elaboració de la
informació.

2. Els materials didàctics de Batec per a Batxillerat
El professorat, a l’hora de programar aquesta matèria, té propostes, necessitats i
preferències diferents que ens hem esforçat a conjuminar al màxim perquè no resulten
excloents o perquè, com a mínim, permeten un cert grau de personalització didàctica.
Però l’objecte d’estudi del Batxillerat actual s’organitza oficialment al voltant de quatre
blocs de contingut: estudi del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i
el discurs literari. I, tot i que varien els temes estrictes de cada unitat, els blocs són els
mateixos per als dos cursos, la qual cosa fa que hàgem de combinar:
a) el coneixement de tot fet lingüístic com un fet comunicatiu, on
intervenen uns quants elements que el configuren,
b) la reflexió i la pràctica sobre el codi lingüístic per a millorar la
capacitat de comprensió i producció de textos,
c) el coneixement i l’aplicació dels recursos estilístics i literaris,
d) la història de la nostra literatura amb referències a textos significatius
d’altres cultures,
e) els tallers lingüístics i els literaris, i
f) la pràctica d’una sèrie de tècniques d’aprehensió de la informació,
que faran que el treball intel·lectual siga més pràctic i efectiu, i més
adequat a les noves possibilitats tecnològiques (TIC).
Però som conscients, i també volem que en siga el professorat des de bon
començament, que atendre totes les sensibilitats educatives implica oferir un ventall tan
ampli de possibilitats que de cap de les maneres es poden dur a terme totes extensament
i profundament. Açò vol dir que en els nostres materials oferim la possibilitat de
treballar tots els aspectes, però deixem en les mans del professorat la capacitat de
decidir-ne l’ordre i l’aprofundiment, resseguint els materials de cada unitat.
Els materials de què disposa el professorat per a desenvolupar el currículum són:
1. El llibre de l’alumne (Batec 1 i Batec 2), que és l’eina principal amb què compta
l’alumnat per a adquirir la primera part dels continguts exigits a l’etapa.
2. El CD (un per a Batec 1 i un altre per a Batec 2) de recursos sonors, que conté
versions musicades de poemes, fragments recitatius de textos narratius, teatrals i
poètics, relacionats tots ells amb parts del currículum
3. El DVD (un per a Batec 1 i un altre per a Batec 2) de recursos audiovisuals, amb
documents de vídeos procedents de films, reportatges especialitzats, programes
televisius, falques promocionals, representacions teatrals..., els quals ajuden a
comprendre, valorar i il·lustrar alguns apartats del currículum
4. La guia de recursos (una per a Batec 1 i una altra per a Batec 2) didàctics per al
professorat, amb:
el solucionari per a totes les activitats del llibre de l’alumne,
la concreció d’objectius, continguts i criteris d’avaluació en cada unitat
didàctica
un annex de textos complementaris a algunes activitats del llibre de
l’alumne
la normativa vigent del currículum del Batxillerat en matèria de llengües.
5. El suport d’Internet des de http://onex.bromera.com/ per a generar activitats i
proves d’avaluació
2.1. El llibre de l’alumne
99

El llibre Batec es troba dividit en nou unitats, que al seu torn contenen cinc apartats
importants. El professorat determinarà, en cada cas, el ritme, la selecció i
l’aprofundiment de continguts i activitats.
En Batec 1 el primer i el segon apartats són aproximacions a la tradició literària
històrica i contemporània (Història de la literatura i Un passeig literari pel segle XX
respectivament) per tal que des de la literatura es combinen a les classes la visió del
passat i del present. A continuació hi ha la secció Tècniques de treball, des d’on
s’acaren moltes de les destreses lingüístiques i procedimentals per a l’elaboració de
textos, treballs monogràfics, recerca d’informació... que es demanen des del currículum.
Les dues últimes seccions de les unitats són de llengua: una de reflexió lingüística (La
llengua en el seu context) i una altra de molt pràctica (Una norma per a tots), amb
exercicis d’ortografia, de gramàtica i lèxic, que pot ser en bona part autocorrectiva. Es
clou cada unitat amb una proposta d’autoavaluació (Repassem), en què es revisen la
major part dels continguts treballats a la unitat.
2.2 Quadre de continguts de Batec 1
Aquest són els quadres de continguts de Batec 1 . L’organització que s’hi proposa està
pensada per dividir el contingut del llibre en tres segments de tres unitats cadascun, els
quals correspondrien a les tres avaluacions del Batxillerat. Això no obstant es pot seguir
igualment una seqüenciació vertical, des de la qual es treballarien en bloc determinats
continguts i objectius d’una secció que si així interessara per la dinàmica de l’aula o per
la programació general de determinats departaments didàctics o professors.
100

BATEC 1
1
Primers
batecs
(pàgs. 7-
38)
2
Del batec
a la
paraula
(pàgs. 39-
68)
3
Primeres
paraules
(pàgs. 69-
102)
4
Paraules
justes
HISTÒRIA DE LA
LITERATURA
Concepte de
literatura.
La narrativa
La poesia i el
teatre
UN
PASSEIG
LITERARI
PEL SEGLE
XX
Primer terç
del segle
XX
La
literatura
de
postguerra
La prosa medieval La
literatura
en el
període
constitucio
nal
Entre el
medievalisme i els
nous temps
La
literatura
ètica i el
TÈCNIQUES DE TREBALL LA LLENGUA EN EL SEU CONTEXT NORMATIVA
Escriure
El procés d’escriptura
Escrits per a ser dits
L’escriptura literària
Recerca d’informació (fonts
tradicionals i noves fonts)
La XLPV
El subratllat, el resum i l’esquema
Noves tecnologies
El treball monogràfic i l’exposició
oral
La comunicació: concepte i
elements.
Funcions del llenguatge
La llengua com a sistema
Àmbits d’ús, gèneres discursius i
registres lingüístics
Els dialectes geogràfics
Caracterització del valencià com
a varietat dialectal.
L’origen del valencià.
Del fonema al text: la doble
articulació del llenguatge.
La fonologia de la nostra llengua
Obertura de les vocals
L’article
Els indefinits prou i bastant
Verbs irregulars
Nexes: i i o
La derivació
La separació sil·làbica
Els possessius i els numerals
L’imperfet en –eia
Formes verbals acabades en *am
i *au
Incorreccions en la causalitat
Composició de mots
Geminacions, apostrofació i
contracció.
res, gens, cap
Segona conjugació
perquè, per què i per a què.
Cultismes, neologismes i
arcaismes
L’accentuació.
L’article neutre
Els verbs cloure i fondre

(pàgs. 103-
132)
5
Paraules
cantades
(pàgs. 133-
164)
6
Paraules
contades
(pàgs. 165-
198)
7
Batecs del
pensament
(pàgs. 199-
230)
8
Batecs a
Dels trobadors a
Ausiàs March
HISTÒRIA DE LA
LITERATURA
La narrativa de
cavallers
Renaixement,
Barroc i
neoclacissisme
compromís respecte a altres sistemes
lingüístics
La morfologia: categories
gramaticals
Vicent
Andrés
Estellés
UN
PASSEIG
LITERARI
PEL SEGLE
XX
Mercè
Rodoreda
La tradició teatral Rodolf
Sirera
Comentari de poesia Nivells i disciplines lingüístiques
102
Partícules adversatives
Vulgarismes
L’accent diacrític
La dièresi.
Els pronoms febles en, ho i hi
Els verbs pondre, posar i soler
que i què
Coherència lèxica dels derivats
TÈCNIQUES DE TREBALL LA LLENGUA EN EL SEU CONTEXT NORMATIVA
Comentari de narrativa La formació i la creació de
paraules
Joan Fuster Textos crítics: ressenya i dissertació La sintaxi
Del pensament a l’oració
Els constituents bàsics de l’oració
(subjecte i predicat)
Els complements
Comentari de teatre Les propietats textuals:
coherència, cohesió i adequació.
b/ v /, -b/-p, -t /-d
Pronoms febles CI i CD
Verbs acabats en -metre i –cebre
com a, per a, fins a, des de, cap a
Semblants però diferents
-c/-g, cu/qu/k
El CD i la preposició a
Verbs velaritzats
Les preposicions a i en locatives
Expressions genuïnes amb
preposicions
z, s, ss, c, ç
El CD i el participi

l’escenari
(pàgs. 231-
258)
9
Nous
batecs
(pàgs. 259-
290)
La Renaixença Renovació
i
experiment
ació
literàries
La reescriptura i els processadors de
textos
103
La modalització i la
impersonalització en els textos
Conceptes bàsics en
sociolingüística.
El contacte de llengües a
Espanya.
Les actituds lingüístiques
Verbs acabats en -éixer
Les preposicions a i en temporals
Locucions adverbials
Grafies palatals
Adverbis en –ment
Els verbs de la tercera conjugació
Preposicions per a expressar la
localització vertical
Coherència lèxica interna

104

Parts i seccions de les unitats:
1) Presentació de la unitat, on hi ha el títol que identifica tota la unitat i els
continguts conceptuals que s’hi tracten
2) Teoria de la literatura (unitats 1 i 2): aquesta secció obri tan sols les dues
primeres unitats. Es pretén de fer així, una introducció teòrica i pràctica del
funcionament del codi literari i dels trets dels seus gèneres tradicionals: narrativa
i assaig (unitat 1), i poesia i teatre (unitat 2.)
3) Història de la literatura (unitats 3 - 9): aquesta secció fa un recorregut per la
història social i cultural de la nostra llengua, i centra la seua anàlisi en la
producció literària contextualitzada (autors, obres, època, estils literaris...) Hi
distingirem:
Una pàgina de presentació de la secció on apareix el títol i s’hi fa un primer
acostament al tema tractat
Un seguit de fulls que desenvolupen per apartats –d’una pàgina o d’una
doble pàgina d’extensió– continguts relacionats amb el tema de la secció.
En aquests fulls es combinen explicacions conceptuals, textos identificats
amb una numeració creixent, i activitats relacionades amb la comprensió
dels conceptes, dels textos; o de recerca, producció de textos, debat...
La sessió de lectura: una doble pàgina en què s’ofereix una lectura generosa,
que pretén provocar el gust de la lectura de textos importants de la nostra
tradició literària, a través d’activitats d’animació lectora i de comprensió.
Aquesta doble pàgina està dissenyada perquè corresponga grosso modo a
una sessió a l’aula dedicada a la lectura i a les activitats al voltant de la
lectura..
El Tòpic literari serveix d’enllaç entre diverses visions d’un tema al llarg de
la història de la literatura. El tema (o tòpic literari) té relació amb algun
aspecte important de la temàtica tractada en la secció i, sovint també, de la
temàtica que tractarà el passeig literari pel segle XX.
Un passeig literari pel segle XX (que canvia la coloració del fons de pàgina)
pretén un acostament molt dinàmic a la literatura produïda en l’últim segle.
Aquesta secció vol servir d’estímul per a la lectura de textos d’autors
contemporanis, a partir d’una aproximació diferent i bastant lliure:
- la contextualització social, cultural i històrica en la producció literària
(unitats 1, 2 i 3
- la focalització en un autor consagrat i la seua obra, des de cadascun dels
gèneres literaris (unitats 5,6,7 i 8)
- l’anàlisi de la producció literària en la nostra llengua des de
plantejaments diversos com ara el compromís social (unitat 4) o
l’experimentació literària (unitat 9)
4) Tècniques de treball es planteja com una eina important per a dominar molts
continguts procedimentals del currículum. El plantejament d’aquesta secció no
és en absolut teòric, sinó d’aplicació pragmàtica a través de projectes i
d’activitats de producció lingüística. La metodologia parteix d’una breu
explicació, segueix amb la presentació d’un model de text sobre el qual es
proposarà el treball de recerca o de creació.
5) La llengua en el seu context és una secció en què es desenvolupen, amb la
mateixa metodologia de les seccions anteriors, els continguts del bloc “Estudi de
la llengua” assignats al primer de Batxillerat en el DECRET 102/2008, del
currículum del Batxillerat. Molts d’aquests conceptes es reprendran en Batec 2,

en tractar de manera globalitzada la pragmàtica textual des de la cohesió interna,
la coherència significativa i l’adequació al context de cada discurs.
6) La secció Una norma per a tots pretén revisar qüestions concretes de la
normativa ortogràfica, gramatical i lèxica, en aquells aspectes específics que
l’experiència docent marca com a errors comuns dels usuaris de la llengua. Té
un tractament pràctic de repàs puntual de gramàtica, i aplicació pràctica
subsegüent, amb un exercici. Aquesta secció, per parts o globalment, es pot
tractar en moments d’inflexió durant una sessió a l’aula, o també tenir un
tractament més aviat autocorrectiu per part de l’alumnat.
7) L’Autoavaluació ofereix un seguit d’activitats de recapitulació i repàs dels
principals continguts treballats al llarg de les seccions de cada unitat.
106

3. Distribució concreta dels continguts en les unitats de Batec 1: procediments, conceptes
i actituds
3.1. UNITAT 1
3.1.1. Conceptes
Aproximació al concepte de literatura
L’especificitat de l’acte comunicatiu literari
Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història
Els elements bàsics de la narrativa
Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç de segle XX
La producció cultural i literària del Modernisme, del Noucentisme i de
l’Avantguardisme
Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la
València del segle XX fins a la Guerra Civil
Les fases bàsiques del procés d’escriptura
El concepte de la comunicació i les funcions comunicatives
Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del
valencià
L’ús dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU
El present i formes no personals dels principals verbs irregulars
Les conjuncions I i O
Els derivats cultes
3.1.2. Procediments
Identificació de l’especificitat literària i les seues diferents mostres
Reconeixement de l’especificitat de l’acte comunicatiu literari
Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història
Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa
Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç de segle XX
Reconeixement de les mostres literàries del Modernisme, del Noucentisme i de
l’Avantguardisme
Reconeixement dels autors i dels moviments literaris més emblemàtics de la
València del segle XX fins a la Guerra Civil
Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d’escriptura
Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions
Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià
Repàs dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU
Repàs del present i formes no personals dels principals verbs irregulars
L’ús de les conjuncions I i O
Formació dels derivats cultes
3.1.3. Actituds
Valoració de la literatura i anàlisi del concepte
Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora
Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu
Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història
Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa

Valoració de l’esforç normalitzador en el primer terç de segle XX
Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, noucentisme i
avantguardisme
Anàlisi i valoració de l’esforç dels intel·lectuals valencians en els primers anys
del segle XX
Valoració de l’escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i millorar
Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals
Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les
llengües
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.2. UNITAT 2
3.2.1. Conceptes
La recepció i interpretació literàries
Elements bàsics del gènere poètic
Especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Acostament als principals fets politicosocials del franquisme
Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco
La producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili
Autors significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978
Els mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques
La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
Els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet
Llocs web útils a Internet sobre Llengua i Literatura
Els àmbits d’ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres
La separació sil·làbica
L’ús del guionet
Els possessius en el discurs
Particularitats de la 2a conjugació irregular en els imperfets
Corregir expressions de la causalitat incorrectes,
Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos.
Composició de mots
3.2.2. Procediments
Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de
versions de textos poètics i teatrals
Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic a través de
textos
Identificació de les principals figures poètiques
Interpretació dels principals esquemes mètrics de la nostra tradició poètica
Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a
espectacle, a través de textos
Identificació dels principals fets politicosocials del franquisme
Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la
dictadura de Franco a través de textos literaris i expositius

Identificació d’alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de
la postguerra fins al 1978
Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d’informació a les
biblioteques
Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana
(XLPCV)
Identificació dels nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca a Internet
Identificació de fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de
l’assignatura
Distinció dels diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus
principals gèneres discursius i registres
Repàs de la separació sil·làbica
Revisió de l’ús del guionet
Aprofundiment en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs
Revisió d’algunes particularitats de la conjugació irregular
Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes
Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
3.2.3. Actituds
Valoració de la importància de la recepció i interpretació literàries
Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció
estètica de la poesia
Valoració del treball col·lectiu dels muntatges teatrals i de l’organització
necessària per arribar a l’espectacle
Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de
valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme
Anàlisi i valoració de l’esforç, a l’exili i en la clandestinitat , de la producció
cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco
Anàlisi i valoració dels principals protagonistes de la represa literària durant el
Franquisme
Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i
del canvi del règim totalitari de Franco
Valoració de les biblioteques com a centre d’emmagatzematge del saber
Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat
Valenciana (XLPCV)
Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca d’Internet
Anàlisi i valoració del bon ús dels fulls web a Internet
Valoració de la utilitat d’alguns fulls web per al desenvolupament del temari de
Llengua i Literatura
Valoració de la diversitat lingüística en àmbits, gèneres i registres de llengua
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística, tant en els camps
ortogràfic, morfosintàctic o lèxic
3.3. UNITAT 3
3.3.1. Conceptes

Reconeixement dels principals factors històrics en la configuració i expansió de
la Corona d’Aragó
La funció estandaritzadora de la Cancelleria Reial
Els primers textos escrits en la nostra llengua
La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
L’obra de Ramon Llull
Les quatre cròniques i la seua funcionalitat
La funció social de la literatura al llarg de la història, a través de textos
La situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua incidència en
la nostra comunitat lingüística
Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a
l’actualitat
Els conceptes de subratllat, resum i esquema
Les noves fonts d’informació electròniques
Els conceptes de llengua i dialecte
L’origen del valencià
La variació dialectal de la nostra llengua
Aprofundiment en l’apostrofació i la contracció
L’oposició RES, CAP, GENS
Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació
L’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ
El concepte de cultisme, neologisme i arcaisme
3.3.2. Procediments
Interpretació i construcció de taules cronològiques
Interpretació de mapes històrics
Identificació dels principals factors històrics en la configuració i expansió de la
Corona d’Aragó
Reconeixement de l’estàndard de la Cancelleria Reial
Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua
Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
Reconeixement i interpretació de l’obra de Ramon Llull a través de fragments de
textos escollits
Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de
fragments de textos escollits
Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història, a través de
textos
Identificació de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua
incidència en la nostra comunitat lingüística
Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat
literari, a l’actualitat
L’ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema
L’ús de les noves fonts d’informació electròniques
Identificació de la llengua i els dialectes a través de situacions concretes
Reconeixement de l’origen del valencià
Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua
Repàs de l’apostrofació i la contracció
Repàs de l’oposició RES, CAP, GENS

Repàs dels verbs de la segona conjugació
Repàs de l’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ
L’ús i la formació de cultismes, neologismes i arcaismes
3.3.3. Actituds
Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d’Aragó i la seua expansió
Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial
Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua
Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
Anàlisi i valoració de l’obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial
Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la seua funcionalitat justificatòria
Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura
Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i
la seua incidència en la nostra comunitat lingüística
Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del
mercat literari, a l’actualitat
Anàlisi i valoració de la influència de l’esforç privat i de l’institucional e el
nostre redreçament literari
Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l’esquema
Anàlisi i valoració de les noves fonts d’informació electròniques
Anàlisi i valoració de l’oposició llengua i dialecte
Anàlisi i valoració de l’origen del valencià
Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.4. UNITAT 4
3.4.1. Conceptes
El pas del món medieval a l’humanisme
Les principals característiques i autors de la prosa religiosa i l’oratòria: Francesc
Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda
El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge
L’escola satírica valenciana: Jaume Roig i l’Espill
L’obra d’Isabel de Villena
El concepte de misogínia i la seua evolució
3.4.2. Procediments
3.4.3. Actituds
3.5. UNITAT 5
3.5.1. Conceptes
Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes
Diferència entre trobadors i joglars
Els trobadors de la Corona d’Aragó: Cerverí de Girona
Els certàmens i els tractats poètics
Jordi de Sant Jordi

Les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March
El tòpic de l’amor a través del temps
Les principals línies per entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés
El comentari de textos
El comentari de text poètic
Nivells d’anàlisi lingüística i disciplines lingüístiques que se n’ocupen
L’accent diacrític
La dièresi
Ús dels pronoms febles EN, HO i HI
Els verbs PONDRE i POSAR i derivats, i els derivats de -SOLDRE
Les partícules tòniques QUÈ i QUE
La coherència lèxica en els derivats
3.5.2. Procediments
Reconeixement del components associats a la creació poètica en l’edat mitjana:
el cant i les estructures rítmiques
Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les
kharges i la tradició trobadoresca
Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca, en formes,
gèneres i temes
Identificació de les diferències entre trobadors i joglars
Reconeixement de la relació de la cultura d’Occitània amb la Corona d’Aragó,
fins al segle XIII
Identificació d’alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d’Aragó:
especialment la figura i l’obra de Cerverí de Girona
Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV dels tractats
poètics medievals
Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua
producció poètica
Identificació de les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March
Reconeixement del tòpic de l’amor en literatura a través del temps
Identificació de les principals línies per entendre la poesia de Vicent Andrés
Estellés
Identificació dels passos principals a tenir en compte per a un comentari de
textos literari
Identificació dels aspectes poètics puntuals a tenir en compte en un comentari de
text poètic
Reconeixement d’algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge
poètic
Identificació dels nivells d’anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques
que se n’ocupen
Repàs de la normativa de l’accent diacrític
Repàs de la normativa de la dièresi
Repàs de l’ús dels pronoms febles EN, HO i HI
Identificació de la correcta utilització dels verbs PONDRE i POSAR, dels seus
derivats, i dels derivats de -SOLDRE
Coneixement de l’ús correcte de les partícules tòniques QUÈ i QUE
Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats

3.5.3. Actituds
Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica
Valoració de la primera literatura bilingüe en la Península: les kharges
Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l’amor cortés en la
cultura europea
Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del
feudalisme
Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d’Aragó amb el Llenguadoc, i
dels lligams de cooperació supranacionals que s’hi establiren
Anàlisi i valoració de l’evolució poètica que suposa l’obra de Jordi de Sant Jordi
Anàlisi i valoració dels canvis que suposaren els plantejaments poètics d’Ausiàs
March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la dona i de les
relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat...
Anàlisi i valoració de l’evolució del tema de l’amor al llarg de la història de la
literatura
Anàlisi i valoració de l’obra (temes i registre poètic) i de l’actitud vital
compromesa del poeta Vicent Andrés Estellés
Anàlisi i valoració de les passes a seguir per a l’elaboració d’un bon comentari
literari
Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal, i de les
disciplines que l’estudien
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.6. UNITAT 6
3.6.1. Conceptes
Origen i tradició de la matèria de Bretanya
Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les
cavalleresques. Realitat i ficció
El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín
Curial e Güelfa
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
El Segle d’Or de les nostres lletres
L’heroi i antiheroi literari al llarg de la història
Les línies narratives de la postguerra
Principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda
El comentari de textos narratius
Els mecanismes externs i interns de creació lèxica
les grafies B i V i les oclusives finals
la combinació de CI i CD en els pronoms febles
els verbs acabats en -METRE i -CEBRE
l’ús de les preposicions: COM A, PER A, FINS A, DES DE i CAP A
reflexió sobre algunes confusions lèxiques
3.6.2. Procediments
Reconeixement de l’origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya
Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del “cavaller”

Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc
Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries
Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i
les novel·les cavalleresques
Reconeixement dels principals trets dels relats El Blandín de Cornualla i el
Jacob Xalabín
Reconeixement dels principals trets de la novel·la Curial e Güelfa
Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i
la seua obra
Reconeixement dels principals trets de la novel·la Tirant lo Blanc
Identificació dels diferents tractaments respecte de les relacions sentimentals en
la baixa edat mitjana, i comparació amb la novel·la Tirant lo Blanc
Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de
València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de
les nostres lletres
Identificació a través dels textos, de la varietat estilística de la producció literària
del XV i importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
Reconeixement dels conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través
dels textos
Identificació de les principals línies narratives de la postguerra
Reconeixement de les principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda
Identificació de fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i
Mirall trencat
Identificació d’un model de comentari de textos narratius a partir d’un exemple
de comentari
Identificació dels principals mecanismes de creació lèxica en una llengua
les grafies B i V i les oclusives finals
la combinació de CI i CD en els pronoms febles
els verbs acabats en -METRE i -CEBRE
l’ús de les preposicions: COM A, PER A, FINS A, DES DE i CAP A
reflexió sobre algunes confusions lèxiques
3.6.3. Actituds
Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya
Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural
Reflexió sobre la relació entre literatura i vida, en la baixa edat mitjana
Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín
Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals
i/o religiosos
Valoració de la singularitat de la novel·la Curial e Güelfa
Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors
propis
Valoració de la singularitat de la novel·la Tirant lo Blanc
Valoració de l’expressió desacomplexada de les relacions sentimentals a la
novel·la Tirant lo Blanc
Valoració del context socioeconòmic que impulsà l’esplendor cultural valencià
al segle XV

Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la
importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
Reflexió sobre els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària i de la
necessitat d’adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per entendre
determinats textos literaris i/o altres situacions
Valoració la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra
Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda
Valoració de la singularitat de les novel·les La plaça del diamant i Mirall
trencat
Valoració de la realització d’un comentari de textos narratius seguint les pautes
d’un model
Valoració de l’ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic,
com en el gramatical i lèxic
3.7. UNITAT 7
3.7.1. Conceptes
Les causes de la Decadència social i literària als Regnes de la Corona d’Aragó
L’obra de Roís de Corella
El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda
L’estètica del Barroc
Els escriptors del nostre Barroc: El Rector de Vallfogona,
Francesc Mulet, Fontanella...
La cultura i literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla
de rondalles
La literatura popular durant la Decadència
La literatura del jo i els llibres de viatges
L’obra assagística de Joan Fuster
Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació
Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració
Els constituents bàsics de l’oració simple
Els tipus d’oracions
Els tipus de complements
Les grafies les grafies finals C i G i CU, QU i K
L’ús de la preposició a i el CD
Els límits de la velarització
Les preposicions A /EN amb valor locatiu
Algunes expressions genuïnes amb preposicions
3.7.2. Procediments
Construcció de taules cronològiques
Lectura i anàlisi d’obres i fragments d’obres significatives dels autors d’aquest
període
Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la
producció literària d’aquest període a partir dels textos proposats
Interpretació i actualització de textos
Creació de textos breus assagístics

Visionatge de documents audiovisuals contemporanis a l’època en què visqué
Joan Fuster
Lectura i redacció de textos crítics
Preparació de possibles dissertacions
Identificació d’oracions, sintagmes i frases
Anàlisi d’oracions i complements
Repàs d’aspectes ortogràfics
Correcció d’errors morfosintàctics
Compleció de paradigmes verbals
Substitució de castellanismes
3.7.3. Actituds
Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que
condicionen la producció literària durant la Decadència
Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i
lingüística
Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la
castellanització
Valoració de la importància de l’existència de la literatura culta i de la popular
per a la normalitat de la llengua
Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública
Valoració del compromís intel·lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster
Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla
Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions
Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.8. UNITAT 8
3.8.1. Conceptes
Aproximació als espais del teatre tradicional
El teatre religiós: El misteri d’Elx i les paròdies religioses
El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de
Foix
El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella,
Francesc Mulet i els col·loquiers
El tòpic del “graciós”
El teatre fins els anys 60 del segle XX
L’obra de Rodolf Sirera
El comentari de textos teatrals
Les propietats textuals
La modalització o la impersonalització en els textos
normativa: de les grafies Z, S, SS, C i Ç
la concordança del participi amb el CD
els verbs en -ÉIXER
les preposicions A /EN amb valor temporal
locucions adverbials genuïnes

3.8.2. Procediments
Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional
Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval
Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en
sorgeixen
Identificació dels trets singulars de El Misteri d’Elx
Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement
valencià
Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix
Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc, en l’escena
valenciana
Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià
Identificació de la disposició i localització de les primeres sales de teatre
comercial valencianes
Reconeixement dels distints tipus de “graciós” en la comèdia, al llarg de la
història del teatre: el bufó, el clown...
Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX, i en la nostra
literatura
Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera, i de les etapes
de la seua producció
Reconeixement de la importància dramatúrgica de l’obra El verí del teatre
Identificació dels aspectes importants a tractar en un comentari de text teatral
Reconeixement de les propietat inherents als textos: l’adequació, la coherència i
la cohesió
Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos
Repàs de la norma relacionada amb l’ús de /z/ i /s/
Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD
Coneixement dels límits al model de conjugació de verbs acabats en -ÉIXER a
l’infinitiu
Reconeixement de l’ús correcte de les preposicions A i EN, en construccions
temporals
Repàs d’algunes locucions adverbials genuïnes
3.8.3. Actituds
Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i en
l’edat mitjana europea
Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de
desenvolupament del teatre valencià
Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l’obra Serafina, de Torres
Naharro
Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició de El misteri d’Elx, i de la
seua declaració com a patrimoni de la humanitat
Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes
Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i
en la nostra llengua
Anàlisi i valoració de la constància i l’esforç d’investigació teatral en l’obra de
Rodolf Sirera
Anàlisi i valoració de l’escriptura col·lectiva dels germans Sirera

Anàlisi i valoració de la importància de l’obra El verí del teatre
Anàlisi i valoració d’un comentari de text teatral ben elaborat
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.9. UNITAT 9
3.9.1. Conceptes
El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX
Les característiques del Romanticisme
La relació del Romanticisme amb la Renaixença
Els models lingüístics de la Renaixença
La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen
El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana
La novel·la europea al segle XIX:
Trets principals del Realisme i del Naturalisme en literatura
L’obra de Narcís Oller
El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà
El sainet i els sainetistes valencians
El tòpic literari del passat i l’enyor
La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l’Avantguardisme
L’experimentació poètica i teatral en la postguerra
L’experimentació narrativa en la postguerra
La generació de 1970
Tendències literàries i autors destacables des dels 80
Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària
El treball amb els processadors de textos
La sociolingüística; conceptes bàsics
Aproximació a la història social del valencià
L’ortografia de les consonants palatals
Els adverbis en -MENT
Remarques a la tercera conjugació
Els adverbis i preposicions de localització vertical: BAIX, DALT, AMUNT,
AVALL, SOBRE SOTA, DAMUNT, DAVALL
Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma
3.9.2. Procediments
Construcció de taules cronològiques
Lectura i anàlisi d’obres i fragments d’obres significatives dels autors d’aquest
període
Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la
producció literària d’aquest període a partir dels textos proposats
Interpretació i actualització de textos
Identificació dels diferents posicionaments lingüístics
Detecció dels castellanismes i vulgarismes en els textos populistes
Declamació de textos poètics
Reconeixement de les característiques formalment innovadores
Interpretació de les propostes literàries experimentalistes del segle XX
Creació de textos seguit les pautes indicades

Revisió, correcció i reescriptura de textos proposats
Identificació de les eines d’escriptura dels processadors de textos informàtics
Identificació de distintes situacions de contacte lingüístic
Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català
Aplicació correcta de les regles ortogràfiques
Correcció d’errors gramaticals
Substitució de castellanismes lèxics
3.9.3. Actituds
Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que
condicionen la producció literària durant la Renaixença
Actitud respectuosa cap al redreçament de les llengües minoritzades
Valoració positiva de l’esforç dels nostres escriptors
Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d’un model lingüístic
durant la Renaixença
Valoració positiva pel redreçament novel·lístic durant el segle XIX
Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i
sociolingüístics i que condicionen la recepció de les obres dramàtiques
Valoració i anàlisi pels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al
llarg del segle XX
Valoració positiva per la revisió, la correcció i la reescriptura de textos
Valoració positiva per la presentació de textos
Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a
disciplina explicativa de les realitats lingüístiques
Valoració positiva de la lleialtat lingüística
Identificació i superació dels prejudicis lingüístics
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
4. Objectius i criteris d’avaluació seqüenciats en cada unitat didàctica
4.1. Unitat 1
4.1.1. Objectius didàctics
Reflexionar al voltant del concepte literatura
Reconéixer l’especificitat de l’acte comunicatiu literari
Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la
història
Interpretar els elements bàsics de la narrativa
Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç de segle XX
Identificar la producció cultural i literària del Modernisme, del Noucentisme i de
l’Avantguardisme
Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i
literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil
Interpretar les fases bàsiques del procés d’escriptura i aprendre a utilitzar-les
Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions
Reflexionar sobre el concepte de la variació lingüística
Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:

o les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià
o l’ús dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU
o el present i formes no personals dels principals verbs irregulars
o les conjuncions I i O
o els derivats cultes
4.1.2 . Criteris d’avaluació
Explicar el concepte de literatura
Analitzar textos literaris com a actes comunicatius
Extraure les característiques dels gèneres literaris
Analitzar els elements bàsics de la narrativa
Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç de segle XX
Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, noucentisme
i avantguardisme
Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València
del primer terç de segle XX
Seguir les pautes bàsiques del procés d’escriptura
Redactar un autoretrat
Analitzar els elements de la comunicació
Explicar el significat de diferents textos segons els contextos
Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants
Analitzar les diferents variacions lingüístiques
Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
Pronunciar amb correcció
Corregir errades normatives de textos proposats
4.2. Unitat 2
4.2.1. Objectius didàctics
Valorar la importància de la recepció i interpretació literàries
Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic
Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Identificar els principals fets politicosocials del franquisme
Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la
dictadura de Franco
Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili
Valorar i conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des
de la postguerra fins al 1978
Conéixer mecanismes, tradicionals de recerca d’informació les biblioteques
Conéixer i valorar la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana
(XLPCV)
Conéixer els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet
Reflexionar sobre la validesa dels fulls web a Internet
Conéixer fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de Llengua
i Literatura
Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus
principals gèneres discursius i registres

Repassar la separació sil·làbica
Revisar l’ús del guionet
Aprofundir en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs
Revisar algunes particularitats de la 2a conjugació irregular, en els imperfets
Corregir expressions de la causalitat incorrectes
Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
4.2.2 . Criteris d’avaluació
Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models
Identificar la poeticitat d’uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia
Reconéixer figures poètiques en distints textos
Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics
Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats
Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic
Reconéixer l’estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar
aquestes parts en distints fragments teatrals
Identificar a partir dels textos els principals gèneres teatrals
Identificar els principals fets politicosocials del franquisme
Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos
literaris de l’època
Interpretar textos literaris marcats pel tema de l’exili o de la manca de llibertats
Identificar els principals escriptors en la nostra llengua , des de la postguerra fins
al 1978 i determinar els gèneres i els estils de la seua producció literària
Reconéixer alguns cantants i algunes cançons de l’anomenada “Nova cançó”
Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca
d’informació, en una biblioteca
Buscar bibliografia existent sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura
Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
Treballar amb informació de suports informàtics i audiovisuals
Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca a Internet
Conéixer fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de Llengua
i Literatura
Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus
principals gèneres discursius i registres
Repassar la separació sil·làbica i l’ús correcte del guionet en la cadena de
redacció
Corregir mals usos de possessius en el discurs
Revisar algunes particularitats de la 2a conjugació irregular, en els imperfets
Corregir expressions de la causalitat incorrectes
Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
4.3. Unitat 3
4.3.1. Objectius didàctics
Conéixer els principals factors històrics en la configuració i expansió de la
Corona d’Aragó
Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial

Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua
Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
Aproximar-se a l’obra de Ramon Llull
Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat
Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història, a través de
textos
Valorar i conéixer la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la
seua incidència en la nostra comunitat lingüística
Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari,
a l’actualitat
Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema
Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l’ús de les noves fonts d’informació
electròniques
Identificar els conceptes de llengua i dialecte
Conéixer l’origen del valencià
Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua
Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics:
o l’apostrofació i la contracció
o l’oposició RES, CAP, GENS
o els verbs de la segona conjugació
o l’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ
o diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes
4.3.2 . Criteris d’avaluació
Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius
Explicar els fets que configuren la Corona d’Aragó
Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial
Identificar els primers testimonis escrits
Analitzar els textos juridicoadministratius
Analitzar i situar l’obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial
Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments
de textos lul·lians
Reconéixer i identificar la nostra historiografia
Analitzar la funció social de la literatura
Explicar el procés de la transició democràtica
Analitzar el fenomen literari durant l’últim terç de segle XX
Interpretar i valorar la influència dels factors policosocials en la literatura de
l’últim terç de segle XX
Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos
Reconéixer les noves tecnologies
Identificar la caracterització del concepte de dialecte
Explicar l’origen de la nostra llengua
Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua
Aplicar les regles ortogràfiques
Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants
Reconéixer els cultismes,els neologismes i els arcaismes
4.4. Unitat 4

4.4.1. Objectius didàctics
Entendre el pas del món i dels pensaments medievals a les visions humanistes
Conéixer les principals característiques i autors de la prosa religiosa i l’oratòria:
Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda
Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge
Conéixer l’escola satírica valenciana: Jaume Roig i l’Espill
Analitzar l’obra d’Isabel de Villena
Comprendre el concepte de misogínia i la seua evolució en la literatura
Repassar i aplicar la normativa referent a:
- l’accentuació
- verbs de la 2a conjugació
- alguns nexes adversatius
4.4.2 . Criteris d’avaluació
Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels
humanístics
Comentar fragments de textos diversos del període
Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV
Substituir vulgarismes
4.5. Unitat 5
4.5.1. Objectius didàctics
Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca, les seues formes,
gèneres i temes
Diferenciar entre trobadors i joglars
Conéixer la relació de la Corona d’Aragó amb la literatura trobadoresca
Aproximar l’alumnat a alguns textos i autors de la lírica dels trobadoresca
Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi
Estudiar les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March
Reconéixer el tòpic de l’amor en la literatura a través del temps
Estudiar les principals característiques de la poesia de Vicent Andrés Estellés
Facilitar un model general de comentari de textos literaris
Facilitar un model particular de comentari de textos poètics
Reconèixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques
que se n’ocupen
Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats
4.5.2 . Criteris d’avaluació
Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura
medieval peninsular
Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de l’amor
cortés
Identificar el rol diferents de trobadors i joglars
Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d’Aragó
al llarg de l’edat mitjana

4.6. Unitat 6
Discriminar en el panorama poètic medieval, l’època dels certàmens i els tractats
poètics
Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l’occità i el català
Conéixer els principals trets de la poesia de Jordi de Sant Jordi
Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d’Ausiàs March
Identificar els temes principals de l’obra d’Ausiàs March a partir de textos
Identificar el model lingüístic d’Ausiàs March
Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos
Identificar distintes concepcions de la relació amorosa en la literatura, a partir de
textos diferents d’èpoques i tradicions culturals distintes
Reconéixer a partir dels textos les principals línies de la poesia de Vicent Andrés
Estellés
Aplicar el model de comentari de textos, i del comentari de textos poètics, a
partir d’un poema
Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques
que se n’ocupen
Aplicar la normativa sobre l’accent diacrític
Aplicar la normativa sobre la dièresi
Aplicar la normativa sobre l’ús dels pronoms febles EN, HO i HI
Utilitzar de manera correcta els verbs PONDRE, POSAR i derivats, i els
derivats de -SOLDRE
Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques QUÈ i QUE
Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats
4.6.1. Objectius didàctics
Conéixer l’origen i la tradició de la matèria de Bretanya
Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les
novel·les cavalleresques; i entre realitat i ficció
Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín
Descobrir la importància literària de Curial i Güelfa
Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Observar les característiques del Segle d’Or de les nostres lletres
Identificar l’heroi i l’antiheroi al llarg de la història
Reconéixer les línies narratives de la postguerra
Identificar les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda
Aproximar-se al comentari de textos narratius
Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica
Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents
o Les grafies b i v, i les oclusives finals
o La combinació de CI i CD en els pronoms febles
o Els verbs acabats en -METRE i -CEBRE
o L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a
o Reflexió sobre algunes confusions lèxiques
4.6.2 . Criteris d’avaluació
Reconéixer l’origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers

4.7. Unitat 7
Identificar en un text dels trets propis del personatge arquetípic del “cavaller”
Identificar de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc
Reconeéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries
Identificar de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les
novel·les cavalleresques
Reconéixer els principals trets dels relats El Blandín de Cornualla i el Jacob
Xalabín
Reconéixer els principals trets de la novel·la Curial e Güelfa
Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la
seua obra
Reconéixer els principals trets de la novel·la Tirant lo Blanc
Identificar els diferents tractaments respecte de les relacions sentimentals en la
baixa edat mitjana, i comparar-los amb la novel·la Tirant lo Blanc
Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de
València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de
les nostres lletres
Identificar a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del
XV i la importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
Reconéixer els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels
textos
Identificar les principals línies narratives de la postguerra
Reconéixer les principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda
Identificar fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall
trencat
Realitzar un comentari de textos narratius a partir del model proposat
Identificar els principals mecanismes de creació lèxica en una llengua
Revisar i aplicar la normativa de les grafies B i V i les oclusives finals
Revisar i aplicar la normativa respecte de la combinació de CI i CD en els
pronoms febles
Revisar l’ús correcte dels verbs acabats en -METRE i -CEBRE
Revisar i aplicar la normativa respecte de l’ús de les preposicions: com a, per a,
fins a, des de i cap a;
reflexionar sobre algunes confusions lèxiques
4.7.1. Objectius didàctics
Conéixer les causes de la Decadència social i literària als Regnes de la Corona
d’Aragó
Reconéixer el valor de l’obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista
Conéixer l’evolució de la literatura culta durant el Renaixement,
el Barroc i el Neoclassicisme
Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura
popular
Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges
Comprendre l’obra assagística de Joan Fuster en el seu context
Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació
Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes

Identificar els diversos tipus d’oracions
Identificar els diversos tipus de complements
Repassar i aplicar la normativa: referent a:
- les grafies les grafies finals C i G i CU, QU i K
- l’ús de la preposició a i el CD
- els límits de la velarització
- les preposicions A /EN amb valor locatiu
- algunes expressions genuïnes amb preposicions
4.7.2 . Criteris d’avaluació
Construir i interpretar taules cronològiques
Comentar fragments de textos del període
Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII
Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, Barroc i
Neoclassicisme
Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo
Identificar l’estil i les preocupacions fusterians a partir de textos breus
Ressenyar obres llegides
Identificar oracions i sintagmes
Analitzar oracions simples
Corregir errors normatius
Aplicar correctament la normativa gramatical
4.8. Unitat 8
4.8.1. Objectius didàctics
Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional
Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies
religioses
Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé
Torres i la cort de Germana de Foix
Conéixer l’evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII
Aproximar al tòpic literari del “graciós en teatre”
Comprendre i valorar l’evolució del teatre fins els anys 60 del segle XX
Conéixer i valorar l’obra de Rodolf Sirera
Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals
Elaborar un comentari de text teatral, a partir de la tècnica
Conéixer les 3 propietats dels textos: l’adequació, la coherència i la cohesió
Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos
Repassar i aplicar la normativa: referent a:
- les grafies Z, S, SS, C i Ç
- la concordança del participi amb el CD
- els verbs en -ÉIXER
- les preposicions A /EN amb valor temporal
- algunes locucions adverbials
4.8.2 . Criteris d’avaluació
Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional

4.9. Unitat 9
Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o
de síntesi
Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià
Identificar el llenguatge culte i les influències d’altres literatures en les mostres
de teatre valencià en època moderna
Identificar el llenguatge col·loquial i vulgar del teatre popular del barroc, i els
seus referents parodiats
Identificar els distints tipus de “graciós” a partir de models textuals
Representar escènicament fragments d’obres importants de la tradició teatral
Representar algun fragment de l’obra de Rodolf Sirera
Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments
teatrals i d’escrits teòrics
Elaborar un comentari teatral a partir d’un model
Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals
Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i/o la
impersonalització
Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
Corregir errades normatives de textos proposats
Traduir correctament els textos proposats
4.9.1. Objectius didàctics
Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol
Conéixer el fenomen de la Renaixença i la seua relació amb el moviment
romàntic
Identificar els models lingüístics de la Renaixença
Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença
Conéixer el renaixement novel·lístic durant el segle XIX i els principals corrents
narratius del moment
Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX
Identificar el tòpic de l’enyor a través del temps
Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i
experimentalistes del segle XX
Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària
Identificar les funcions d’escriptura dels processadors de textos
Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i la seua aplicació a la nostra
comunitat lingüística
Repassar i aplicar la normativa: referent a:
o l’ortografia de les consonants palatals
o els adverbis en -MENT
o la tercera conjugació
o els adverbis i preposicions de localització vertical: BAIX, DALT,
AMUNT, AVALL, SOBRE SOTA, DAMUNT, DAVALL
o la detecció de castellanismes per la fonètica i la forma
4.9.2 . Criteris d’avaluació
Construir i interpretar taules cronològiques

Comentar fragments de textos del període
Identificar els elements definitoris del nou canvi d’actitud que la Renaixença
mostra respecte de la llengua i la identitat del poble
Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença
Diferenciar els diversos tipus de novel·la del segle XIX
Identificar les característiques del sainet
Identificar les característiques del teatre culte
Destriar els vulgarismes i castellanismes dels textos populistes del segle XIX
Identificar el tòpic de l’ubi sunt en textos proposats
Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes
textuals d’alguns autors del segle XX
Corregir i reescriure textos
Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic
Corregir errades gramaticals
Aplicar correctament la normativa lingüística

5. Metodologia educativa
Les metodologies educatives són eines per a la reflexió i l’anàlisi, una indagació teòrica
i pràctica per a proporcionar criteris i pautes d’actuació del docent. Però qualsevol
sistema, també els enfocaments constructivistes que tanta repercussió han tingut fins
ara, no constitueix, i ja ho avançava el 1991 un dels especialistes més autoritzats de la
reforma d’aleshores, César Coll, una metodologia ideal i tancada, infal·lible o
inapel·lable. Al cap i a la fi, la preeminència de la memòria i de les activitats
considerades «tradicionals o academicistes» o l’entronització exclusiva de la intuïció i
de les activitats etiquetades com a «progressistes o activistes», no són, intrínsecament i
exclusivament, ni bones ni dolentes, depenen de la seua adequació a la situació
educativa real que, com ja hem dit, és a les mans del professorat.
5.1. Principis metodològics de l’etapa
Una referència, tot i que breu, a dos dels factors que han impulsat i justifiquen la intensa
renovació pedagògica proposada en les darreres dècades del segle XX servirà com a
introducció a la descripció del model educatiu que inspira el projecte Batec, de
Bromera, per a Batxillerat.
Ens referim, en primer lloc, als estudis de psicologia cognitiva aplicats a
l’educació, que coincideixen a destacar que l’aprenentatge no es garanteix solament
amb la transmissió i recepció/reproducció de la informació, sinó que implica
necessàriament una personalització dels sabers mitjançant un veritable procés de
construcció i reconstrucció del coneixement per part de l’alumne. La intervenció
pedagògica consisteix, doncs, a modificar l’estructura cognitiva de l’alumnat mitjançant
un procés d’equilibri inicial, desequilibri posterior i reequilibri final.
En segon lloc, cal fer esment de les transformacions que determinen el pas de la
societat industrial a la societat de la informació, caracteritzada, aquesta última, per la
proliferació dels mitjans de comunicació i l’accessibilitat il·limitada a la informació
indiscriminada, però reticent encara a potenciar l’esperit crític en el seu ús.
Des d’aquests nous paràmetres, el model educatiu ha deixat de tenir com a
objectiu últim l’acumulació de coneixements i s’enfoca ara a potenciar la capacitat de
processar actes i experiències per a integrar-los en l’esquema cognitiu. El nou
plantejament metodològic de l’educació en general i de l’aprenentatge en particular pren
com a punt de partida el fet evident de la disponibilitat de què cal aprendre, però
incideix i s’orienta decisivament cap a com s’aprén, amb l’objectiu prioritari de fer
comprendre, integrar i donar sentit als nous coneixements que incorpora l’individu en el
procés educatiu.
La renovació pedagògica iniciada a mitjan segle XX va cristal·litzar en el mètode
conductista de l’aprenentatge, que proposava l’assimilació dels coneixements per
acumulació, basant-se en les lleis de l’associació (contigüitat, similitud i contrast),
potenciava les tècniques d’estudi orientades a facilitar la memorització i posava l’èmfasi
en com estudiar.
La revisió dels plantejaments didàctics s’ha accelerat en les últimes dècades i ha
propiciat la formulació de nous models d’aprenentatge, entre els quals destaquen el
model d’aprenentatge significatiu d’Ausubel, el de l’aprenentatge generatiu de Wittrock
o el dinàmic de Dilts i Epstein. Aquests contribueixen, des de perspectives diverses, a
explicar el procés complex d’aprendre a aprendre i participen de la teoria
constructivista del coneixement. Si, segons el model tradicional, l’ensenyament

s’entenia com a producte i s’ocupava quasi exclusivament de què, des el model
constructivista l’ensenyament es concep com a procés i incideix en com aprendre.
L’aplicació de les estratègies o tècniques d’aprenentatge ocupen en aquest nou
context la posició preeminent ja que articulen la construcció dels nous coneixements en
estructures cognitives a partir de la capacitat de transformació, manipulació i apropiació
de la informació. És l’alumne qui aprén, atés que només ell té accés a la pròpia
experiència que, per mitjà de l’aprenentatge, es traduirà significativament en termes de
comportament.
Des d’aquesta perspectiva, l’aprenentatge significatiu se’ns presenta:
centrat en l’alumne, en qui pretén provocar la curiositat, potenciar l’evolució
d’acord amb els seus interessos particulars i fer-lo conscient del canvi
constant a què estan sotmeses les estructures cognitives,
organitzat a partir dels elements d’informació relacionats per una
característica conceptual comuna,
articulat a partir dels coneixements previs de l’alumne,
orientat a elaborar estructures sòlides i estables de coneixements,
interessat a fomentar una actitud flexible que permeta el canvi davant una
nova informació significativa,
enfocat cap a l’aprehensió de les idees fonamentals de la informació i la
memorització comprensiva,
dirigit a renovar els mecanismes mentals reforçant-los o qüestionant-los.
abocat a arbitrar estratègies encaminades a resoldre la pregunta com
ensenyar a aprendre dins un procés sotmés a l’autoavaluació tant del
professorat com de l’alumnat.
Des del constructivisme, l’alumne/a protagonitza l’aprenentatge significatiu de
coneixements que ja han estat socialment construïts i que constitueixen el patrimoni
cultural de la societat on viu i des d’on aprendre un corpus de continguts implica
atribuir-li un significat i construir-ne una representació pròpia i personal.
5.2. La funció del professorat
El model d’ensenyament constructivista demana que la instrucció vaja encaminada a fer
conscient l’alumnat del seu procés d’aprenentatge. Aquesta exigència metodològica
implica el professorat i el responsabilitza de l’elecció de les estratègies d’ensenyament
que han d’influir en els processos d’aprenentatge de l’alumne/a Perquè aquest objectiu
s’acomplisca, les estratègies d’aprenentatge han de ser adequades i contextualitzades, és
a dir, adaptades a cada tipus de contingut i grau d’aprofundiment previst, d’una banda, i
adaptades també a les capacitats cognitives de l’aprenent, als coneixements previs, al
temps disponible per a la tasca, etc.
L’aplicació adequada d’estratègies d’aprenentatge desperta en l’alumne la
percepció de la pròpia capacitat per a emprar eficaçment les habilitats cognitives i
influeix positivament en l’aprenentatge i en la construcció del coneixement. Però,
aquesta instrucció haurà de ser directa, informativa de què cal fer i explicativa de per
què cal fer-ho. La instrucció directa implica:
Organitzar el material didàctic seqüencialment.
Presentar el material en petits passos, clars i diferenciats, des de les idees
generals a les particulars.

Presentar exemples susceptibles de ser analitzats, interpretats i, fins i tot,
imitats, si es pretén estimular la creativitat comunicativa.
Aportar explicacions convincents per als punts difícils, que puguen provocar
desequilibri cognitiu.
Fer de monitor en el progrés de l’alumne i modelar les seues habilitats. És a
dir, generar, aplicar i regular estratègies d’ensenyament que desplacen
gradualment la responsabilitat de l’aprenentatge cap a l’alumne.
D’altra banda, el professorat de llengües, en el nostre cas el de Valencià:
Llengua i Literatura, té en el Batxillerat el text «com unitat d’estudi i de coneixement»
on aplicar les estratègies educatives, i compta amb l’experiència i familiaritat amb els
textos que l’alumnat ha assolit durant l’ESO.
Aquest fet suposa un desafiament i un descans. És un desafiament, perquè, del
seu encert en l’elecció d’aquests textos i de la documentació i entusiasme que pose en el
seu tractament amb l’alumnat, en dependrà, en gran mesura, l’èxit, el progrés de la
classe i la pròpia satisfacció personal.
D’altra banda, se suposa que aquesta etapa és un descans enfront de l’anterior,
perquè l’alumnat, bastant entrenats ja en les tècniques d’escoltar, parlar, llegir i escriure,
pot donar un gran joc en el comentari de tot tipus de textos i, per la seua maduresa, les
seues produccions escrites poden ser de més valor i interés. Aquesta maduresa pot
suposar també una major comunicació, una major vivència conjunta de la cultura i de la
mateixa tasca educativa entre docents i discents.
El professor o la professora de Valencià: Llengua i Literatura en el Batxillerat
pot, amb més facilitat que en l’etapa anterior, introduir en la discussió de la classe dades
i qüestions sobre la literatura universal, el cinema o el teatre, que estimulen l’opinió de
l’alumnat: temes com les adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries, el paper del
teatre en la vida social contemporània o l’actualització dels clàssics i sobre la resta de
textos i la seua incidència en la vida social.
L’exercici sistematitzat de l’assaig per escrit sobre assumptes d’interés social i
cultural, i la discussió raonada en l’aula, a més de vitalitzar la classe per a donar cabuda
al contrast d’opinions, milloraran notablement la capacitat d’expressió oral i escrita de
l’alumnat, que, d’altra banda, en necessitar expressar-se en públic sense timidesa i amb
serenitat i fermesa, i en haver d’obligar-se a escoltar i a respectar en el mitjà acadèmic,
adquirirà aquests hàbits com una constant en la seua vida.
En conclusió, el projecte Bromera.txt proposa els materials adients per a una
instrucció adequada que provoque situacions d’interacció i intercanvi alumnesprofessors
i alumnes-alumnes basades en seqüències d’ensenyament-aprenentatge
guiades i cooperatives. Uns materials alhora integradors, flexibles i engrescadors que
permeten el desenvolupament acadèmic dels continguts conceptuals, procedimentals i
actitudinals des d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge significatives i autoregulades
tant pels professors com pels alumnes.
5.3. Enfocament metodològic de l’àrea
El tractament d’aquesta matèria en una etapa en què, pel fet de pertànyer a l’Educació
Secundària, centra el seu treball sobre «tècniques, mètodes i procediments» adverteix el
professorat que ha canviat l’orientació que abans se li donava. Si en l’ESO els objectius
eren «escoltar, parlar, llegir i escriure», en el Batxillerat són «parlar millor i escriure
millor per a pensar millor». I la clau d’açò es troba, continuant el procés iniciat en
l’etapa anterior, en ampliar l’exercici de la lectura, l’anàlisi, la interpretació i la
valoració de textos.

Com ja hem dit, l’explicació i el comentari de textos ha de ser el marc
d’actuació, i sobre aquest, el professorat tractarà d’educar la sensibilitat, promoure la
creativitat i afavorir el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives. Però açò no
ens pot fer oblidar que els nuclis de continguts de la matèria han d’unir estretament el
context històric, el text literari, els usos de la llengua i l’anàlisi reflexiva sobre aquesta.
Es tracta, doncs, d’un tractament integrat, que aconsella que l’estudi de la llengua es
faça principalment en els textos, i l’estudi de la literatura servisca per a la consolidació
de la competència lingüística.
L’estudi de la literatura, com ja hem dit, se centrarà en la lectura i l’anàlisi de les
obres representatives del nostre patrimoni literari i ha d’incloure la seua consideració
com a fenomen comunicatiu, com a producte estètic i com a fet cultural històric
relacionat amb uns altres factors. Abordarà, també, la selecció, lectura i interpretació
dels textos. Al mateix temps, cal insistir en la necessitat de desenvolupar la creació
textual tenint com a suport les formes literàries bàsiques (narració, poema, teatre,
assaig), juntament amb els subgèneres més importants i els components de cadascuna.
Els dos cursos del Batxillerat suposen l’última etapa en la preparació guiada
d’una part considerable del col·lectiu estudiantil cap a una competència comunicativa
òptima o, si més no, suficient per a desenvolupar autònomament la seua vida personal i
professional futura.
Per a saber adequar les formes lingüístiques al tipus de text o de discurs que s’ha
de produir, l’escriptor o el parlant s’han de trobar en situacions d’ús que les demanen.
Per aquest motiu el projecte Bromera.txt proposa –a més d’una metodologia basada en
la definició i l’anàlisi– l’ús, la manipulació, la constatació dels efectes d’aquesta
manipulació, l’observació de regularitats, la utilització de procediments de recerca
diversos a fi de descobrir tant els aspectes sistemàtics com les diferències segons els
usos.
En el procés intel·lectual que l’alumne haurà de desenvolupar al llarg dels dos
cursos del Batxillerat jugarà un paper molt important la utilització estratègica de les
habilitats cognitives i dels procediments d’aprenentatge. El projecte Bromera.txt integra
una àmplia gamma de materials didàctics orientats a desenvolupar estratègies
d’aprenentatge de complexitat diversa que tot seguit classificarem a grans trets:
a) Estratègies de repetició, caracteritzades per un nivell mínim d’elaboració
personal de la informació o del contingut que cal aprendre. En aquesta etapa
seran un simple auxiliar en l’aplicació de les estratègies de gestió i de
regulació.
b) Estratègies de gestió, que comporten connexions entre els coneixements
que l’aprenent ja té elaborats i la informació que ha d’incorporar a la seua
estructura cognitiva. Possibiliten un tractament més o menys autònom i
personalitzat dels materials d’aprenentatge mitjançant la utilització
intencional i contextualitzada del resum, el subratllat, els esquemes…
c) Estratègies de regulació, que, basades en l’autocontrol sobre l’acció
d’aprendre, comporten planificació i avaluació del propi procés
d’aprenentatge i es concreten en els projectes de treball. L’avaluació es
converteix en una nova planificació i l’aprenentatge esdevé un procés
dinàmic i autoregulat que es va perfeccionant en cada nova etapa.
La plena autoregulació de l’aprenentatge esdevé l’actitud i la capacitat ideals que
s’han d’anar fomentant progressivament, ja que entre estratègies de regulació i
aprenentatge significatiu s’estableix una relació de causació biunívoca indestriable.
El projecte Bromera.txt fomenta des dels seus materials per a Batxillerat
l’aplicació d’aquests tres tipus d’estratègies d’aprenentatge, a primera vista dicotòmics,

però que han de formar part d’un procés continu i inclusiu orientat a regular la pròpia
acció, a conéixer i a saber utilitzar tècniques i procediments concrets en el context d’una
orientació metodològica que cedisca progressivament el control de l’aprenentatge a
l’aprenent.
6. Característiques psicològiques de l’alumnat
6.1. Adolescència i evolució
És durant la joventut que l’evolució, és a dir, el procés que segueix una persona per a
desplegar les seues capacitats i posar-les en funcionament, pren un ritme especialment
accelerat i rellevant. Perquè l’evolució siga possible, cal, no obstant això, que es posen
en marxa quatre mecanismes evolutius bàsics: creixement, maduració, desenvolupament
i aprenentatge.
Tot i que els dos primers –creixement i maduració– són determinats per la
biologia, i en els dos darrers –desenvolupament i aprenentatge–, hi influeixen elements
de caràcter psicològic, cal recordar que tots quatre són interdependents.
La maduració i el creixement tenen en la pubertat un punt d’inflexió àlgid que
coincideix amb el desenvolupament fisiològic dels òrgans sexuals, del sistema nerviós
central i dels canvis qualitatius i quantitatius en l’estructura i la funció cel·lulars.
El desenvolupament, entés com a procés que orienta l’individu a la conducta
conscient i a la vida autoregulada, es veu influït pel nivell de maduració assolit i inclou
dos aspectes íntimament relacionats:
a) La formació de les funcions psicològiques superiors: la motricitat voluntària,
les funcions cognitives (percepció, atenció, memòria, representació,
formació de conceptes i creativitat) i el llenguatge verbal, element bàsic de
comunicació i formació del pensament.
b) L’organització de l’activitat en relació amb un fi determinat, capacitat
gràcies a la qual la persona pot preveure els esdeveniments, avançar-s’hi,
modificar-los i actuar segons els seus interessos i aficions a fi de decidir el
seu futur.
Desenvolupament i aprenentatge apareixen estretament relacionats des del moment que
definim l’aprenentatge com a procés continuat de construcció i millora d’una teoria
personal, és a dir, d’una estructura interpretativa del món i guia particular de pensament
i actuació individuals.
L’aprenentatge escolar participa d’aquest procés que, ben entés, es prolonga al llarg de
tota la vida, tot inserint-lo en uns determinats sabers culturals i oferint uns coneixements
específics essencials en la construcció de la teoria personal pròpia de cada individu.
Així, doncs, en l’evolució d’una persona participen l’herència i l’entorn, és a dir, els
gens (les estructures anatòmiques i funcionals en forma de capacitats) i l’experiència
(l’aprenentatge que propicia l’adquisició dels trets característics que configuren una
realitat sociocultural determinada).
6.2. Adolescència o transformació psicològica
L’etapa del desenvolupament humà que denominem adolescència s’inicia amb la
pubertat, però aquesta no és un tot monolític. En aquest sentit, si fins ara els nostres
alumnes han estat immersos en, l’anomenada per alguns psicòlegs, «adolescència

puberal o estadi de la inquietud puberal», els receptors del Batxillerat s’inclourien dins
de l’estadi conegut com «adolescència o entusiasme juvenil».
L’adolescència, en general, comporta un seguit de canvis que afecten l’individu en la
seua globalitat i la transformació psicològica dels nivells cognitiu i emocional
(adolescència) és tan important com la fisiològica (pubertat).
Tots aquests canvis psicològics de l’adolescència es manifesten fonamentalment en:
La integració d’una imatge corporal nova (possiblement en conflicte amb els
cànons esteticoeconòmics de la societat) que comportarà un esforç
especialment difícil en aquesta edat.
La recerca d’una identitat personal, que implica una autodefinició de la
persona davant d’ella mateixa i davant de l’entorn social i cultural, en relació
amb un sistema de valors determinat.
La importància de les relacions amb el grup d’iguals (amics, companys) que
arriba a relegar, tot i que aleatòriament, a un segon terme les relacions
familiars.
L’aprenentatge del rol social dins d’un procés d’autodefinició que configura
l’adolescent com un individu independent capacitat per a incorporar-se a la
societat adulta.
63. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental
La transformació psicològica comporta també una reestructuració de les capacitats
cognitives de gran rellevància per a l’aprenentatge escolar. Els canvis en l’estructura i el
procés de pensament associats a l’adolescència s’encaminen al desenvolupament
complet de la intel·ligència, amb la consegüent posada en funcionament d’unes
habilitats cognitives que són imprescindibles per a assolir un pensament autoregulat,
independent de les contingències ambientals immediates. Aquest tipus de pensament és
el que Piaget ha anomenat pensament formal, i al qual ens referim sovint amb el terme
de pensament abstracte o científic.
Segons Piaget –que formulà la primera gran teoria coherent i sistemàtica sobre el
desenvolupament cognitiu humà–, el pensament formal és una intel·ligència general,
transferible a qualsevol tipus de situació, que consisteix bàsicament en l’aplicació del
mètode hipoteticodeductiu a la resolució de tota mena de problemes sobre la base dels
tres trets funcionals que el caracteritzen (fer hipòtesis, comprovar hipòtesis i conéixer
per mitjà del llenguatge).
Treballs posteriors han objectat que la teoria piagetiana descriu el pensament formal
com una construcció general i universal i el defineixen, contràriament, com un conjunt
de components i habilitats concretes, adquirides separadament i molt relacionades amb
la instrucció en àrees de coneixement específiques. Partint d’aquest supòsit, el
desenvolupament de les habilitats cognitives de l’alumne, que en el procés educatiu
l’han de conduir cap al pensament formal, suposa un dels reptes més complicats amb
què ha d’enfrontar-se el professorat de secundària.
6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del
currículum
El marc curricular del Batxillerat aplica, en part, les teories de la psicologia evolutiva i
de l’educació segons el model sociocultural a l’hora de definir els objectius de
l’ensenyament i l’aprenentatge. Així, parteix de la base que l’aprenentatge escolar ha de
provocar el desenvolupament dels alumnes implicats, de tal manera que l’assimilació

correcta dels continguts escolars siga capaç de propiciar canvis en l’estructura profunda
del pensament.
En aquest procés, els mediadors que arbitren el desenvolupament i l’aprenentatge són:
Les eines materials, que amplien les pròpies possibilitats.
El llenguatge, l’eina psicològica o instrument de tipus simbòlic per
excel·lència, que fa possible la comunicació i crea noves estructures i formes
de pensament.
En el projecte Batec de Bromera corresponent a aquesta etapa, es desenvolupen els
processos cognitius basats tant en la inducció com en la deducció. I s’hi aplica una
metodologia diversa basada, d’una banda, en la instrucció directa i l’exposició verbal de
la informació, i de l’altra, centrada en l’experimentació i la praxi.
L’equilibri que proposa el marc curricular en el tractament i valoració dels continguts
conceptuals i procedimentals caldrà situar-lo sempre en relació amb el nivell evolutiu de
l’alumnat. Però açò no vol dir que s’haja de dependre’n totalment, sinó per a saber d’on
hem de partir per a conduir-lo cap a l’adquisició plena del pensament formal. També
hem de tenir en compte que, en alguns casos, l’estadi del pensament concret
possiblement no s’haja superat totalment, circumstància que aconsellaria la necessitat de
continuar aplicant determinats suports icònics o físics i una metodologia més inductiva
que no deductiva.
En conclusió, la doble naturalesa dels continguts conceptuals i procedimentals en el
currículum del Batxillerat, i les característiques del pensament formal –encara incipient
en l’adolescència– aconsellen una intervenció educativa que combine les activitats
pràctiques –de fonament metodològic inductiu– amb la instrucció verbal –articulada en
exposicions teòriques que propicien la reflexió de caire deductiu–, sense perdre de vista
en cap moment que l’objectiu final d’aquesta etapa postobligatòria consisteix a
desenvolupar al màxim la reflexió i la deducció.
Tenint en compte aquestes consideracions, s’ha desenvolupat des de Bromera.txt el
Projecte curricular de l’àrea Valencià: Llengua i Literatura per a l’etapa d’educació
secundària postobligatòria o Batxillerat.
1R TRIMESTRE
UNITAT
1
PROGRAMACIÓ VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA 1R BATXILLERAT CURS 2011
HISTÒRIA DE LA
LITERATURA
TÈCNIQUES DE
TREBALL
LLENGUA I CONTEXT NORMATIV
La prosa medieval Recerca
La comunicació
Obertura de
d’informació Funcions del llenguatge L’article
La XLPV La llengua com a sistema Alguns inde
bastant.
Verbs irregu
Nexes: i i o.
Els derivats

2N TRIME
3R TRIMESTRE
2
3
4
5
6
7
Entre el medievalisme i els
nous temps
Dels trobadors a Ausiàs
March
Àmbits d’ús, gèneres
discursius i registres
lingüístics.
Anàlisi poètica Els dialectes geogràfics
Caracterització del valencià
L’origen del valencià
La narrativa de cavallers Fonologia
Morfologia
Renaixement, Barroc i
neoclassicisme.
Comentari de
teatre
La tradició teatral Comentari de
narrativa
La Renaixença Textos crítics:
ressenya i
dissertació.
Nivells i disciplines
lingüístics.
La formació i la creació de
paraules.
La separació
Els possessi
numerals.
L’imperfet e
Formes verb
–am i –au.
Incorreccion
causalitat.
Composició
Geminacion
contracció.
Res, gens i c
Segona conj
Perquè, per
Cultismes, n
arcaismes.
L’accentuac
L’article neu
Els verbs clo
Partícules ad
Vulgarismes
L’accent dia
La dièresi.
Els pronoms
hi.
Els verbs po
acabats en –
Que i què.
Coherència
derivats.
b/v, -b/-p, -t
Pronoms feb
Verbs acaba
cebre.
Com a , per
i cap a.
Semblants p
Sintaxi -c/-g, cu/-qu
El CD i la pr
Verbs velari
Les preposic
locatives.
Expressions
preposicions

8 Primer terç del s. XX Propietats textuals.
Modalització i
impersonalització.
9 La literatura de postguerra Sociolingüística.
Contacte de llengües .
Actituds lingüístiques.
Z, s, ss, c, ç.
El CD i el pa
Verbs acaba
Les preposic
temporals.
Locucions a
Grafies pala
Adverbis en
Els verbs de
conjugació.
Preposicions
la localitzac
Coherència

UNITAT 1. Primers batecs
OBJECTIUS DIDÀCTICS
– Reflexionar entorn del concepte literatura
– Reconéixer l’especificitat de l’acte comunicatiu literari
– Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la
història
– Interpretar els elements bàsics de la narrativa
– Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç del segle XX
– Identificar la producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i
l’avantguardisme
– Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i
literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil
– Interpretar les fases bàsiques del procés d’escriptura i aprendre a utilitzar-les
– Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions
– Reflexionar sobre el concepte de variació lingüística
– Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:
– les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià
– l’ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou
– el present i les formes no personals dels principals verbs irregulars
– les conjuncions i i o
– els derivats cultes
CONTINGUTS
B 1. Conceptes
11. Aproximació al concepte de literatura

12. L’especificitat de l’acte comunicatiu literari
13. Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història
14. Els elements bàsics de la narrativa
– Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç del segle XX
– La producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i
l’avantguardisme
– Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la
València del segle XX fins a la Guerra Civil
– Les fases bàsiques del procés d’escriptura
– El concepte de comunicació i les funcions comunicatives
– Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del
valencià
– L’ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou
– El present i les formes no personals dels principals verbs irregulars
– Les conjuncions i i o
– Els derivats cultes
B 2. Procediments
23. Identificació de l’especificitat literària i les seues diferents mostres
15. Reconeixement de l’especificitat de l’acte comunicatiu literari
16. Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història
17. Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa
– Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç del segle XX
– Reconeixement de les mostres literàries del modernisme, el noucentisme i
l’avantguardisme
– Reconeixement dels autors i els moviments literaris més emblemàtics de la
València del segle XX fins a la Guerra Civil
– Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d’escriptura
– Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions
– Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià
– Repàs dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou
– Repàs del present i les formes no personals dels principals verbs irregulars
– L’ús de les conjuncions i i o
– Formació dels derivats cultes
B 3. Actituds
Valoració de la literatura i anàlisi del concepte
Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora
Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu
Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història
Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa
Valoració de l’esforç normalitzador en el primer terç de segle XX
Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, el noucentisme i
l’avantguardisme
Anàlisi i valoració de l’esforç dels intel·lectuals valencians en els primers anys
del segle XX
Valoració de l’escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i millorar
Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals

Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les
llengües
Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Explicar el concepte de literatura
Analitzar textos literaris com a actes comunicatius
Extraure les característiques dels gèneres literaris
Analitzar els elements bàsics de la narrativa
Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç del segle XX
Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, el
noucentisme i l’avantguardisme
Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València
del primer terç del segle XX
Seguir les pautes bàsiques del procés d’escriptura
Redactar un autoretrat
Analitzar els elements de la comunicació
Explicar el significat de diferents textos segons els contextos
Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants
Analitzar les diferents variacions lingüístiques
11. Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
12. Pronunciar amb correcció
13. Corregir errades normatives en textos proposats
UNITAT 2. Del batec a la paraula
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Valorar la importància de la recepció i la interpretació literàries
Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic
Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Identificar els fets politicosocials més importants del franquisme
Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la
dictadura de Franco
Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili
Conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de la
postguerra fins al 1978, i valorar-los
Conéixer mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques
Conéixer la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) i
valorar-la
Conéixer els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet
Reflexionar sobre la validesa dels webs
Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura
Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els
principals gèneres discursius i registres que hi ha
Repassar la separació sil·làbica

Revisar l’ús del guionet
Aprofundir en el bon ús dels possessius en el discurs
Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona
conjugació
Corregir expressions de la causalitat incorrectes
Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
CONTINGUTS
B 1. Conceptes
La recepció i la interpretació literàries
Elements bàsics del gènere poètic
Especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Acostament als principals fets politicosocials del franquisme
Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco
La producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili
Autors significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978
Els mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques
La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
Els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet
Llocs web útils de Llengua i Literatura
Els àmbits d’ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres
La separació sil·làbica
L’ús del guionet
Els possessius en el discurs
Particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona conjugació
Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes
Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
Composició de mots
B 2. Procediments
Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de
versions de textos poètics i teatrals
Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic per mitjà
de textos
Identificació de les figures poètiques principals
Interpretació dels esquemes mètrics principals de la nostra tradició poètica
Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a
espectacle per mitjà de textos
Identificació dels fets politicosocials més importants del franquisme
Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la
dictadura de Franco mitjançant textos literaris i expositius
Identificació d’alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de
la postguerra fins al 1978
Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d’informació a les
biblioteques

Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana
(XLPCV)
Identificació dels nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet
Identificació de webs útils per al desenvolupament del temari de l’assignatura
Distinció dels diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els
principals gèneres discursius i registres que hi ha
Repàs de la separació sil·làbica
Revisió de l’ús del guionet
Aprofundiment en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs
Revisió d’algunes particularitats de la conjugació irregular
Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes
Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
B 3. Actituds
Valoració de la importància de la recepció i la interpretació literàries
Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció
estètica de la poesia
Valoració del treball col·lectiu dels muntatges teatrals i de l’organització
necessària per arribar a l’espectacle
Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de
valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme
Anàlisi i valoració de l’esforç, a l’exili i a la clandestinitat, de la producció
cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco
Anàlisi i valoració dels protagonistes més importants de la represa literària
durant el franquisme
Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i
del canvi del règim totalitari de Franco
Valoració de les biblioteques com a centre d’emmagatzematge del saber
Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat
Valenciana (XLPCV)
Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca per Internet
Anàlisi i valoració del bon ús dels webs
Valoració de la utilitat d’algun web per al desenvolupament del temari de
Llengua i Literatura
Valoració de la diversitat lingüística en diferents àmbits, gèneres i registres de
llengua
Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística, tant pel que fa a
l’ortografia, la morfosintaxi o el lèxic
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models
Identificar la poeticitat d’uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia
Reconéixer figures poètiques en diferents textos
Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics

Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats
Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic
Reconéixer l’estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar
aquestes parts en fragments teatrals
Identificar a partir dels textos els gèneres teatrals més importants
Identificar els fets politicosocials cabdals del franquisme
Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos
literaris de l’època
Interpretar textos literaris marcats pel tema de l’exili o de la manca de llibertats
Identificar els escriptors més importants en la nostra llengua des de la postguerra
fins al 1978 i determinar els gèneres i els estils que conrearen
Reconéixer cantants i cançons de l’anomenada Nova Cançó
Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca
d’informació, en una biblioteca
Cercar bibliografia sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura Pública de la
Comunitat Valenciana (XLPCV)
Treballar informació per mitjà de suports informàtics i audiovisuals
Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca per Internet
Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura
Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els
principals gèneres discursius i registres que hi ha
Repassar la separació sil·làbica i l’ús correcte del guionet en la cadena de
redacció
Corregir mals usos dels possessius en el discurs
Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona
conjugació
Corregir expressions incorrectes de causalitat
Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
UNITAT 3. Primeres paraules
OBJECTIUS DIDÀCTICS
24. Conéixer els factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la
Corona d’Aragó
21. Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial
22. Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua
23. Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
24. Aproximar-se a l’obra de Ramon Llull
25. Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat
26. Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història per mitjà de
textos
27. Valorar i conéixer la situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la
seua incidència en la nostra comunitat lingüística
28. Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari
en l’actualitat
29. Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema

30. Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l’ús de les noves fonts d’informació
electròniques
31. Identificar els conceptes de llengua i dialecte
32. Conéixer l’origen del valencià
33. Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua
34. Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics:
35. l’apostrofació i la contracció
36. l’oposició res, cap i gens
37. els verbs de la segona conjugació
38. l’oposició perquè, per què i per a què
39. diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes
CONTINGUTS
B 1. Conceptes
25. Els factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la Corona
d’Aragó
40. La funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial
41. Els primers textos escrits en la nostra llengua
42. La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
43. L’obra de Ramon Llull
44. Les quatre cròniques i la seua funcionalitat
45. La funció social de la literatura al llarg de la història a través de textos
46. La situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua incidència en
la nostra comunitat lingüística
47. Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en
l’actualitat
48. Els conceptes de subratllat, resum i esquema
49. Les noves fonts d’informació electròniques
50. Els conceptes de llengua i dialecte
51. L’origen del valencià
52. La variació dialectal de la nostra llengua
53. Aprofundiment en l’apostrofació i la contracció
54. L’oposició res, cap i gens
55. Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació
56. L’oposició perquè, per què i per a què
57. Els conceptes de cultisme, neologisme i arcaisme
B 2. Procediments
Interpretació i construcció de taules cronològiques
Interpretació de mapes històrics
26. Identificació dels factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la
Corona d’Aragó
58. Reconeixement de l’estàndard de la Cancelleria Reial
59. Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua
60. Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
61. Reconeixement i interpretació de l’obra de Ramon Llull per mitjà de fragments
de textos escollits

62. Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de
fragments de textos escollits
63. Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història mitjançant
textos
64. Identificació de la situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua
incidència en la nostra comunitat lingüística
65. Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat
literari en l’actualitat
66. Ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema
67. Ús de les noves fonts d’informació electròniques
68. Identificació de la llengua i els dialectes mitjançant situacions concretes
69. Reconeixement de l’origen del valencià
70. Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua
71. Repàs de l’apostrofació i la contracció
72. Repàs de l’oposició res, cap i gens
73. Repàs dels verbs de la segona conjugació
74. Repàs de l’oposició perquè, per què i per a què
Ús i formació de cultismes, neologismes i arcaismes
B 3. Actituds
Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d’Aragó i la seua expansió
Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial
Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua
75. Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
76. Anàlisi i valoració de l’obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial
77. Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la funcionalitat que les justifica
78. Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura
79. Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la
seua incidència en la nostra comunitat lingüística
80. Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del
mercat literari en l’actualitat
81. Anàlisi i valoració de la influència de l’esforç privat i l’institucional en el nostre
redreçament literari
82. Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l’esquema
83. Anàlisi i valoració de les noves fonts d’informació electròniques
84. Anàlisi i valoració de l’oposició llengua i dialecte
85. Anàlisi i valoració de l’origen del valencià
86. Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua
Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius
Explicar els fets que configuraren la Corona d’Aragó
Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial
Identificar els primers testimonis escrits
Analitzar els textos juridicoadministratius
Analitzar i situar l’obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial

Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments
de textos lul·lians
Reconéixer i identificar la nostra historiografia
Analitzar la funció social de la literatura
Explicar el procés de la transició democràtica
Analitzar el fenomen literari durant l’últim terç de segle XX
Interpretar i valorar la influència dels factors politicosocials en la literatura de
l’últim terç del segle XX
Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos
Reconéixer les noves tecnologies
Identificar la caracterització del concepte de dialecte
Explicar l’origen de la nostra llengua
Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua
Aplicar les regles ortogràfiques
Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants
Reconéixer els cultismes, els neologismes i els arcaismes
UNITAT 4. Paraules justes
11. OBJECTIUS DIDÀCTICS
Entendre el pas del món i els pensaments medievals a les visions humanistes
Conéixer les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i
l’oratòria: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda
Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge
11. Conéixer l’Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l’Espill
12. Analitzar l’obra d’Isabel de Villena
13. Comprendre el concepte de misogínia i l’evolució d’aquest en la literatura
Repassar i aplicar la normativa referent a:
11. l’accentuació
12. els verbs de la segona conjugació
13. alguns nexes adversatius
12. CONTINGUTS
B 1. Conceptes
14. El pas del món medieval a l’humanisme
15. Les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i l’oratòria:
Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda
16. El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge
17. L’Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l’Espill
18. L’obra d’Isabel de Villena
19. El concepte de misogínia i l’evolució d’aquest
B 2. Procediments
B 3. Actituds
13. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels
humanístics
Comentar fragments de textos diversos del període
Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV
UNITAT 5. Paraules cantades
15. OBJECTIUS DIDÀCTICS
Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca: les formes, els gèneres
i els temes
Diferenciar entre trobadors i joglars
Conéixer la relació de la Corona d’Aragó amb la literatura trobadoresca
Acostar l’alumnat a alguns textos i autors de la lírica trobadoresca
Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi
Estudiar les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March
Reconéixer el tòpic de l’amor en la literatura a través del temps
Estudiar les característiques principals de la poesia de Vicent Andrés Estellés
Facilitar un model general de comentari de textos literaris
Facilitar un model particular de comentari de textos poètics
Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques
que se n’ocupen
Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats
B. CONTINGUTS
B 1. Conceptes
Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes
Diferència entre trobadors i joglars
Els trobadors de la Corona d’Aragó: Cerverí de Girona
Els certàmens i els tractats poètics
Jordi de Sant Jordi
Les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March
El tòpic de l’amor a través del temps
Les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés
El comentari de textos
El comentari de textos poètics
Els nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n’ocupen
L’accent diacrític
La dièresi
Ús dels pronoms febles en, ho i hi
Els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -soldre
Les partícules tòniques què i que
La coherència lèxica en els derivats

B 2. Procediments
11. Reconeixement del components associats a la creació poètica a l’edat mitjana: el
cant i les estructures rítmiques
12. Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les
kharges i la tradició trobadoresca
Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca en formes,
gèneres i temes
Identificació de les diferències entre trobadors i joglars
Reconeixement de la relació cultural entre Occitània i la Corona d’Aragó fins al
segle XIII
Identificació d’alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d’Aragó,
especialment la figura i l’obra de Cerverí de Girona
Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV amb els tractats
poètics medievals
Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua
producció poètica
Identificació de les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March
Reconeixement del tòpic de l’amor en literatura a través del temps
Identificació de les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés
Estellés
Identificació dels passos principals que cal tenir en compte per a fer un
comentari de textos literaris
Identificació dels aspectes poètics puntuals que cal tenir en compte en un
comentari de textos poètics
Reconeixement d’algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge
poètic
Identificació dels nivells d’anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques
que se n’ocupen
Repàs de la normativa de l’accent diacrític
Repàs de la normativa de la dièresi
Repàs de l’ús dels pronoms febles en, ho i hi
Identificació de la utilització correcta dels verbs pondre i posar, dels seus
derivats, i dels verbs amb -soldre
Coneixement de l’ús correcte de les partícules tòniques què i que
Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats
B 3. Actituds
Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica
Valoració de la primera literatura bilingüe a la península Ibèrica: les kharges
Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l’amor cortés en la
cultura europea
Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del
feudalisme
Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d’Aragó amb el Llenguadoc, i
dels lligams de cooperació supranacionals que s’hi establiren
Anàlisi i valoració de l’evolució poètica que significa l’obra de Jordi de Sant
Jordi

Anàlisi i valoració dels canvis que comportaren els plantejaments poètics
d’Ausiàs March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la
dona i de les relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat...
Anàlisi i valoració de l’evolució del tema de l’amor al llarg de la història de la
literatura
Anàlisi i valoració de l’obra (temes i registre poètic) i de l’actitud vital
compromesa del poeta Vicent Andrés Estellés
Anàlisi i valoració dels passos que cal seguir per a elaborar un bon comentari
literari
Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal i de les
disciplines que l’estudien
11. Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
CRITERIS D’AVALUACIÓ
12. Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura
medieval peninsular
13. Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de
l’amor cortés
14. Identificar els rols diferents de trobadors i joglars
15. Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d’Aragó
al llarg de l’edat mitjana
Discriminar en el panorama poètic medieval, l’època dels certàmens i els tractats
poètics
Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l’occità i el català
Conéixer els trets principals de la poesia de Jordi de Sant Jordi
Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d’Ausiàs March
Identificar els temes principals de l’obra d’Ausiàs March a partir de textos
Identificar el model lingüístic d’Ausiàs March
Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos
Identificar diverses concepcions de la relació amorosa en la literatura a partir de
textos diferents d’èpoques i tradicions culturals distintes
Reconéixer, a partir de textos, les línies principals de la poesia de Vicent Andrés
Estellés
Aplicar el model de comentari de textos, i de comentari de textos poètics, a
partir d’un poema
Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques
que se n’ocupen
Aplicar la normativa sobre l’accent diacrític
Aplicar la normativa sobre la dièresi
Aplicar la normativa sobre l’ús dels pronoms febles en, ho i hi
Utilitzar de manera correcta els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -
soldre
Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques què i que
Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats
UNITAT 6. Paraules contades
11. OBJECTIUS DIDÀCTICS

Conéixer l’origen i la tradició de la matèria de Bretanya
Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les
novel·les cavalleresques. I entre realitat i ficció
Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín
Descobrir la importància literària de Curial e Güelfa
Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Observar les característiques del Segle d’Or de les nostres lletres
Identificar l’heroi i l’antiheroi literari al llarg de la història
Reconéixer les línies narratives de la postguerra
Identificar les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda
Aproximar-se al comentari de textos narratius
Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica
Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:
c) les grafies b i v, i les oclusives finals
d) la combinació de CI i CD en els pronoms febles
e) els verbs acabats en -metre i -cebre
f) l’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a
g) reflexió sobre algunes confusions lèxiques
12. CONTINGUTS
B 1. Conceptes
11. Origen i tradició de la matèria de Bretanya
12. Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les
cavalleresques. Realitat i ficció
13. El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín
14. Curial e Güelfa
15. Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
16. El Segle d’Or de les nostres lletres
17. L’heroi i l’antiheroi literari al llarg de la història
18. Les línies narratives de la postguerra
19. Característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda
20. El comentari de textos narratius
21. Els mecanismes externs i interns de creació lèxica
22. Les grafies b i v, i les oclusives finals
23. La combinació de CI i CD en els pronoms febles
24. Els verbs acabats en -metre i -cebre
25. L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a
26. Reflexió sobre algunes confusions lèxiques
B 2. Procediments
27. Reconeixement de l’origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya
28. Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del cavaller
29. Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc
30. Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries
31. Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i
les novel·les cavalleresques

32. Reconeixement dels trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob
Xalabín
33. Reconeixement dels trets principals de la novel·la Curial e Güelfa
34. Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i
la seua obra
35. Reconeixement dels trets principals de la novel·la Tirant lo Blanc
36. Identificació dels diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la
baixa edat mitjana, i comparació amb la novel·la Tirant lo Blanc
37. Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de
València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de
les nostres lletres
38. Identificació, per mitjà dels textos, de la varietat estilística de la producció
literària del XV i importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
39. Reconeixement dels conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través
dels textos
40. Identificació de les línies narratives principals de la postguerra
41. Reconeixement de les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda
42. Identificació de fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i
Mirall trencat
43. Identificació d’un model de comentari de textos narratius a partir d’un exemple
de comentari
44. Identificació dels mecanismes de creació lèxica més importants en una llengua
45. Les grafies b i v, i les oclusives finals
46. La combinació de CI i CD en els pronoms febles
47. Els verbs acabats en -metre i -cebre
48. L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a
49. Reflexió sobre algunes confusions lèxiques
B 3. Actituds
50. Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya
51. Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural
52. Reflexió sobre la relació entre literatura i vida a la baixa edat mitjana
53. Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín
54. Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals
i/o religiosos
55. Valoració de la singularitat de la novel·la Curial e Güelfa
56. Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors
propis
57. Valoració de la singularitat de la novel·la Tirant lo Blanc
58. Valoració de l’expressió desacomplexada de les relacions sentimentals en la
novel·la Tirant lo Blanc
59. Valoració del context socioeconòmic que impulsà l’esplendor cultural
valenciana al segle XV
60. Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la
importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
61. Reflexió sobre els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària i sobre la
necessitat d’adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per a entendre
determinats textos literaris i/o altres situacions
62. Valoració de la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra

63. Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda
64. Valoració de la singularitat de les novel·les La plaça del diamant i Mirall
trencat
65. Valoració de la realització d’un comentari de textos narratius seguint les pautes
d’un model
66. Valoració de l’ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic
com en el gramatical i lèxic
13. CRITERIS D’AVALUACIÓ
67. Reconéixer l’origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers
68. Identificar en un text els trets propis del personatge arquetípic del cavaller
69. Identificar la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc
70. Reconéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries
71. Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les
novel·les cavalleresques
72. Reconéixer els trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín
73. Reconéixer els trets principals de la novel·la Curial e Güelfa
74. Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la
seua obra
75. Reconéixer els trets principals de la novel·la Tirant lo Blanc
76. Identificar els diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la
baixa edat mitjana, i comparar-los amb la novel·la Tirant lo Blanc
77. Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de
València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de
les nostres lletres
78. Identificar, a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del
XV i la importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
79. Reconéixer els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels
textos
80. Identificar les línies narratives principals de la postguerra
81. Reconéixer les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda
82. Identificar fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall
trencat
83. Fer un comentari de textos narratius a partir del model proposat
84. Identificar els mecanismes principals de creació lèxica en una llengua
85. Revisar i aplicar la normativa de les grafies b i v, i les oclusives finals
86. Revisar i aplicar la normativa respecte a la combinació de CI i CD en els pronoms
febles
87. Revisar l’ús correcte dels verbs acabats en -metre i -cebre
88. Revisar i aplicar la normativa respecte a l’ús de les preposicions: com a, per a,
fins a, des de i cap a
89. Reflexionar sobre algunes confusions lèxiques
UNITAT 7. Batecs del pensament
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conéixer les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona
d’Aragó

11. Reconéixer el valor de l’obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista
12. Conéixer l’evolució de la literatura culta durant el Renaixement, el Barroc i el
neoclassicisme
13. Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura popular
14. Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges
15. Comprendre l’obra assagística de Joan Fuster en el seu context
16. Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació
17. Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes
18. Identificar els diversos tipus d’oracions
19. Identificar els diversos tipus de complements
Repassar i aplicar la normativa referent a:
11. les grafies finals c i g, i cu, qu i k
12. l’ús de la preposició a en el CD
13. els límits de la velarització
14. les preposicions a i en amb valor locatiu
15. algunes expressions genuïnes amb preposicions
CONTINGUTS
B 1. Conceptes
20. Les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona d’Aragó
21. L’obra de Roís de Corella
22. El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda
23. L’estètica del Barroc
24. Els escriptors del nostre Barroc: el Rector de Vallfogona, Francesc Mulet,
Fontanella...
25. La cultura i la literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles
26. La literatura popular durant la Decadència
27. La literatura del jo i els llibres de viatges
28. L’obra assagística de Joan Fuster
29. Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació
30. Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració
31. Els constituents bàsics de l’oració simple
32. Els tipus d’oracions
33. Els tipus de complements
34. Les grafies finals c i g, i cu, qu i k
35. L’ús de la preposició a en el CD
36. Els límits de la velarització
37. Les preposicions a i en amb valor locatiu
38. Algunes expressions genuïnes amb preposicions
B 2. Procediments
Construcció de taules cronològiques
Lectura i anàlisi d’obres i fragments d’obres significatives dels autors d’aquest
període
Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la
producció literària d’aquest període a partir dels textos proposats
Interpretació i actualització de textos
Creació de textos breus assagístics

Visionament de documents audiovisuals contemporanis a l’època en què visqué
Joan Fuster
Lectura i redacció de textos crítics
Preparació de possibles dissertacions
Identificació d’oracions, sintagmes i frases
Anàlisi d’oracions i complements
Repàs d’aspectes ortogràfics
Correcció d’errades morfosintàctiques
Emplenament de paradigmes verbals
Substitució de castellanismes
B 3. Actituds
11. Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que
condicionaren la producció literària durant la Decadència
12. Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i
lingüística
13. Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la
castellanització
14. Valoració de la importància de l’existència de la literatura culta i la popular per a
la normalitat de la llengua
15. Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública
16. Valoració del compromís intel·lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster
17. Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla
18. Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions
19. Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic
20. Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Construir i interpretar taules cronològiques
Comentar fragments de textos del període
Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII
Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, el Barroc i el
neoclassicisme
Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo
Identificar l’estil i les preocupacions fusterianes a partir de textos breus
Ressenyar obres llegides
Identificar oracions i sintagmes
Analitzar oracions simples
Corregir errades de normativa
Aplicar correctament la normativa gramatical
UNITAT 8. Batecs a l’escenari
OBJECTIUS DIDÀCTICS

Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional
Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies
religioses
Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé
Torres i la cort de Germana de Foix
Conéixer l’evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII
Aproximar el tòpic literari del graciós en teatre
Comprendre i valorar l’evolució del teatre fins als anys seixanta del segle XX
Conéixer i valorar l’obra de Rodolf Sirera
Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals
Elaborar un comentari de textos teatrals a partir de la tècnica
Conéixer les tres propietats dels textos: l’adequació, la coherència i la cohesió
Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos
Repassar i aplicar la normativa referent a:
– les grafies z, s, ss, c i ç
– la concordança del participi amb el CD
– els verbs en -éixer
– les preposicions a i en amb valor temporal
– algunes locucions adverbials genuïnes
CONTINGUTS
B 1. Conceptes
Aproximació als espais del teatre tradicional
El teatre religiós: el Misteri d’Elx i les paròdies religioses
El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de
Foix
El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella,
Francesc Mulet i els col·loquiers
El tòpic del graciós
El teatre fins als anys seixanta del segle XX
L’obra de Rodolf Sirera
El comentari de textos teatrals
Les propietats textuals
La modalització o la impersonalització en els textos
Normativa de les grafies z, s, ss, c i ç
La concordança del participi amb el CD
Els verbs en -éixer
Les preposicions a i en amb valor temporal
Algunes locucions adverbials genuïnes
B 2. Procediments
14. Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional
15. Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval
16. Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en
sorgeixen
17. Identificació dels trets singulars del Misteri d’Elx

18. Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement
valencià
19. Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix
20. Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc en l’escena
valenciana
21. Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià
22. Identificació de la disposició i la localització de les primeres sales de teatre
comercial valencianes
23. Reconeixement dels distints tipus de graciós en la comèdia al llarg de la història
del teatre: el bufó, el clown...
24. Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX i en la nostra
literatura
25. Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera i de les etapes
de la seua producció
26. Reconeixement de la importància dramatúrgica de l’obra El verí del teatre
27. Identificació dels aspectes importants que cal tractar en un comentari de textos
teatrals
28. Reconeixement de les propietat inherents als textos: l’adequació, la coherència i
la cohesió
29. Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos
30. Repàs de la norma relacionada amb l’ús de /z/ i /s/
31. Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD
32. Coneixement dels límits en el model de conjugació dels verbs amb infinitius
acabats en -éixer
33. Reconeixement de l’ús correcte de les preposicions a i en en construccions
temporals
34. Repàs d’algunes locucions adverbials genuïnes
B 3. Actituds
16. Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i a
l’edat mitjana europea
17. Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de
desenvolupament del teatre valencià
18. Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l’obra Serafina, de Torres
Naharro
19. Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició del Misteri d’Elx i de la seua
declaració com a patrimoni de la humanitat
20. Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes
21. Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i
en la nostra llengua
22. Anàlisi i valoració de la constància i l’esforç d’investigació teatral en l’obra de
Rodolf Sirera
23. Anàlisi i valoració de l’escriptura col·lectiva dels germans Sirera
24. Anàlisi i valoració de la importància de l’obra El verí del teatre
25. Anàlisi i valoració d’un comentari de text teatral ben elaborat
26. Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
CRITERIS D’AVALUACIÓ

35. Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional
36. Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o
de síntesi
37. Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià
38. Identificar el llenguatge culte i les influències d’altres literatures en les mostres
de teatre valencià en època moderna
39. Identificar el llenguatge col·loquial i vulgar del teatre popular del Barroc i els
seus referents parodiats
40. Identificar els distints tipus de graciós a partir de models textuals
41. Representar escènicament fragments d’obres importants de la tradició teatral
42. Representar algun fragment de l’obra de Rodolf Sirera
43. Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments
teatrals i d’escrits teòrics
44. Elaborar un comentari teatral a partir d’un model
45. Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals
46. Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i la
impersonalització
47. Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
48. Corregir errades normatives de textos proposats
49. Traduir correctament els textos proposat
UNITAT 9. Nous batecs
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol
Conéixer el fenomen de la Renaixença i la relació que té amb el moviment
romàntic
Identificar els models lingüístics de la Renaixença
Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença
Conéixer el renaixement novel·lístic durant el segle XIX i els corrents narratius
principals del moment
Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX
Identificar el tòpic de l’enyor a través del temps
Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i
experimentadors del segle XX
Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària
Identificar les funcions d’escriptura dels processadors de textos
Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i l’aplicació d’aquesta a la
nostra comunitat lingüística
Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:
l’ortografia de les consonants palatals
els adverbis acabats en -ment
les remarques a la tercera conjugació
els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt,
davall, amunt, avall, sobre i sota
detecció de castellanismes per la fonètica i la forma

CONTINGUTS
B 1. Conceptes
El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX
Les característiques del romanticisme
La relació del romanticisme amb la Renaixença
Els models lingüístics de la Renaixença
La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen
El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana
La novel·la europea al segle XIX
Trets principals del realisme i del naturalisme en literatura
L’obra de Narcís Oller
El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà
El sainet i els sainetistes valencians
El tòpic literari del passat i l’enyor
La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l’avantguardisme
L’experimentació poètica i teatral en la postguerra
L’experimentació narrativa en la postguerra
La generació dels 70
Tendències literàries i autors destacables des dels anys 80
Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària
El treball amb els processadors de textos
Els conceptes bàsics de la sociolingüística
Una aproximació a la història social del català
L’ortografia de les consonants palatals
Els adverbis acabats en -ment
Remarques a la tercera conjugació
Els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt,
davall, amunt, avall, sobre i sota
Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma
B 2. Procediments
Construcció de taules cronològiques
Lectura i anàlisi d’obres i fragments significatius dels autors d’aquest període
Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la
producció literària d’aquest període a partir dels textos proposats
Interpretació i actualització de textos
Identificació dels diferents posicionaments lingüístics
Detecció dels castellanismes i els vulgarismes en els textos populistes
Declamació de textos poètics
Reconeixement de les característiques formalment innovadores
Interpretació de les propostes literàries experimentals del segle XX
Creació de textos seguint les pautes indicades
Revisió, correcció i reescriptura dels textos proposats
Identificació de les eines d’escriptura dels processadors de textos
Identificació de diferents situacions de contacte lingüístic
Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català
Aplicació correcta de les regles ortogràfiques

Correcció d’errors gramaticals
Substitució de castellanismes lèxics
B 3. Actituds
21. Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que
condicionen la producció literària durant la Renaixença
22. Actitud respectuosa envers el redreçament de les llengües minoritzades
23. Valoració positiva de l’esforç dels nostres escriptors
24. Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d’un model lingüístic
durant la Renaixença
25. Valoració positiva del redreçament novel·lístic durant el segle XIX
26. Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i
sociolingüístics que condicionen la recepció de les obres dramàtiques
27. Valoració i anàlisi dels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al
llarg del segle XX
28. Valoració positiva de la revisió, la correcció i la reescriptura de textos
29. Valoració positiva de la presentació de textos
30. Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a
disciplina explicativa de les realitats lingüístiques
31. Valoració positiva de la lleialtat lingüística
32. Identificació i superació dels prejudicis lingüístics
33. Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Construir i interpretar taules cronològiques
Comentar fragments de textos del període
Identificar els elements definitoris del nou canvi d’actitud que la Renaixença
mostra respecte a la llengua i la identitat del poble
Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença
Diferenciar els diversos tipus de novel·la del segle XIX
Identificar les característiques del sainet
Identificar les característiques del teatre culte
Destriar els vulgarismes i els castellanismes dels textos populistes del segle XIX
Identificar el tòpic de l’ubi sunt en textos proposats
Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes
textuals d’alguns autors del segle XX
Corregir i reescriure textos
Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic
Corregir errades gramaticals
Aplicar correctament la normativa lingüística
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE PRIMER DE BATXILLERAT
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ. LLENGUA I LITERATURA
IES SANT VICENT
CURS 2012-2013
CONCEPTES 70% ( 60% control de matèria i 10% dictat)

PROCEDIMENTS 25 %/(15% llibre de lectura i 10% deures i redacció)
ACTITUD 5 %( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de
classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient
per suspendre l'avaluació)
1. Els exàmens de continguts es faran un per avaluació de tipus test, dividint la
matèria en dos proves de mínim 20 preguntes cadascuna. Una prova correspon
als apartats del llibre Història de la literatura i La llengua en el seu context ,i
l'altra a l'apartat de Normativa. Les preguntes seran de múltiple elecció o de
contestar breument. Les de múltiple elecció que siguen contestades
incorrectament, a efectes de la nota, descomptaran una bé cada dues mal. Les de
resposta curta no. Les que queden en blanc tampoc descomptaran.
2. La nota de l'apartat de conceptes serà la suma de les dues proves, que tindran el
mateix valor.
3. L'apartat de procediments queda dividit de la següent manera: 15 % al llibre de
lectura obligatori i 10% a les redaccions i deures de casa que es demanen durant
el curs.
4. Del llibre de lectura es farà una prova escrita tipus test., en la qual les preguntes
contestades incorrectment descomptaran una bé cada dues que estiguen mal. Les
que queden en blanc no descomptaran..Tindrà un mínim de 20 preguntes.És
obligatori aprovar la lectura per poder aprovar l'avaluació.
5. Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de redacció
.Uns dies abans es farà saber el tema per a que l'alumne puga buscar idees i
durant la sessió farà la prova sense capa material d'ajuda (diccionaris,
gramàtiques,..). La nota formarà part del 10% de procediments.
6. Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de dictat. La
nota formarà part del 10% de conceptes.
7. Per a la redacció i per al dictat aplicarem els següents criteris de correcció:
Redacció de 200 paraules (10 punts)
Les redaccions han de ser pròpies i complir les propietats mínimes d’adequació i
coherència, i han de redactar-se en el moment de la prova. A més, l’escrit ha de quedar
complet i arredonit.
Quan una redacció infringisca de manera greu algun dels requisits anteriors, per
exemple, quan no tracte en absolut d’un dels dos temes proposats o quan l’examinand
actue fraudulentament, tindran una puntuació global, en els dos apartats de la redacció
(propietats textuals i correcció), de 0 punts.

Les redaccions que no arriben al 75% per cent de l’extensió demanada tindran una
puntuació global, en els dos apartats, de 0 punts.
Adequació, coherència, cohesió, extensió i presentació
Adequació
El text aconseguix el propòsit comunicatiu, s’ajusta a la finalitat i a la situació
comunicativa, es respecta el grau de formalitat de la situació i es tria la varietat
lingüística i el registre que exigix el context.
Coherència
La informació expressada s’ajusta quant a quantitat, qualitat i rellevància al que
demana el text, i, a més, les idees s’exposen d’una manera clara i ordenada, i responen
a una estructura entenedora de la qual es poden extraure fàcilment unes idees
principals i unes altres de secundàries.
Cohesió gramatical
El text conté els elements lingüístics apropiats i està ben articulat: fa un bon ús de la
connexió textual, del manteniment de les referències (connectors i marcadors
discursius, signes de puntuació, temps verbals, pronoms, articles, demostratius,
possessius, etc.), dels procediments de condensació i d’ampliació de la informació
(nominalitzacions, reformulacions, incisos, etc.) i, si cal, dels procediments de
modalització, d’impersonalització i de citació.
Cohesió lèxica
El lèxic triat és l’apropiat per a la bona construcció del text; la selecció de les paraules
s’ha fet amb criteris de precisió, varietat i eliminació de repeticions innecessàries, i, a
més, ha utilitzat mecanismes de referència, com ara la sinonímia, l’antonímia o les
relacions entre els termes d’un mateix camp semàntic, per a fer més ric el significat del
text.
Extensió i presentació
L’extensió insuficient (d’entre un 75% i un 99% de les paraules que es demanen) i la
presentació inadequada podran descomptar punts del total d’este apartat.
Correcció: morfologia i sintaxi, lèxic i normativa ortogràfica
Es corregix el text sencer.
Es descompten 0'1 punts per cada error. Es compta un error per paraula. Cada dos errors
d’accents o dièresis descompten com un error. Amb 20 o més errades la nota serà 0 en el total de la
redacció.
Morfologia i sintaxi

Flexió nominal i adjectival; articles; demostratius; possessius; quantificadors: numerals,
indefinits i quantitatius; pronoms personals forts i pronoms febles; relatius; interrogatius i
exclamatius; preposicions; adverbis; conjuncions; interjeccions; flexió verbal i perífrasis.
Lèxic
Lèxic i fraseologia. Interferències lingüístiques (barbarismes).
Normativa ortogràfica
Ajuntar mots quan s’han de separar o viceversa. Separació de paraules. Separació sil·làbica
a final de línia. Guionet. Apostrofació i contracció. Consonantisme i vocalisme. Accentuació
i dièresi. Paraules inintel·ligibles.
Dictat de 100 paraules, aproximadament (10 punts)
Es descompten 1 punt per cada error. Es compta un error per paraula. Els errors º
repetits no descompten. El màxim permés són 10 errors.
Correcció
Paraules no escrites o canviades. Grafies ambigües. Separació de paraules. Separació
sil·làbica a final de línia. Guionet. Consonantisme i vocalisme. Apostrofació i contracció.
Accentuació i dièresi.
6. Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació abans que acabe el
trimestre, per poder aprovar la matèria, ja que és requisit imptrescindible tenir-la
aprovada.
7. Si un alumne no assisteix el dia acordat per a realitzar la prova de lectura ha de
justificar la falta degudament , el professor decidirà si és adequat realitzar-li la
prova , i si aixina ho decideix ho farà a través d'una prova oral, on el docent li
formularà diverses preguntes i l'examinand haurà de respondre adequadament i
amb un nivell estàndard sense incorreccions, haurà de demostrar la capacitat
comunicativa adient al nivell de 1r de batxillerat,on es valorarà la fonologia
,elocució, lèxic , semàntica, morfologia i sintaxi. Valorarem amb 50%
l'exposició oral i amb 50% els continguts, atenent als següents criteris:
Intervenció oral.
Competències lingüístiques
Fonologia i elocució. Mostra una pronunciació i una entonació clares i naturals, i aplica els criteris
d’elocució estàndard. Pot tindre algun error puntual i
poc significatiu (*espèrit per esperit, *proiecte per projecte...).
Lèxic i semàntica. Utilitza un vocabulari ampli i precís sobre temes generals.
El lèxic s’ajusta a la normativa i evita els barbarismes. Ocasionalment, quan
el discurs és espontani i relaxat, pot usar alguns barbarismes o col·loquialismes aïllats habituals de
la llengua informal (*pues, *menos, *casi...).
Morfologia i sintaxi. Té un bon domini de les regles de la morfologia i de la
sintaxi necessàries per a comunicar-se, ajustat a la correcció gramatical.
Ocasionalment, quan el discurs és espontani i relaxat, pot presentar formes

pròpies de la morfologia i la sintaxi col·loquials (ús incorrecte de formes verbals: *tingam,
*admitixen...; omissió de pronoms; ús vacil·lant del lo neutre;preposició a davant del CD;etc.)
Fonologia i elocució. La pronúncia i l’entonació són acceptables, per bé que
presenta alguns errors propis de la parla col·loquial informal o poc genuïna
(caiguda vacil·lant o sistemàtica de la d intervocàlica, palatalització de la l inicial, obertura de les
vocals, etc.).
Lèxic i semàntica. Presenta alguns buits lèxics que provoquen algunes
vacil·lacions, però que no obstaculitzen la comunicació. Usa alguns barbarismes
i col·loquialismes, encara que a vegades n’és conscient i intenta corregir-los.
Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi no s’ajusten, en alguns aspectes, als usos del
registre formal. Presenta alguns errors puntuals greus o algun
de sistemàtic (ús incorrecte de pronoms febles: *dóna-li-lo...; de perífrasis
verbals: *tinc que...; ús sistemàtic del lo neutre; etc.)
Fonologia i elocució. La pronúncia és defectuosa i presenta molts errors i
vacil·lacions. Desfigura la fonètica genuïna.
Lèxic i semàntica. El vocabulari és pobre i insuficient. Abunden els barbarismes
i els col·loquialismes i no hi ha cap indici d’acostament a la llengua formal.
Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi són clarament defectuoses i
insuficients, amb molts errors greus de tot tipus
10. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de redacció o de dictat, se li
aplicarà la mitja a les que tinga fetes, no podrà repetir-les. Si no en fa ninguna
,pels motius que siguen ,la nota no computarà dins l'avaluació.
11. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de continguts, i justifica la falta
degudament, si el professor creu oportú li repetirà la prova, però aquesta ja no
serà obligatòriament tipus test, podrà fer el professor la prova que considere
adequada.
12. La nota de l'avaluació serà el resultat de la suma de conceptes i procediments i
l'actitud , sempre i quan estiguen tots els apartats aprovats.
13. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels
ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El
màxim que es podrà apujar
serà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.
14. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en
la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en
0'5 punts.
15. A l'últim trimestre l'alumne tindrà la darrera oportunitat, abans de la prova de
setembre, per poder recuperar les avaluacions i lectures no superades.
16. La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.
17. Els alumnes que vagen a setembre poden tenir sense superar:

a)Continguts i lectures: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test,
amb un mínim de 20 preguntes d'Història de la literatura i La llengua en el seu context,
i 20 de Normativa. A més d'un dictat, i dels llibres de lectura que no haja superat. La
puntuació serà la següent: si té tres, dos o un llibre de lectura (conceptes 70%, lectures
20% i dictat 10%).Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que
l'alumne tinga les lectures aprovades, en cas contrari la qualificació, encara que els
altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.
b)Continguts: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test,
amb un mínim de 20 preguntes d'Història de la literatura i La llengua en el seu context,
i 20 de Normativa. A més d' un dictat,( conceptes 80% dictat 20%).
c)Lectures: l'examen tindrà, com a mínim, 5 preguntes de cada lectura no
superada.Cada lectura ha d'estar aprovada (amb un 5).Serà condició imprescindible per
poder aprovar la matèria que l'alumne tinga totes les lectures aprovades, en cas contari
la qualificació,encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.
18. La màxima nota amb la qual es podrà qualificar a la prova de setembre serà un
5.
19. Llibres de lectura obligatoris en 1r de Batxillerat
a) 1r trimestre: El somriure del diable, Jordi Sierra i Fabra, Editorial Bromera
b) 2n trimestre L'estany de foc, Silvestre Vilaplana, Editorial Bromera
c)3r trimestre. Ací no paga ni Déu, Dario Fo, Editorial Bromera
RECURSOS I
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

PARAULES
I LLETRES-2
Valencià: llengua i literatura
2n batxillerat
PRESENTACIÓ I METODOLOGIA
El llibre Paraules i lletres-2, completa els estudis del batxillerat que es va encetar amb
Paraules i lletres-1. Reflexionar sobre el llenguatge i desplegar la competència comunicativa
són els dos grans objectius de Paraules i lletres-2.
Aquests materials convidaran a analitzar què és això del llenguatge, quin paper fa en la
construcció de l’ésser humà, què és això de les llengües i quina funció els correspon en la
vertebració de les societats. És un inici en els secrets que governen el fet, quotidià i extraordinari,
de la comunicació oral i escrita. S’hi tracta la diversitat lingüística i cultural com a característica
indestriable de la mateixa naturalesa humana; la diversitat lingüística és un fet, real, saludable i
universal, a casa nostra, a Europa i al món sencer. Mostrarem com actuen la variació i el canvi en
la configuració constant de la llengua al llarg del temps, de l’espai i dels diversos estrats socials i
les diverses funcions comunicatives. Assistirem al procés que segueix la codificació de les
llengües i com poden arribar aquestes a ser instruments de comunicació i de cohesió social.
Finalment, ens acostarem a la nostra realitat sociolingüística: al present i al futur de l’ús social de
la llengua.

Ha arribat el moment de tractar aquests temes amb una certa profunditat i segons una
metodologia que vol convidar a la recerca, a la investigació, a l’anàlisi reflexiva i crítica. És
per això que Paraules i lletres-2 planteja l’exposició teòrica d’una manera activa: sovint serà
l’alumne qui elaborarà els continguts a partir de les activitats, de les interrogacions que
plantejaran aquests materials. Sovint també haurà de fer petites tasques d’introducció a la
recerca: haurà de consultar bibliografia específica, enciclopèdies, diccionaris i l’oceà
d’Internet; haurà de donar forma a les pròpies opinions bé per escrit bé oralment; haurà de
discutir-les i de defensar-les davant els companys i les companyes, i, finalment, haurà d’arribar
a conclusions sotmeses a crítica.
Tot açò ocupa habitualment el primer i segon bloc de cada unitat de Paraules i lletres-2;
concretament, l’apartat CONTACTE (I) i, sobretot, l’apartat COMUNICACIÓ (II). El CONTACTE (I)
pretén acostar la temàtica de cada unitat als coneixements previs, als interessos, a qüestions
d’actualitat…; no es tracta sols de començar cada unitat «amb bon peu»: el CONTACTE (I)
parteix de la idea que només aprenem, només fem veritablement nostre allò que de debò ens
interessa, allò que ens resulta significatiu i que connecta amb nosaltres, amb les nostres
opinions, al capdavall, amb la nostra experiència. Vet ací un principi rector d’aquest llibre: no
hi ha aprenentatge durador i creatiu sense experiència.
L’altre gran punt d’atenció de Paraules i lletres-2, vinculat estretament amb l’objectiu de
millorar la competència comunicativa, és el treball dels textos, que impregna tot el llibre i,
d’una manera especial l’apartat de COMUNICACIÓ (II) i, més avant, el de LITERATURA (IV).
Llegir i escriure són habilitats importants en la vida quotidiana de bona part dels ciutadans i de
les ciutadanes d’aquesta societat. La lletra escrita ha pres actualment un valor que potser no
havia tingut mai; emmirallats pels mitjans audiovisuals, arribem a oblidar que al darrere hi ha la
paraula, i, molt sovint, la paraula escrita, com a mitjà bàsic, com a fonament. Una cançó de
moda, un telenotícies, una telesèrie, un anunci o una pel·lícula són impossibles sense
l’elaboració de discursos vinculats a la lletra escrita.
Ser un bon comunicador implica, entre altres moltes condicions que Paraules i lletres-2 vol
mostrar, ser un bon productor o productora de textos (orals i escrits). Construir un text és una
destresa certament complexa, però ben assolible amb un treball metòdic, pausat i reflexiu. No
podem perdre de vista que un estudiant és un gran elaborador i un gran devorador de textos de
mena diversa. La paraula ha de ser per a ell o per a ella el mitjà fonamental per a l’adquisició,
l’emmagatzematge i l’expressió del coneixement. I més encara: ha d’arribar a ser un instrument
per a entendre críticament la societat i a si mateix.
L’apartat de COMUNICACIÓ (II) de cada unitat de Paraules i lletres-2 va adreçat a mostrar
com s’estructura el text com a unitat comunicativa bàsica i a practicar l’anàlisi del text com a
introducció a la lectura crítica. No hem d’oblidar, a més, que hi ha una motivació utilitària molt
concreta que demana insistir sobre aquest vessant de la formació: molts dels alumnes hauran de
superar una prova que els permetrà accedir als estudis universitaris; aqueixa prova dóna molta
importància al comentari de text. Ací els proposem un entrenament en aqueixa tècnica
progressiu i acumulatiu: cada unitat tracta un aspecte concret del comentari. La pràctica
d’anàlisi de textos que es planteja en COMUNICACIÓ (II) no sols s’ajusta al model de la Prova
d’Accés a la Universitat (PAU) sinó que té com a objectiu millorar la competència com a lector
i com a productor de textos: dir el tema d’un text, aïllar-ne les parts, resumir-lo, advertir-hi els
recursos comunicatius i les marques textuals bàsiques (registre, modalització, etc.) i, finalment,
expressar un judici crític i propi sobre el contingut del text són els punts d’atenció de la PAU i
constitueixen habilitats fonamentals per a tot futur universitari.
Uns textos que mereixen una atenció especial són els literaris. La literatura també és
comunicació: per una banda, comunica una manera de veure el món, individual i col·lectiva, i,
per una altra banda, és també un text, un missatge, amb totes les característiques que aquest
presenta. Per això, el tercer bloc de cada unitat (LITERATURA) està dedicat al discurs literari, des

de finals del segle XX fins a l’actualitat. Aquesta presentació cronològica permet situar els fets
literaris en el context històric i social en què s’han produït, sense oblidar l’evolució de cada
gènere al llarg del segle passat. Els continguts d’història de la literatura es tracten de dues
maneres: d’una banda, s’ofereix de manera explícita, sintètica i clara la informació essencial
sobre els autors, les obres i, cosa fonamental, el context cultural, polític i sociolingüístic en què
se situen; de l’altra banda, com hem avançat adés, Paraules i lletres-2 convida a recercar més
informació sobre els aspectes més interessants de cada etapa i de cada gran escriptor: són
freqüents les activitats que pretenen traure les pròpies conclusions sobre el contingut d’un text,
sobre les causes o les conseqüències d’un fet històric, sobre les relacions d’un determinat
moviment literari amb la ideologia o amb l’art de cada període de la història... Arribar a tenir
informació sobre la nostra literatura i valorar-la adequadament és fonamental per a aprendre a
estimar la llengua, els escriptors i el país que l’han produïda: per a descobrir-nos a nosaltres
mateixos. A més, són constants les activitats que demanen que l’amumne faça d’aprenent
d’escriptor: que produïsca textos literaris (poemes, relats...).
L’apartat de LES PERSONES I LES LLENGÜES (IV) se centra en l’estudi de la llengua com a fet
social: la diversitat lingüística, la construcció de la norma lingüística i de l’estàndard, la
variació, la planificació i el futur de la nostra llengua... són atesos ací amb una metodologia
centrada en la informació i en la reflexió.
Cada unitat inclou també un seté apartat dedicat a l’estudi dels diversos components de la
gramàtica (la fonètica, el lèxic, la sintaxi i la morfologia): l’apartat PARAULES. En aquest
apartat, revisem qüestions de la normativa lingüística que ja deuen ser més o menys familiars
als alumnes i altres aspectes de la descripció de la gramàtica que poden ser útils per a entendre
com funciona la llengua, aquest instrument precís i creatiu. PARAULES fa molta atenció a la
pronúncia: és molt important que l’alumne aconseguisca un bon model fonètic. PARAULES
pretén, a més, que adquirisca criteris de correcció: que sàpiga què és i què no és correcte i que
ho sàpiga d’una manera reflexiva i fonamentada. La sintaxi té ací un espai important: sobretot,
tots aquells aspectes que tenen a veure amb el coneixement (una volta més) reflexiu del
funcionament d’aquest component tan important de la llengua.
En el CD que acompanya el llibre hi ha textos que seran útils per a practicar la comprensió i
l’expressió oral, un vessant que és present en tot Paraules i lletres-2. Hi ha material
d’aprofundiment en la gramàtica, la fonètica i el lèxic en forma de quaderns.
Cal veure en Paraules i lletres-2 un instrument per a avançar cap als estudis superiors i per a
encomanar el plaer, fins i tot, el desfici per interrogar-se, per dubtar, per recercar, per
reflexionar. Ací trobareu pàgines purament expositives i moltes d’altres que inciten a dir-hi la
seua, a elaborar una resposta personal o, almenys, a buscar-la en les opinions dels altres, en els
llibres o en el món.
Paraules i lletres-2 pretén de servir en un curs molt important en la vida d’estudiants, un curs
dens en assignatures i, potser, escàs en temps. Per això podran fer-lo servir com a llibre per a
estudiar i, alhora, com a llibre per a investigar. Convé mesurar els esforços i triar aquelles
propostes de Paraules i lletres-2 que puguen anar més bé, segons les necessitats i les
possibilitats de temps i de funcionament de la classe.
OBJECTIUS GENERALS DE BATXILLERAT
I DE SEGON DE BATXILLERAT

Els objectius generals del batxillerat i els propis del segon curs d’aquest nivell educatiu van
ser fixats pel decret 102/2008, d’11 de juliol del 2008, del Consell de la Generalitat Valenciana
(DOCV) (núm. 5806, 15-07-2008), tal com els reproduïm tot seguit.
I. Introducció
Llengua i Literatura II requereix els coneixements de Llengua i Literatura I.
L’ensenyança de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de la
competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llengües oficials de la
Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el
desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris per mitjà del coneixement
dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües.
Aquestes dos matèries [castellà i valencià] comunes per a totes les modalitats del Batxillerat,
en concurrència amb altres matèries i d’acord amb les finalitats educatives establertes per a
l’etapa, incidixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l’adquisició de nous sabers per
mitjà de l’accés a la documentació i al tractament de la informació, en l’educació de la
sensibilitat artística i en l’anàlisi i la valoració crítica de la realitat. L’educació lingüística
específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten
especialment significatius per a la formació dels estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit
acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels
mitjans de comunicació i discurs literari.
S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals
del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes
textuals predominants en aquests gèneres discursius, a través de l’anàlisi i la interpretació de
textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc.; així com la utilització
d’estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums,
fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al
nostre abast.
És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi i la posada en pràctica dels
esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com amb el
desenvolupament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Els
discursos d’expressió de l’opinió, atesa l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social
a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món alhora que reben
valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic,
religiós, publicitari, etc.) i que es transmeten a través de canals i suports diversos diaris, cartells,
ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, es localitzen
fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant públiques com privades, i en la relació
interpersonal formal.
L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d’habilitats i destreses
discursives, és a dir, el treball sobre els procediments ha d’articular l’eix de tot el procés
d’ensenyança i aprenentatge. Així, l’estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt
especial, a l’ampliació de la competència comunicativa, ja que l’objectiu bàsic d’aquesta etapa
consisteix en l’ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir,
analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com
a literaris. Aquest objectiu implica consolidar l’hàbit de la lectura, aprofundir en el
coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al
context cultural, ideològic i lingüístic en què s’han produït els textos literaris. Considerem la
literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per
la qual col·labora en la maduració intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la
literatura ben dirigit contribueix a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà
i a l’enriquiment cultural en una diversitat de direccions; objectius formatius d’aquesta etapa.

La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment del
coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els
seus contextos culturals sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat
interpretativa, i, en general, sobre la modalitat especial de comunicació que representa el
discurs literari.
La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà objecte
d’aprenentatge en les dos llengües, la variació lingüística i els factors que l’expliquen,
l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l’ús de
terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els
procediments que contribueixen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i
sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments
gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per
a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la
varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits. L’activitat gramatical és un component
dels processos de comprensió i producció de textos i contribueix a assolir aquestes capacitats.
La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges
sobre l’estructura de la llengua assolits en etapes anteriors, així com a ampliar aquests
coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s’aborda en relació amb pràctiques
discursives més complexes. L’educació lingüística de l’alumnat de Batxillerat ha de referir-se
també al coneixement de la varietat lingüística, que dependrà de factors geogràfics o històrics,
així com de les variacions relacionades amb l’ús. Això inclou la comprensió del caràcter
plurilingüe d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà,
continguts que són rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d’actituds
negatives cap a les llengües i cap als que les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis
afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica.
D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre nuclis de continguts: estudi
del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i el discurs literari.
II. Objectius generals
El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes
adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures
formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, posar
atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació.
2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de
discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua
oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal,
l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització
racional de l’acció.
3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció
especial a la Comunitat Valenciana, a l’Estat Espanyol, a Europa i als estats americans
castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa
social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus
parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant, especialment, la importància
de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els
àmbits d’ús.
4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en
la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la
correcció de les pròpies produccions.
5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos reguladors de la

vida social, i valorar la importància de l’acostament a aquests discursos per al
coneixement de la realitat.
6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de coneixements
nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i
valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar tècniques de
busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític,
mitjans tradicionals i les noves tecnologies.
7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les formes
convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació
pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions
actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà,
així com d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts
bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.
8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de trobar plaer,
com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la
identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i
interpretació del món.
9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies,
aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant estereotips
lingüístics que suposen judicis de valor o prejudicis.
III. Nuclis de continguts
D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyança i l’aprenentatge de la llengua i literatura
en el batxillerat, s’estableixen tres tipus de continguts:
*a) Procediments que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs,
així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i
aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.
*b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu
funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les
convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.
*c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament
lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.
Aquests tres tipus de continguts recorren els quatre nuclis següents:
1. ESTUDI DEL DISCURS
2. ESTUDI DE LA LLENGUA
3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
4. EL DISCURS LITERARI
La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la seua
seqüenciació al llarg d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la
planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyança i
aprenentatge.
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II
1. Estudi del discurs
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu
i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.
Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de
models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes

textuals.
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i
publicitaris.
Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.
2. Estudi de la Llengua
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions
conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments
anafòrics que contribueixen a la cohesió del text.
Coneixement de les relacions que s’estableixen entre les formes verbals com a
procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps
verbals.
Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la
coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als
contextos acadèmics i socials.
Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.
Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques,
apreciant-ne el valor social.
Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del discurs
d’altres en els propis.
Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar en
l’aprenentatge autònom de la llengua.
3. Tractament de la informació
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i
estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i
tipogràfiques.
4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i
transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de
coneixement d’altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius
de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes
literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de
l’evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i
comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques
virtuals. Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i
Enric Valor.
La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent
Andrés Estellés i María Beneyto.
Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.
L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.”

OBJECTIUS PER UNITATS DE PARAULES I LLETRES-2n batxillerat
UNITAT 1 (pàg. 8) Parlar, escoltar, llegir i
escriure
UNITAT 2 (pàg. 60) Construcció del sentit (I)
UNITAT 3 (pàg. 104) Construcció del sentit (i II)
UNITAT 4 (pàg. 148) Varietats, maneres de dir (I)
UNITAT 5 (pàg. 188) Varietats, maneres de dir (i
II)
UNITAT 6 (pàg. 236) La cohesió i la comunicació
(I)
UNITAT 7 (pàg. 278) La cohesió i la comunicació (i
II)

OBJECTIUS DE CADA UNITAT DE PARAULES I LLETRES, 2n DE
BATXILLERAT
ESCRIURE
PARLAR, ESCOLTAR, LLEGIR I
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Entendre l’aprenentatge lingüístic com a activitat humana complexa.
2. Analitzar les habilitats comunicatives de comprendre, de parlar i conversar, de llegir i
d’escriure com a capacitats humanes vinculades a l’aprenentatge lingüístic i al
desenvolupament d’una competència comunicativa plena.
3. Conéixer les activitats de comprensió i de producció oral i escrita com a eines que ajuden
a entendre la societat del nostre entorn.
4. Caracteritzar el text com a unitat comunicativa bàsica.
5. Explicar les diferències entre la comunicació oral i l’escrita.
6. Identificar i caracteritzar els diversos tipus de textos.
7. Identificar les propietats textuals bàsiques: adequació, coherència i cohesió.
8. Conéixer els aspectes artístics i sobretot literaris relacionats amb el Noucentisme i el
Modernisme.
9. Conéixer els fets històrics, socials i culturals que contextualitzen el període literari del
Modernisme i del Noucentisme.
10. Explicar les característiques i les tendències que defineixen els moviments modernista i
noucentista.
11. Conéixer els autors i les obres més representatives del Modernisme i del Noucentisme.
12. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés d’estandardització d’una
llengua.
13. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com
ara estandardització, codificació i normativització.
14. Caracteritzar el procés d’estandardització lingüística seguit entre nosaltres.
15. Entendre la normativització com a tasca en procés constant, en la mesura que la norma
lingüística ha de donar resposta a les necessitats dels parlants.
16. Discriminar auditivament i articular les vocals obertes i les tancades.
17. Aplicar els procediments bàsics de formació de mots: la derivació i la composició.
18. Conéixer els tipus de sintagmes i els formants.
19. Utilitzar correctament el vocabulari relacionat amb el camp semàntic del paisatge.
20. Distingir els usos i les precisions semàntiques dels verbs trencar o rompre, esguellar o
esquinçar, espatlar, esmicolar i desbaratar.

CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Entendre el llenguatge com a instrument per al coneixement del món.
2. Desenvolupar la capacitat d’observar i interpretar obres d’art (pintura, escultura, text,
etc.) tenint en compte la influència de l’experiència cultural sobre la representació que
cada societat construeix del món i com aqueixa experiència es reflecteix en la llengua.
3. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d’un text: enunciació del tema, títol,
tesi, finalitat comunicativa, paràgraf, resum, estructura externa i interna en textos donats.
4. Identificar els cinc tipus d’estructures textuals: expositiva, argumentativa, narrativa,
descriptiva i instructiva o direccional.
5. Fer resums de textos.
6. Realitzar una exposició oral sobre els continguts literaris de la unitat (les trajectòries
personals i literàries d’alguns autors avantguardistes...) tenint en compte l’estructura de
textos expositius, així com les pauses i les modulacions de la línia melòdica que
caracteritzen l’oralitat del discurs.
7. Conéixer els principals ismes del moviment avantguardista i les seues manifestacions
artístiques en pintura, cinema i literatura.
8. Produir textos literaris de caràcter avantguardista.
9. Conéixer els autors i les obres més representatives de l’Avantguardisme en poesia,
narrativa i teatre.
10. Desenvolupar la imaginació tot creant textos narratius relacionats amb retalls de les
experiències personals en primera persona.
11. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés de normativització i
d’estandardització d’una llengua.
12. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com
ara: estandardització, codificació, normativització, etc.
13. Caracteritzar el procés d’estandardització lingüística seguit entre nosaltres (des dels
primers precedents s. XV fins a l’actualitat).

14. Conéixer les aportacions dels diversos autors al procés de codificació, amb atenció
especial a l’obra de Pompeu Fabra i dels gramàtics valencians (Carles Salvador,
Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor).
15. Analitzar la realitat sociolingüística d’un període històric concret a partir de documents
textuals concrets.
16. Discriminar auditivament i pronunciar vocals tòniques obertes: [E] i [O] en mots donats i
en textos relacionats amb la unitat.
17. Aplicar la normativa ortogràfica de l’accentuació en mots amb vocals tòniques obertes.
18. Identificar els diferents tipus de diftong creixent i decreixent, així com l’hiat tot realitzant
el còmput sil·làbic de paraules.
19. Conéixer i aplicar la normativa ortogràfica de la dièresi.
20. Identificar i escriure correctament els quantificadors numerals, quantitatius i indefinits en
contextos donats.
21. Identificar la funció de sintagmes diversos tot substituint-los pels pronoms febles
corresponents i aplicant correctament la normativa de l’apòstrof i del guionet.
22. Identificar els diferents tipus d’oracions predicatives tot analitzant els constituents bàsics
(subjecte, predicat).
23. Reconéixer els diferents tipus d’oracions segons la modalitat (asseveratives,
interrogatives, exclamatives...)
24. Ampliar el vocabulari mitjançant la sinonímia i l’antonímia.
25. Classificar i organitzar el camp semàntic corresponent a les fruites i a les verdures.
26. Aplicar els conceptes d’hipònim, hiperònim i geosinònim en el camp semàntic relacionat
amb les fruites i les verdures.
27. Conéixer frases fetes i modismes relacionats amb el camp semàntic de les fruites i de les
verdures.
CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT (i II)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d’un text.
2. Analitzar la progressió temàtica d’un text.
3. Analitzar l’organització de la informació en textos de tipologia diversa.
4. Analitzar la isotopia d’un text.
5. Resumir un text.
6. Analitzar el context social i polític en què es va trobar la literatura escrita en la nostra
llengua durant la dictadura franquista, a conseqüència de la repressió i de la prohibició a
què van ser sotmeses les llengües i les cultures no castellanes.
7. Conéixer la situació de la narrativa en la nostra llengua durant la postguerra.

8. Conéixer el panorama literari i, específicament, narratiu de la Postguerra fins al 1975.
9. Conéixer l’obra de Mercè Rodoreda i d’Enric Valor, com a representants de la narrativa
d’aqueix període.
10. Analitzar l’obra narrativa de Mercè Rodoreda: circumstàncies personals, obra escrita,
característiques del seu estil narratiu…
11. Explicar el procés de minorització lingüística lligat a la situació de llengües en contacte.
12. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com
ara: bilingüisme (social i territorial), diglòssia, prejudici lingüístic, normes d’ús social,
transculturació o aculturació, drets lingüístics, cooficialitat, lleialtat lingüística, àmbits
d’ús, etc.
13. Analitzar situacions comunicatives quotidianes i contemporànies des d’una perspectiva
sociolingüística.
14. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d’estratègies de
redreçament de l’ús social de llengües minoritzades.
15. Analitzar el present i les necessitats de futur de la nostra llengua, especialment en les
comarques valencianes.
16. Discriminar auditivament i articular les consonants oclusives i el parell [v] i [b].
17. Fer servir correctament les preposicions, específicament en el contextos de complement
de règim que demanen canvi o caiguda de preposició.
18. Aplicar el concepte d’oració composta, concretament en la distició d’oracions
juxtaposades i coordinades.
19. Aplicar criteris de correcció lingüística en la distinció de barbarismes lèxics.
20. Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i homonímia.

VARIETATS MANERES DE DIR (I)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de
possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic.
2. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu.
3. Conéixer i aplicar els factors que condicionen la nostra manera d’expressar-nos.
4. Distingir els conceptes de correcció i d’adequació.
5. Conéixer i aplicar la relació que hi ha entre comprensió i producció d’un text i el
coneixement enciclopèdic.
6. Ser conscients de la variació lingüística en el propi ús.
7. Conéixer les tendències poètiques i els escriptors que van marcar el període de la
postguerra.
8. Comprendre i analitzar textos poètics d’estètica simbolista avantguardista i realista.
9. Comprendre les diferències que hi ha entre l’estètica simbolista i la poesia influïda pel
corrent del realisme històric (Vicent Andrés Estellés).
10. Conéixer l’obra de Salvador Espriu, Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés.
11. Conéixer i valorar positivament la diversitat lingüística d’Espanya.
12. Analitzar i valorar des d’una òptica sociolingüística el desigual reconeixement legal de
les diverses llengües parlades a Espanya.
13. Analitzar les propietats dels sons vibrants i nasals.
14. Aplicar les normes ortogràfiques dels sons vibrants i nasals.
15. Pronunciar correctament els sons nasals a final de mot.
16. Utilitzar les preposicions a, per i per a, fins i fins a i com i com a segons els valors i les
funcions que tinguen.
17. Analitzar els tipus d’oracions subordinades substantives.
18. Conéixer els orígens del nostre lèxic, concretament del procedent del contacte amb l’àrab,
el castellà i l’aragonés.
19. Utilitzar correctament els doblets lèxics del tipus doblar/doblegar, nombre/número,
bossa/borsa, etc.
20. Analitzar el vocabulari relacionat amb la manera de ser de les persones.

VARIETATS MANERES DE DIR (i II)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Valorar la llengua com a producte social sotmés a un procés de reelaboració constant,
derivat de les necessitats del grup humà.
2. Explicar la llengua com a instrument comunicatiu i cognitiu, estratificador i cohesionador
social, i de transmissió d’una tradició cultural.
3. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de
possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic.
4. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu.
5. Distingir els conceptes de correcció i d’adequació.
6. Classificar les manifestacions de la variació lingüística segons les coordenades
geogràfica, diacrònica, social i individual.
7. Caracteritzar l’estàndard com a varietat comuna compartida i com a model de referència
d’ús.
8. Identificar els factors que condicionen la variació diafàsica o per registres.
9. Identificar les veus que participen en una situació comunicativa i conéixer el concepte de
polifonia.
10. Saber i aplicar el concepte de discurs reportat i la intertextualitat.
11. Conéixer la situació de l’assaig i el teatre durant l’etapa de la postguerra.
12. Valorar i conéixer l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Valorar l’obra assagística de Joan Fuster com un dels representants més importants de la
literatura d’idees durant el període de la postguerra.
14. Manifestar una actitud d’acceptació i de comprensió de la diversitat lingüística com a
mostra de la diversitat humana: com a producte de les respostes adaptatives que cada
cultura ha produït.
15. Conéixer les propostes de classificació de les diverses famílies lingüístiques i situar-hi la
llengua catalana.
16. Conéixer les relacions de parentiu que lliguen les llengües indoeuropees i, dins aquestes,
les romàniques.

17. Conéixer la diversitat lingüística mundial i europea.
18. Analitzar els vincles que han lligat històricament l’exercici del poder econòmic i polític
amb la difusió de les llengües.
19. Practicar la pronúncia de les consonants alveolars fricatives [s] i [z] i africades [tz] i [dz].
20. Conéixer la conjugació verbal irregular i els usos de l’imperatiu.
21. Conéixer les oracions subordinades adjectives i diferenciar les especificatives de les
explicatives.
22. Reconéixer el fenomen de la interferència lingüística i eliminar barbarismes.
LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (I)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Entendre la importància de la propietat de la cohesió en la significació dels textos.
2. Analitzar i fer servir en contextos comunicatius elements que conformen la cohesió
textual com són els mecanismes de referència (sintacticosemàntics i lèxics), la connexió,
la modalitat oracional i la modalització i la impersonalització.
3. Conéixer les tendències literàries més actuals en teatre i en poesia.
4. Explicar les característiques que defineixen la poesia des dels anys 70 fins a l’actualitat.
5. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d’aquests darrers anys.
6. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra Miquel Martí i Pol.
7. Conéixer l’embranzida viscuda pel panorama teatral: grups i tendències més
avantguardistes.
8. Analitzar i conéixer l’obra de Josep Maria Benet i Jornet i la seua vinculació amb el món
audiovisual.
9. Distingir els conceptes de variació i canvi lingüístic.
10. Identificar els canvis lingüístics en els diversos nivells del sistema (fònic, lèxic i
morfosintàctic) al llarg del temps.
12. Valorar la variació i el canvi lingüístic com a respostes adaptatives a les necessitats dels
parlants.
13. Identificar i reproduir adequadament mots que continguen les consonants laterals o

II)
líquides [l], [l:] i [ ].
14. Fer servir les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi).
15. Analitzar els tipus d’oracions subordinades adverbials circumstancials (de temps, de lloc i
de manera o mode).
16. Aprendre i fer servir una part del lèxic i la fraseologia relacionada amb el camp semàntic
de la mar i del món mariner.
LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (i
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Conéixer els aspectes treballats en aquesta unitat vinculats amb la cohesió (i II),
concretament, els procediments de condensació i d’ampliació de la informació, i els
temps verbals.
2. Identificar els procediments d’ampliació i condensació de la informació en un text.
3. Valorar la manera com es redacta o verbalitza la condensació i l’ampliació de la
informació en funció del context comunicatiu i el tipus de text.

4. Reconéixer i analitzar els temps verbals díctics i anafòrics d’un text.
5. Valorar l’ús predominant dels temps verbals absoluts o relatius depenent del tipus de text.
6. Conéixer els factors externs o interns que causen canvis lingüístics en una llengua.
7. Valorar la relació entre la minorització d’una llengua i el fenomen de canvi lingüístic.
8. Distingir entre el concepte de barbarisme i el de préstec o manlleu.
9. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com
ara: llengües en contacte, canvi lingüístic, minorització, substitució lingüística, préstec o
manlleu, analogia, interferència lingüística, planificació lingüística.
10. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d’estratègies de
redreçament de l’ús social de llengües minoritzades.
11. Conéixer les característiques de l’època de la postmodernitat i els principals fets històrics
ocorreguts d’ençà de la dècada del 70.
12. Conéixer les tendències literàries més actuals en narrativa i assaig.
13. Explicar les característiques que defineixen la narrativa i l’assaig des dels anys 70 fins a
l’actualitat.
14. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d’aquests darrers anys.
15. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra de Quim Monzó.
16. Explicar les característiques que defineixen l’assaig des del anys 70 fins a l’actualitat.
17. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra de assagística de Joan Francesc Mira.
18. Explicar la funció de la terminologia en la planificació lingüística, especialment dins una
situació de llengües en contacte i de minorització lingüística.
19. Valorar la importància de la creació de centres de producció i de difusió terminològica
perquè la llengua minoritzada puga ampliar els àmbits d’ús.
20. Conéixer les perífrasis verbals modals i aspectuals.
21. Distingir les perífrasis verbals d’obligació, les de probabilitat, les d’imminència i les de
continuïtat o reiteració i fer-les servir en contextos donats.
22. Conéixer els connectors de les oracions subordinades adverbials no circumstancials o
interordinades.
23. Analitzar els tipus de subordinades adverbials no circumstancials en un context donat.
24. Utilitzar amb propietat els connectors adverbials no circumstancials en funció del tipus
d’oració subordinada.
25. Discriminar entre els sons palatal fricatiu sord, palatal fricatiu sonor, palatal africat sord i
palatal africat sonor i pronunciar correctament aquests sons.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
Els criteris d’avaluació d’aquest nivell educatiu van ser fixats pel Decret 102/2008, d’11 de
juliol del 2008, del Consell de la Generalitat Valenciana (DOCV) (núm. 5806, 15-07-2008), tal
com els reproduïm tot seguit.
1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en compte la
funció social que exerceixen, la tradició cultural en què s’inscriuen, l’estructura i els
valors que transmeten.
Aquest criteri pretén valorar la capacitat de l’alumnat per a interpretar el sentit d’un text a
partir de l’anàlisi de l’estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de
les dades rellevants sobre la situació comunicativa. S’ha de tindre en compte, així mateix,
la capacitat per a analitzar els valors, implícits o manifestos, del text (en especial els que
reflecteixen usos discriminatoris) i per a reflexionar-hi d’una manera crítica.
2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la
informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de
vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de
documentació i tractament de la informació propis de l’àmbit acadèmic.
Aquest criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a les
fonts d’informació, seleccionar-hi les dades pertinents i reutilitzar-les en l’elaboració de
textos crítics propis de l’àmbit acadèmic, respectant, per tant, les convencions pròpies
d’aquest tipus de discursos.
3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal, sobre temes
literaris, literaris o relacionats amb l’actualitat social i cultural.
El criteri atén el desenvolupament de la capacitat de l’alumne per a elaborar textos
formals, de caràcter acadèmic, orientadors de l’opinió i de la conducta o reguladors de la
vida social, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments que
garantisquen la cohesió i per a emprar correctament la varietat estàndard de la llengua.
4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en textos
específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el
gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats
marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre aquestes i evitar-les en les
produccions pròpies.
El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com a
forma del comportament humà, els prejudicis i les valoracions pejoratives que revelen les
relacions socials entre els membres d’una comunitat de parlants. S’ha de valorar, així
mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre aquests usos i per a evitarlos, de
manera autònoma i conscient, en les produccions pròpies.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions
pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions
i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats; utilitzant-hi la terminologia
adequada.
Aquest criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió
lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i
revisió de les produccions pròpies. Per a això caldrà ajustar-se al domini dels
procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que en configuren el
significat global o que n’articulen els enunciats.
6. Comprendre l’origen i la formació del castellà i del valencià en la seua història i en el

moment actual; valorant-ne les varietats.
El criteri se centra en la valoració del coneixement dels trets generals dels processos de
formació de les llengües, en concret, la consolidació, normalització i substitució de
llengües i de la seua aplicació a l’anàlisi crítica de la realitat del nostre entorn. Per a això,
caldrà ajustar-se tant als aspectes lingüístics com als condicionants sociopolítics, en
èpoques passades i en el món contemporani, implicats en aquests processos (per exemple,
en la fixació de la norma culta, en la configuració i consolidació de l’estàndard, etc.). Així
mateix, s’analitzarà i valorarà la normalització lingüística com a procés oposat al de
substitució i necessari per a detindre la pèrdua de vitalitat del valencià.
7. Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, conéixer-ne l’origen i
l’evolució, promoure’n l’ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les
situacions de bilingüisme.
El criteri tracta d’orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumne pel que
fa a les llengües del territori espanyol.
8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) del
castellà (també el d’Amèrica) i del valencià.
El criteri se centra en la capacitat per a utilitzar, en l’anàlisi de l’activitat comunicativa, la
informació que determinades marques lingüístiques proporcionen sobre l’origen
geogràfic dels parlants, sobre la seua pertinença a un grup social i sobre el moment
històric en què es produeix el discurs. En tots els casos caldrà ajustar-se a l’anàlisi crítica
de les actituds sobre la llengua i els parlants que comporta l’elecció d’una llengua o d’una
varietat determinada, així com les implicades en el canvi de llengua.
9. Analitzar l’evolució històrica dels gèneres literaris en castellà (des del segle XVIII fina a
l’actualitat) i en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i cultural i la seua
relació amb les obres i els autors més destacats, coneixent i aplicant tècniques d’anàlisi i
de comentari de textos per a interpretar obres literàries breus i fragments significatius
d’estes èpoques, utilitzant els coneixements pertinents sobre les formes literàries i els
distints períodes, moviments i autors.
Es tracta de valorar la capacitat per a comprendre el fenomen literari com a producte
cultural situat en un context sociohistòric determinat i per a interpretar obres literàries en
relació amb el gènere al qual s’adscriuen convencionalment i amb els procediments
retòrics que les singularitzen. Serà necessària la lectura d’obres literàries completes o de
fragments extensos a què aplicar els criteris d’anàlisi literària i d’interpretació d’acord
amb el context de producció.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la
informació. Aquest criteri pretén que l’alumnat siga capaç d’utilitzar les tecnologies de la
informació i que les incorporen al seu treball acadèmic.
SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS DE 2n DE BATXILLERAT
1ª AVALUACIÓ
1. LITERATURA
El context sociopolític de la postguerra fins als anys 70 i la producció
narrativa de l’època.
L’obra literària d’Enric Valor.
La producció literària de Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica.
La narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat.
La narrativa curta de Quim Monzó i la societat contemporània.
2. COMUNICACIÓ

El món fet amb paraules.
Coherència i sentit del text
Estructura externa i estructura interna. Tipus de text.
3. SOCIOLINGÜÍSTICA
El procés d’estandardització i de normativització.
El present de l’ús social de la llengua.
4. PARAULES
Pronúncia dels sons vocàlics.
Pronúncia de les consonants oclusives i [v] i [b].
Morfologia. Formació de mots. Quantificadors. Preposicions (canvi i
caiguda).
Sintaxi. Sintagmes i combinacions. Combinació de pronoms febles.
Oració simple i oració composta (juxtaposició i coordinació).
Lèxic. Els camps semàntics. Fraseologia. Sinonímia i antonímia.
Barbarismes. Polisèmia i homonímia.
2ª AVALUACIÓ
1. LITERATURA
La poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
Les característiques més importants de la producció poètica de salvador
Espriu.
Les característiques bàsiques de la poesia actual.
La poesia de Miquel Martí i Pol i el seu ressò social.
La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70.
L’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
2. COMUNICACIÓ
Variació lingüística i adequació. Varietats lingüístiques. L’estàndard.
Les veus del discurs.
3. SOCIOLINGÚÍSTICA
La diversitat lingüística a Espanya i a Europa.
4. PARAULES
Pronúncia de les consonants vibrants, nasals, alveolars fricatives i
africades.
Morfologia. Preposicions fins a, com a, per a. Conjugació verbal
irregular. Usos de l’imperatiu.
Sintaxi. Oracions subordinades substantives. Subordinades adjectives.
Lèxic. Etimologia. La interferència lingüística.
3ª AVALUACIÓ
1. LITERATURA
Les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món
audiovisual.
La repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
L’assaig de Joan Francesc Mira i la nostra realitat contemporània.
2. COMUNICACIÓ
La cohesió textual.
Mecanismes de referència exofòrics i endofòrics.
La connexió.

La modalitat oracional.
La modalització i la impersonalitat.
Condensació i ampliació d’informació.
Els temps verbals.
3. SOCIOLINGÚÍSTICA
El canvi lingúístic i els neologismes.
4. PARAULES
Pronúncia de les consonants laterals i palatals
Morfologia. Infinitiu, gerundi i participi. Perífrasis verbals.
Sintaxi. Les oracions subordinades adverbials.
Lèxic. Fraseologia. Terminologia.

L’examen constarà de tres parts:
1. Comprensió del text
2. Anàlisi lingüística del text
3. Expressió i reflexió crítica
Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de
comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de
referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts
d’història de la literatura (ss. xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos
literaris i de l’expressió.
1. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat
que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no
literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen
al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant
els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia,
hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i
les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les
possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de
referència.
Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia,
gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes
i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants
palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una
hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals
d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions
sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència
(pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un
sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del
text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats
fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament
mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar
textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues
qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes
150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats
següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la
Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels
personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,
sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat
contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de
la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador
Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-
ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als
anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el
món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat
contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En
general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què
mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a
donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el
text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari

expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la
societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària
al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits
lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció
d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en
experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar
un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar
el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una
pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
2. Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text
Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text
Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal
deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor cor-
responent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica
Puntuació: 4 punts
a) (2 punts)
b) (2 punts)
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes
es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb

claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs,
signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa
gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts
per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/
Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es
farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de
la pregunta, la puntuació serà 0.
Per al 2n Curs de Batxillerat, cal que els alumnes assolisquen uns Nivells Mínims –
aprovar amb un suficient (5)- en el Control de la Matèria, el Treball diari i l’actitud.
És a dir que la no Suficiència en alguns dels aspectes anteriorment esmentats
comportarà la impossibilitat d’aplicar els percentatges corresponents :
70% el control de la Matèria,
20% els treballs (proves parcials, activitats demanades pel professor/a al
llarg del trimestre, exercicis de comentari...)
10 % el llibre de lectura.
En 2n BATalumne/a podrà apujar la nota d’avaluació un màxim de 0,5 punt
quan col·labore i participe en la revista del centre mitjançant la realització
d’algun treball sempre que aquest siga publicat.
L’actitud es tindrà en compte per tal d’arrodonir la nota final de l’avaluació.
Es farà un examen de continguts per trimestre.
Com que els criteris generals d’avaluació s’emmarquen dins el concepte d’avaluació
contínua,la nota final del curs es computarà de la egüent manera:
La 1a avaluació valdrà el 15% de la nota global.
La 2a avaluació valdrà el 30% de la nota global.
La 3a avaluació valdrà el 55% de la nota global.
Sandra López

2n BATXILLERAT - AVALUACIÓ CONTÍNUA PONDERADA
L'avaluació és contínua, per tant totes les notes formen part de la nota global del curs, la
divisió per avaluacions parcials permet mostrar el seguiment actualitzat d'aquesta
avaluació global contínua.
Així, les notes de la segona avaluació corresponen a la mitjana entre les notes de la
primera avaluació i les notes tretes en la segona; i la qualificació de la tercera avaluació
(final) s'obté amb de la mitjana ponderada de totes les notes. (Aquesta ponderació
consisteix a donar-li a les notes de la tercera avaluació valor doble. Per tant, un 50% de
la nota final és la mitjana de les notes de la primera avaluació i les de la segona; i l'altre
50% equival a les notes de la tercera.)
Exemple amb les notes d'exàmens:
1a avaluació:
Ne.
valor relatiu de l'examen (1, 2, 3 …) → 1
TORNAR A L'ÍNDEX Data → 29/11/2010
Descripció de la nota → nota 1r ex.
Cognoms, Nom Mitjana (1a av.)
1 ALUMNE ALUMNA 5,65 5,65
2a avaluació:
Ne.
valor relatiu de l'examen (1, 2, 3 …) →
TORNAR A L'ÍNDEX Data →
Descripció de la nota → nota 1r ex.
Cognoms, Nom Mitjana
(1a av.)
3a avaluació:
valor relatiu de l'examen (1, 2, 3 …) →
TORNAR A L'ÍNDEX Data →
La nota final d'exàmens d'aquest alumne/a seria: 5,74.
nota 2n ex.
(2a av.)
1 1 2
29/11/2010 12/03/10
nota 2n ex.
(2a av.)
1 ALUMNE ALUMNA 4,78 5,65 2,90
Aquest mateix sistema s'aplica a la resta d'àmbits avaluables: lectura i treballs. I s'obté
la global de l'assignatura mitjançant la següent fórmula de ponderació:
nota 3r
ex.(3a av.)
1 1 2
29/11/2010 12/03/10 06/06/10
Descripció de la nota → nota 1r ex. nota 2n ex.
Ne. Cognoms, Nom Mitjana (1a av.) (2a av.)
1 ALUMNE ALUMNA 5,74 5,65 2,90 6,70
nota 3r ex.
(3a av.)

Exàmens de matèria: 70 %
Treballs, proves parcials, activitats, ...: 20%
Lectura: 10%
Els llibres de lectura per a 2n de Batxillerat són els següents:
1r trimestre:
Enric Valor ,La idea de l’emigrant,Ed. Tàndem,
Mercè Rodoreda, La plaça del diamant.
2n trimestre:
Quim Monzó, El tema del tema, Ed. Quaderns Crema
3r trimestre:
J. F. Mira, Una biblioteca al desert, Ed. Bromera
ALUMNES AMB LA MATÈRIA PENDENT DE 1r BATXILLERAT
Se'ls farà una prova dels continguts de llengua i literatura vistos el curs passat.
Consistirà en un tema a desenvolupar, quatre preguntes curtes sobre literatura o
sociolingüística i quatre de normativa.
Es farà una convocatòria en gener i una altra en març. Aquell que aprove la primera no
caldrà que es presente a la segona.
La nota mínima haurà de ser un 5.
OBJECTIUS GENERALS
1. Desenvolupar actituds i conductes de valor social i solidari que permetin al
alumnat assumir els seus deures i drets, així com exercir-los amb
responsabilitat en l'àmbit familiar, social i laboral.
2. Enfortir les capacitats afectives personals de l'alumnat afavorint conductes
racionals que possibilitin el rebuig de la violència, els prejudicis, els
comportaments sexistes i que resolguin pacíficament els conflictes.
3. Desenvolupar hàbits d'estudi i de superació personal com a condició
primera perquè l'alumnat realitze els aprenentatges de forma correcta i com a
base per a una formació permanent.
4. Promoure el coneixement i la utilització de forma correcta de la llengua
castellana i de la valenciana, desenvolupant en l'alumnat les capacitats de
comprendre i expressar missatges orals i escrits que li permetin integrar-se en

la societat, exercir un treball i utilitzar la informació en la vida diària.
5. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte dels aspectes
fonamentals i bàsics de la geografia, la història i la cultura pròpia i dels
altres, iniciant així mateix l'alumnat en la valoració personal de les
diferents manifestacions artístiques.
6. Promoure el coneixement dels aspectes fonamentals i bàsics de les
matemàtiques i de les ciències naturals perquè l'alumnat sigui capaç de
aplicar els seus mètodes en la identificació i resolució de problemes relacionats
amb la professió i la vida diària.
7. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte de la naturalesa i el
medi ambient desenvolupant en l'alumnat conductes adequades que
col.laborin a la seva conservació i millora tant en la vida diària com en el
exercici de la professió.
8. Conèixer i utilitzar correctament les noves tecnologies per a l'obtenció i
l'anàlisi de la informació necessària per al desenvolupament personal, social i
laboral.
9. Conèixer els seus drets i deures com a treballadors, desenvolupant
actituds i conductes que afavoreixin la seva inserció i la seva promoció laboral.
10. Afavorir l'esperit emprenedor promovent valors, actituds i
conductes que col laborin a això generant autoconfiança, sentit i discurs
crític i iniciativa, tant individual com col.lectiva o d'equip.
11. Conèixer i prevenir els factors i conductes de risc en el desenvolupament
de la seva professió.
12. Valorar i reconèixer la formació i orientació laboral amb vista al futur
professional.
ÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ I CASTELLÀ
Continguts
Bloc 1: Comunicació oral: usos i formes
1. La llengua oral com a font d'informació, plaer, coneixement,
manipulació, etc: reconeixement de les diferents intencions
comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...)
2. Reconeixement de la situació de comunicació que envolta el fet
oral i els seus elements de la comunicació: emissor, missatge, receptor,
codi, canal, context.
3. Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral:
fonètics, paralingüístics, prosòdics, etc.

4. Comprensió de textos orals d'elaboració pròpia que reflecteixin
situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral.
5. Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversa, col.loqui,
debat, entrevista, etc.
6. Distinció, ús i reconeixement de argots i llenguatges professionals.
7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua
oral, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els
fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del
valencià i del castellà dins i fora d'Espanya.
Bloc 2: Comunicació escrita: usos i formes
1. La llengua escrita com a font d'informació, plaer, coneixement,
manipulació, etc. reconeixement de les diferents intencions
comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...)
2. Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció,
exposició, argumentació, etc.
3. Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el
resum, l'informe, etc.
4. Ús d'elements gràfics i paratextuals (il lustracions, taules, gràfics,
imatges, tipografia) en les pròpies creacions escrites.
5. Comprensió de textos escrits d'elaboració pròpia que reflecteixin
situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral.
6. Interès per l'atenció i presentació dels textos escrits i adequació
dels mateixos a les normes ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada,
reconeixent el seu valor per a la comunicació.
7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua
escrita, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els
fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del
valencià i del castellà dins i fora d'Espanya.
Bloc 3: La llengua i la seva reflexió com a objecte de coneixement
1. Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius,
adjectius, verbs, pronoms, conjuncions, preposicions i adverbis.
2. Reconeixement de relacions entre les paraules per la seva forma (famílies,
lèxiques, sigles, derivació, etc.) i pel seu significat (sinonímia, antonímia,
polisèmia, frases fetes, seximos, modismes, etc.)
3. Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta,

classificació dels tipus d'oracions i la seva funció: enunciativa,
interrogativa, apelativa, etc.
4. Ús d'enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança
nominal i verbal, per tal expressar finalitat, causa i conseqüència a la
hora de produir textos propis.
5. Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants mitjançant el
coneixement de les modalitats de l'oració i del verb.
6. Utilització i reconeixement d'estructures de diferent tipologia textual:
narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa i argumentativa per produir
i comprendre textos.
7. Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques.
Bloc 4: La literatura
1. Compressió del fet literari com a producte lingüístic i estètic.
2. Coneixement de les principals obres i autors, així com la seva inclusió
dins del període històric a què correspon, propis de la llengua
valenciana i castellana.
3. Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l'èpica, la lírica, l'
dramàtic, l'assaig.
4. Reconèixer i saber distingir en un text les principals figures estilístiques:
anàfora, comparació, metàfora, hipèrbole, paral.lelisme, etc.
5. Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi de expressió
I. EL MÒDUL LINGÜÍSTIC-SOCIAL
L'àmbit lingüístic i social planteja de forma globalitzada continguts propis de
diverses àrees - la de llengua i literatura: valencià i castellà, així com la de
ciències socials: geografia i història - que, si bé en altres nivells educatius
diferencien, en els programes de qualificació professional nicial requereixen ser
abordats de manera integrada.
L'àrea de ciències socials té com a objecte d'aprenentatge el coneixement de
la dimensió social dels éssers humans, centrat en la comprensió i
explicació de fets geogràfics i històrics, mentre que en l'àrea de
comunicació l'objecte és l'aprenentatge de les habilitats lingüístiques -
comunicatives i el domini efectiu del llenguatge en diferents contextos i amb
finalitats diverses.
La unió de les dues àrees en un mateix mòdul es veu justificada, doncs, per un
objectiu comú: aprendre de forma globalitzada els diferents continguts,
contextualitzant les realitats socials més importants a través de les
adequades habilitats lingüístiques i comunicatives.
Objectius generals

1. Desenvolupar un nivell de comprensió i expressió oral i escrita en llengua
castellana i valenciana adequat per a comunicar-se, desenvolupar-se
socialment, exercir l'ofici i accedir a la informació que necessita en la seva vida
quotidiana.
2. Expressar-se amb fluïdesa, seguretat i de forma entenedora, per a
comunicar pensaments, intencions, sentiments, accions i aprenentatges.
3. Comprendre i produir textos d'ús habitual en l'àmbit personal, laboral i
social, utilitzant el vocabulari adequat per denominar allò que es tracta,
realitza, aprèn i sent.
4. Desenvolupar la capacitat d'observació i pensament crític.
5. Aprendre a treballar per objectius i projectes, així com assumir i col.laborar
en el treball en grup com un mitjà d'aprendre mitjançant la confrontació i el
debat d'opinions.
6. Utilitzar fonts i tecnologies de la informació i la comunicació per
informar-se, comunicar-se, aprendre i ajudar-se en el treball.
7. Explicar diferents realitats socials valorant els diferents elements
socials i ambientals que influeixen en el seu origen.
8. Estudiar, a partir del coneixement dels diferents personatges històrics, la
importància d'aquests en el transcurs de la història.
9. Conèixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social i cultural,
i les possibilitats d'acció en aquest.
10. Aplicar en les explicacions de processos espacials i històrics conceptes
com distribució, localització, interacció, duració, canvi o continuïtat.
11. Identificar els aspectes bàsics de la situació sociolingüística espanyola i, en
particular, de la Comunitat Valenciana.
12. Descriure verbalment i de forma escrita la informació continguda en taules,
estadístiques, gràfiques i mapes.
13. Interpretar mapes temàtics i gràfiques dels diferents processos socials
portats al seu estudi.
14. Produir textos de gèneres diferents per comunicar de forma escrita o oral l'
coneixement adquirit, per relacionar-se amb institucions de l'entorn escolar i
amb intencionalitat expressiva i literària.
15. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i com a eina de
aprenentatge, alhora que com a perfeccionament i enriquiment
lingüístic, cultural i personal.

16. Participar en situacions de comunicació col.lectives utilitzant el llenguatge
com a mitjà de resolució de conflictes interpersonals i de garantir una
comunicació fluïda.
17. Valorar i gaudir de forma individual i col.lectiva obres literàries, artístiques,
arquitectòniques, musicals ... com una forma de plaer i d'accés al
coneixement de l'experiència humana.
18. Mostrar una actitud oberta cap al coneixement, com una cosa que es
construeix socialment a partir de successius plantejaments de problemes i
interrogants.
19. Mostrar actituds crítiques cap a actuacions i situacions discriminatòries i
injustes que produeixen o agreugen les desigualtats socials en diversos àmbits
de la vida social.
20. Desenvolupar actituds crítiques i comportaments favorables cap als
problemes socials actuals: salut, medi ambient, igualtat de gènere i
convivència pacífica.
21. Fomentar l'autoestima i la resolució de conflictes dins de l'aula i del
centre.
22.Aprender a treballar en equip desenvolupant actituds de respecte, diàleg,
cooperació, tolerància i solidaritat.
Criteris d'avaluació
1. Captar el sentit i intencions de textos orals i escrits, de diferent tipus,
nivell i propòsit.
2. Saber integrar en un text de creació pròpia informacions de diferents
textos sobre un mateix tema, on es reflecteixi tant el punt de vista propi com
els trobats.
3. Exposar i elaborar de forma clara i ordenada, tant oral com escrit, les
idees i pensaments propis com els aliens.
4. Exposar de forma oral un tema seguint unes pautes lògiques i ordenades,
adequant el llenguatge i vocabulari al contingut ia la situació comunicatives,
al mateix temps que s'aconsegueix l'atenció del receptor.
5. Produir textos escrits que responguin a determinades estructures
(Narratives, descriptives, etc.) Respectant criteris ortogràfics i adequant aquest
text a la situació de comunicació.
6. Aplicar en les seves produccions la reflexió de la llengua respecte a normes,
utilització d'enllaços, connectors, etc, amb la finalitat de transmetre
adequadament els seus pensaments, idees, conclusions, o els de tercers.

7. Identificar i descriure la realitat plurilingüe d'Espanya, així com els
fenòmens de contacte entre llengües i les conseqüències que se'n deriven.
8. Valorar la lectura, tant individual com col.lectiva, com a font de
informació, aprenentatge i de gaudi.
9. Identificar el gènere al qual pertany un text literari reconeixent els seus
característiques pròpies i principals recursos estilístics.
10. Establir i conèixer relacions entre les principals obres, autors i
moviments
1r CURS PQPI
LECTURES
HOMER, L'Odissea ed. Bromera. Adaptació: Jesús Cortés. ISBN:
9788476606360
I, si el ritme del curs ho permet, llegirem també:
LLULL, RAMON, Llibre de les bèsties. ed. Bromera. ISBN: 9788476601013
ALBEROLA, CARLES I GARCÍA, ROBERTO, Joan, el Cendrós. ed. Bromera. ISBN:
9788476604106
LLIBRE DE CLASSE
1r ESO Calaix Enllaç. Pràctiques de llengua i Literatura. ed. Bromera.
ISBN: 978-84-9824-957-6
Instruments d'Avaluació
Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment
com a instrument avaluatiu les produccions escrites i orals realitzades pels
alumnes bé en l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les
tasques de classe. D'esta manera, el quadern de classe, l'observació directa en
la realització d'activitats, la correcció dels exercicis i l'adequació al context es
constituïxen com els principals instruments d'avaluació en la pràctica
quotidiana.
No obstant això, al final de cada una de les unitats es realitzarà una
prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés d'ensenyament-
aprenentatge que seguix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a demostrar
el grau de competència adquirit fins al moment a través d'unes tasques de
diversa naturals. El resultat final de la prova ha d'ajudar al professor a
comprovar en quin grau l'alumne és competent en comunicació lingüística.

Les lectures també s'avaluaran per mitjà d'una prova: un qüestionari
dirigit per al primer llibre, un treball de síntesi per al segon i una exposició oral
per a l'última lectura. Tindre aprovada la lectura és requisit imprescindible per a
aprovar l’avaluació.
6.3. Criteris de qualificació
Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a
comprovar el nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar
els instruments d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge
significatiu i autònom. Per això, l'observació directa, la correcció personalitzada
i la comprovació de la naturalesa de la correcció realitzada pels alumnes es
convertixen en els principals procediments d'avaluació.
Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat,
però també a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en
este últim cas la realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, eixe procés
corrector no ha d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a
avaluar el dit procés, les tasques proposades han d'estar encaminades a eixe
objectiu, no sols a demostrar uns coneixements teòrics. Com a resultat de
totes les tasques que realitza en l'activitat diària i en la prova d'avaluació al final
de cada unitat, l'alumne ha de ser qualificat amb una nota numèrica final de
l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de qualificació adoptat
per cada departament. En el nostre cas este protocol seguix les pautes
següents:
Exàmens: 40%
Treballs: 20%
Lectura: 20%
Treball diari i deures: 10%
Actitud: 10%
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
El grup-classe realitzarà les següents activitats:
Una eixida al cinema en valencià, que promou la Universitat d’Alacant.
Una eixida al teatre, per gaudir d’una representació teatral.

PROGRAMACIÓ DE 1r DE PQPI
MÒDUL LINGÜÍSTICOSOCIAL: VALENCIÀ
MATERIAL DIDÀCTIC
Respecte al material, es treballaran els continguts del dossier de Valencià
Oral elaborat per la Universitat d’Alacant. Aquest material consta de catorze
unitats didàctiques que l’alumne anirà adquirint de manera seqüenciada al llarg
del curs.
CONTINGUTS
Aquests són els continguts del curs:
VALENCIÀ ORAL - CONTINGUTS
UNITAT 1 - Qui som? D’on venim?
1. Vocabulari: saludar, dir adéu i parlar per telèfon
2. Per a presentar i presentar-se
3. Presentacions: el verb dir-se
4. Partícules interrogatives
5. Alguns verbs en present: ser, dir-se, viure, tenir, venir, alçar-se, poder, conéixer.
6. Demostratius
7. Text dialogat
UNITAT 2 - El cos humà
1. Vocabulari: les parts del cos humà
2. L’article
3. Apostrofació
4. Verb tenir i verb haver-hi
5. Gènere i nombre
6. Alguns adjectius
7. Text descriptiu
UNITAT 3 - Els de casa
1. Vocabulari: les relacions familiars
2. Els parentius
3. Els possessius
4. Els numerals
UNITAT 4 - Entre teles
1. Vocabulari: la roba
2. Les peces de vestir
3. Present d’indicatiu dels verbs vestir, llevar, portar i dur
4. Lectura. El vestit nou de l’emperador
5. Enquesta
6. Indefinits
UNITAT 5 - Ai quin mal!!
1. Vocabulari: malalties, símptomes i altres
2. Malallties i lesions
3. Present d’indicatiu dels verbs caure, estar i fer
4. L’expressió del passat: pretèrit imperfet d’indicatiu, pretèrit perfet perifràstic i pretèrit
indefinit
5. Participi
6. Lectura. Dormir bé per a viure més i millor
UNITAT 6 - I avui què fem?
1. Vocabulari: accions quotidianes; àpats, neteja de la casa, higiene personal
2. Present d’indicatiu I. Regulars i alguns irregulars
3. Lectura. Tretze, dimarts
4. Gerundi
5. El temps. Dir l’hora

6. Els dies de la setmana
7. Divisió del temps
8. Adverbis temporals
9. Les parts del dia
10. Els mesos de l’any i les estacions
UNITAT 7 - Avui qui cuina?
1. Vocabulari: les fruites, la carn, les hortalisses i els cereals, el peix, els dolços, diversos,
actes, els condiments, begudes, infusions
2. Present d’indicatiu II
3. Pronoms febles: complement directe
4. Mesures i adjectius
5. Text instructiu: la recepta
6. Els quantitatius
7. Lectura. Menjar de menú
UNITAT 8 - Parem taula!
1. Vocabulari: elements de la cuina, verbs
2. Text instructiu. Decàleg del bon comportment a taula
3. Numerals ordinals
UNITAT 9 - Amunt i avall!
1. Vocabulari: localitzacions, elements del carrer, botigues, verbs de moviment, serveis
2. Locucions adverbials i adverbis de lloc
3. Preposicions
4. Imperatiu
5. Lectura. Text expositiu. San Francisco
6. Lectura. Text teatral. Supertot
UNITAT 10 - Faena feta...
1. Vocabulari: les professions, d’altres
2. Els oficis
3. Present d’indicatiu dels verbs treballar, ser i aprendre
4. Pronoms febles: complement indirecte
UNITAT 11 - Llar, dolça llar!
1. Vocabulari: la casa, el bany, mobles i complements
2. Lectura. Text amb seqüències descriptives. Aquesta és ma casa
3. Cap, res, gens i ningú
4. Vocabulari: ells electrodomèstics, altres
5. Text descriptiu: Descrivim una casa!
6. Lectura. Article periodístic. A la recerca de la nova masculinitat
UNITAT 12 - Natura viva
1. Vocabulari:els animals, d’altres, els arbres i les mates, les flors
2. Cançó. Pare (Sau)
3. Lectura. La caputxeta vermella
4. Formació del futur i del condicional simple
5. Text predictiu
UNITAT 13 - Temps d’oci
1. Vocabulari: viatges, accions, vehicles
2. Present de subjuntiu
3. Lectura. Text descriptiu. Ruta turística
4. Perífrasis verbals d’obligació
5. Lectura. Article periodístic, text argumentatiu. Llegir com a càstig?
6. Vocabulari: l’oratge, els vents, accions
7. Text predictiu
UNITAT 14 - Temps de jocs
1. Vocabulari: esports, accions, jocs

2. Imperfet de subjuntiu
3. Lectura. Cartes al director
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Pel que fa als criteris de qualificació, la nota de l’avaluació es calcularà atenent
els resultats dels exàmens i dels treballs, així com l’actitud de l’alumne/a,
segons els percentatges següents:
- Exàmens de contingut: 50%
- Treball (inclou el treball diari, a classe i a casa; i treballs diversos al llarg de
curs): 30%
- Actitud (inclou el comportament en classe i l’actitud lingüística): 20%
Per últim, cal recordar que es tracta d’una avaluació contínua i per tant; d’una
banda, no hi ha recuperacions de continguts parcials suspesos; i d’una altra
banda, s’entén que la nota d’avaluació serà la global del curs fins a eixe
moment.
SETEMBRE
L’alumnat que no haja aprovat la matèria a juny, haurà de superar la prova de
setembre sobre els continguts del curs.
Conceptes
• Característiques de la novel·la.
• Classes de novel·les.
• Estructures externa i interna de la
novel·la.
• Elements que formen la novel·la:
personatges, espai, temps, trama i
tema.
• Les paraules: lexemes i morfemes.
• Les categories gramaticals.
• El verb.
• Els temps de l’indicatiu (I). Present
i passat.
• Les lletres de l’alfabet.
• Els dígrafs i la separació sil·làbica.
• La lletra b.
• La lletra v.
• La sinonímia.
• L’antonímia.
• Les interferències lingüístiques.
• Les llengües romàniques.
• Els gèneres literaris.
• La novel·la fantàstica.
Procediments
• Lectura de fragments de diverses
novel·les.
• Identificació de les característiques
dels textos narratius novel·lats.
• Identificació de l’estructura de les
paraules.
• Classificació de les paraules per categories
gramaticals.
• Ordenació alfabètica de paraules.
• Escriptura de paraules amb dígrafs.
• Aplicació de les regles
ortogràfiques de la b i la v.
• Consideració semàntica de
sinònims i antònims, i de la
precisió lèxica.
• Consulta de diccionaris de
sinònims.
• Visita guiada a la biblioteca i les
llibreries.
• Situació de les llengües romàniques
sobre un mapa.
• Identificació del gènere literari
d’un text.
Actituds
• Valoració de les novel·les per les
vivències que aporten des d’una
anàlisi de la vida quotidiana.
• Valoració de la creativitat a partir
de la ficció novel·lada o de
qualsevol gènere literari.
• Valoració positiva del fet de
compartir un mateix origen
lingüístic amb molts països.
• Presa de consciència de les
interferències lingüístiques amb el
castellà i esforç per evitar-les.
• Foment de la lectura de novel·les
de tot tipus.

Conceptes
• Característiques del conte.
• Tipus de contes.
• Estructura del conte.
• Recursos emprats en la narració
breu.
• El temps del discurs.
• Els determinants.
• El futur i el futur perfet d’indicatiu.
• El condicional i el condicional
perfet d’indicatiu.
• La separació de síl·labes.
• Ortografia de les lletres m i n, i de
l’aplec mp.
• Polisèmia i monosèmia.
• Camp semàntic: els insectes i els
arbres.
• Ús de: hem, ham, bé i ben.
• Els dialectes.
• Les varietats oriental i occidental
del català.
• La novel·la romàntica.
• El romanticisme.
• Autors i títols de novel·les
romàntiques.
Conceptes
• Característiques de la carta.
• Estructura de la carta formal i
informal.
Procediments
• Anàlisi de les característiques i els
elements d’un conte.
• Identificació de les parts d’un conte.
• Lectura i classificació de contes.
• Escriptura de contes a partir dels
epílegs.
• Maneig dels diferents recursos lingüístics
per a presentar l’ordre dels
fets en un relat.
• Reconeixement i ús dels determinats.
• Conjugació dels futurs i els
condicionals de verbs regulars i
irregulars.
• Classificació de paraules segons el
nombre de síl·labes.
• Separació de síl·labes atenent els
casos particulars.
• Aplicació de la norma d’ús de les
lletres m i n, i de l’aplec mp.
• Ampliació del vocabulari relacionat
amb insectes i arbres.
• Identificació de paraules
polisèmiques i monosèmiques.
• Identificació de les varietats de la
llengua a partir dels trets més
significatius.
• Comentari de fragments de
novel·les romàntiques.
Procediments
• Lectura i classificació de diferents tipus
de carta.
• Redacció de diferents tipus de carta.
Actituds
• Sensibilització per llegir, escoltar i
redactar contes.
• Importància de la lectura com a
mitjà d’enriquiment cultural i
personal.
• Estima pels nostres autors i les
seues obres.
• Valoració positiva de l’originalitat
per a presentar els fets d’un relat.
• Valoració del paisatge, la fauna i la
flora de les comarques valencianes.
• Actitud positiva per a usar
correctament la llengua escrita.
• Valoració de la lectura com un
hàbit positiu i divertit.
• Respecte per les varietats dialectals
de la llengua.
• Promoció i participació en
concursos literaris.
Actituds
• Valoració de la importància
d’escriure cartes per a establir
o mantenir relacions personals,
professionals o institucionals.

• Fórmules de cortesia: salutacions i
acomiadaments.
• Els pronoms febles:
característiques i formes.
• La substitució del complement
directe i el complement indirecte
per pronoms febles.
• L’imperatiu.
• Síl·laba tònica i àtona. Regles de
l’accent gràfic.
• Les lletres p/b, t/d i c/g al final de
paraula.
• Les abreviatures.
• Ús de: aleshores, a les hores,
alhora i a l’hora.
• El valencià: característiques.
• Subdialectes del valencià.
• Les comarques valencianes.
• La novel·la de misteri i de terror.
• Autors de novel·les de terror..
Conceptes
• Maneig dels recursos lèxics i gramaticals
que intervenen en la redacció d’una carta.
• Pràctiques de correspondència amb
l’alumnat d’altres instituts.
• Escriptura correcta dels pronoms febles,
considerant-ne les característiques i les
formes.
• Expressió oral i escrita d’ordres:
l’imperatiu.
• Identificació de la síl·laba tònica.
• Accentuació segons les regles.
• Escriptura de p/b, t/d i c/g al final de
paraula.
• Identificació i ús de les abreviatures i de
les sigles.
• Reconeixement dels subdialectes del
valencià.
• Elaboració d’un mapa de les comarques
valencianes: topònims.
• Audició de textos i cançons en diversos
subdialectes valencians.
• Lectura i comentari de novel·les de
misteri i de terror.
• Projecció de pel·lícules basades en
novel·les de terror.
Procediments
• Sensibilització per integrar la
carta com un recurs literari i
per difondre el gènere
epistolar.
• Conscienciació de la
importància d’emprar un nivell
de llengua adequat, més o
menys formal, segons el
destinatari d’una carta.
• Valoració de la comunicació
epistolar en la nostra llengua i
foment de l’intercanvi de
correspondència entre
l’alumnat de diferents centres.
• Respecte per la
correspondència i, més encara,
per la personal.
• Reconeixement de les varietats
geogràfiques i socials d’una
llengua.
• Valoració positiva de la lectura
de novel·les de terror com a
mitjà per a divertir-se i
aprendre.
Actituds

• El retrat: característiques
• Tipus de descripció.
• Recursos descriptius.
• L’adjectiu.
• Els graus de l’adjectiu.
• L’oració copulativa.
• La substitució de l’atribut per
pronoms febles.
• La dièresi.
• Ortografia de les lletres g i j, i dels
dígrafs tg i tj.
• Hipònims i hiperònims.
• Vocabulari de les parts del cos.
• Diferències ortogràfiques i d’ús entre
que i què.
• Els registres.
• L’estàndard.
• La novel·la històrica.
• Autors i títols de novel·les
històriques.
• Lectura i anàlisi de descripcions de
persones.
• Realització de descripcions de
diferents tipus.
• Distinció dels elements lèxics que
intervenen en la descripció de
persones.
• Maneig dels diferents recursos lingüístics
en la creació d’un retrat.
• Anàlisi d’oracions copulatives.
• Substitució de l’atribut per pronoms
febles.
• Reconeixement de les paraules que
fan la funció de predicat nominal.
• Escriptura de paraules amb les
consonants g i j o els dígrafs tg i tj.
• Localització en textos de paraules i
expressions pròpies del llenguatge
col·loquial.
• Relació d’expressions en el nivell
estàndard i en el col·loquial.
• Classificació de paraules en hipònims
i hiperònims.
• Treball amb diccionaris visuals,
temàtics i generals.
• Lectura de fragments de novel·les
històriques.
• Projecció de pel·lícules basades en
novel·les històriques.
• Valoració de la importància de
la descripció de persones en la
producció literària.
• Foment d’actituds en què no
s’empren descripcions
discriminatòries per motius de
raça, cultura, sexe o religió.
• Valoració de la importància de
saber descriure persones amb
objectivitat i correcció.
• Actitud positiva per a aprendre
i usar el registre estàndard de
la llengua.
• Ús del registre adequat a cada
situació de comunicació.
• Valoració de la lectura com un
hàbit positiu, divertit i
enriquidor.
• Interés per conéixer obres
representatives de la novel·la
històrica.
Conceptes Procediments Actituds

• Característiques de la descripció
d’espais.
• Classes d’espais.
• Recursos lingüístics emprats en la
descripció.
• Estructura d’un text descriptiu.
• Les descripcions en la narració.
• Les preposicions.
• Les oracions actives i passives.
• El present de subjuntiu.
• Les oracions imperatives negatives.
• Els signes de puntuació: el punt i la
coma.
• Ortografia d’x, ix, tx i ig.
• Endevinalles, refranys i frases fetes.
• Ús de cap i cap a.
• El llenguatge col·loquial.
• La novel·la d’aventures.
• Autors i titols de novel·les
d’aventures.
Conceptes
• Anàlisi de l’estructura d’un text
descriptiu.
• Lectura i anàlisi de diferents tipus de
descripcions.
• Ús dels recursos lingüístics en la
descripció d’espais i d’objectes.
• Identificació de les preposicions.
• Classificació de les preposicions i les
locucions preposicionals.
• Anàlisi de l’estructura de les oracions
actives i passives.
• Identificació de les oracions imperatives
negatives.
• Conjugació del present de subjuntiu de
verbs de les tres conjugacions.
• Puntuació de textos segons la
intencionalitat expressiva.
• Escriptura de paraules amb la consonant
x i els dígrafs tx i ig.
• Aprenentatge d’endevinalles i identificació
de refranys i frases fetes.
• Identificació de frases fetes
representades amb fotografies.
• Localització en textos de paraules i
expressions pròpies del llenguatge
col·loquial.
• Treball amb textos de novel·les
d’aventures a fi d’identificar els elements
i els recursos propis d’aquest
subgènere.
Procediments
• Valoració positiva de la
capacitat per a descriure
espais, objectes, persones, etc.
• Respecte cap a les opinions
d’altri.
• Sensibilització per descriure
d’una manera detallada,
imaginativa i eficaç.
• Valoració de la presa de
decisions, reflexionades i
argumentades, en situacions de
conflicte.
• Valoració positiva de l’ús de
refranys i frases com a mostra
de competència lingüística.
• Ús d’un nivell de llengua
adequat al context i a la
intencionalitat.
• Interés per viatjar com un
mitjà d’enriquiment personal i
professional.
• Foment de l’interés per la
lectura de novel·les
d’aventures.
Actituds

• La conversa.
• Característiques i estructura
del text dialogat.
• Tipus de textos dialogats.
• Els recursos lingüístics i
tipogràfics del text dialogat.
• Els pronoms interrogatius.
• Les combinacions
pronominals.
• Les oracions juxtaposades.
• Els signes de puntuació: dos
punts, punts suspensius i
cometes.
• Ortografia de la esse sorda i la
esse sonora.
• Els barbarismes.
• Ús de medi, mig i mitjà.
• El llenguatge literari.
• El teatre actual.
• Gèneres teatrals.
• Autors i companyies teatrals.
Conceptes
• Les característiques del text
instructiu.
• La recepta de cuina.
• L’estructura del text instructiu.
• Els recursos lingüístics del text
instructiu.
• Les perífrasis d’obligació.
• L’adverbi.
• Les locucions adverbials.
• El complement circumstancial.
• Les substitucions pronominals
dels complements
circumstancials.
• Identificació dels procediments emprats en la
descripció d’un espai.
• Identificació de les parts d’una conversa.
• Anàlisi de l’estructura que presenta un text
dialogat.
• Ús adequat dels recursos lingüístics en
l’elaboració de textos teatrals.
• Combinació correcta dels pronoms febles.
• Reconeixement de les oracions juxtaposades.
• Puntuació de textos segons la intencionalitat
expressiva.
• Coneixement i aplicació de l’ortografia de la
/s/ i de la /z/.
• Coneixement i identificació dels barbarismes
més freqüents, i substitució per paraules
normatives.
• Identificació del llenguatge literari.
• Lectura i comentari de textos teatrals.
• Lectura i anàlisi de còmics.
• Dramatització de textos.
• Jocs de llengua oral.
Procediments
• Identificació de les característiques que
apareixen en diferents textos instructius.
• Anàlisi de l’estructura d’un text instructiu.
• Ús adequat dels recursos lingüístics en
l’elaboració de les instruccions, les normes i els
consells.
• Elaboració de les instruccions d’un joc amb
l’aplicació dels elements instructius necessaris.
• Reconeixement i ús dels adverbis i les
locucions adverbials.
• Identificació i ús dels complements
circumstancials.
• Substitució dels cc pels pronoms febles.
• Participació respectuosa i
responsable en converses i
dramatitzacions.
• Respecte per les normes que
regeixen l’intercanvi
comunicatiu basat en
diferències de criteri.
• Valoració positiva de la lectura
de textos teatrals.
• Potenciació de l’assistència al
teatre com un recurs per a
gaudir i aprendre.
• Valoració de la importància de
respectar les normes que han
de regir una conversa.
• Actitud crítica respecte a l’ús
generalitzat de barbarismes.
• Interés per l’ús del llenguatge
literari.
Actituds
• Valoració positiva de la
claredat i l’ordre en
l’exposició d’instruccions,
ordres i consells.
• Actitud crítica respecte al
contingut d’alguns jocs
electrònics.
• Valoració positiva de la
dieta mediterrània i
promoció d’alternatives al
menjar poc saludables.
• Valoració positiva dels
rètols públics escrits
correctament en valencià.

• Les oracions coordinades.
• Escriptura dels numerals.
• Ortografia de r i rr.
• La derivació: els prefixos.
• Ús de: no més i només.
• El llenguatge tècnic o científic.
• La poesia. Tipus.
• Poetes actuals.
Conceptes
• L’article d’opinió.
• Característiques de l’argumentació.
• Estructura del text argumentatiu.
• Recursos lingüístics i no lingüístics
de l’argumentació.
• L’anunci publicitari.
• Les conjuncions coordinants.
• Les conjuncions subordinants.
• Les oracion s subordinades
causals.
• Les oracions subordinades finals.
• L’ús de les majúscules.
• Ortografia de l·l.
• La derivació: els sufixos.
• Hipònims i hiperónims.
• El camp semàntic.
• Ús de perquè i per què.
• Les llengües en contacte:
bilingüisme i diglòssia.
• Característiques de l’assaig.
• Autors d’assaig: Joan Fuster.
• Redacció d’oracions coordinades.
• Revisió de l’ortografia de la consonant r.
• Formació de paraules noves a partir de prefixos
amb un significat específic.
• Identificació d’un text científic i el seu àmbit de
coneixement.
• Recitar poemes.
• Escriure i escoltar poemes i cançons en valencià.
• Reconeixement del tipus de composició poètica
a partir d’un model o d’un comentari crític.
Procediments
• Identificació del recursos emprats
en un text argumentatiu oral i escrit.
• Lectura i anàlisi d’articles d’opinió.
• Anàlisi dels recursos lingüístics i
gràfics en un anunci.
• Elaboració d’un article d’opinió
amb l’aplicació dels elements
argumentals necessaris.
• Identificació de les conjuncions en
textos.
• Classificació de les conjuncions.
• Anàlisi d’oracions causals i finals.
• Compleció de paraules amb l·l.
• Ús de la majúscula.
• Correcció de textos en què hi ha un
ús incorrecte de les majúscules.
• Classificació de paraules en camps
semàntics.
• Consulta de diccionaris temàtics,
visuals i especialitzats.
• Formació de paraules derivades
amb sufixos.
• Comentari dels conflictes de les
llengües en contacte.
• Recerca d’informació sobre
assagistes.
• Treball amb textos assagístics a fi
• Interés per expressar-se
oralment i per escrit amb
coherència, adequació i
cohesió.
• Interés i admiració per la
bellesa del llenguatge
poètic.
• Valoració dels poemes i de
l’estètica de la paraula.
• Interés per l’audició de
cançons i poemes musicats.
Actituds
• Participació lliure, responsable i
respectuosa en situacions de
comunicació.
• Respecte per les opinions d’altri.
• Respecte per les normes que
regeixen l’intercanvi comunicatiu
basat en diferències de criteri.
• Actitud crítica pel que fa a les informacions
rebudes.
• Valoració de la presa de decisions,
reflexionades i argumentades, en
situacions de conflicte.
• Prevenció davant d’ofertes i promocions
comercials que inciten al
consum.
• Valoració crítica de l’ús de la
violència.
• Interés per fomentar la correcció
lèxica, gramatical i ortogràfica.
• Foment de l’augment del
vocabulari.
• Actitud positiva en la defensa de
l’ús de la nostra llengua en
qualsevol situació.
• Valoració positiva de l’obra dels
nostres assagistes.
• Foment de l’interés per expressar

Conceptes
• Característiques i classes de textos
predictius.
• Recursos lingüístics dels textos
predictius.
• Estructura del text predictiu.
• Vocabulari relacionat amb la
meteorologia i les tècniques
endevinatòries.
• Les oracions impersonals.
• Les oracions subordinades de lloc,
de temps i de manera.
• El guionet i els pronoms febles.
• L’apòstrof i els pronoms febles.
• Les combinacions de pronoms
febles.
• Ortografia de c, q i el dígraf qu.
• La composició.
• Ús de fins i fins a.
• El valencià i la societat valenciana
actual.
• L’Acadèmia Valenciana de la
Llengua.
• La cançó.
• Els cantautors.
Bloc 1: Comunicació oral: usos i formes.
d’identificar els elements i els
recursos propis d’aquest gènere.
Procediments
• Identificació de les característiques
dels textos predictius.
• Anàlisi de l’estructura de diversos
textos predictius.
• Reconeixement dels recursos
lingüístics emprats en aquest tipus
de text.
• Elaboració de prediccions
científiques i no científiques.
• Jocs d’endevinalles.
• Reconeixement i diferenciació de les
oracions segons el verb i el subjecte.
• Aplicació de l’ortografia de les
lletres c i q, i del dígraf qu, en
paraules amb el fonema /k/.
• Formació de paraules mitjançant la
composició.
• Reflexió sobre la situació del
valencià en l’ensenyament i la
societat.
• Audició i comentari de cançons.
• Traducció de cançons a valencià.
• Comentari de l’aportació dels
cantautors a la normalització
lingüística.
les opinions d’una manera
adequada.
Actituds
• Valoració de les prediccions per a
aconseguir determinades metes basades
en una programació d’activitats.
• Valoració dels textos predictius
com a eina capaç d’aconseguir uns
resultats a partir d’una recollida de
dades.
• Presa de consciència de la
importància i el caràcter científic
que poden tenir les prediccions si
es basen en dades objectives i
comprovables.
• Anàlisi crítica de les prediccions
basades en instruments i dades de
caràcter populista i sense cap
suport objectiu ni científic.
• Valoració de certes prediccions
atenent només el caràcter d’entreteniment
que tenen.
• Interés per la lectura de novel·les i
textos científics que inclouen
prediccions.
• Presa de consciència de la
necessitat de mantenir i fomentar
l’ús del valencià en la cançó.
1. La llengua oral com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc:
reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos,
notícies ...)
2. Reconeixement de la situació de comunicació que envolta al fet oral i els seus elements
de la comunicació: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context.
3. Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral: fonètics,
paralingüístics, prosòdics, etc.
4. Comprensió de textos orals d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació
social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral.
5. Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversa, col.loqui, debat, entrevista, etc.
6. Distinció, ús i reconeixement de argots i llenguatges professionals.

7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua oral, ressaltant la
varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents
llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya.
Bloc 2: Comunicació escrita: usos i formes.
1. La llengua escrita com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc.
reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos,
notícies ...)
2. Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció, exposició,
argumentació, etc.
3. Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el resum, l'informe,
etc.
4. Ús d'elements gràfics i paratextuals (il lustracions, taules, gràfics, imatges, tipografia) en
les pròpies creacions escrites.
5. Comprensió de textos escrits d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació
social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral.
6. Interès per l'atenció i presentació dels textos escrits i adequació dels mateixos a les
normes ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada, reconeixent el seu valor per a la
comunicació.
7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua escrita, ressaltant
la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents
llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya.
Bloc 3: La llengua i la seva reflexió com a objecte de coneixement.
1. Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius, adjectius, verbs,
pronoms, conjuncions, preposicions i adverbis.
2. Reconeixement de relacions entre les paraules per la seva forma (famílies, lèxiques,
sigles, derivació, etc.) I pel seu significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, frases fetes,
seximos, modismes, etc.).
3. Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta, classificació dels tipus
d'oracions i la seva funció: enunciativa, interrogativa, apelativa, etc.
4. Ús d'enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança nominal i verbal, per tal
expressar finalitat, causa i conseqüència a l'hora de produir textos propis.
5. Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants mitjançant el coneixement de les
modalitats de l'oració i del verb.
6. Utilització i reconeixement d'estructures de diferent tipologia textual: narrativa,
descriptiva, instructiva, explicativa i argumentativa per a produir i comprendre textos.
7. Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques.
Bloc 4: La literatura.
1. Compressió del fet literari com a producte lingüístic i estètic.
2. Coneixement de les principals obres i autors, així com la seva inclusió dins el període
històric al qual correspon, propis de la llengua valenciana i castellana.
3. Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l'èpica, la lírica, el dramàtic, l'assaig.
4. Reconèixer i saber distingir en un text les principals figures estilístiques: anàfora,
comparació, metàfora, hipèrbole, paral.lelisme, etc.
5. Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi d'expressió.
6.2. Instruments d'Avaluació

Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment
com a instrument avaluatiu les produccions escrites i orals realitzades pels
alumnes bé en l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les
tasques de classe. D'esta manera, el quadern de classe, l'observació directa en
la realització d'activitats, la correcció dels exercicis i l'adequació al context es
constituïxen com els principals instruments d'avaluació en la pràctica
quotidiana.
No obstant això, al final de cada una de les unitats es realitzarà una
prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés d'ensenyament-
aprenentatge que seguix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a demostrar
el grau de competència adquirit fins al moment a través d'unes tasques de
diversa naturals. El resultat final de la prova ha d'ajudar al professor a
comprovar en quin grau l'alumne és competent en comunicació lingüística.
D'altra banda, també és necessari tindre en compte que en cada avaluació
s'ha proposat un text com a lectura obligatòria.
Aquestes lectures s'avaluaran per mitjà d'una prova: un qüestionari , un
treball o una exposició oral. Tindre aprovada la lectura és requisit
imprescindible per a aprovar l’avaluació.
6.3. Criteris de qualificació
Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a
comprovar el nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar
els instruments d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge
significatiu i autònom. Per això, l'observació directa, la correcció personalitzada
i la comprovació de la naturalesa de la correcció realitzada pels alumnes es
convertixen en els principals procediments d'avaluació.
Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat,
però també a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en
este últim cas la realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, eixe procés
corrector no ha d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a
avaluar el dit procés, les tasques proposades han d'estar encaminades a eixe
objectiu, no sols a demostrar uns coneixements teòrics. Com a resultat de
totes les tasques que realitza en l'activitat diària i en la prova d'avaluació al final

de cada unitat, l'alumne ha de ser qualificat amb una nota numèrica final de
l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de qualificació adoptat
per cada departament. En el nostre cas este protocol seguix les pautes
següents:
resums...)
40 % controls 20 % Treball diari i deures
20 % : treballs (redaccions,
5. DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL DIDÀCTIC
10% Lectura
10 % de l'actitud.
Per al present curs acadèmic, en l’àmbit lingüísticosocial, els alumnes
treballaran diversos quadernets d’ortografia de l’editorial Oxford Educació i altre
material que el professor/a facilitarà a l’alumne per tal d’ampliar o reforçar
conceptes.
Tot l’estudi es realitzarà mitjançant tot tipus de recursos facilitadors, com ara
els personals, materials, audiovisuals, noves tecnologies...
Llibres de lectura
Treballarem un dòssier de lectures extretes de diferents llibres amb una sèrie
d’activitats que els alumnes hauran de realitzar i lliurar al professor/a una
vegada finalitzada la lectura corresponent.
2- OBJECTIUS GENERALS
1. Desenrotllar actituds i conductes de valor social i solidari que
permeten a l’alumnat assumir els seus deures i drets, així com exercir-los amb
responsabilitat en l’àmbit familiar, social i laboral.
2. Enfortir les capacitats afectives personals de l’alumnat afavorint
conductes racionals que possibiliten el rebuig de la violència, els

prejudicis, els comportaments sexistes i que resolguen pacíficament els
conflictes.
3. Desenrotllar hàbits d’estudi i de superació personal com a condició primera
perquè l’alumnat realitze els aprenentatges de forma correcta i com a base per
a una formació permanent.
4. Promoure el coneixement i la utilització de forma correcta de
la llengua castellana i de la valenciana, desenrotllant en l’alumnat les capacitats
de comprendre i expressar missatges orals i escrits que li permeten integrar-se
en la societat, exercir un treball i utilitzar la informació en la vida diària.
5. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte dels aspectes
fonamentals i bàsics de la geografia, la història i la cultura pròpia
i dels altres, iniciant així mateix l’alumnat en la valoració personal de
les diferents manifestacions artístiques.
6. Promoure el coneixement dels aspectes fonamentals i bàsics de
les matemàtiques i de les ciències naturals perquè l’alumnat siga capaç
d’aplicar els seus mètodes en la identificació i resolució de problemes
relacionats amb la professió i la vida diària.
7. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte de la naturalesa i el medi
ambient desenrotllant en l’alumnat conductes adequades que col·laboren a la
seua conservació i millora tant en la vida diària com en l’exercici de la
professió.
8. Conéixer i utilitzar correctament les noves tecnologies per a
l’obtenció i l’anàlisi de la informació necessària per al desenrotllament personal,
social i laboral.
9. Conéixer els seus drets i deures com a treballadors, desenrotllant
actituds i conductes que afavorisquen la seua inserció i la seua
promoció laboral.
10. Afavorir l’esperit emprenedor promovent valors, actituds i
conductes que col·laboren a això generant autoconfiança, sentit i discurs crític i
iniciativa, tant individual com col·lectiva o d’equip.
11. Conéixer i previndre els factors i conductes de risc en el desenrotllament de
la seua professió.
12. Valorar i reconéixer la formació i orientació laboral amb vista
al futur professional.

TEMPORALITZACIÓ
1R TRIMESTRE
TEMA 1 L’alfabet. Els dígrafs. Els numerals. Els dies de la setmana,mesos i estacions.
TEMA 2 La sil.laba i la separació sil.làbica. L’accentuació. L’accent diacrític
TEMA 3 Accentuació de diftongs i hiats. La dièresi. L’oració: sintagma nominal i
verbal
2n TRIMESTRE
TEMA 4 L’apostrof. La contracció. La sinonímia i antonímia. Léxic: parts del cos
TEMA 5 Les grafies p/b, t/d, c/g. B/V . Essa sorda i sonora.Léxic: casa
TEMA 6 Les categories gramaticals. Les grafies g, j tg, tj. Gràfies x, tx, ig. Gràfies l, ll,
l.l Léxic: carrer i esports.
3r TRIMESTRE
TEMA 7 Els verbs: present i passat de l’indicatiu.La carta personal.
TEMA 8 El futur i el futur perfet d’indicatiu. El currículum.
TEMA 9 Verbs irregulars. Barbarismes.
6. AVALUACIÓ
L’avaluació és un element central de la pràctica educativa ja que
proporciona informació sobre els coneixements previs dels alumnes, els seus
processos d’aprenentatge i la manera com organitzen el coneixement. Permet
al professorat de conèixer el grau en què l’alumnat va adquirint aprenentatges
significatius i funcionals. Facilita un seguiment personalitzat del procés de
maduració i la determinació de les dificultats educatives especials dels
alumnes. Ajuda a adequar els processos educatius a la situació i el ritme de
cada alumne/a i grup concret. Possibilita que els estudiants descobrisquen el
seu desenvolupament i progrés personal en els nous aprenentatges, llurs
aptituds per aprendre i llurs capacitats intel·lectuals, interessos i motivacions,
actituds i valors, etc. Ajuda a revisar, adaptar i millorar el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
La informació que subministra l’avaluació ha de servir com a punt de
referència per a l’actuació pedagògica. L’avaluació és un procés que duu
associades unes notes característiques: és individualitzada, personalitzada,
contínua i integrada.
La dimensió individualitzada contribueix a oferir informació sobre l’evolució de
cada alumne/a, sobre la seua situació envers el procés d’aprenentatge, sobre
la maduresa i el desenvolupament assolits, etc. Sense comparacions amb
hipotètiques normes estàndard de rendiment.

El caràcter personalitzat fa que l’avaluació tinga en compte la totalitat de la
persona, tot contemplant-la en el seu conjunt. Respon a la intenció que
l’alumnat prenga consciència d’ell mateix, s’hi responsabilitze, etc, per tal que
vaja perfeccionant la capacitat de dirigir la seua pròpia vida, i doncs, puga
actualitzar una llibertat personal responsable.
L’avaluació forma part del procés mateix d’ensenyament-aprenentatge, hi està
integrada i li dóna sentit. D’una manera contínua, integrada en el ritme de la
classe, l’avaluació va informant als professors sobre l’evolució dels alumnes,
llurs dificultats, progressos, etc. Tot permetent d’ajustar l’acció educativa a
mesura que les necessitats dels alumnes van variant.
6.1. Criteris d’avaluació
1. Valorar oportunament les distintes possibilitats que oferix el conjunt
d’elements de llenguatge i comunicació, en relació amb els món del treball i la
participació social, buscant en cada cas els elements adequats a cada situació
concreta.
2. Comprendre i produir missatges en què s’integren, el llenguatge verbal i els
llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), atenent a les principals
característiques de la situació de comunicació i utilitzant els procediments
expressius dels diferents codis.
3. Planificar i portar a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses
fonts d’informació, per mitjà del maneig d’índexs. Fitxes i altres sistemes de
classificació, en el marc de treballs senzills d’investigació.
4. Captar les idees essencials, intencions de produccions orals i escrites, de
diferents tipus i distint nivell de formalització, reproduint el seu contingut
oralment i per escrit, per mitjà de resum, exposicions, debats, etc.
5. Sintetitzar oralment i per escrit, informacions procedents d’idees i
experiències pròpies i alienes, així com de diferents fonts d’informació sobre un
mateix tema, amb el fi d’elaborar conclusions pròpies.
6. Produir textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i
argumentatius), adequant-los a la situació de comunicació, utilitzant l’estructura
organitzativa de cada un i respectant els criteris de correcció.
7. Utilitzar les pròpies idees i experiències, així com la reflexió sobre els
mecanismes de la llengua i els seus elements formals per a una millor

comprensió i producció de textos d’intenció creativa, possibilitant la
incorporació conscient de procediments literaris.
8. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a
l’elaboració i difusió d’informacions i d’opinions.
9. Identificar, respectar i valorar les diferents llengües i varietats dialectals de
l’Estat, en relació amb les manifestacions històriques, socials i culturals.
10. Identificar en textos orals, escrits i en mitjans audiovisuals de distint tipus,
imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació social, ètnica,
sexual, etc., utilitzant els llenguatges com a mitjans de resolució de conflictes
interpersonals.
11. Obtindre informació concreta i rellevant sobre temes d’interés prèviament
delimitats a partir de les consultes de diverses fonts (enquestes, qüestionaris,
documents, escrits, etc) elaborant la informació arreplegada, traient conclusions
i presentant esta informació de forma verbal i gràfica.
12. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un
referent clau en la història de la literatura i els elements més destacats del
context cultural, social i històric que apareixen.
13. Reconèixer les característiques literàries més destacades en els textos
llegits per a la seua valoració, manifestant preferències en la selecció de
lectures i expressant les pròpies opinions i gustos personals sobre els
mateixos.
1. INTRODUCCIÓ
Currículum dels mòduls formatius de caràcter general dels programes de
qualificació professional inicial.
El currículum dels mòduls formatius de caràcter general dels programes de
qualificació professional inicial inclou els objectius, continguts, criteris
d’avaluació i orientacions metodològiques per a cada un d’ells. El seu
desenrotllament suposa entre el 30% i el 40% de l’horari setmanal d’un
programa, segons la programació i model horari adoptat en funció de la
qualificació o qualificacions del programa i les necessitats acadèmiques dels
seus alumnes.

El currículum haurà d’experimentar les adaptacions requerides per
a adequar-se a les característiques, necessitats i capacitats de cada un dels
alumnes dels programes en general i molt concretament a les de l’alumnat amb
necessitats educatives especials.
La consecució integra dels seus objectius per l’alumnat constitueix
la preparació bàsica per a la realització de la prova d’accés als cicles formatius
de grau mitjà.
3. ÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ
3.1. Objectius
1. Llegir, escriure i expressar oralment informacions, textos o qüestions
senzilles procedents de diferents situacions comunicat9ives sorgides en
el desenrotllament de la vida quotidiana, i interpretar oralment símbols i
imatges senzilles.
2. Consolidar el domini verbal i escrit del vocabulari bàsic dominant
progressivament l’ordre alfabètic en les diferents situacions que exigixen
estes destreses.
3. Superar esterotips i prejuís en relació amb les varietats dialectals d’una
mateixa llengua i respecte a la importància sociocultural de les diverses
llengües.
4. Desenrotllar la capacitat comunicativa comprenent i produint de forma
ordenada i clara missatges orals i escrits en distints contextos de
comunicació i amb diferents intencions expressives.
5. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i aprenentatge i com a
mitjà de perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal.
6. Adquirir conceptes lingüístics generals a fi de consolidar la comprensió i
l’expressió oral i escrita.
7. Conscienciar sobre el valor de la pròpia llengua com a vehicle d’identitat
cultural i utilitzar-la com a instrument per a l’adquisició de nous
aprenentatges, el desenrollatment del pensament i la comprensió i
anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural.
8. Desenrotllar una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics,
plàstics i visuals, reconeixent i interpretant les seues formes d’expressió,

distingint la seua adequació a les necessitats expressives i reflexionant
sobre la seua incidència en la vida quotidiana.
9. Buscar, obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica,
coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant el
pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als
altres de forma adequada.
10. Desenrotllar la capacitat per a analitzar i regular les produccions
lingüístiques, utilitzant les pròpies idees i experiències en la producció de
textos d’intenció creativa i literària.
11. Interpretar i comparar les principals tècniques i llenguatges utilitzats en
els mitjans de comunicació social, a fi d’ampliar les habilitats discursives
i de desenrotllar una actitud crítica davant dels missatges procedents
d’estos mitjans.
12. Obtindre un coneixement de la realitat lingüística espanyola a fi
d’afavorir una actitud d’interés i respecte per les realitats plurilingües.
13. Comprendre la funció d ela literatura com a instrument de transmissió i
creació cultural i com a expressió historicosocial, mostrant una actitud
crítica i descobrint que la seua lectura pot ser font d’ampliació
d’experiències, gaudi personal i estímul per a l’escriptura creativa.
14. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïsquen un
referent clau en la història de l’art i la literatura i, els elements més
destacats del context social i històric que apareixen, valorant les obres
rellevants com mo9stres destacades del patrimoni cultural.
4. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Donada la naturalesa de l’àmbit lingüisticosocial, aquest haurà d’entendre’s
com una àrea integradora i necessàriament interdisciplinar. Es buscarà, per
tant, un tipus de proposta que tinga en compte la qualificació o les
qualificacions professionals del programa així com les possibles aportacions
audiovisuals i informàtiques i l’aprenentatge per descobriment, que afavorisca
les tècniques de treball autònom i en equip, que desenrotlle el pensament
divergent i es complemente amb tallers (de periodisme, teatre, etc.).
D’altra banda, és fonamental proporcionar als alumnes els mitjans

necessaris perquè s’acostumen a assumir actituds crítiques, creatives i
solidàries, raó per la qual ha d’existir una interacció permanent entre professor i
alumne i entre els propis alumnes, és a dir, un treball en equip que es traduïsca
en debats, treballs d’investigació, interpretació de textos, elaboració d’article i/o
entrevistes, etcètera.
Resultarà fonamental l’atenció a la diversitat, de forma individual
o en grup, ja que és necessari donar resposta a les necessitats educatives de
tots els alumnes, entenent la dita atenció a la diversitat com una característica
de la pràctica docent ordinària, oferint respostes diferenciades en funció de la
diversitat de l’alumnat. Així, doncs, serà d’especial importància la forma
d’ensenyar i d’organitzar l’aula, així com la capacitat d’ajustar l’actuació del
professor al que són capaços d’aprendre els seus alumnes, sense renunciar als
objectius didàctics de la unitat treballada. Per a això, el professor proposarà
activitats d’aprenentatge variades, materials didàctics diversos així com
distintes formes d’agrupament d’alumnes.